Cedrus atlantica

De Wikipedia
Cedrus atlantica
cedru l'atles
Estáu de caltenimientu
En peligru (EN)
En peligru (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Pinophyta
Clas: Pinopsida
Orde: Pinales
Familia: Pinaceae
Xéneru: Cedrus
Especie: Cedrus atlantica
(Endl.) Manetti ex Carrière
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El cedru l'atles[2] (Cedrus atlantica) ye una especie arbórea perteneciente a la familia de les pinácees.[3]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye orixinaria de los montes del Atles d'Arxelia (Tell Atles) y de Marruecos (nel Rif y l'Atles Mediu, y llocalmente nel Altu Atles).[4]

Dacuando sellos autores considerenlu como una variedá o subespecie del Cedru d'El Líbanu Cedrus libani  var. atlantica (Endl.) Hook.f. o Cedrus libani subsp. atlantica (Endl.) Batt. & Trab., o tamién como una especie distinta Cedrus atlantica (Endl.) Manetti ex Carrière, dependiendo de l'autoridá en Botánica, atopase nos trataos botánicos y florísticos una o otra designación, ente que'l tratamientu como una especie alcuéntrase más llargamente estendíu na horticultura popular, ya inclusive en dellos trabayos botánicos.[5][6][7][8][9][10][11][12][13] La discrepancia nel tratamientu deriva en gran parte de la base xenética bien estrecha d'árboles cultivaos, que taxonómicamente da una impresión falsa de distinción, non confirmada cuando s'esamina la gama de variación más amplia atopada n'árboles monteses.[4]

Cedros del "Arboreto Tyler"
Tueru
Un espécime del Grupu Glauca
Piqueros d'un cedru del grupu Glauca

Morfoloxía[editar | editar la fonte]

Xamasca y conu femenín.

Ye un árbol de tamañu medianu a grande, de 30 a 35 m (raramente lleguen a 40m) d'altu, con un diámetru del tueru de 1.5 a 2 m. Ye bien similar en tolos calteres a les otres variedaes de cedru d'El Líbanu. Les diferencies son difícilmente discernibles. El tamañu del conu machu tiende a ser daqué más pequeñu (anque tea rexistráu qu'algama hasta 12 cm, namái raramente lleguen a los 9 cm de llargu, comparáu colos hasta 10 cm nes variedaes brevifolia , y 12 cm en vars. stenocoma y libani) sicasí en determinaes condiciones (toos puede ser tan curtios como de 6 cm), ente que'l llargor de la fueya (de 10 a 25 milímetros) ye similar a les variedaes stenocoma, en más llargu que la media nes variedaes brevifolia y más curtiu que les variedaes libani, pero otra vegada en condiciones especiales.[4][7][12] Amás, munchos (pero non la mayoría) de los árboles cultivaos tienen xamasca (azuláu) glauco, fueyes más nidies, y pueden tener más fueyes en cada espiral; los árboles nuevos en cultivu tienen de cutiu cañes más ascendentes que munches variedaes cultivaes libani.[11]

Conos polínicos entá inmaduros antes de la dispersión del polen, nel Arboretum La Alfaguara
Grupos de conos polínicos dempués de la dispersión del polen

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

El cedru del Atles forma montes nes fasteres de los montes ente 1.370 a 2.200 msnm, de cutiu en montes puros, o entemecíu con abetu arxelín, enebro, encines y pládanos. Estos montes pueden suministrar un hábitat al macacu de berbería (Macaca sylvanus), especie en peligru d'estinción, un primate que tenía distribución muncho más amplia na prehistoria en Marruecos y el norte d'Arxelia.[14]

Cultivu y usos[editar | editar la fonte]

Ye común en cultivu en climes templaos. Nos diseños de xardinos son utilizaes más frecuentemente les formes glaucas que se llanten como árbol ornamental. Les formes glaucas pueden estremase como un grupu cultivar, el Grupu Glauca". Cedrus atlantica f. glauca, el Cedru azul del Atles, ye una variedá de fueyes más azules. Nos cultivos, hai tamién formes fastigiadas, péndulas, y de fueya dorada. Ye bien cultiváu porque ye más tolerante de condiciones seques y calientes que la mayoría de les coníferes.

Nel sur de Francia efectuáronse plantíos de cedros, principalmente con Cedrus libani var. atlantica, con destín a la producción maderera.

Un cedru del Atles atopase nel prau sur de los xardinos de la Casa Blanca en Washington, DC. El presidente Carter ordenó que se construyera pa la so fía Amy una casa de xuegos nel cedru. La estructura de madera foi diseñada por el mesmu presidente, y ta autosustentada talmente que nun cause dañu al árbol.[15]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Cedrus atlantica foi descrita por (Endl.) Manetti ex Carrière y publicáu en Traité Général des Conifères 2: 374. 1867.[16]

Etimoloxía

Cedrus: nome clásicu del cedru.

atlantica: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización cenca del Océanu Atlánticu.

  • Abies atlantica (Endl.) Lindl. & Gordon
  • Cedrus africana Gordon ex Knight
  • Cedrus argentea Carrière
  • Cedrus libani subsp. atlantica (Endl.) Batt. & Trab.
  • Cedrus libani var. atlantica (Endl.) Hook.f.
  • Cedrus libani var. glauca Carrière
  • Cedrus libani f. glauca (Carrière) Beissn.
  • Cedrus libani f. glauca (Carrière) Geerinck
  • Cedrus libanitica subsp. atlantica (Endl.) O.Schwarz
  • Pinus atlantica Endl.[17]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Nome común[editar | editar la fonte]

Esta especie ye conocida nel dominiu llingüísticu asturlleonés col nome común cedru l'atles[2].

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Thomas, P. 2013. Cedrus atlantica. In: IUCN 2013. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2013.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 13 July 2013.
  2. 2,0 2,1 URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. Cedro del Atlas, Cedro plateado, Cedro atlántico, Cedrus atlantica Menetti, páx. 46 - Gregor Aas y Andreas Riedmiller: Gran Guía de la Naturaleza, editorial Everest, traductor Eladio M. Bernaldo de Quirós, ISBN 84-241-2663-5, 4ª edición, 1993.
  4. 4,0 4,1 4,2 Gaussen, H. (1964).
  5. Hooker, J. D. (1862).
  6. Battander, J.-A. & Trabut, L. (1905).
  7. 7,0 7,1 Schwarz, O. (1944).
  8. Browicz, K. & Zielinski, J. (1982).
  9. Greuter, W., Burdet, H. M., & Long, G. (eds.), (1984).
  10. Frankis, M. P. & Lauria, F. (1994).
  11. 11,0 11,1 Walters, W. M. (1986).
  12. 12,0 12,1 Farjon, A. (1990).
  13. Gymnosperm database Cedrus atlantica.
  14. C. Michael Hogan. 2008.
  15. http://www.whitehousehistory.org/04/subs_pph/PresidentDetail.aspx?
  16. «Cedrus atlantica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 30 de xineru de 2014.
  17. Cedrus atlantica en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Añal. Jard. Bot. Madrid 37(2):251-268.—(1982)Memoria del mapa de les series de vexetación de la provincia de Madrid. Madrid.
  • Añal, Inst.Bot. Cavanilles 21: 1-325.-(1964) Esquema de la vexetación potencial y la so correspondencia colos suelos na España peninsular.
  • Añal Inst. Bot. Cavanilles 22: 341-405.—(1974) La vexetación de la clase Quercetea iíicis n'España y Portugal.
  • Añal. Inst. Bot. Cavanilles 31(2):205-259.—(1981) -yos étages bioclimatiques de la vegetation de la Península Ibérique.
  • ASENSI MARFIL, A. (1976) Flora y vexetación de les árees ocupaes pol Abies pinsapo Boiss. Tesis doctoral.-& S.
  • BALL, J. (1878) Spicilegium Florae Maroccanae. Journ. Linn. Soc. 16: 281-772.
  • BARBERU, M. & P. QUEZEL (1975) Forets de sapin sur le pourtour mediterraneen. Añal Inst. Bot. Cavanilles32(2): 1245-1289.
  • CEBALLOS, L. & M. MARTIN BOLAÑOS (1928) El pinsapo y l'abetu de Marruecos. Bol. Inst. Forest. Inv.Exp. 1(2): 47-101.
  • Y.F.'GALIANO & S. RIVAS MARTINEZ (1963) Estudiu y mapa de vexetación n'Estudiu agrobiológicode la provincia de Cádiz. Sevilla.
  • GAUSSEN, H. (1964) -yos Gymnosperm.es actuelles etfossiles, IV. Toulouse.
  • GALIANO & S. RIVAS MARTINEZ (1962) Estudiu y mapa de vexetación n'Estudiu agrobiológicode la provincia de Sevilla. Sevilla.
  • IONESCO, T. &:Ch. SAUVAGE (1962) -yos types de vegetation du Maroc: essai de nomenclature et de definition.^Rev. Geog. Maroc 1-2: 75-86.
  • IRIVERA GUERRERO, J. (1980) Estudiu de la flora y vexetación de la Sierra de Araceña. Tesis doctoral.
  • MUÑOZ ALVAREZ, J.M.: (1982) Catálogu florístico de les Sierres Subbéticas de la provincia de Córdoba. Tesisdoctoral.y.
  • NEGRE, R. (1961)Petite Flore des regions arides du Maroc Occidental, 2 vols. Paris.
  • P. QUEZEL & S. RIVAS MARTINEZ (1981) Contribution a l'etude des groupements forestiers etpréforestiers du Maroc.Phytocoenologia 9(3): 311-412.
  • QUEZEL, P. (1978) Analysis of the flora of mediterranean and Saharan Africa. Ann. Missouri Bot. Gard. 65:479-534.
  • & S. RIVAS MARTINEZ (1971) Estudiu y mapa de vexetación n'Estudiu agrobiológico de la provincia de Córdoba. Sevilla.
  • & S. RIVAS MARTINEZ (1971) Vexetación potencial de la provincia de Granada. Trab. Dep. Bot. Fis.Veg. 4: 3-85.
  • RIVAS GODAY, S. (1949) Los abetos mediterráneos: la so posición na aciculisilva. Les Ciencies 14(1): 78-85.-Y.F.
  • RIVAS MARTINEZ' S. (1963) Estudiu de la vexetación y ñora de les Sierres de Guadarrama y Gredos.
  • RÍVAS MARTÍNEZ (1976) Contribución a la conocencia fitosociológico de los pinsapares de laSerranía de Ronda. Añal Inst. Bot. Cavanilles 33: 239-247.
  • RUIZ DE CLAVIJO, Y. (1978) Estudiu florístico de la. Serranía Subbética de la provincia de Sevilla. Tesisdoctoral.