Chertan

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteChertan
Estrella peculiar (es) Traducir, estrella con movimiento propio alto (es) Traducir[1], estrella[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 168,56002362723 °[2]
Declinación (δ) 15,429571086424 °[2]
Distancia a la Tierra 49,2223 pc
Magnitú aparente (V) 3,35 (banda V)
Constelación Lleo
Velocidá de rotación 23 km/s[4]
Velocidá radial 7,536 km/s[5]
Parallax 20,316 mas[2]
Carauterístiques físiques
Radiu 4,02 Radius solars
Masa 2,5 M☉
Gravedá superficial 2500 cm/s²[6]
Tipu espectral A2IV[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 11h 14m 14.406s, 15° 25 46.456

Chertan ye'l nome de la estrella θ Leonis (θ Lleo / 70 Leonis),[8] la sesta más brillosa de la constelación de Lleo, con magnitú aparente +3,33. Ocupa'l llugar 243 ente les estrelles más brilloses del cielu nocherniegu.[9]

Nomes[editar | editar la fonte]

Asitiada na parte de tras del lleón, Chertan tamién recibe los nomes de Chort y Coxa. Los nomes Chertan y Chort proceden del árabe: Chertan de la pallabra al-kharātān «dos pequeñes costielles», refiriéndose orixinariamente tanto a Duhr (δ Leonis) como a la estrella que nos ocupa; y Chort de la pallabra al-kharāt o al-khurt «pequeña costiella». Pela so parte, Coxa significa «cadril» en llatín. En China yera conocida como Tsze Seang, el segundu ministru del estáu.[10]

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Chertan ye una estrella blanca de la secuencia principal de tipu espectral A2V, similar a otres estrelles más familiares como Siriu, Vega o Fomalhaut. A 165 años lluz de distancia paeznos menos brillosa qu'éstes postreres al tar más alloñada. Tien una temperatura de 9250 K[11] y una lluminosidá equivalente a 120 soles. El so radiu ye 4,3 vegaes más grande que'l radiu solar. Anque la so velocidá de rotación —23 km/s— ye enforma mayor que la del Sol, xira muncho más lenta qu'otres estrelles de la so clase, siendo el so periodu de rotación inferior a 9 díes.[12] El telescopiu espacial Spitzer detectó escesu nel infrarroxu a 24 μm y a 70 μm, probablemente aniciáu nun discu circumestelar de polvu alredor de la estrella.[13]

Con una edá averada de 450 millones d'años, piénsase que Chertan ta entrando na fase de subxigante.[12] Tien una metalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que'l heliu— un 45% menor que la del Sol ([Fe/H] = -0,25).[14] Amás, ye un exemplu d'estrella con llinies metáliques con conteníos d'elementos químicos bien distintos a les solares. Asina, ye más probe n'elementos llixeros como calciu y escandiu, pero más rica n'elementos pesaos como fierro, bariu o estronciu.[12]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  4. «Rotational velocities of A-type stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 671–682. febreru 2007. doi:10.1051/0004-6361:20065224. 
  5. Caroline Soubiran (agostu 2018). «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 7–7. doi:10.1051/0004-6361/201832795. 
  6. Marwan Gebran (mayu 2016). «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201528052. 
  7. «The early A type stars: refined MK classification, confrontation with Stromgren photometry, and the effects of rotation». The Astrophysical Journal Supplement Series:  páxs. 581. avientu 1987. doi:10.1086/191237. 
  8. Theta Leonis (SIMBAD)
  9. The 500 Brightest Stars in the Sky (Ashland Astronomy Studio)
  10. Allen, Richard Hinckley (1889). «Lleo», Courier Dover Publications: Star Names — Their Lore and Meaning (n'inglés), páx. 563. ISBN 0-486-21079-0. Consultáu'l 1 de setiembre de 2010.
  11. Netopil, M.; Paunzen, Y.; Maitzen, H. M.; North, P.; Hubrig, S. (2008). «Chemically peculiar stars and their temperature calibration». Astronomy and Astrophysics 491 (2). páxs. 545-554. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...491..545N&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  12. 12,0 12,1 12,2 Chertan (Stars, Jim Kaler)
  13. Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Stansberry, J. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Trilling, D. E.; Muzerolle, J.; Beichman, C. A.; Moro-Martin, A.; Hines, D. C.; Werner, M. W. (2006). «Debris Disk Evolution around A Stars». The Astrophysical Journal 653 (1). páxs. 675-689. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006ApJ...653..675S&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  14. Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. (2011). «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics 525. A71. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2011A%26A...525A..71W&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 11h 14m 14.406s, 15° 25 46.456