Chelonia mydas

De Wikipedia
Chelonia mydas
tartuga verde
Estáu de caltenimientu
En peligru (EN)
En peligru (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Sauropsida
Orde: Testudines
Suborde: Cryptodira
Superfamilia: Chelonioidea
Familia: Cheloniidae
Xéneru: Chelonia
Latreille in Sonnini & Latreille, 1802
Especie: Chelonia mydas
(Linnaeus, 1758)
Distribución
Sinonimia
vease'l testu
Consultes
[editar datos en Wikidata]

La tartuga verde[2] (Chelonia mydas) ye una especie de tortúa marina de la familia Cheloniidae. Esta tortúga de gran tamañu distribúise pelos mares tropicales y subtropicales alredor del mundu, con dos poblaciones distintes nos océanos Atlánticu y Pacíficu. El nome común de la especie deriva del color verde de la so grasa, y non del color del so cascu.[ensin referencies]

Como especie reconocida en peligru d'estinción pola UICN y la CITES, la so esplotación ta protexida en cuasi tolos países del mundu. Ye illegal prindar, estropiar o matar tortugues d'esta especie. Adicionalmente, dellos países implementaron delles lleis pa protexer a les tortugues y los sos sitios d'anidación dientro de la so xurisdicción. Sicasí, la población de tortugues entá ta en peligru d'estinción por cuenta de delles práutiques humanes. En dellos países, les tortugues son tovía cazaes pola so carne y los sos güevos recoyíos de los niales pa ser comíos. La contaminación estropia tamién indireutamente a les poblaciones de tortugues. Munches delles queden atrapaes nes redes de pesca y muerren afogaes. Finalmente, les tortugues pierden el so hábitat por cuenta de la espansión de los sitios d'habitación humana. Esta foi una importante causa na perda de los sitios d'anidación de la tortúa verde.

Anatomía y morfoloxía[editar | editar la fonte]

Un xuvenil de C. mydas en Hawaii.
Una tortuga verde nadando na superficie del mar.

L'apariencia d'una tortuga verde ye la típica d'una tortuga marina. Chelonia mydas tien un cuerpu dorsoventral aplanáu, una cabeza con pescuezu curtiu, aletes con forma de remu afeches pal nadu.[3] Les tortugues verdes adultes pueden medrar hasta 1,66 m de llargor.[4] A pesar que se prindaron tortugues con un pesu d'hasta 315 kg, el pesu permediu d'una tortuga verde adulta avérase a los 200 kg. L'exemplar de Chelonia mydas más pesáu que se rexistró pesó 395 kg.[5]

Escames córnees
capitales:
Frontoparietal
Frontal
Supraocular
Prefrontal
Postocular
Escalación
del cascu
y del plastro
de C. mydas.

Anatómicamente, hai delles carauterístiques qu'estremen a la tortuga verde de los demás miembros de la so familia. A diferencia del so pariente cercanu, la tortúa carey, el focicu de la tortuga verde ye bien curtiu y el so picu nun tien forma de gabitu. La vaina callosa del quexal cimeru de la tortuga tien un cantu llixeramente denticuláu, mientres que'l so quexal inferior tien una denticulación más fuerte, serrada y definida. La superficie dorsal de la cabeza de la tortuga tien un solu par d'escames fronteres. El so cascu ta compuestu de cinco scuta (escudos) centrales flanqueaos por cuatro pares d'escudos llaterales. Per baxo, la tortuga verde tien cuatro pares de scuta infra-marxinales que cubren una área ente cascu y la so concha. Les C. mydas madures tienen estremidaes fronteres d'una sola garra (la tortúa carey tien dos garres), anque dellos especímenes nuevos tienen dos garres.[6]

El cascu de la tortuga ye conocíu por tener dellos patrones de colores que camuden al traviés del tiempu. Les tortuguines C. mydas, similar a otres tortugues marines, tienen cascos predominantemente negros, con conches de colores claros. Los cascos de los mozos son café escuro o verde oliva, ente que los de les tortugues adultes son dafechu cafés, enllordiaos o con una variedá de rayos. Debaxo, la concha de la tortuga tien una tonalidá de mariellu. Les estremidaes de C. mydas tienen una tonalidá escura delineada con mariellu, y son usualmente marcaes con una gran mancha café nel centru de cada estremidá.[7][8]

Distribución[editar | editar la fonte]

La distribución de Chelonia mydas estendiéndese pelos océanus tropical y subtropical de tol mundu. Esisten dos grandes subpoblaciones de C. mydas: la subpoblación del Atlánticu y la del Pacíficu. Cada subpoblación ye xenéticamente distinta, colos sos propios territorios d'alimentación y anidación.[7]

Subpoblación atlántica[editar | editar la fonte]

Un exemplar de C. mydas nadando nun petón de coral del mar Caribe.

Chelonia mydas puede atopase xeneralmente por tol océanu Atlánticu. Les tortugues fueron vistes tan al norte como en Canadá nel Atlánticu Occidental, y nes Islles Britániques nel Atlánticu oriental. El rangu sur de la subpoblación del atlánticu estiéndese hasta l'estremu sur d'África nel este y hasta Arxentina nel Atlánticu Occidental. Los más grandes sitios d'anidación na rexón pueden ser atopaos en distintes islles del Caribe, a lo llargo de les costes esti de los Estaos Xuníos, la mariña este d'América del Sur, la mariña caribeña en Costa Rica, y n'islles aisllaes nel Atlánticu Sur.

Nel Caribe, los más importantes sitios d'anidación fueron identificaos na Islla d'Aves, les Islles Vírxenes Americanes, Puertu Ricu y Costa Rica. Ún de los sitios más importantes pa la anidación de la tortuga verde na rexón ye Tortuguero en Costa Rica.[9] Ello ye que la gran mayoría de la población caribeña de Chelonia mydas provién d'unes poques sableres allugaes en Tortuguero, lo cual convertir n'unu de los sitios más importantes del mundu pa C. mydas.[10] Nos Estaos Xuníos, identificáronse sitios importantes nel estáu de Georgia, Carolina del Norte y del Sur, y a lo llargo de la mariña en Florida. Sitios d'anidación en Suramérica inclúin les sableres en Surinam y la Guayana Francesa.[11] Nel sur del océanu atlánticu, el sitiu d'anidación más notable asocede na islla d'isla Ascensión.[3] Nesa islla en particular, l'anidación asocede con un volume de 6.000 hasta 13.000 niales individuales de tortuga al añu.[12][13]

A diferencia de los sos sitios d'anidación, nos que s'atopen abondo concentraos los individuos, Chelonia mydas aliméntase en sitios bien distribuyíos al traviés de la rexón.[3][14]

Subpoblación indo-pacífica[editar | editar la fonte]

Tortúa verde nel so hábitat natural.
Una tortúa verde a puntu de salir a la superficie p'alendar en Kona, Ḥawai.
Una tortúa verde en sablera Arena Negra, Ḥawai.

Nel océanu Pacíficu, l'ámbitu de la tortuga verde algama tan al norte como la mariña sur d'Alaska y al sur hasta Chile. Nel pacíficu occidental, frecuenten Xapón y delles partes del sur de Rusia. Al sur, lleguen hasta l'estremu norte de Nueva Zelanda y delles islles al sur de Tasmania. Les tortugues puen ser atopaes per tola estensión del océanu Índicu.[15]

Dellos autores consideren esta subpoblación como una especie xebrada, col nome Chelonia agassizii; otros considérenla una simple subespecie de C. mydas, col nome Chelonia mydas agassizii.;[16] ente qu'otros creen que nun hai xustificación pa estremales taxonómicamente.[17]

Los sitios d'anidación tán distribuyíos per tola rexón. La tortuga verde del pacíficu tien sitios d'anidación en Méxicu, el archipiélagu de Ḥawai, el Pacíficu Sur, la mariña norte d'Australia y el Sureste Asiáticu. Nel océanu Índicu, los mayores sitios de anidación fueron atopaos na India, Paquistán y otros países costeros de la rexón. Dellos pocos sitios d'anidación fueron reportaos a lo llargo de la mariña este del continente africanu, incluyendo delles islles n'agües alredor de Madagascar.[15]

Los sitios d'anidación de les tortugues verdes del pacíficu oriental tán llargamente estudiaos a lo llargo de la mariña mexicana. Afayóse qu'estes tortúes s'alimenten de campera marina nel golfu de California.[18] Les tortigues verdes que pertenecen a la subpoblación ḥawaiana añeren na seición protexida de French Frigate Shoals, unos 800 km al oeste de les islles ḥawaianes.[19] Nes Filipines, les tortugues verdes añeren nes Turtle Islands xunto coles carey.[20] Hai tamién dellos sitios d'añeración n'Indonesia, unu d'ellos na Reserva nacional Meru Betiri en Java Oriental.[21] Les tortugues verdes na Gran barrera de coral tienen dos poblaciones xenéticamente distintes; una nel norte de la Gran Barrera y la otra nel sur. Dientro del petón, identificáronse venti distintes allugamientos separaos, que consisten de pequeñes islles y cayos, que sirven como sitios d'añeración pa Chelonia mydas. D'estos, el más importante ye l'allugáu na islla Raine.[22][23]

Tamién son comunes sitios d'añeración en dambos estremos del mar Arábigu, dambos n'Ash Sharqiyah, Omán, y a lo llargo de la mariña de Karachi, Paquistán. Delles sableres específiques a lo llargo del área son sitios d'añeración pa C. mydas y el so subpoblación, Lepidochelys olivacea. Los sabledales de Sind y Baluchistán tamién son reconocíos sitios d'añeración. A unos 25 kilométros de la mariña de Paquistán, atópase la isla Astola, otra sablera reconocida pa la anidación.[24][25][26]

El 30 d'avientu de 2007, unos pescadores qu'utilizaben una rede, prindaron por fuercia una tortuga verde de 80 kg, 93 cm de llargor y 82 cm d'anchu, cerca de Barangay Bolong, Zamboanga, Filipines. Avientu ye la dómina d'apareamientu pa les tortugues verdes na rodiada de la sablera de Bolong.[27]

Ecoloxía y ciclu vital[editar | editar la fonte]

Una C. mydas nadando.

C. mydas ye una de les especies de tortuga marina más estudiada, y muncho de lo que se sabe de les tortugues marines polo xeneral provién de los estudios realizaos sobre esta especie. La ecoloxía de Chelonia mydas camuda drásticamente al traviés de caúna de les etapes de la so vida. Por casu, les tortuguines recién nacíes son organismos carnívoros, peláxicos, parte del mini-necton del océanu abiertu. En contraste, les tortugues nueves inmadures y les adultes son atopaes davezu en camperes marines averaes a la mariña, como los herbívoros.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Una tortúa alimentar de campera marina en Akumal (Méxicu).

Les tortugues verdes alternen trés distintos tipos d'hábitat, dependiendo de les etapes de la so vida. Les sableres d'añeración son los llugares onde tornen pa poner los sos güevos. Les tortugues marines adultes pasen la mayor parte del so tiempu n'agües costeres pocu fondes riques en campera marina. Esta especie en particular ye reconocida por ser bien esbillosa tocantes a los sitios d'alimentación y apareamientu, tantu que xeneraciones enteres pueden migrar alternativamente ente les mesmes árees d'añeración y apareamientu.[3]

Depués d'añerar, sábese que demientres los primeros cinco años de la so vida, les tortugues pasen la mayor parte del so tiempu en zones de converxencia nel océanu abiertu.[24][28] Estes tortugues nueves son bien pocu vistes pues naden n'agües fondes.[29]

Ecoloxía trófica[editar | editar la fonte]

Como animales grandes y bien protexíos, les tortugues verdes adultes tienen pocos enemigos y depredadores. Solamente los seres humanos y los tiburones grandes s'alimenten con C. mydas adultos. Específicamente, los Galeocerdo cuvier (tiburones tigre) son depredadores de les tortugues verde nes agües de Ḥawai.[30] Les tortugues nueves y les tortuguines tienen munchos más depredadores, incluyendo al cámbaru, mamíferos pequeños, y aves costeres.[7]

Les Chelonia mydas adultes son obligatoriamente herbívores. Aliméntense cuasi puramente de delles especies de campera marina y macroalga.[24] Fueron atopaes ramoneando en delles especies de macroalgues, específicamente, Caulerpa, Turbinaria, Spyridia, Codium y Ulva.[30] Ente que les tortugues adultes son dafechu herbívores, les nueves subsisten d'una cantidá d'invertebraos marinos.[29] Les preses predilectes son los cnidaria y crustáceos pequeños. La inxesta de material vexetal crez proporcionalmente cola edá, hasta que como adultos son puramente herbívoros.[7][31] Anque s'alegó que les tortugues verdes nun s'alimenten mientres tán nes sos árees respeutives d'añeración, afayóse que les tortugues en cinta sí s'alimenten nes agües que ronden estos sitios.[23]

Ciclu de vida[editar | editar la fonte]

Una tortúa verde fema añerando na sablera.

A diferencia de munches tortugues marines, que pasen gran parte de la so vida adulta nel océanu, les verdes del pacíficu pueden visitar sableres aisllaes demientres el día pa tomar el sol.[7]

Les tortugues verdes migren grandes distancies ente los sos llugares d'alimentación escoyíos y les sableres onde nacieron. Delles C. mydas nadaron distancies d'hasta 2.600km p'aportar a los sos llugares de friega. Les madures van tornar usualmente a la mesma sablera exacta onde nacieron. Les tortugues fema usualmente apáriense cada dos a cuatro años. Los machos, otra manera, faen viaxes a les zones d'apareamientu cada añu.[32] Como munches especies que son atopaes n'amplies zones llatitúdinales, les dómines d'apareamientu varien ente les distintes poblaciones. Pa cuasi toles Chelonia mydas nel Caribe, la dómina d'apareamientu va dende xunu hasta setiembre.[3] La subpoblación de la Guyana Francesa añera ente marzu y xunu.[11] Nos trópicos, les tortugues verdes añeren a lo llargo del añu, con delles subpoblaciones en dómines específiques del añu. En Paquistán, C. mydas añera demientres tol añu pero prefier faelo los meses de xunetu a avientu.[25]

Les tortugues verdes reproducense de la forma avezada en que lo faen les tortugues marines. Los individuos fema controlen l'apareamientu; los machos nun pueden forzar a les femes a apariase. Anque nun paez ufiertar una mayor sobrevivencia a la críes, unes poques poblaciones de tortuga verde practiquen la poliandria cuando s'aparien.[33] Depués d'apariase n'agua, les femes muénvense hasta la sablera sobre la llinia de marea alta. Al llegar a un sitiu afayadizu d'añeramientu, la fema cava un fuexu nel sable coles sos aletes traseres y deposita los güevos. El númberu de güevos depende de la edá de la tortuga y difier ente especies, pero en C. mydas ronda los 100 y 200 güevos. Depués de depositar los güevos, la fema anubre'l nial con sable y torna al mar.[7]

Una tortuguita C. mydas.

Depués de 45 a 75 díes, los güevos eclosionen. Como asocede con otres tortugues marines, los güevos de C. mydas frayen demientres la nueche y les nueves tortuguines empobínense instintivamente escontra'l cantu de l'agua. Esti ye de xuru'l tiempu más peligrosu na vida d'una tortuga cuando van aldu al agua, pues dellos depredadores como les gaviluetes o los cámbaros atrapen munches d'elles. Un porcentaxe significativu de tortuguines nunca aporta al agua. Como con otres especies de tortuga marina, poco se sabe de les primeres etapes na vida de les C. mydas.[3] Depués d'esti viaxe escontra'l mar, pasen de trés a cinco años nel océanu abiertu como carnívores, pa depués, conforme van entrando na edá adulta, tórnense adulces más herbívores y frecuenten agües menos fondes.[29] Especúlase que tarden de 20 a 50 años p'algamar el maduror. Sábese qu'algamen edaes d'hasta 80 años.[7]

Historia evolutiva[editar | editar la fonte]

La tortuga verde ye miembru de la tribu Chelonini. Nun estudiu lleváu a cabu en 1993, el status del xéneru Chelonia con al respeutive d'otres tortugues marines foi clarificáu. Eretmochelys imbricata (carey), Caretta caretta y Lepidochelys fueron confirmaes na tribu Carettini. Afayóse que Chelonia yera abondo distinta pa tener el so propiu status.[34]

Etimoloxía y historia taxonómica[editar | editar la fonte]

Una tortúa verde fema tornando al mar depués d'añerar na isla Redang, Malasia.

Les especies fueron orixinalmente descrites por Carlos Linneo en 1758 como Testudo mydas.[35] En 1868, Marie Firmin Bocourt describió una especie particular de tortuga marina como Chelonia agassizii.[36] Esta "especie" yera referida como la tortuga del Mar Negru.[37] Sicasí, investigaciones posteriores determinaron que la "tortuga del Mar Negru" nun yera xenéticamente distinta de C. mydas y poro, nun yera taxonómicamente otra especie.[38] Estos dos especies fueron consolidaes nuna sola, Chelonia mydas, y asignóse-yos estatus de subespecie. C. mydas mydas refierse a la tortuga orixinalmente descrita, y C. mydas agassizi a la población del pacíficu.[39][40] Esta subdivisión foi depués declarada como inválida, y tolos miembros de la especie designáronse como Chelonia mydas. El nome C. agassizi caltiénse entá como un sinónimu tracamundiáu de C. mydas.

El nome común de la especie nun deriva de la so particular coloración verde. La tortuga verde llámase asina pol color verde de la so grasa de tortuga, que s'atopa solamente nuna capa ente los sos órganos internos y la so concha.[31] Como especie distribuyida per tol mundu, la tortuga verde tien distintos nomes en dellos idiomes y dialeutos. A esta especie conozse tamién como "tortuga blanca".[41] En Ḥawai, apellídenla cola pallabra honu.[19]

Sinonimia[editar | editar la fonte]

  • Testudo mydas
  • Testudo macropus
  • Testudo marina
  • Testudo cepediana
  • Caretta cepedii
  • Chelonia lachrymata
  • Chelonia midas
  • Euchelus macropus
  • Chelonia albiventer
  • Thalassiochelys albiventer
  • Mydas viridis
  • Chelone mydas
  • Natator tessellatus[42]

Importancia pa los humanos[editar | editar la fonte]

Tortúes verdes recoyíes nel muelle de Key West, Florida.

Ente qu'en cuasi tolos países ta prohibío cazar esta especie, según a otros miembros de la so familia, la caza de tortugues marines sigue alredor del mundu. Xunto con otres tortugues marines, la verde ye atrapada intencional y por fuercia en delles rexones del mundu. Previo a la implementación de delles midíes de proteición, la piel de la tortuga yera curtida y utilizada como cueru pa ellaborar bolsos, especialmente en Ḥawai.[19] Na Historia de China antigua China, la carne de les tortugues marines yera considerada una especialidá.[43] Particularmente nesta especie, la grasa y el cartílagu yeren apreciaos na ellaboración la sopa de tortuga.[31]

N'Indonesia, los güevos de tortuga son una especialidá culinaria na islla de Java. Sicasí, la carne de tortuga ye considerada como Haram o "puerca" pola Llei Islámica. En Bali, la demanda de carne de tortuga pa satisfaer la demanda en ceremonies y festivos relixosos fomentó la proliferación de criadorios de tortuga nes partes más remotes del archipiélagu d'Indonesia.[44] Bali importó tortuga marina dende los años de 1950.[45] La etnia balinesa nun come los güevos, que son más bien vendíos a los musulmanes locales. Los usos tradicionales de les tortugues en Bali yeren consideraos sostenibles, pero cuestionóse crecientemente esta práutica, considerando la mayor población humana y la mayor demanda. La crianza de tortuga pa consumu nesta rexón ye considerada una de les mayores del mundu.[44]

Enantes de la inclusión de les tortugues na Endangered Species Act y en CITES, les granxes comerciales como la "Cayman Turtle Farm" nes Indies Occidentales criar pa la venta comercial. Les granxes llegaron a tener más de 100.000 tortúes. Cuando'l mercáu foi cerráu como midida de proteición, dalguna d'estes granxes pesllaron y otres amenorgaron considerablemente la so producción. Les granxes que sobrevivieron fueron tresformaes n'atraiciones turístiques y alluguen unes 11.000 tortúes.[46]

Caltenimientu[editar | editar la fonte]

Un exemplar de C. mydas en Ḥawai.

Esisten delles amenaces pa la sobrevivencia de la especie. Estes inclúin la caza de les tortugues pola so carne, adornos y productos cosméticos, el saquéu de los sos niales en busca de los güevos, la inxesta de residuos solides y les redes pesqueres. Amás, ciertes especies exótiques invasores pueden amás afectar negativamente a les tortugues verdes, como s'evidenciaó nun estudiu reportando la "incrustación" masiva del gasterópodu invasor Rapana venosa sobre xuveniles de tortuga verde nel Ríu de la Plata (Uruguái).[47]

Como miembru de la familia Chelonioidea, Chelonia mydas ta llistada nel Apéndiz I de CITES dende'l 3 de mayu de 2007.[48] La especie foi orixinalmente llistada nel Apéndiz II en 1975. La familia entera foi puesta sol Apéndiz I en 1977, cola esceición de la subpoblación australiana de C. mydas. En 1981, toles poblaciones de la especie fueron puestes nel Apéndiz I. Alcordies con l'Apéndiz I de CITES, ye illegal importar, esportar, matar, prindar o alteriar a les tortugues verdes.[49]

Iniciatives de caltenimientu específiques per país[editar | editar la fonte]

Un exemplar de C. mydas nel Acuariu Kaiyukan d'Osaka, Xapón.

Adicionalmente al trabayu de les entidaes globales como la Xunión Internacional pal Caltenimientu de la Natura y CITES, dellos países n'específicu alredor del mundu con xurisdicción sobre sitios d'añeración y alimentación de la tortuga fixeron esfuercios individuales pal caltenimientu y la proteición de la especie.

El turismu ecolóxicu foi un impulsu importante en Sabah, Borneo. Personal na islla recueye dalgunos de los güevos que son depositaos cada nueche y allugaos nun ambiente de proteición contra depredadores. La incubación de los güevos toma aproximao 60 díes. Una vegada abiertos, permítese a los turistes a qu'asistan a la lliberación de les tortuguines nel mar.[50] El Serviciu de Pesca y Vida Montesa de los Estaos Xuníos clasificó C. mydas como especie en peligru, faciendo asina que seya una ofiensa federal la captura o matanza de les tortugues. En parte a esto, la subpoblación ḥawaiana de la tortuga verde aumentó considerablemente en cantidá, y tamién se desenvolvieron iniciatives d'ecu-turismu. Estudiantes de la Hawaii Preparatory Academy etiquetaron miles de tortúes dende principios de los años 90.[19] Nel Reinu Xuníu, la especie ta protexida pol Biodiversity Action Plan.[51] La caña en Paquistán del Fondu Mundial pa la Naturaleza empecipió dellos proyeutos pa protexer l'añeración de tortugues dende los 80s. Sicasí, la población de tortugues siguió n'amenorgamientu por una serie de factores.[24]

Nel atlánticu, les iniciatives de caltenimientu centráronse alredor de los sitios d'añeración nel Caribe. Nes sablera d'añeración en Parque nacional Tortuguero, Costa Rica, impunxéronse llendes a la recueya de güevos de tortuga dende la década de 1950. Dos décades dempués, el Parque nacional Tortuguero foi establecíu en 1976 p'asegurar la proteición de los sitios d'añeración na zona.[9] Na isla Ascensión, onde s'atopen unes de les sableres d'añeración más importantes pa la especie, implementóse un programa activu de caltenimientu.[52] La organización de caltenimientu Karumbé dende 1999 monitorea les árees de alimentacón y desenvolvimientu de les tortuues verdes n'Uruguái.

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

  1. Seminoff, J.A. (Southwest Fisheries Science Center, U.S.) (2004). «Chelonia mydas» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2014.2. Consultáu'l 24 d'ochobre de 2014.
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Green Sea Turtle (Chelonia mydas)». North Florida Field Office. United States Fish and Wildlife Service (29 d'avientu de 2005). Consultáu'l 21 de febreru de 2007.
  4. Kindersley, Dorling (2001,2005). Animal. Nueva York: DK Publishing. ISBN 0-7894-7764-5.
  5. «Species Fact Sheet: Green Sea Turtle». Caribbean Conservation Corporation & Sea Turtle Survival League. Caribbean Conservation Corporation (29 d'avientu de 2005). Archiváu dende l'orixinal, el 24 de febreru de 2007. Consultáu'l 22 de febreru de 2007.
  6. «Green Sea Turtle». MarineBio.org (21 de mayu de 2007). Consultáu'l 2 de setiembre de 2007.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «Green Sea Turtle (Chelonia mydas)». National Geographic - Animals. National Geographic Society (29 d'avientu de 2005). Consultáu'l 21 de febreru de 2007.
  8. Boulenger, G. A. (1890). The Fauna of British India, including Ceylon and Burma. Reptilia and Batrachia.. Londres: Taylor & Francis, páx. 541 pp..
  9. 9,0 9,1 Bjorndal, Karen A.; Jerry A. Wetherall, Alan B. Bolten and Jeanne A. Mortimer (febreru de 1999). «Twenty-Six Years of Green Turtle Nesting at Tortuguero, Costa Rica: An Encouraging Trend». Conservation Biology 13 (1):  páxs. 126–134. doi:10.1046/j.1523-1739.1999.97329.x. 
  10. Lahanas, P. N.; K. A. Bjorndal, A. B. Bolten, S. Y. Encalada, M. M. Miyamoto, R. A. Valverde and B. W. Bowen (1998). «Genetic composition of a green turtle (Chelonia mydas) feeding ground population: evidence for multiple origins». Marine Biology (Springer-Verlag) 130:  p. 345–352. http://accstr.ufl.edu/publications/Lahanas_et_al_1998_MarBiol.pdf. Consultáu'l 1 de setiembre de 2007. 
  11. 11,0 11,1 Girondot, Marc; Jacques Fretey (1996). «Leatherback Turtles, Dermochelys coriacea, Nesting in French Guiana, 1978-1995». Chelonian Conservation Biology 2:  páxs. 204–208. http://www.ese.u-psud.fr/epc/conservation/Publi/texte/AE_CCB96.html. Consultáu'l 14 de setiembre de 2007. 
  12. Seminoff, Jeffrey A.; et al. (2002). IUCN 2002 Red List Global Status Assessment: Green Turtle (Chelonia mydas). of the World Conservation Union (IUCN), páx. 93.
  13. Godley, Brendan J.; Annette C. Broderick and Graeme C. Hays (febreru de 2001). «Nesting of green turtles (Chelonia mydas) at Ascension Island, South Atlantic». Biological Conservation 97 (2):  páxs. 151–158. doi:10.1016/S0006-3207(00)00107-5. 
  14. Audubon, Maria R. (1897/1986). Audubon and His Journals: Dover Publications Reprint. Nueva York: Scribner's Sons, páx. 373-375. ISBN 978-0486251448.
  15. 15,0 15,1 Plantía:Cita mapa
  16. Chelonia agassizii - Valid or not
  17. ITIS
  18. Seminoff, Jeffrey A. (xunu de 2002). «First Direct Evidence of Migration by an East Pacific Green Seaturtle from Michoacan, Mexico to a Feeding Ground on the Sonoran Coast of the Gulf of California». The Southwestern Naturalist (Southwestern Association of Naturalists) 47 (2):  páxs. 314–316 pp.. doi:10.2307/3672922. 
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 Glick, Daniel (setiembre de 2005). «Back from the Brink». The Smithsonian Magacín (Smithsonian Institution):  p. 54–55. http://www.smithsonianmag.com/issues/2005/september/brink.php?page=1. Consultáu'l 31 d'agostu de 2007. 
  20. «Ocean Ambassadors - Philippine Turtle Islands». Coastal Resource & Fisheries Management of the Philippines. OneOcean.org. Consultáu'l 6 de febreru de 2007.
  21. Indonesian Sea Turtle Conservation. Yayasan, Indonesia: World Wide Fund for Nature, Indonesiu, páx. 4. Consultáu'l 16 de setiembre de 2007.
  22. Dobbs, Kirstin (2007). Marine turtle and dugong habitats in the Great Barrier Reef Marine Park used to implement biophysical operational principles for the Representative Areas Program. Great Barrier Marine Park Authority. ISBN 978-1-876945-58-9.
  23. 23,0 23,1 Tucker, Anton D.; Mark A. Read (setiembre de 2001). «Frequency of Foraging by Gravid Green Turtles (Chelonia mydas) at Raine Island, Great Barrier Reef». Journal of Herpetology (Society for the Study of Amphibians and Reptiles) 35 (3):  páxs. 500–503 pp.. doi:10.2307/1565970. 
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 «Green Sea Turtle - Chelonia mydas japonica». Turtles of Pakistan. Wildlife of Pakistan (2003). Consultáu'l 21 de febreru de 2007.
  25. 25,0 25,1 Butler, Y.; A. Astola (1877). «A summer cruise in the Gulf of Oman». Stray Feathers 5:  p. 283–304. 
  26. Groombridge, Brian; Aban Marker Kabraji and Abdul Latif Rayo (1988). «Marine Turtles in Baluchistan (Pakistan)». Marine Turtle Newsletter 42:  p. 1–3. http://www.seaturtle.org/mtn/archives/mtn42/mtn42p1.shtml. Consultáu'l 30 d'agostu de 2007. 
  27. Abs-Cbn Interactive, Green seya turtle caught in Zamboanga
  28. «Green Turtle (Chelonia mydas)». Fisheries: Office of Protected Resources. O. S. National Oceanographic Atmospheric Administration (2007). Consultáu'l 2 de setiembre de 2007.
  29. 29,0 29,1 29,2 Reich, Kimberly J.; Karen A. Bjorndal & Alan B. Bolten (18 de setiembre de 2007). «The ‘lost years' of green turtles: using stable isotopes to study cryptic lifestages». Biology Letters 6 (in press):  páxs. 712. doi:10.1098/rsbl.2007.0394. http://www.journals.royalsoc.ac.uk/content/k1l8072271716750/. Consultáu'l 20 de setiembre de 2007. 
  30. 30,0 30,1 «Hawaiian Green Sea Turtle». Midway Atoll National Wildlife Refuge (5-9-2002]). Archiváu dende l'orixinal, el 15 de setiembre de 2007. Consultáu'l 2 de setiembre de 2007.
  31. 31,0 31,1 31,2 «green turtle». Marine Turtles. Marine Conservation Society (2007). Archiváu dende l'orixinal, el 22 d'agostu de 2007. Consultáu'l 30 d'agostu de 2007.
  32. «Australian Threatened Species: Green turtle (Chelonia mydas)». Government of Australia. 2006. http://www.environment.gov.au/biodiversity/threatened/publications/pubs/tsd06green-turtle.pdf. Consultáu'l 15 d'agostu de 2007. 
  33. Lee, Patricia L. M.; Graeme C. Hays (27-4-2004]]). «Polyandry in a marine turtle: Females make the best of a bad job». Proceedings of the National Academy of Science 101 (17):  páxs. 6530–6535. doi:10.1073/pnas.0307982101. PMID 15096623. http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=404079#ref45. Consultáu'l 7 de setiembre de 2007. 
  34. Bowen, Brian W.; William S. Nelson and John C. Avise (1993-06-15). «A Molecular Phylogeny for Marine Turtles: Trait Mapping, Rate Assessment, and Conservation Relevance». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (National Academy of Sciences) 90 (12):  páxs. 5574 – 5577. 
  35. Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Testudo mydas (TSN 208662)» (inglés).
  36. Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Chelonia agassizi (TSN 655934)» (inglés).
  37. Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Chelonia agassizii (TSN 202103)» (inglés).
  38. Karl, Stephen H. (1999). «Evolutionary Significant Units versus Geopolitical Taxonomy: Molecular Systematics of an Endangered Sea Turtle (genus Chelonia)». Conservation Biology (Blackwell Synergy) 13 (5):  páxs. 990–999. doi:10.1046/j.1523-1739.1999.97352.x. http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1046/j.1523-1739.1999.97352.x. Consultáu'l 9 de setiembre de 2007.  (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  39. Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Chelonia mydas agassizi (TSN 208663)» (inglés).
  40. Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Chelonia mydas mydas (TSN 173834)» (inglés).
  41. .
  42. Chelonia mydas, Reptile Database
  43. Schafer, Edward H. (1962). «Eating Turtles in Ancient China». Journal of the American Oriental Society (American Oriental Society) 82 (1):  páxs. 73–74. 
  44. 44,0 44,1 Whitten, T; Soeriaatmadja, R. Y., Suraya A. A. (1996). The Ecology of Java and Bali. Hong Kong: Periplus Editions Ltd, páx. pages 756-760.
  45. Sumertha, I.N. 1974. Perikanan penyu dan cara pengelolaan di Indonesia. Dokumen. Kom. IPB 8: 1-18. Cited in Whitten, T; Soeriaatmadja, R. Y., Suraya A. A. (1996). The Ecology of Java and Bali. Hong Kong: Periplus Editions Ltd, páx. page 757.
  46. Morriss, Andrew. «Survival of the Sea Turtle: Cayman Turtle Farm Starts Over». PERC Reports. Property and Environment Research Center. Consultáu'l 16 de setiembre de 2007.
  47. Lezama, C., Carranza, A., Fallabrino, A., Estrades, A., Scarabino, F., & López-Mendilaharsu, M. (2013). Unintended backpackers: bio-fouling of the invasive gastropod Rapana venosa on the green turtle Chelonia mydas in the Río de la Plata Estuary, Uruguái. Biological invasions, 15(3), 483-487.
  48. CITES (3 de mayu de 2007). «Appendices». Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Flora and Fauna. Archiváu dende l'orixinal, el 30 d'agostu de 2007. Consultáu'l 31 d'agostu de 2007.
  49. UNEP-WCMC. «Chelonia mydas». UNEP-WCMC Species Database: CITES-Listed Species. United Nations Environment Programme - World Conservation Monitoring Centre. Archiváu dende l'orixinal, el 29 de setiembre de 2007. Consultáu'l 31 d'agostu de 2007.
  50. «MIO_selinganturtleisland.htm Selingan Turtle Island». Borneo: Journey Malaysia. Dolphin Diaries Travel Sdn Bhd. (2007). Consultáu'l 16 de setiembre de 2007.
  51. «Grouped Species Action Plan: Grouped plan for marine turtles». UK Biodiversity Action Plan. UK Joint Nature Conservation Committee (2006). Archiváu dende l'orixinal, el 5 d'agostu de 2007. Consultáu'l 16 de setiembre de 2007.
  52. «Ascension Conservation». Ascension Conservation, Wildlife. Ascension Conservation (2007). Archiváu dende l'orixinal, el 28 de setiembre de 2007. Consultáu'l 16 de setiembre de 2007.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]