Cenchrus echinatus

De Wikipedia
Cenchrus echinatus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Apogonia
Subclas: Commelinidae
Orde: Poales
Familia: Poaceae
Subfamilia: Panicoideae
Tribu: Paniceae
Xéneru: Cenchrus
Especie: C. echinatus
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Cenchrus echinatus, güeyu de formiga, ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia Poaceae.[1][1] Ye orixinaria d'América.

Detalle de la planta
Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Son plantes añales cespitoses; con tarmos de 15–85 cm d'altu, erectos o decumbentes, ramificaos, glabros. Vainas carinaes, glabres a marcadamente pilosas; lígula de 0.7–1.7 mm de llargu; llámines 4–26 cm de llargu y 3.5–11 mm d'anchu, glabres o esparcidamente pilosas nel fexe escontra la base. Inflorescencia 2–10 cm de llargu y 2 cm d'anchu; cipseles arizaes 5–10 cm de llargu y 3.5–6 mm d'anchu, goches esteriores menos de la metá del llargor de los escayos de la cipsela, llibres, cilíndriques, retrorsamente escabrosas, los escayos interiores xuníes más o menos hasta la metá, esplanaes, pilosas; espiguillas 2–3 por cipsela arizada, 5–7 mm de llargu; gluma inferior 1.3–1.4 mm de llargu, 1-nervia, gluma superior 3.8–5.7 mm de llargu, 3–6-nervia; flósculu inferior maneru o estaminado; lema inferior 5–7-nervia; pálea inferior más o menos tan llarga como la lema inferior; flósculu cimeru 4.7–7 mm de llargu y 1.2–2.3 mm d'anchu; anteres 0.8–2.4 mm de llargu.[2]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Especie común, que s'atopa en sableres y sitios venaos, en trópicos y subtrópicos; a una altitú de 0–760 metros; fl y fr mientres tol añu;.[3]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

En Sonora, aprovéchase'l frutu o'l raigañu contra fories, afecciones intestinales, alerxes y fiebres. El so usu cuando hai fluxu vaxinal implica faer llavaos d'esta planta combinada con granada (Punica granatum), mamey (sp.á n/r) y tepantepazole (Lygodium venustum) (Hidalgo).

Hestoria

Nel sieglu XVI, Francisco Hernández de Toledo comenta: "tomada en dosis d'un dracma con agua detién los fluxos disentéricos".[4]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Cenchrus echinatus describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 1050. 1753.[2]

Sinonimia
  • Cenchrus brevisetus E.Fourn. ex Hemsl.
  • Cenchrus brevisetus E. Fourn.
  • Cenchrus cavanillesii Tausch
  • Cenchrus crinitus Mez
  • Cenchrus echinatus Cav.
  • Cenchrus hexaflorus Blanco *

Cenchrus hillebrandianus C.L.Hitchc.

  • Cenchrus insularis Scribn. ex Millsp.
  • Cenchrus lechleri Steud.
  • Cenchrus macrocarpus Ledeb. ex Steud.
  • Cenchrus pungens Kunth
  • Cenchrus spinifex Cav.
  • Panicastrella muricata Moench[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu, D. F.
  5. DeLisle, D. G. 1963. Taxonomy and distribution of the genus Cenchrus. Iowa State Coll. J. Sci. 37(3): 259–351.
  6. Döll, J.C. 1877. Gramineae I. Paniceae. 2(2B): 34–342, t. 12–49. In C. F. P. von Martius (ed.) Fl. Bras.. F. Fleischer, Monachii & Lipsiae.
  7. Duistermaat, H. 2004. New grass (Poacecae) records for Singapore, including Panicum laxum new for Asia. Gard. Bull. Singapore 56(1–2): 29–42.
  8. Espejo Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
  9. Filgueiras, T. S. 1991. A floristic analysis of the Gramineae of Brazil's Distritu Federal and a list of the species occurring in the area. Edinburgh J. Bot. 48: 73–80.
  10. Filgueiras, T. S. 1999. Gramíneo do Zarráu, Brasil. ined., work in progress.
  11. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  12. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  13. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]