Chilopsis

De Wikipedia
Chilopsis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Bignoniaceae
Tribu: Catalpeae
Xéneru: Chilopsis
D.Don
Especie: C. linearis
(Cav.) Sweet
Distribución
Distribución natural
Distribución natural
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Chilopsis ye un xéneru de plantes con flores que contién una única especie, Chilopsis linearis.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un pequeñu árbol nativu del suroeste d'EE. XX. y norte de Méxicu. Ye común veles en corrientes y riveras hasta un altor de 1500 metros.

Flores.
Vista de la planta

Algama de 1,5 a 8 metros d'altor, puede tener l'apariencia xeneral d'otru arbustu o pequeñu árbol. Les fueyes lliniales y curvaes algamen 10-26 cm de llargor y 2-4 mm d'anchu, son caducifolies.

Les flores ocupen una panícula terminal o recímanu, tienen 2-4 flores que s'abrir coles mesmes. Los sépalos ye color púrpura, ente que la corola de 2-5 cm. varien de color lavanda a rosáu. El frutu contién numberoses granes.

  • Hai dos subespecies:
    • Chilopsis linearis subsp. linearis. Utah, Arizona, Nuevu Méxicu, oeste de Texas, Méxicu.
    • Chilopsis linearis subsp. arcuata. Nevada, California, Baxa California.

Chilopsis esta estrechamente rellacionáu col xéneru Catalpa y pueden consiguise híbridos de los dos xéneros. Esti híbridu ente Chilopsis linearis y Catalpa bignonioides foi llamáu ×Chitalpa tashkentensis; como'l so nome suxure, esti híbridu realizar por primer vegada n'en el xardín botánicu de Taxkent n'Uzbequistán.

Cultivu[editar | editar la fonte]

Orixinaria del suroeste d'Estaos Xuníos. Arrobinar por grana fresca y madura (grana en 5-15 díes, nun xuntar munches nin fundiles na tierra), tamién por frada semimaduro pel branu o madurecíu a finales de seronda. Crez apriesa, tolera'l secañu, el calor, el salín, vientos y temperatures d'hasta -15ºC.

Quier suelu porosu, arenosu, húmedu, con bien bon drenaxe, ente sol y solombra o a plenu sol. Tolera mal l'escesu d'agua y de fertilizantes. Regar pel branu, de xemes en cuando de forma intensa. De primeres de branu dar abonu nitrogenáu a les plantes nueves, en pequeñes cantidaes.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Indicaciones: El fervinchu de flores usar contra la tos y como estimulante n'afecciones cardiaques.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Chilopsis linearis describióse por (Cav.) Sweet y espublizóse en Hortus Britannicus 9: 261. 1823.[2]

subsp. linearis

  • Bignonia linearis Cav.
  • Chilopsis glutinosa Engelm.
  • Chilopsis linearis var. glutinosa (Engelm.) Fosberg
  • Chilopsis linearis var. orixinaria Fosberg
  • Chilopsis linearis var. tomenticaulis Henrickson
  • Chilopsis saligna D.Don

subsp. arcuata (Fosberg) Henrickson

  • Chilopsis linearis var. arcuata Fosberg[3][4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Chilopsis». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 4 d'avientu de 2009.
  2. «Chilopsis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 24 de mayu de 2013.
  3. Tropicos
  4. The International Plant Names Index

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren. 1984. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 4: 1–573. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  5. Gentry, A.H. 1992. Bignoniaceae–Part II (Tribe Tecomeae). Fl. Neotrop. 25(2): 1–370.
  6. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  7. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  8. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  9. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]