Charadrius hiaticula

De Wikipedia
Charadrius hiaticula
mazaricu collariegu
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Charadriiformes
Familia: Charadriidae
Xéneru: Charadrius
Especie: C. hiaticula
(Linnaeus, 1758)
Distribución
Subespecies
Ver el testu
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu. El mazaricu collariegu[1] (Charadrius hiaticula) ye una especie d'ave caradriforme de la familia Charadriidae qu'habita en Eurasia y norte d'África.

Descripción[editar | editar la fonte]

Presenta llargor máximu de 19 cm, valumbu de 48 a 57 cm, y un pesu d'ente 55 y 75 g. D'aspeutu similar al chorlitejo chicu, estremándose principalmente pol tamañu y pola ausencia d'aniellu ocular nel chorlitejo grande. De color pardu pol envés y ablancazáu pol banduyu. Pates y picu en tonu naranxa claro, terminando'l picu nuna puntita de color negru.

Distribución[editar | editar la fonte]

Alcontrar en tola mariña atlántica d'Europa y norte d'África. Presente tamién en gran parte de la mariña mediterránea.

Cría en Eurasia, Groenlandia, nordeste de Canadá, y Atlánticu européu hasta Países Baxos, y islles Britániques.

N'España ye invernante en cuasi tola península, sobremanera n'Andalucía y la mariña cantábrica. Alcontráu tamién en Baleares y Canaries.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Polo xeneral frecuenta costes marines, nidificando en sableres arenoses según cascayoses, pero tamién puede desenvolvese n'agües d'interior, como marismas o llagos salaos.

Voz[editar | editar la fonte]

Emite frecuentemente, cuando se llevanta y al volar, un trino aflautado que podría traducise como "to-li" o bien "tuulí", antoxándose como una voz nidio y murnio.

Dieta[editar | editar la fonte]

Inxeren pequeños invertebraos que prinden picotiando'l sable, pudiendo remover el fango coles pates por que estos salgan y sían llevaos a los sos fauces en atayándo-yos la fuxida.

Güevos de chorlitejo grande.

Güevu[editar | editar la fonte]

El chorlitejo grande presenta un tamañu mediu del güevu d'ente 32-39,6 x 22,8-28,5 mm. Güevu pardu claru motudu, con manches de distintos tamaños y distintos tonos escuros y marrones. Realiza una o dos puestes al añu, que suelen ser d'unos 4 güevos. Son guaraos pola fema y el machu mientres un periodu de tiempu qu'entiende unes 3 o 4 selmanes.

Subespecies[editar | editar la fonte]

Conócense trés subespecies de chorlitejo grande:[2]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Zoonomen. «Birds of the World -- current valid scientific avian names.» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 13 de payares de 2015. Consultáu'l 24 d'Abril de 2009.
  • Calderón, R. 1994. Mazaricu collariegu Charadrius hiaticula. Noticiario Ornitolóxicu. Ardeola, 41: 98.
  • Cramp, S. & Simmons, K.Y.L. (eds.) 1980. Handbook of the birds of Europe, the Middle East and North Africa, vol. 2. Oxford Univ. Press. Oxford.
  • Velasco, T. & Alberto, L.J. 1992. Cifres globales, llocalidaes importantes y mapes de distribución de los limícolas invernantes n'España. I Xornaes Ibériques de Trabayu sobre Aves Limícolas. Palos de la Frontera, 1992. Huelva.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]