Saltar al conteníu

Charente Marítimu

Charente Marítimu
Alministración
PaísBandera de Francia Francia
Organización territorialFrancia metropolitana
RexónBandera de Nueva Aquitania Nueva Aquitania
ISO 3166-2 FR-17
Tipu d'entidá departamentu de Francia
Capital La Rochelle y Saintes
President of departmental council (en) Traducir Dominique Bussereau
Nome oficial Charente-Maritime (fr)
Charente-Inférieure (fr)
División
Xeografía
Coordenaes 45°57′N 0°58′W / 45.95°N 0.97°O / 45.95; -0.97
Superficie 6864 km²
Llenda con Charente, Vendée (en) Traducir, Deux-Sèvres (en) Traducir, Gironda y Dordogne (en) Traducir
Puntu más altu Q26846573 Traducir
Demografía
Población 672 279 hab. (1r xineru 2023)
Densidá 97,94 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00 y UTC+02:00
Fundación 4 marzu 1790
la.charente-maritime.fr
Cambiar los datos en Wikidata

Charente Marítima (17) (en francés, Charente-Maritime) ye un departamentu francés asitiáu na parte central de la mariña atlántica, perteneciente, dende'l 1 de xineru de 2016, a la nueva rexón de Nueva Aquitania[1] (antes a la rexón sumida de Poitou-Charentes). La so capital ye La Rochelle, y los sos habitantes reciben el xentiliciu francés de Charentais-Maritimes.

Xeografía

[editar | editar la fonte]

Tien un área de 6.864 km², qu'en términos d'estensión ye equivalente a la metá de Montenegru. Llenda colos departamentos de Vendée al norte, al nordeste con Deux-Sèvres, al este con Charente y -de volao- con Dordoña, al sur con Gironda y al oeste col océanu Atlánticu (463 km de mariña, de los cualos 230 km correspuenden a islles). El so altor máximu ye de 166 msnm nel monte de Chantemerlière, y la mínima de 0 m na mariña atlántica). Delles partes del territoriu queden llibres de les agües marines n'el baxamar, dexando'l tránsitu.

Hidrografía

[editar | editar la fonte]

El so mayor llagu ye l'étang de Maigrin. Los sos ríos más importantes son Charente, Boutonne, Seugne, Isle, , Seudre, Sèvre Niortaise. La Gironda ye'l gran estuariu formáu pelos ríos Garona y Dordoña.

El departamentu cunta con delles islles d'importancia cultural y económica.

  • Islla d'Oléron : 174,40 km² (la segunda más grande de la Francia metropolitana, dempués de Córcega), 20.009 hab, mayor elevación: 34 m. Accesible mientres la marea baxa pol Coureau d'Oléron (1,2 km) y pol Pertuis de Maumusson (600 m). Ta coneutada al continente dende'l 21 de xunu de 1966 pol viaductu de formigón más llargu d'Europa (2,862 m).
  • Islla de Ré : 85,32 km² (la cuarta más grande de la Francia metropolitana), 16.499 hab, mayor elevación: 19 m. Ta coneutada al continente dende'l 1 de xunetu de 1988
  • Islla de Aix : 1,19 km², a 3,5 km de la mariña, 186 hab, mayor elevación: 9 m. Tuvo xunida al continente hasta'l sieglu VI; siguió siendo accesible mientres la marea baxa hasta'l sieglu XV. Constitúi'l conceyu de menor superficie del departamentu.
  • Île Madame (llamada Île Citoyenne mientres la Revolución francesa): 0,78 km², a 500 m de la mariña, alredor de 10 habitantes. Accesible mientres la marea baxa pola Passe aux Bœufs. Forma parte de la comuña de Port-des-Barques.

Demografía

[editar | editar la fonte]
Evolución demográfica (población censada)
1801183118411851185618611866
399.162445.249460.245469.992474.828481.060479.529
1872187618811886189118961901
465.653465.628466.416462.803456.202453.455452.149
1906191119211926193119361946
453.793451.044418.310417.789415.249419.021416.187
1954196219681975198219901999
447.973470.897483.622497.859513.220527.146557.024

Les mayores ciudaes del departamentu son (datos del censu de 1999):

  • La Rochelle: 76.584 habitantes; 116.157 na aglomeración.
  • Rochefort: 25.797 habitantes; 36.000 na aglomeración.
  • Royan: 17.102 habitantes; 31.161 na aglomeración.
  • Saintes: 25.595 habitantes; 26.836 na aglomeración.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Nel marcu de la reforma territorial entamada en 2014, Aquitania fundióse'l 1 de xineru de 2016 coles rexones estremeres de Poitou-Charentes y de Lemosín. Vease en: .

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]