Centaurea solstitialis

De Wikipedia
Centaurea solstitialis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Carduoideae
Tribu: Cynareae
Subtribu: Centaureinae
Xéneru: Centaurea
Subxéneru: Solstitiaria
Especie: C. solstitialis
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Centaurea solstitialis, abrepuño - nome vernáculu compartíu con otres plantes espinoses de la Península Ibérica y siquier Arxentina- ye una especie fanerógama perteneciente a la familia de les asteracees (=Compositae).

Distribución[editar | editar la fonte]

Ye una planta nativa d'Europa, d'orixe mediterraneu que colonizó árees de clima similar nel norte y el sur d'América.

Descripción[editar | editar la fonte]

aqueniu con miriguanu.
Ilustración en Flora Batava

Yerba bienal abondo grande, gris argentea, de tarmos erectos y ramificaos. Fueyes inferiores péciolaes y pennatilobaes, les cimeres sésiles y enteres, ondulaes y éstrellaes. Inflorescencia cimosa. Capítulos de 1 a 2 cm, mariellu pálides a doraes, floretes tubulosos. Brácteas terminaes nun escayu horizontal, lignificada, de color ablancazada o mariellu pálido.

Floria al solsticiu de branu, nos sos llugares d'orixe.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Usada na Terapia floral californiana.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Centaurea solstitialis describióse por Carolus Linnaeus y espublizóse en Species Plantarum 2: 917. 1753.[2]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Centaurea solstitialis (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: n=8; 2n=16[3]

Etimoloxía

Centaurea: nome xenéricu que procede del Griegu kentauros, homes-caballos que conocíen les propiedaes de les plantes melecinales.

solstitialis: epítetu llatín ;Sinonimia:

subsp. carneola (Boiss.) Wagenitz
  • Calcitrapa carneola (Boiss.) Holub
  • Centaurea carneola Boiss.
subsp erythracantha (Halácsy) Dostál
  • Calcitrapa erythracantha (Halácsy) Holub
  • Centaurea erythracantha Halácsy
subsp. pyracantha (Boiss.) Wagenitz
  • Calcitrapa pyracantha (Boiss.) Holub
  • Centaurea pyracantha Boiss.
subsp. schouwii (DC.) Gugler
  • Calcitrapa schouwii (DC.)
  • Centaurea schouwii DC.
  • Centaurea sicula subsp. schouwii (DC.) Nyman
  • Centaurea solstitialis subsp. schouwii (DC.) Dostál[5]

Nomes vernáculos[editar | editar la fonte]

  • Castellán: abrepuño, abrimanos, abrojos, argazolla mariella, arzolia, cardu alazoráu, cardu estrelláu de flor mariella, ramón pajarero.[6]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Centaurea solstitialis». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 27 de payares de 2009.
  2. «Centaurea solstitialis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 2 d'agostu de 2012.
  3. Estudios citogenéticos n'especies españoles del xéneru Centaurea. Granada. Fernández Morales, M. J. (1974)
  4. Centaurea solstitialis en PlantList
  5. Centaurea solstitialis subsp. en PlantList
  6. en Anthos

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  2. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  3. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  7. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]