Chelonoidis chathamensis

De Wikipedia
Chelonoidis chathamensis
Estáu de caltenimientu
Vulnerable (VU)
Vulnerable (IUCN 3.1)IUCN
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Reptilia
Subclas: Diapsida
Orde: Testudines
Suborde: Cryptodira
Superfamilia: Testudinoidea
Familia: Testudinidae
Xéneru: Chelonoidis
Especie: C. chathamensis
(Van Denburgh, 1907)
Distribución
La distribución de tolos taxones de tortúes de les islles Galápagos.
La distribución de tolos taxones de tortúes de les islles Galápagos.
Sinonimia
  • Testudo chathamensis Denburgh, 1907
  • Chelonoidis nigra chathamensis (Denburgh, 1907)
  • Geochelone nigra chathamensis (Denburgh, 1907)
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Chelonoidis chathamensis ye una especie de tortúa de la familia Testudinidae, endémica d'una de les islles que componen l'archipiélagu de les islles Galápagos, perteneciente a Ecuador. Integra'l complexu d'especies denomináu: Complexu Chelonoidis nigra.

Sinonimia[editar | editar la fonte]

  • Testudo chathamensis Denburgh, 1907
  • Chelonoidis nigra chathamensis (Denburgh, 1907)
  • Geochelone nigra chathamensis (Denburgh, 1907)

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye una especie endémica del nordeste de la islla de San Cristóbal, nel archipiélagu de les islles Galápagos.

Hábitat

La islla de San Cristóbal tien una superficie de 55 800 ha, de los cualos el 85 % ta protexíu por aciu un parque nacional, ente que'l restu pertenez al área urbano y rural. El so puntu más alto álzase a 730 msnm. Ye por demás greba na mariña, con namái 350 mm de pluviosidá añal, la que llega a 1800 mm nos sectores que ronden los 700 msnm. La so vexetación inclúi Calandrinia galapagosa, Lecocarpus darwinii y árboles como Lignum vitae o Matazarna. El mayor cuerpu d'agua duce de too l'archipiélagu: la llaguna El Xuncu allugar nun cráter na sierra de San Cristóbal, na metá sur de la isla. Cerca d'ellí ta La Galapaguera, una estación de cría y abellugu d'estes tortúes xigantes reinales.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Esta especie integra, al pie de los otros taxones, el complexu Chelonoidis nigra el qu'inclúi a toles especies de tortúes natives de les islles Galápagos. Enantes, esti taxón y los demás del complexu, yeren consideraos subespecies de Chelonoidis nigra, pero nuevos estudios dexaron dixebralos como especies plenes.[1][2][3]

Descripción orixinal

Esta especie foi descrita orixinalmente nel añu 1907 por John Van Denburgh.[4]

Etimoloxía

La etimoloxía del nome específicu de la especie alude al nome tradicional n'idioma inglés de la islla onde la especie ye endémica: Chatham.

L'hábitat de la especie.

Carauterístiques y costumes[editar | editar la fonte]

Allugamientu del archipiélagu de los Galápagos.
Carauterístiques

Tien un cascu anchu y negru, de forma entemedia ente les especies con forma de montadura de caballu y abovedaes; los machos adultos son más bien con forma de montadura de caballu, pero los machos nuevos y les femes son más amplios nel centru y más abovedaos. Una forma de cascu planu, yá totalmente estinguida, habitó nes rexones de mayor altitú y más húmedes de la islla, les mesmes fueron bien alteriaes pol home cuando la islla foi colonizada. L'exemplar tipu d'esta especie ye d'esa población escastada, polo que ye posible que'l nome científicu que se-y aplica a la especie sobreviviente seya un error.

Alimentación

Aliméntase de frutos monteses, gramínees, y cactáceas.

Caltenimientu[editar | editar la fonte]

Pa la IUCN ye una especie vulnerable». La población orixinal foi fuertemente esplotada y cuasi dafechu esaniciada. L'apatayo de los sos niales por pollinos selvaxes y la depredación de les críes por poblaciones de perros amontesaos abrasar, pero'l programa de reproducción llogró lliberaciones esitoses.  L'enxauláu de los niales y la erradicación de los perros amontesaos na década de 1970 ayudó a la recuperación de la población. Les islles Galápagos fueron declaraes parque nacional en 1959, protexendo asina'l 97,5 % de la superficie terrestre del archipiélagu. L'área restante ye ocupada por asentamientos humanos que yá esistíen a la de la declaratoria, los que tienen 25 000 habitantes.

Población sobreviviente

La cantidá d'exemplares con que cunta la especie ye de 1824 individuos.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. TFTSG, 2010.
  2. Pritchard, P. C. H. 1979.
  3. Caccone, A., J. P. Gibbs, V. Ketmaier, E. Suatoni, and J. R. Powell. 1999.
  4. Van Denburgh, John (1907).