Cerdà

Coordenaes: 38°59′08″N 0°34′26″W / 38.985555555556°N 0.57388888888889°O / 38.985555555556; -0.57388888888889
De Wikipedia
(Redirixío dende Cerdá)
Cerdà
símbolos de Cerdà (es) Traducir símbolos de Cerdà (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Costera (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Nome oficial Cerdà (ca)[1]
Códigu postal 46813
Xeografía
Coordenaes 38°59′08″N 0°34′26″W / 38.985555555556°N 0.57388888888889°O / 38.985555555556; -0.57388888888889
Cerdà alcuéntrase n'España
Cerdà
Cerdà
Cerdà (España)
Superficie 2 km²
Altitú 136 m
Llenda con
Demografía
Población 360 hab. (2023)
- 177 homes (2019)

- 154 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Costera (es) Traducir
0.01% de provincia de Valencia
0.01% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 180 hab/km²
Más información
Llocalidaes hermaniaes Cerda (es) Traducir
cerda.es
Cambiar los datos en Wikidata

Cerdá (oficialmente y en valencianu Cerdà) ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de La Costera.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Asitiáu na Güerta de Xàtiva, na marxe izquierda del ríu Cáñoles.

La superficie del términu ye dafechu llana.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7.

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

El términu municipal de Cerdá parte coles siguientes llocalidaes: Canals, La Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Torrella y Vallés, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia[editar | editar la fonte]

Ilesia de San Antonio Abá.

Son escasos los datos de la historia antigua que se tienen d'esti términu, llindar a una posible necrópolis romana que los sos restos, poco carauterísticos, apaecieron en Torrent d'en Fenollet. Sábese que foi llugar de moriscos y que perteneció a la familia Cerdá, de la que tomó nome. Dende tiempos remotos en tierres alloñaes los descendientes de la familia Cerdá fueron filósofos, científicos y destacaos médicos. Los descendientes en tierres castellanes perdieron l'acentu del apellíu.

Política[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 José Segrelles Llácer independiente
1983-1987 José Albertos Valles PSOE
1987-1991 José Albertos Valles PSOE
1991-1995 José Albertos Valles PSOE
1995-1999 José Rafael Serra Revert PP
1999-2003 José Rafael Serra Revert PP
2003-2007 José Rafael Serra Revert PP
2007-2011 José Rafael Serra Revert PP
2011-2015 José Rafael Serra Revert PP
2015-2019 Jose Lluis Xixón Segrelles APUERTA
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2009
273 256 272 282 293 287 286 291 304 348 400

Economía[editar | editar la fonte]

Nes zones de regadío colléchense naranxes, llimones, mazanes, ceberes y frutes viarias. Nel secanu cultívense olivares, algarrobos y vide.

La tierra ensin cultivar dedicar a camperes. Hai ganáu lanar.

Patrimoniu[editar | editar la fonte]

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • Fiestes patronales. Celebra les sos fiestes patronales a San Antonio Abá el 17 de xineru.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]