Saltar al conteníu

Centaurea solstitialis

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Centaurea solstitialis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Carduoideae
Tribu: Cynareae
Subtribu: Centaureinae
Xéneru: Centaurea
Subxéneru: Solstitiaria
Especie: C. solstitialis
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Centaurea solstitialis ye una especie fanerógama perteneciente a la familia de les asteracees (=Compositae).

Distribución

[editar | editar la fonte]

Ye una planta nativa d'Europa, d'orixe mediterraneu que colonizó árees de clima similar nel norte y el sur d'América.

Descripción

[editar | editar la fonte]
aqueniu con miriguanu.
Ilustración en Flora Batava

Yerba bienal abondo grande, gris argentea, de tarmos erectos y ramificaos. Fueyes inferiores péciolaes y pennatilobaes, les cimeres sésiles y enteres, ondulaes y éstrellaes. Inflorescencia cimosa. Capítulos de 1 a 2 cm, mariellu pálides a doraes, floretes tubulosos. Brácteas terminaes nun escayu horizontal, lignificada, de color ablancazada o mariellu pálido.

Floria al solsticiu de branu, nos sos llugares d'orixe.

Propiedaes

[editar | editar la fonte]

Usada na Terapia floral californiana.[1]

Taxonomía

[editar | editar la fonte]

Centaurea solstitialis describióse por Carolus Linnaeus y espublizóse en Species Plantarum 2: 917. 1753.[2]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Centaurea solstitialis (Fam. Compositae) y taxones infraespecíficos: n=8; 2n=16[3]

Etimoloxía

Centaurea: nome xenéricu que procede del Griegu kentauros, homes-caballos que conocíen les propiedaes de les plantes melecinales.

solstitialis: epítetu llatín ;Sinonimia:

subsp. carneola (Boiss.) Wagenitz
  • Calcitrapa carneola (Boiss.) Holub
  • Centaurea carneola Boiss.
subsp erythracantha (Halácsy) Dostál
  • Calcitrapa erythracantha (Halácsy) Holub
  • Centaurea erythracantha Halácsy
subsp. pyracantha (Boiss.) Wagenitz
  • Calcitrapa pyracantha (Boiss.) Holub
  • Centaurea pyracantha Boiss.
subsp. schouwii (DC.) Gugler
  • Calcitrapa schouwii (DC.)
  • Centaurea schouwii DC.
  • Centaurea sicula subsp. schouwii (DC.) Nyman
  • Centaurea solstitialis subsp. schouwii (DC.) Dostál[5]

Nomes vernáculos

[editar | editar la fonte]

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. «Centaurea solstitialis». Plantes útiles: Linneo. Archiváu dende l'orixinal, el 2009-12-01. Consultáu'l 27 de payares de 2009.
  2. «Centaurea solstitialis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 2 d'agostu de 2012.
  3. Estudios citogenéticos n'especies españoles del xéneru Centaurea. Granada. Fernández Morales, M. J. (1974)
  4. Centaurea solstitialis en PlantList
  5. Centaurea solstitialis subsp. en PlantList

Bibliografía

[editar | editar la fonte]
  1. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  2. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  3. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  7. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]