Chamaelirium

De Wikipedia
Chamaelirium
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Orde: Liliales
Familia: Melanthiaceae
Xéneru: Chamaelirium
Willd. 1808[1]
Especie: Chamaelirium luteum
(L.) A.Gray
Sinonimia
  • Abalon Adans., Fam. Pl. 2: 511 (1763), nom. inval.
  • Ophiostachys Delile in P.J.Redouté, Liliac. 8: t. 464 (1816).
  • Diclinotrys Raf., Neogenyton: 3 (1825).
  • Siraitos Raf., Fl. Tellur. 4: 26 (1838).
  • Dasurus Salisb., Xen. Pl.: 51 (1866).
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Chamaelirium ye un xéneru de plantes con flores perteneciente a la familia Melanthiaceae. Inclúi una única especie, Chamaelirium luteum (L.) A.Gray,[2] distribuyida dende Ontario hasta l'este de los Estaos Xuníos.[3]

Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

Tien una roseta basal con alredor de seis fueyes de 8-15 cm de llargor, de les cualos surde una inflorescencia en forma de recímanu con 8-30 cm de llargu. Les plantes son xeneralmente dioicas. Les plantes femenines tienen una mayor mortalidá y l'enclín d'estes plantes ye floriar con menos frecuencia. Los tarmos masculinos tienden a ser más altos, dando un altor máximu total de la planta d'unos 120 cm, pero tamién tienden a tener alredor de diez veces menos flores.[4][5]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

C. luteum utilízase como yerba ornamental o melecinal. Históricamente foi utilizáu polos nativos d'América. Tien la reputación de ser unu de les más utilizaes n'América del Norte.[6]

Tradicionalmente utilizar pa prevenir albuertos involuntarios y tien la reputación d'ameyorar la fertilidá.[6] Na actualidá utilizar pa tratar distintos problemes menstruales, problemes d'embaranzu y de fertilidá , duviesos ováricos y como diuréticu.[7]

Componentes bioactivos

Contién componentes bioactivos que son un amiestu de esteroides saponines, incluyendo chamaelirin y l'aglicona diosgenina . Estes sustancies bioactivas actúen como un emenagogo, diuréticu y vomitivu.[7]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Chamaelirium luteum describióse por (L.) A.Gray y espublizóse en A Manual of the Botany of the Northern United States 503. 1848.[8]

Etimoloxía

Chamaelirium: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues: chamai = "sobre'l terrén", leirion = lilly= "lliriu"[9]

luteum: epítetu llatín que significa "mariellu".

Sinonimia
  • Veratrum luteum L., Sp. Pl.: 1044 (1753).
  • Melanthium luteum (L.) Thunb., Fl. Jap.: 152 (1784).
  • Helonias lutea (L.) Ker Gawl., Bot. Mag. 27: t. 1062 (1807).
  • Dasurus luteus (L.) Salisb., Xen. Pl.: 51 (1866), nom. inval.
  • Chionographis lutea (L.) Baill., Hist. Pl. 12: 593 (1894).
  • Siraitos luteus (L.) F.T.Wang & Tang, Contr. Inst. Bot. Natl. Acad. Peiping 6: 109 (1949).
  • Melanthium dioicum Walter, Fl. Carol.: 126 (1788).
  • Helonias pumila Jacq., Collectanea 2: 260 (1789).
  • Chamaelirium carolinianum Willd., Mag. Neuesten Entdeck. Gesammten Naturk. Gues. Naturf. Freunde Berlin 2: 19 (1808).
  • Helonias dioica (Walter) Pursh, Fl. Amer. Sept. 1: 243 (1813).
  • Ophiostachys virginica Delile in P.J.Redouté, Liliac. 8: t. 464 (1816).
  • Diclinotrys albiflorum Raf., Neogenyton: 3 (1825).
  • Veratrum flavum Herb. ex Schult. & Schult.f. in J.J.Roemer & J.A.Schultes, Syst. Veg. 7: 1565 (1830).
  • Abalon albiflorum Raf., New Fl. 1: 33 (1836).
  • Chamaelirium luteum Miq., Ann. Mus. Bot. Lugduno-Batavi 1: 144 (1863), nom. illeg.
  • Chamaelirium obovale Small, Torreya 1: 108 (1901).[10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Mag. Neuesten Entdeck. Gesammten Naturk. Gues. Naturf. Freunde Berlin 2: 18 (1808).
  2. A. Gray, Manual, ed. 5: 527 (1867).
  3. Royal Botanical Gardens, Kew. World Checklist of Monocotyledons: Chamaelirium. Aportáu'l 18 d'avientu de 2008.
  4. Meagher, T. R.; J. Antonovics (1982). «The population biology of Chamaelirium luteum, a dioecious member of the lily family: life history studies». Ecology 63:  páxs. 1690–1700. 
  5. Allard, D. J., Chamaelirium luteum (L.) A. Gray (Devil's Bit). Conservation and Research Plan for New England, New England Wild Flower Society, Framingham, Massachusetts, USA, http://www.newfs.org/docs/pdf/Chamaelirium%20luteum.PDF 
  6. 6,0 6,1 «The pharmacognosy of helonias.». American Journal of Pharmacy (89):  páxs. 291–296. 1917. 
  7. 7,0 7,1 Jackie Greenfield, Jeanine M. Davis (2004). North Varolina Consortioum on Natural Medicines and Public Health: Melecinal Herb Production Guide.
  8. «Chamaelirium». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 2 d'agostu de 2015.
  9. Tenenbaum, Frances (2003). Houghton Mifflin: Taylor's encyclopedia of plants. ISBN 9780618226443.
  10. «Chamaelirium». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 24 d'abril de 2010.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. Fl. N. Amer. 26: i–xxvi, 1–723.
  3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S.. New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1979. Aquatic Wetland Pl. S.E. U.S. Monocot. 1–712. The University of Georgia Press, Athens.
  6. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]