Caxa fuerte

De Wikipedia
Rueda pa introducir la combinación de númberos na caxa

Les caxes fuertes[1] son compartimientos de seguridá diseñáu pal deposito de xoyes, documentos, oxetos de valor y efeutivu. La so fabricación ta pensada pa soportar los ataques dende l'esterior por aciu la so composición con materiales d'alta resistencia y un sistema de zarru de máxima seguridá.

P'aportar al conteníu qu'hai nestes caxes fuertes ye necesariu saber la contraseña.

  • Nes caxes fuertes antigües (inda se producen d'esti tipu) utilízase una especie de rueda que da vueltes a la izquierda y a la derecha. Hai que movela determinaos golpecitos o "ticks" escontra dambos llaos hasta qu'abra.
  • Nes caxes fuertes modernes utilícense sistemes de seguridá electrónicos, como son el dixital una contraseña (polo xeneral numbérica, anque hai dellos más modernos que dexen alfanuméricas) o dalgún métodu biométrico (llector de buelgues dixitales, llector del iris, etc).

Ye bien común ver nes películes qu'estes caxes son escondíes detrás de pintures colgaes na paré.

Tipos de caxes fuertes[editar | editar la fonte]

Caxa de caudales del sieglu XVIII (Virreinatu del Río de la Plata)

Hai dellos tipos de caxes fuertes, dependiendo d'ónde tean allugaes. Por casu hai allugaes en viviendes, que nun son bien sofisticaes y que na actual llexislación española nun tán sometíes a nenguna prueba calidable, polo que les atopamos con diverses espesures de puerta y cuerpu.

Hai en xoyeríes, que yá son más sofisticaes. Les de los bancos pequeños tienen apertura tardiega pa evitar los atracos rápidos, y les de les sedes centrales d'empreses y bancos son totalmente acorazaes, de mal accesu a les mesmes y con enormes controles de seguridá. Tou esti tipu de caxes fuertes tán regulaes por una normativa europea que les cataloga en distintos graos: I (arma llarga), II, III (arma curtia), IV (xoyeríes, bancos...), V, VI, etc., según el so grau de resistencia.[2]

Cámara acorazada d'un bancu

Les caxes fuertes doméstiques tán estremaes en dos grandes categoríes: sobreponer y empotrar. Les de sobreponer fondiar por mediu de torniellos en base y llaos de la caxa, ente que les d'empotrar introducir na paré. Anque estes postreres riquen mayor esfuerciu nel so

allugamientu, camúflense meyor y al tar recubiertes poles parés de la casa, aguanten meyor un ataque.

Les caxes d'usu domésticu, al nun esistir regulación dalguna sobre elles, tienen una variación nes espesures de la puerta que van dende los 2 mm hasta los 15 mm con refuerzu de chapa d'aceru al manganesu (bien resistente a la parafusa)

Caxes fuertes homologadas[editar | editar la fonte]

Esisten numberosos clases de Caxes fuertes homologadas[3] que los sos usos son específicos y/o determinaos pola llexislación vixente como pueden ser los armeros,[4] tantu p'arma llarga como p'arma curtia, o les caxes fuertes destinaes a establecimientos especiales[5] estaciones de serviciu, lloteríes, xoyeríes, etc, o les caxes fuertes homologadas[6] pa organismos especiales.

Tipos de caxes fuertes homologadas[editar | editar la fonte]

Caxes fuertes Grau 1[editar | editar la fonte]

Les Caxes fuertes homologadas Grau 1[7] fabricar pa poder salvaguardar de la manera más segura les armes llargues de fueu rayaes y les pertenecientes a la categoría 2ª .2 nel ámbitu particular.

Caxes fuertes Grau 3[editar | editar la fonte]

Les Caxes fuertes homologadas Grau 3[8] tán específicamente diseñaes pa la custodia d'armes de fueu curtiu, pertenecientes a la llicencia F nel ámbitu particular. Y en armeros, tantu p'armes llargues como curties, n'empreses de seguridá.

Caxes fuertes Grau 4[editar | editar la fonte]

Les Caxes fuertes homologadas Grau 4[9] tán diseñaes pa salvaguardar documentos de gran valor, dineru n'efeutivu, relós, bienes de valor …

Finalmente, estes caxes fuertes homologadas fueron fabricaes pa cumplir cola normativa de seguridá física pa entidaes bancaries, estaciones de serviciu, lloteríes, xoyeríes, despachos d'apuestes …

Caxes fuertes Grau 5[editar | editar la fonte]

Les Caxes fuertes homologadas Grau 5 tán diseñaes pa curiar documentos de gran valor, dineru n'efeutivu, relós, xoyes … Estes caxes fuertes fueron fabricaes según la Normativa europea XUNE EN 1143-1.

Caxes fuertes pa la custodia d'Armes[editar | editar la fonte]

Armeros[editar | editar la fonte]

Los armeros[10] son caxes fuertes diseñaes especialmente para guardar y custodia d'armes de fueu. Al tratase les armes de fueu d'oxetos potencialmente peligrosos, ye recomendable, ya inclusive d'obligáu cumplimientu por llei en munchos casos, l'usu d'un contenedor que les caltenga debidamente curiaes y a salvo de posibles robos o usos indebíos.

Estes caxes fuertes pueden o nun tar homologadas dependiendo de la necesidá del usuariu y de que les armes que vaya a contener tean suxetes a una determinada llexislación.

Armeros homologados[editar | editar la fonte]

Los armeros homologados[11] son caxes fuertes que cumplen cola llexislación vixente[12] y superaron una serie de normes establecíes por organismos oficiales. Esta homologación ufierta una serie de graos de seguridá en función de les pruebes superaes nos ensayos qu'establez la norma. Los armeros homologados estrémense de la mesma n'armeros p'armes llargues y armeros p'armes curties, y tán suxetos al resolución del 26 de payares de 1998,[13] de la Direición Xeneral de la Guardia Civil:

  • Armeros p'arma llarga, que riquen un nivel mínimu de seguridad Grau I. Destinaos a curiar armes llargues rayaes y cañones 2ª2 pa usu particular.
  • Armeros p'arma curtia, que riquen un nivel mínimu de seguridad Grau III. Destinaos a curiar armes curties de llicencia F pa usu particular. Tamién como armeros pa empreses de seguridá o establecimientos con serviciu de vixilancia armada.

Normativa vixente pa los Armeros dientro de la Xunión Europea[14]:

  • Armeros p'arma llarga: Grau 1 según XUNE EN 1143-1:2012
  • Armeros p'arma curtia: Grau 3 según XUNE EN 1143-1:2012

Caxes fuertes ignífugas[editar | editar la fonte]

Les caxes fuertes ignífugas[15], como'l so nome indica son caxes fuertes destinaes a la proteición de documentos, soportes magnéticos y toa clase d'oxetos de valor, ante les quemes de gran magnitú.

Estes caxes fuertes ignífugas clasificar según la temperatura qu'algama'l so interior mientres una quema, y el ralu de tiempu que trescurre primero que esta temperatura amóntese. Hai de tenese en cuenta que mientres una quema pueden algamar más de 3.000ºC.

Les caxes fuertes ignífugas[16] tán diseñaes pa protexer documentos, soportes informáticos, dineru n'efeutivu y cualquier oxetu de valor de los posibles efeutos perxudiciales del fueu mientres una quema.

Munches de les caxes ignífugas son amás resistentes al mugor y a l'agua por cuenta de les carauterístiques hermétiques propies de munches les caxes ignífugas.

Pa consiguir un aislamientu correutu de los oxetos conteníos nel interior, les caxes ignífugas cunten con un rellenu de materiales altamente resistentes al fueu y con puntos de fusión bien elevaos. Dalgunos de los materiales emplegaos son la perlina y la vermiculita.

Clasificación de les caxes ignífugas[editar | editar la fonte]

Les caxes fuertes ignífugas suelen clasificase dependiendo de la temperatura máximo alcanzada nel so interior y cuánto tiempu aguantar dichu nivel de proteición ensin que los oxetos conteníos nel so interior deteriórense. La temperatura nuna quema puede puede algamar los 3000 °C y la so duración ye totalmente impredicible * Les caxes ignífugas certificaes pa documentos de papel nun tienen de superar los 150ºC nel interior mientres una quema.

  • Les caxes destinaes a curiar grabaciones o cintes magnétiques nun superar nel so interior los 65 °C.
  • Les caxes onde se guarden unidaes óptiques (CD o DVD) y discos duros d'ordenador nun tienen de superar nel so interior los 50 °C.

Normatives d'ensayu de les caxes fuertes ignífugas[editar | editar la fonte]

Los trés normes d'ensayu más comunes pa caxes ignífugas son la europea EN 1047-1, la escandinava NT FIRE 017 y l'americana UL 72.

Los trés normes definen unos determinaos ensayos que tienen de superar les caxes fuertes pa conceder la certificación correspondiente.

Pa cada norma los niveles de resistencia son los indicaos de siguío:

EN 1047-1[editar | editar la fonte]
  • S60P: 60 minutos (papel)
  • S120P: 120 minutos (papel)
  • S60DIS: 60 minutos (soportes informáticos)
  • S120DIS: 120 minutos (soportes informáticos)
NT FIRE 017[editar | editar la fonte]
  • 60 Paper: 60 minutos (papel)
  • 120 Paper: 120 minutos (papel)
  • 60 Diskette: 60 minutos (soportes informáticos)
  • 120 Diskette: 120 minutos (soportes informáticos)
UL 72[editar | editar la fonte]
  • Class 350 1/2 Hour: 30 minutos (papel)
  • Class 350 1 Hour: 60 minutos (papel)
  • Class 350 2 Hours: 120 minutos (papel)
  • Class 125 1 Hour: 60 minutos (soportes informáticos)
  • Class 125 2 Hours: 120 minutos (soportes informáticos)

Sistemes de zarru de les caxes fuertes[editar | editar la fonte]

Esisten numberosos Sistemes de zarru de les caxes fuertes[17], pero hai que destacar:

  • Pesllera de llaves
  • Combinación dixital numbérica *

Combinación dixital + retardo + horariu * Sistema d'analís biométrico

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Caxes Fuertes | Caxes de seguridad - Arques Gruber» (castellanu). Consultáu'l 27 d'abril de 2018.
  2. «ESSA EN Insurance Ranking». 23/12/2014. http://www.ecb-s.com/_rubric/index.php?rubric=ESSA+EN+Products+Insurance-Amounts+Germany. 
  3. (en castellanu) caxes fuertes Tipo de caxes fuertes | Clases de caxes fuertes - Gruber. Arques Gruber - Caxes Fuertes & Productos de Seguridad. 22 de marzu de 2018. https://arcasgruber.es/tipos-de caxes fuertes. Consultáu'l 27 d'abril de 2018. 
  4. «caxes fuertes/armeros.php Armeros» (castellanu). Llibru-Guía de les Caxes Fuertes. Consultáu'l 28 de xunetu de 2015.
  5. «caxes fuertes/caxes-homologadas-pa establecimientos especiales.php Caxes homologadas pa establecimientos especiales». Llibru-Guía de les Caxes Fuertes. Consultáu'l 28 de xunetu de 2015.
  6. «Caja fuertes homologadas | Caxes fuertes certificaes» (castellanu). Consultáu'l 27 d'abril de 2018.
  7. «Caja fuertes homologadas Grau 1 | Caxa fuerte Grau 1» (castellanu). Consultáu'l 27 d'abril de 2018.
  8. «Caja fuertes homologadas Grau 3 | Caxa fuerte Grau 3» (castellanu). Consultáu'l 27 d'abril de 2018.
  9. «Caja fuertes homologadas Grau 4 | Caxes fuertes certificaes Grau 4» (castellanu). Consultáu'l 27 d'abril de 2018.
  10. «Armeros | Armeros de seguridad - Armario armeros» (castellanu). Consultáu'l 27 d'abril de 2018.
  11. (en castellanu) Normatives p'armeros armes llargues y curties XUNE EN 1143-1. Arques Gruber - Caxes Fuertes & Productos de Seguridad. 29 de xunetu de 2015. https://arcasgruber.es/normatives-pa-armeros-armes-llargues-y-curties-segun-xune-1143-1. Consultáu'l 27 d'abril de 2018. 
  12. «caxes fuertes/normativa-reguladora-de-armeros.php Normativa reguladora de la seguridá de los armeros particulares». Llibru-Guía de les Caxes Fuertes. Consultáu'l 28 de xunetu de 2015.
  13. «BOE núm. 291» (castellanu). Boletín Oficial del Estáu (5 d'avientu de 1998).
  14. AENOR. «AENOR: Norma UNE-EN 1143-1:2012» (castellanu). Consultáu'l 27 d'abril de 2018.
  15. «Caja Fuertes Ignífugas | Caxa fuerte ignífuga - Gruber» (castellanu). Consultáu'l 27 d'abril de 2018.
  16. «caxes fuertes/caxes-ignifugas.php Caxes ignífugas» (castellanu). Llibru-Guía de les Caxes Fuertes. Caxes10. Consultáu'l 12 de xineru de 2016.
  17. (en castellanu) caxes fuertes Sistemes de zarru de les caxes fuertes | Arques Gruber. Arques Gruber - Caxes Fuertes & Productos de Seguridad. 23 de marzu de 2018. https://arcasgruber.es/sistemes-de-zarru-de-les caxes fuertes. Consultáu'l 27 d'abril de 2018. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]