Caxa de les Ágates

De Wikipedia
Obra artísticaCaxa de les Ágates
Tipos relicariu, Arqueta (mueble) (es) Traducir y caja (es) Traducir
Añu 910
Material madera, oru y ágata (es) Traducir
Dimensiones 16,5 (Alçada) × 27,1  (Llargada) cm
Propietariu Archidiócesis d'Uviéu
Coleición Catedral d'Uviéu (Uviéu)
Cambiar los datos en Wikidata

Caxa de les Ágates. Arqueta destinada a guardar reliquies que s'atopa na Cámara Santa de la Catedral de San Salvador d'Uviéu.

La Caxa de les Ágates foi donada a la Catedral de San Salvador d'Uviéu, nel añu 910, pol infante Fruela d'Asturies, fíu d'Alfonso III el Magno, y pola so primer esposa, Nunilo Jimena.

Ta considerada, xunto cola Cruz de la Victoria, la Cruz de los Ánxeles y l'Arqueta de San Xenadio, ún de les cuatro obres cumes de la orfebrería prerrománica asturiana.

Historia[editar | editar la fonte]

La Caxa de les Ágates foi realizada a principios del sieglu X. Foi donada a la Catedral de San Salvador d'Uviéu, nel añu 910, pol infante Fruela d'Asturies, fíu d'Alfonso III el Magno, y pola so primer esposa, Nunilo Jimena. Cuando la caxa foi donada Alfonso III el Magno y la so esposa, la reina Jimena d'Asturies, que donaren a la Catedral d'Uviéu la Cruz de la Victoria, entá vivíen.

En 1934, mientres la Revolución d'Asturies, la Cámara Santa d'Uviéu foi dinamitada polos revolucionarios, y les reliquies y oxetos ellí calteníos, incluyíes la Cruz de los Ánxeles, l'Arca Santa y la Caxa de les Ágates, sufrieron graves desperfectos y hubieron de ser restauraes en 1942. Sicasí, la restauración de 1942 foi considerada por diversos historiadores como una violación de los principios arqueolóxicos, artísticos y históricos ensin tomar procuros que dexaren darréu estremar los elementos orixinales de los agregos.[1]

En 1977 cometióse un robu na Catedral d'Uviéu. La Caxa de les Ágates foi sustraida y darréu recuperada, anque la placa asitiada nel remate de la so tapa nun foi alcontrada hasta l'añu 1989. Sicasí, y por cuenta de los graves desperfectos que sufrió, hubo de ser restaurada pola Comisión para la restauración de les Xoyes Históriques de la Cámara Santa de la Catedral d'Uviéu, presidida pol presidente del cabildru catedraliciu uvieín, y creada para reparar los daños causaos pol robu de 1977. La comisión apurrió la Cruz de los Ánxeles y la Caxa de les Ágates a la catedral, dempués de ser restauraes, el día 14 de setiembre de 1985, y dambos oxetos volvieron entós a la Cámara Santa d'Uviéu.[2]

Descripción[editar | editar la fonte]

La Caxa de les Ágates.

Ye una arqueta de madera de ciprés de forma rectangular, anque los llaos de la so tapa, que tien forma piramidal rectangular truncada, tán inclinaos y tán remataos por una placa asitiada horizontalmente. Les dimensiones de la caxa son de 16,5x42,4x27,1 cm. La placa cimera asitiada sobro la so tapa mide 150x100 mm., y el pesu total de la Caxa de les Ágates ye de 7.420 gramos.

A esceición del solero y de la placa asitiada na so tapa, la Caxa de les Ágates ta recubierta con llámines d'oru repujadas y afataes con temes florales estilizados. Nes llámines d'oru que lo anubren tien practicaes noventa y nueve abertures, siendo la mayoría d'elles en forma d'arcos de ferradura, de mediu puntu, peraltados o semielípticos, anque tamién cunta con abertures elipsoidales de formes irregulares y distintos tamaños. Les noventa y nueve abertures de los llaterales y de la tapa de la caxa tán rellenes con plaques d'ágata llistada de 3 mm. de grosez, y son diches plaques d'ágata les que dan nome a la caxa.

Los llaterales de la caxa estremense en dos niveles, dixebraos pola abertura que dixebra la caxa de la tapa, y tán afataos con cenefes de trazos rectillinios oblicuos repujados qu'alternen con xemes. Parte de les doscientes dolce xemes que llegó a tener fueron reemplazaes.

La durmiente la caxa ye de plata macizo y ta suxeta a aquella por aciu cientu ventinueve clavos. Nel solero atópase la inscripción que contién los nomes de los donantes y una representación del Tetramorfos. Los cuatro símbolos de los evanxelistes apaecen arrodiando una representación estilizada de la Cruz de la Victoria, tamién caltenida na Cámara Santa d'Uviéu, y donada a la catedral uvieína por Alfonso III el Magno, y pola so esposa, la reina Jimena d'Asturies, nel añu 908. Nel soleru atópense amás cuatro semiesferas con reborde fileteado que sirven de soporte a la caxa, a la que tán xuníes por aciu clavitos.

La placa asitiada nel remate de la tapa ye más antigua que'l restu de la Caxa de les Ágates. Diversos autores sostienen que dicha placa pudo ser una petrina franca, realizada nel sieglu VIII, o bien un broche-relicariu d'estilu carolinxu, llabráu en redol a los sieglos VIII ya IX.[3][4]La base de la placa ye d'oru y ta arrodiada por alvioles tabicadas que contienen fragmentos de granate, y que s'enllarguen nel interior de la placa formando dibuxos curvillinios. Nos cuatro ángulos de la placa tópense asitiaes cuatro xemes en cabuxones de cantu semicircular, otres cuatro nes medianeres llargos, trés na exa mayor, y una nel centru. Los espacios carentes de ornamentación de la placa rellenáronse con esmaltes policromados que formen dragones, cuadrúpedos, páxaros, peces, reptiles y árboles estilizados. Na placa había 655 granates, 4 perlles, 12 esmaltes y 13 cabuxones.

Pol so formatu y estilu guarda rellación cola Arqueta de San Xenadio, que foi donada pol rei Alfonso III el Magno a San Xenadio, obispu d'Astorga ente los años 900 y 919.[5]

Inscripciones na durmiente[editar | editar la fonte]

La Caxa de les Ágates, la Cruz de la Victoria y la Cruz de los Ánxeles. (Cámara Santa d'Uviéu).

Na durmiente de la Caxa de les Ágates, realizada en plata macizo, fueron grabaes con un punzón les siguientes inscripciones llatines:[6]

  • Llau curtiu superior: 
  • Llau llargu derechu (del observador): 
  • Llau curtiu baxu: 
  • Llau llargu esquierdu (del observador): 

Les inscripciones llatines asitiaes nel solero de la Caxa de les Ágates, vienen dicir traducíes al castellán:[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. (2004) Las joyas de las reinas de España: la desconocida historia de las alhajas reales, 2ª, Editorial Planeta S.A.. ISBN 84-08-05119-9.
  2. Hevia Blanco. .
  3. (1997) La intervención en la arquiteutura prerrománica asturiana. Universidad de Oviedo. Servicio de Publicaciones. ISBN 8483170116.
  4. La Catedral de Oviedo. Javier González Santos. Página 24.
  5. El programa iconográfico de las cajas d'Astorga y de las Ágatas. María de los Ángeles Sepúlveda González. 1989.
  6. Cid Priego, Carlos (1990). «Las joyas prerrománicas de la Cámara Santa de Oviedo en la cultura medieval». Liño: Revista anual de historia del arte (Oviedo: Universidad de Oviedo: Servicio de Publicaciones y Departamento de Historia del Arte y Musicología) (9):  páxs. 18-20. ISSN 0211-2574. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=72676. Consultáu'l 25 de mayu de 2010. 
  7. Cid Priego, Carlos (1990). «Las joyas prerrománicas de la Cámara Santa de Oviedo en la cultura medieval». Liño: Revista anual de historia del arte (Oviedo: Universidad de Oviedo: Servicio de Publicaciones y Departamento de Historia del Arte y Musicología) (9):  páxs. 20. ISSN 0211-2574. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=72676. Consultáu'l 25 de mayu de 2010. 

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Alonso Álvarez, Raquel, «L'obispu Pelayo d'Uviéu (1101-1153): historiador y promotor de códices allumaos», Semata. Ciencies Sociais y Humanidaes, 2010, vol. 22, págs. 331-350. ISSN 1137-9669
  • «El Corpus pelagianum y el Liber testamentorum ecclesiae ouetensis: les reliquies del pasáu" de la catedral d'Uviéu y el so usu propagandísticu na obra del obispu Pelayo d'Uviéu (1101-1153)», en M.-F. Alamichel y R. Braid (dirs.), Texte et Contexte. Littérature et Histoire d'el’Europe médiévale, París, 2011, págs. 519-548.
  • — «La obra histórica del obispu Pelayo d'Uviéu (1089-1153) y la so rellación cola Hestoria legionensis (llamada silensis)», y-Spania, 14 d'avientu de 2012, xubíu'l 5 de xineru de 2013, consultáu'l 19 de xineru de 2013. #URL <@http://e-spania.revues.org/21586>; DOI 10.4000/y-spania.21586
  • Cid Priego, Carlos (1990). «Las joyas prerrománicas de la Cámara Santa de Oviedo». Liño: Revista anual de historia del arte (Oviedo: Universidad de Oviedo: Servicio de Publicaciones y Departamento de Historia del Arte y Musicología) (9):  páxs. 7-44. ISSN 0211-2574. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=72676. Consultáu'l 28 de mayu de 2010. 
  • (1 de xineru de 1989) Cruz de los Ángeles y la Caja de las Ágatas. Oviedo: Cajastur.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]