Castielfabib

Coordenaes: 40°07′49″N 1°18′15″W / 40.1304°N 1.3041°O / 40.1304; -1.3041
De Wikipedia
Castielfabib
escudo de Castielfabib (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Rincón de Ademuz
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Castielfabib (es) Traducir Eduardo Aguilar Villalba (Partido Popular)
Nome oficial Castielfabib (es)[1]
Códigu postal 46141
Xeografía
Coordenaes 40°07′49″N 1°18′15″W / 40.1304°N 1.3041°O / 40.1304; -1.3041
Castielfabib alcuéntrase n'España
Castielfabib
Castielfabib
Castielfabib (España)
Superficie 106.3 km²
Altitú 927 m
Llenda con
Demografía
Población 297 hab. (2023)
- 168 homes (2019)

- 149 muyeres (2019)
Porcentaxe 13.57% de Rincón de Ademuz
0.01% de provincia de Valencia
0.01% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 2,79 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
castielfabib.es
Cambiar los datos en Wikidata

Castielfabib, conocida popularmente como Castiel, ye una llocalidá y conceyu español perteneciente a la provincia de Valencia y la comarca del Rincón de Ademuz, que constitúi un exclave alministrativamente perteneciente a la Comunidá Valenciana, pero asitiáu ente tierres de Teruel (Aragón) y Cuenca (Castiella-La Mancha).

Tien una estensión de 106,3 km², lo que lo fai'l conceyu más estensu de la contorna del Rincón de Ademuz. En 2015 el conceyu cuntaba con 275 habitantes, fechu que lo fai'l tercer conceyu más pobláu de la contorna, solo superáu por Ademuz y Torrebaja. Ye'l segundu conceyu con menor densidá de población de la contorna del Rincón de Ademuz, solo superáu por Poblar de San Miguel; esto ta por cuenta de la so gran estensión, que s'atopa na so mayoría despoblada, y a la baxa población.

Ta formáu por seis nucleos de población (Arroyo Cerezo, Castielfabib, Cuesta del Rato, Mas de Jacinto, Mas de los Mudos y Los Santos), de los cualos namái dos superen el centenar d'habitantes (Castielfabib y Los Santos). Llenda al norte con Veguillas de la Sierra, El Cuervo, Tormón, Tramacastiel y Libros, toos na provincia de Teruel; al este con Torrebaja y Ademuz, na mesma provincia de Valencia; al sur con Ademuz y Vallanca; y al oeste con Salvacañete na provincia de Cuenca.

Vista parcial de Castielfabib (Valencia), dende la Vega Zaragoza, con detalle de zrezal en flor.

Toponimia[editar | editar la fonte]

L'orixe de la pallabra «Castielfabib» puede remontase hasta la conquista romana de Hispania, que ye cuando la villa recibió'l nome «Castellum Fabio» (Castiellu de Fabio),[2] esti nome deber al gran castiellu qu'apodera la población dende'l monte Fabio», esti baluarte yera llamáu nesa dómina «Castrum Fabii».

El nome llatín varió escontra'l 714 o 716, fecha de la invasión musulmana de les tierres castieleras, nel contestu de la invasión de la península ibérica, al nome de «Qastil a el'Habib» (o «Qastyl-Al-Habib») (Castillo Amigu).[3] Cola conquista cristiana llevada a cabu pol rei Pedru II d'Aragón nel añu 1210, cuando quedó yá definitivamente'l nome de Castielfabib.

Polo que respecta a la toponimia menor caltiénense microtopónimos coincidentes col aragonés, como Val, Cambra o Casa de la Villa (primero que conceyu).[4]

Xeografía[editar | editar la fonte]

El términu municipal de Castielfabib ta asitiáu nel estremu noroeste de la comarca del Rincón de Ademuz. La superficie municipal ye montascosa, entendiendo altores d'ente los 800 y 1550 m. Los altores más importantes de Castielfabib son: Muela del Regueru (1338 m), Peña d'Águila (1112 m), Peral (1481 m) y los vértices xeodésicos de tercer orde del El Cabezo (1442 m), Macarrón (1222 m), Aveséu de la Muela (1068 m) y la Cruz de los Trés Reinos (1552 m), llamada asina porque nel so visu conflúin los antiguos reinos d'Aragón, Castiella y Valencia. El ríu Turia enfusa nel términu pel norte, sirviendo de llende con Teruel; aflúye-y pol este la rambla de Riodeva, que parte con Torrebaja. El ríu Ebrón traviesa'l territoriu de noroeste a sureste, afluyendo tamién al Turia; la rambla de la Palomareja cuerre pel norte y recibe el ribayu de la Canaleja. El clima ye continental; los vientos dominantes son el cerciu y l'este; esti postreru provoca les agües n'abril.

Vista de la Cruz de los Trés Reinos.

La llocalidá de Castielfabib ye conocida como «el Pequeñu Albarracín», atopándose sobre un cuetu, na marxe derecha del ríu Ebrón.[5]

Dende Valencia, aportar a esta población al traviés de la CV-35 pa enllazar cola N-330 y depués cola CV-479.

Barrios y pedaníes[editar | editar la fonte]

Nel términu municipal de Castielfabib atópense tamién los siguientes nucleos de población:[6]

  • Arroyo Cerezo.[7] Conocíu popularmente como «el Royo»,[8] ye una aldega de Castielfabib fundada nel sieglu XVI,[9] ta asitiada al este[10] de la llocalidá de Castielfabib. Nella atopa la ilesia parroquial de San Joaquín y Santa Bárbara,[11] construyida nel sieglu XVII n'estilu neoclásicu. Ye interesada la so disposición en tres barrios (El Barrio de Arriba, el Barrio de Enmedio y el Barrio de Abajo).[12] Ye'l puntu habitáu de más altitú de la Comunidá Valenciana.[9]
  • Cuesta del Rato.[13] Conocíu popularmente como «la Cuesta», ye una aldega de Castielfabib que ta asitiada al norte[10] de la llocalidá de Castielfabib. Nella atopa la ermita de San Diego (tamién conocida como de la Inmaculada Concepción), construyida nel sieglu XVIII, siendo d'interés por non ser reformada nos sieglos socesivos a la so construcción, como nun suel ser frecuente nes ermites de la Villa.
  • Mas de Jacinto.[14] Conocíu popularmente como «la Masada»,[15] ye una aldega de Castielfabib que ta asitiáu al noroeste[10] de la llocalidá de Castielfabib. Nella atopa la ermita de San Sebastián, construyida nel sieglu XVII. Esta aldega estiende sobre un altu qu'asoma a la vega del Turia, nel so confluencia cola rambla de Valdeagua o de San Sebastián.
  • Mas de los Mudos.[16] Conocíu popularmente como «la Masadica»,[17] ye una aldega de Castielfabib que ta asitiáu al oeste[10] de la llocalidá de Castielfabib. Ye l'aldega más pequeña y menos poblada del términu municipal de la Villa de Castielfabib y amás ye la única aldega que nun tien nenguna ermita. Ta asitiada ente l'aldega de Torrealta (Torrebaja) y Torrebaja, nun altu de la vega del Turia.
  • Los Santos.[18] Ye una aldega de Castielfabib que ta asitiáu al sur[10] de la llocalidá de Castielfabib, se emplaza na confluencia de los ríos Ebrón y Turia, cerca del conceyu de Torrebaja. Tien la Ilesia Parroquial de San Marcos, construyida nel sieglu XVIII, anque fuertemente reformada a mediaos del sieglu pasáu. Ye l'aldega de la Villa de Castielfabib más poblada.

Amás, la villa de Castielfabib cunta con dellos caseríos, casa y corrolades esvalixaes pol so términu municipal, ente les que destaquen:

  • Casa de les Monxes, al sureste del términu municipal de Castielfabib.[10]
  • Caserío de Ribayu Fondu, al sureste del términu municipal de Castielfabib.[10]
  • Corrolada de Bautista, al suroeste del términu municipal de Castielfabib.[10]
  • Corrolada del Tíu Peña, al norte del términu municipal de Castielfabib.[10]
  • Corrolades de la Hoya Roque, al norte del términu municipal de Castielfabib.[10]
  • Corrolades de la Hoya Gil, al norte del términu municipal de Castielfabib.[10]
  • El Hontanar, al oeste del términu municipal de Castielfabib.[10]
  • Cases de la Tóveda de Abajo, al suroeste del términu municipal de Castielfabib.[10]
  • Cases de la Tóveda de Arriba, al suroeste del términu municipal de Castielfabib.[10]

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

El términu municipal de Castielfabib llenda al sur coles llocalidaes de Vallanca, Ademuz y Torrebaja, toes elles na mesma comarca que Castielfabib, na del Rincón de Ademuz, na provincia de Valencia, Comunidá Valenciana.

Amás, llenda pel oeste con Salvacañete de la provincia de Cuenca, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha; tamién llenda pel norte y este con Tormón, Veguillas de la Sierra, El Cuervo, Tramacastiel y Libros toos ellos na contorna de la Comunidá de Teruel, na provincia homónima, na comunidá autónoma d'Aragón.

Noroeste: Veguillas de la Sierra (Provincia de Teruel) Norte: El Cuervo (Provincia de Teruel) y Tormón (Provincia de Teruel) Nordeste:Tramacastiel (Provincia de Teruel)
Oeste: Salvacañete (Provincia de Cuenca) Este: Libros (Provincia de Teruel)
Suroeste: Vallanca Sur: Ademuz Sureste: Torrebaja

Historia[editar | editar la fonte]

Vista de la Ilesia-fortaleza de Castielfabib.
Vista fronteru (noroccidental) de la Ilesia-fortaleza de Castielfabib (Valencia).

Castielfabib constitúi, xunto con Ademuz, una de los dos villes históriques de la contorna del Rincón de Ademuz: dende la conquista cristiana per parte de los aragoneses, nel sieglu XIII, dambes fueron incorporaes al dominiu real como villes de realengu y tuvieron representación en Cortes.

Los sos oríxenes, sicasí, son muncho más antiguos. Na Solana del Soreico, esisten restos de la Edá del Bronce, quiciabes d'un pobláu d'esta cultura, sobre'l que se llevantó, yá na Edá del Fierro, otru establecimientu ibéricu. Restos romanos apaecen nel Castiellu de Fabro, al oeste de la villa. Nel Castillejo, na partida de los Santos, atópase en 1971 un fragmentu de llábana romana que se caltién nel Muséu de Prehistoria de Valencia.

Edá Media[editar | editar la fonte]

Nun se tien información de la villa de Castielfabib mientres la dómina visigoda, pero sábese que les tierres de la villa fueron conquistaes ente'l 714 y el 716, y permaneció so dominiu musulmán daqué menos de cinco siglos, 495 años. Los sarracenos llamaron al castiellu de Castielfabib «Qastyl-a el'Habib», castiellu amigu. El castiellu y villa perteneció primero al taifa de Alpuente, pa pasar darréu al dominiu del taifa d'Albarracín, nesi momentu falar de la importante fortaleza de Castielfabib, que yera inexpugnable. Finalmente cayó en manes de los almohades de Valencia. Los cristianos llamaron a estes tierres «in estremu sarracenom».[19]

Nel añu 1179 roblóse'l tratáu de Cazola, nesti tratáu, robláu ente les corones d'Aragón y Castiella, nel cual delimitaban les fronteres de les nueves conquistes, y de los nuevos reinos entá pa conquistar, nesti tratáu la villa de Castielfabib y la contorna del Rincón de Ademuz, pasaron a formar parte del entá nun reconquista reinu de Valencia.[19]

Reconquistar cristiana del antiguu reinu de Valencia empezó precisamente pola villa de Castielfabib nel Rincón de Ademuz, siendo conquistada en 1210 por Pedru II d'Aragón. Foi conquistada tres un llargu asediu del castiellu, una vegada terminada la conquista de la contorna del Pre-Rincón y una vegada expugnado ésti, el rei d'Aragón presidió nel castiellu de Castielfabib les Cortes Xenerales d'Aragón mientres tres díes. Foi recuperada darréu polos musulmanes. Foi definitivamente conquistada por Xaime I, que fundaría'l reinu de Valencia en 1238, quedó como llugar de la Corona, dexando se los diezmos al Temple. En 1273 confirmóse la presencia de la villa de Castielfabib nel Reinu de Valencia pol tratáu d'Almizra. En 1304, foi empeñada por Xaime II a Gil Ruiz de Lihori, en garantía d'un préstamu. En 1319 al ser eslleida la Orde del Temple, los sos derechos pasaron a la de Montesa, que constituyó la baronía de Castielfabib, formada pel territoriu del Rincón de Ademuz. A pesar de los diversos trataos nos que se dicía que la villa pertenecía al Reinu de Valencia, foi anexonada dos veces a Teruel.[19]

Tres la construcción de la ilesia fortaleza de La nuesa Señora de los Ánxeles en fecha desconocida, alzada onde antes tuvo la sala principal de la fortaleza de Castielfabib, la Villa foi sede del primer sínodu que convocó l'acabante nomar obispu de Segorbe, Elías de Perigeux (que foi obispu de 1357 hasta 1363), pa los clérigos de la so diócesis, esto asocedió ente'l 23 y el 28 de mayu de 1358.[19] Don Elías foi un clérigu francés de la sede pontificia d'Avignon (Francia), el primer obispu sogobricense nomáu por un papa, coles mesmes ser Inocencio VI (1352-1362).

A partir del sieglu XIV los datos que conocemos sobre Castielfabib nun faen sinón aludir a los continuos conflictos bélicos que dende 1364 cola guerra de Castiella, nun dexaron d'asocedese, causando continues devastaciones nel conxuntu de la Villa y el so castiellu. Mientres eses feches volvieron fortificase diverses fortaleces de les corones d'España, por cuenta de les guerres qu'esistíen ente elles, y el castiellu de Castielfabib nun foi esceición, mientres la guerra de los dos Pedros asocedida ente los años 1356 y 1367, la fortaleza destacó pol so allugamientu y inexpugnabilidad. Otra de les munches batalles ye la llamada «de les Huesas» ente Castielfabib y Cañete pa consiguir la imaxe de la Virxe del Artu.[19]

En 1390, hubo una disputa ente la orde de Montesa y l'obispáu pola intervención relixosa na villa, siendo necesaria la intervención del Papa pa solucionala. Como villa real, Castielfabib unviaba dacuando'l so síndicu a les Cortes Valencianes.

Nel mes de mayu del añu 1393, el rei d'Aragón Xuan I autoriza los estatutos de la cofraderíes de Santa María (Madonna Santa María) y Señor San Guillermo (beneventurat senyer sant Guillem). El mesmu rei autorizó'l derechu d'adquirir y de tener bienes de realengu a la orde d'ermitaños de San Agustín nel términu de la villa de Castielfabib, este ta datáu nel 1 d'abril del añu 1394 y a finales del sieglu XIV asitióse la primera orde monástica de Castielfabib y el Rincón de Ademuz, la orde agustina. Los agustinos fundaron por eses feches el conventu de La nuesa Señora de Gracia, una advocación típica d'esta congregación. El prior y la Comunidá del Monesteriu de los Hermanos de la Orde de San Agustín” pidieron al rei d'Aragón Martín I la creación d'una nueva cofradería, la cofradería de Santa María de Gracia (madona sancta María de gracia), el rei aceptó la creación d'esta'l 15 de marzu de 1402. Nel añu 1425 producióse la visita del obispu de Segorbe a la ilesia parroquial de Castielfabib, onde se realizó un inventariu, esti inventariu amuesa un ricu patrimoniu, anque ye abondo menos de lo que tuvo de tener con anterioridá a la guerra de los Dos Pedros, na cual los castellanos robaron bastantes bienes de la ilesia castielera. D'esi mesmu añu son les primeres referencies a la Casa de la Villa de Castielfabib, nes que se noma primero un llugar de xunta con una arcada (loxa, parte inferior de la Casa de la Villa) y darréu un día nel que'l conseyu de la villa axuntar na sala noble, salón superior a la parte d'arcaes.[20]

Edá Moderna[editar | editar la fonte]

La Villa de Castielfabib perdió valor estratéxicu nel sieglu XVI, por cuenta de la unión de les Corones d'Aragón y de Castiella, anque entá yera un territoriu de frontera, pero yá nun yera tan apostáu como lo foi antes, mientres los últimos sieglos de la Edá Media. Mientres el sieglu XVI llevar a cabu unos cambeos nel templu parroquial de la villa, el de Nuesa Señora de los Ánxeles, anque nun fueron significatives.

A entamos del sieglu XVI coláronse los agustinos, qu'ocuparen el conventu de La nuesa Señora de Gracia dende'l sieglu XIV. A mediaos d'esti sieglu llegaron los carmelites d'Aragón, de que la so posesión tener escases referencies; sicasí, ellí taben en 1563. Pocos años dempués, al empiezu del postreru terciu del sieglu XVI, el conventu foi ocupáu polos Franciscanos Observantes de Valencia, que lo tener dende 1577 hasta 1835, fecha en que lo desallugaron definitivamente pola Desamortización.[21]

El 27 de xunu del añu 1600 tuvo llugar la visita del obispu de Segorbe, Feliciano de Figueroa, a la villa de Castielfabib y a la contorna del Rincón de Ademuz, mientres esta visita llevar a cabu l'inventariu del patrimoniu de la Ilesia Parroquial de La nuesa Señora de los Ánxeles, un patrimoniu bastante crecíu respectu al anterior, datáu en 1425, esti postreru realizáu dempués de dellos saqueos per parte de los castellanos nel contestu de la guerra de los Dos Pedros, del inventariu del 1600 son de destacar el capítulu relativu a la plata, notablemente crecida respectu al inventariu de 1425, y el de la ropa. Tamién ye de destacar la mención a les reliquies de San Guillermo, y a la presencia d'un pergamín col sellu de la villa.[22]

A entamos del sieglu XVII foi fundada l'aldega de Torrebaja, tres la espulsión de los moriscos d'España (1609-1614). Col mayoralgu que fundaron los Ruiz de Castellblanque. D'unu d'aquellos primeros señores conocemos les sos últimes voluntaes: Testamentu de don Diego Ruiz de Castellblanque, señor de Torrebaja (1638). D'esa mesma dómina ye Jaime Ruiz de Castellblanque, famosu bandoleru de Torrebaja qu'apavoró a les villes Castielfabib y Ademuz, amás de villes y llugares nos reinos d'Aragón y Castiella, finalmente'l bandoleru foi axusticiáu en Madrid.

Tamién mientres el sieglu XVII construyóse la capiya de San Guillermo y la Sacristía de la Ilesia parroquial, a mediaos d'esti sieglu Martín Cuenca Añón, vecín castielero, dexó nel so testamentu la so casa por que fuera la residencia del cura párrocu de Castielfabib,[23] yá que nesi momentu vivía na llamada Casa del Sacristán (anguaño en ruines), que s'atopaba na Villa Vieya, fora del nucleu habitáu nesi momentu. La casa del cura, conocida como Casa Abadía, ye una casa señorial, construyida sobre una antigua torre de defensa de la muralla medieval de Castielfabib. Tamién a mediaos d'esi mesmu sieglu, l'Hospital de Probes de Castielfabib entró nuna lenta pero imparable decadencia.[24]

La Guerra de Socesión (1700-1714) nun tuvo muncha relevancia na zona de Castielfabib y el Rincón de Ademuz. A finales del sieglu XVIII ye conocida l'adquisición d'unes talles del maestru valencianu José Esteve Bonet, de les que se destacar les citaes pol biógrafu y familiar del artista, José Vicente Martí Mallol, una Piedá, un San Guillermo con crucifixu y ánxel na peana, y un crucifixu pa la sacristía.[25]

Edá Contemporánea[editar | editar la fonte]

La villa de Castielfabib y la so castiellu fueron ocupaos polos franceses mientres la guerra de la Independencia. Los franceses utilizaron los pisos inferiores de la ilesia fortaleza de Castielfabib como cárcel y comandancia.[26] Atendiendo a razones d'utilidá pública, mientres la ocupación francesa decretar en 1810 una nueva división territorial por Xosé I d'España, onde s'asignaba Castielfabib y la comarca del Rincón de Ademuz a la subprefeutura de Teruel, na prefeutura del Altu Guadalaviar. Esta división territorial nun se llevó a cabu pola mor del efímeru reináu del hermanu de Napoleón Bonaparte, Xosé Bonaparte[27]-.[28]

Pol mesmu motivu de la utilidá pública, na división territorial de 1822, diseñada por Felipe Bauzá y por José Agustín de Larramendi, el Rincón de Ademuz y Castielfabib pasaben tamién a la provincia de Teruel.[29][30] Sicasí esta reforma territorial nun se llevó a cabu por causa análoga a la de 1810, yá qu'en 1823 ocupaba de nuevu'l tronu Fernandu VII d'España con ayuda de los Cien Mil Fíos de San Luis y revocaba tou lo alcordao mientres l'anterior periodu lliberal (Trieniu Constitucional, 1820-1823). Tamién nel añu 1822 llevar a cabu la primera desamortización de los bienes eclesiásticos, resultando'l conventu castielero de San Guillermo exclaustrado.[31] Esta desamortización nun foi definitiva, pola mesma causa que nun foi definitiva la división territorial dictada mientres el Trieniu Lliberal, el regresu al tronu de Fernandu VII.[32]

Castielfabib foi invadíu en 1835, mientres la Primer Guerra Carlista. Mientres el periodu de la invasión, reconstruyóse'l castiellu de Castielfabib pa defender la zona. En 1840 les tropes constitucionales fixeron una incursión en territoriu carlista, alzando planos y dibuxos sobre la fortificación de la villa,[33] el capitán Manfredo Fanti d'orixe italianu y al serviciu de les tropes lleales a Sabela II foi l'encargáu d'alzar los planos,[34] nestos planos destaca la fortificación de la Ilesia y la reconstrucción del castiellu, según la reconstrucción de l'antigua torre defensiva de base hexagonal llamada La Torreta, que protexía la entrada a la villa dende Teruel y Cuenca. Esi mesmu añu entraron les tropes nacionales a la villa y dinamitaron el castiellu y les fortificaciones realizaes polos carlistes, anguaño queden muertes d'estes fortificaciones.

Ruines de la Torreta, 2014

El 1 de setiembre primeru de setiembre de 1835 el conventu castielero foi exclaustrado definitivamente por causa de la desamortización de Mendizábal,[35] acabando con 258 años de presencia de los franciscanos en Castielfabib. Los bienes patrimoniales del conventu empezaron a ser vendíos en 1822, mientres la curtia exclaustración. Nesa fecha vendió l'altar mayor, ensin la talla de San Guillermo, a la parroquia de Casas Bajas, amás d'otres talles.[36] En 1835 quedaben nel conventu los instrumentos necesarios pa celebrar misa, los instrumentos de la casa conventual y unes talles que pasaron a la parroquia de Castielfabib, una talla de San Guillermo a tamañu natural procedente del Altar Mayor, según el grupu que lu coronaba, un San Miguel Arcánxel col Malinu, y una talla de la Virxe de la Salú.[37]

Los dos Términos Xenerales qu'esistieron orixinalmente na contorna del Rincón, Castielfabib y Ademuz, fueron estazándose col pasu del tiempu. Esta frangmentación nun afectó de manera especial al de Castielfabib, calteniendo'l so términu municipal práuticamente invariable dende tiempos medievales; dende la Edá Media namái constituyóse un términu municipal a mariña del territoriu de Castielfabib: Torrebaja (mientres la primer metá del sieglu XIX), minúsculu señoríu yá esistente na Baxa Edá Media.

Alministración y política[editar | editar la fonte]

Dende la recuperación de la democracia n'España, celebráronse nueve eleiciones municipales, y gobernaron na villa cuatro partíos políticos, la UCD, el PSOE, la AIC (Agrupación Independiente de Castielfabib) y el PP. Dende les primeres eleiciones municipales, celebraes nel añu 1979, hasta l'añu 1983 gobernó la ciudá la UCD con Emilio Martínez Báguena, asocedió-y el PSOE con Diego Bautista Moya en 1983, mientres esti mandatu tamién foi alcalde Carmen Vilajeliu Serra. En 1987 salió escoyíu Ángel Jarque Castro, de la AIC. Dende 1991 hasta l'actualidá la villa foi gobernada pol PP, con otru mandatu d'Emilio Martínez Báguena en 1991, y tres mandatos (de 1995 a 2007) de Vicente Esteban Bonu, un mandatu de María Luisa Martínez Calvo en 2007. Nes eleiciones de 2011 foi escoyíu alcalde de Castielfabib ye Eduardo Aguilar Villalba, siendo reelixíu nes de 2015.

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Emilio Martínez Báguena
1983-1987

Diego Bautista Moya Carmen
Vilajeliu Serra

1987-1991 Ángel Jarque Castru AIC[nota 1]
1991-1995 Emilio Martínez Báguena
1995-1999 Vicente Esteban Bonu
1999-2003 Vicente Esteban Bonu
2003-2007 Vicente Esteban Bonu
2007-2011 María Luisa Martínez Calvo
2011-2015 Eduardo Aguilar Villalba
2015-2019 Eduardo Aguilar Villalba
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Conceyales llograos per cada partíu políticu dende 1979[editar | editar la fonte]

Conceyales per partíu nes eleiciones municipales dende 1979
Partíu 1979[38] 1983[38] 1987[38] 1991[38] 1995[38] 1999[38] 2003[38] 2007[38] 2011[39] 2015[40]
AP[nota 2] / PP[nota 3] 2 2 3 5 4 4 4 5 6
PSOE 3 3 2 2 3 2 3 2 1
AIC[nota 4]/IMC[nota 5] 2 2 1
CIV[nota 6] 2
AE[nota 7] 3
UCD 4
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7

Repartu de votos nes eleiciones municipales dende 1979[editar | editar la fonte]

Conceyales per partíu nes eleiciones municipales dende 1979
Partíu 1979[41] 1983[41] 1987[41] 1991[41] 1995[41] 1999[41] 2003[41] 2007[41] 2011[39] 2015[40]
AP[nota 8] / PP[nota 9] 124 (24,65%) 140 (28,69%) 469 (37,22%) 233 (65,27%) 181 (59,34%) 153 (50,16%) 156 (57,14%) 173 (70,61%) 160 (76,92%)
PSOE 211 (41,95%) 182 (37,3%) 118 (25,99%) 110 (30,81%) 120 (39,34%) 96 (31,48%) 114 (41,76%) 67 (27,35%) 37 (17,79%)
AIC[nota 10]/IMC[nota 11] 131 (26,84%) 163 (35,9%) 54 (17,7%)
CIV[nota 12] 168 (33,4%)
AE[nota 13] 209 (45,04%)
UCD[nota 14] / CDS[nota 15] 255 (54,96%) 29 (5,94%)
Votos válidos 464 (100%) 503 (100%) 488 (98,99%) 454 (100%) 357 (97,81%) 305 (98,39%) 305 (99,67%) 273 (98,56%) 245 (98,39%) 218 (97,65%)
Votos en blancu 0 (0%) 0 (0%) 6 (1,23%) 4 (0,88%) 14 (3,92%) 4 (1,31%) 2 (0,66%) 3 (1,1%) 5 (2,04%) 11 (5,29%)
Votos nulos 0 (0%) 0 (0%) 5 (1,01%) 0 (0%) 8 (2,19%) 5 (1,61%) 1 (0,33%) 4 (1,44%) 4 (1,61%) 5 (2,35%)
Total censu eleutoral 684 665 633 606 573 488 440 369 311 277
Total votantes 464 (67,84%) 503 (75,64%) 493 (77,88%) 454 (74,92%) 365 (63,7%) 310 (63,52%) 306 (69,55%) 277 (75,07%) 249 (80,06%) 213 (76,90%)
Astención 220 (32,16%) 162 (24,36%) 140 (22,12%) 152 (25,08%) 208 (36,3%) 178 (36,48%) 134 (30,45%) 92 (24,93%) 62 (19,94%) 64 (23,10%)

Alministración[editar | editar la fonte]

Castielfabib depende judicialmente del Partíu Xudicial de Liria, anque históricamente dependió del partíu xudicial de Chelva, hasta la fusión d'esti al de Liria en 1975, como se demuestra en diversa documentación del Conceyu de Castielfabib, y nel so Rexistru Civil.

Eclesiásticamente, Castielfabib depende del Arzobispáu de Valencia, anque históricamente perteneció al Obispáu de Segorbe, hasta 1961. Castielfabib ta dientro del Arciprestalgu de Ademuz (que engloba tola contorna del Rincón de Ademuz). En Castielfabib esisten tres parroquies, la de Nuesa Señora de los Ánxeles, que controla la ilesia de la llocalidá de Castielfabib, la ermita de La nuesa Señora de Gracia nes proximidaes de la villa y la ermita de San Diego de la Cuesta del Rato; la parroquia de San Joaquín y Santa Bárbara d'Arroyo Cerezo; y la de San Marcos de Los Santos. La ermita de San Sebastián del Mas de Jacinto pertenez eclesiásticamente a la parroquia de Torrealta.

Demografía[editar | editar la fonte]

Castielfabib cuenta anguaño con 374 habitantes (INE 2010).

Gráfica d'evolución demográfica de Castielfabib ente 1826 y 2010
     Númberu d'habitantes según el Diccionariu xeográficu-estadísticu d'España y Portugal de 1826.

     Población de fechu (1857-1860) y población de derechu (1877-1900) según los censos de población del INE del sieglu XIX.      Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001-2010) según los censos de población del INE.

Dende la postrera guerra civil y a lo llargo de la segunda metá del sieglu XX hubo una fuerte emigración, que fundamentalmente se dirixía a Valencia, Puertu de Sagunto y Barcelona. Les condiciones de vida d'estos emigrantes fueron afiguraes nes obres de Francisco Candel, destacáu intelectual natural de la llocalidá de Casas Altas, na mesma comarca del Rincón de Ademuz, gallardoniáu cola Cruz de Sant Jordi y la Medaya d'Oru de la Xeneralidá de Cataluña.[42] Tamién foi bien significativa la emigración temporal a les vendimies del Languedoc francés.

La evolución demográfica negativa ta invirtiéndose llixeramente nos últimos años, fundamentalmente pola llegada d'inmigrantes provenientes na so mayoría de Rumanía y del Magreb.

Pirámide de población[editar | editar la fonte]

Pirámide de población 2009[43]
% Homes Edá Muyeres %
2,46
 
85+
 
4,38
4,66
 
80-84
 
5,75
4,93
 
75-79
 
4,93
5,75
 
70-74
 
4,66
5,20
 
65-69
 
3,51
1,64
 
60-64
 
2,46
3,51
 
55-59
 
1,92
1,92
 
50-54
 
1,10
3,83
 
45-49
 
2,46
3,29
 
40-44
 
2,20
2,74
 
35-39
 
3,29
2,20
 
30-34
 
2,20
2,20
 
25-29
 
2,46
1,10
 
20-24
 
1,64
0,82
 
15-19
 
1,10
1,92
 
10-14
 
0,82
1,92
 
5-9
 
1,64
1,37
 
0-4
 
1,92

Del analís de la pirámide de población relativa a 2009 deduzse lo siguiente:

  • La población menor de 20 años ye'l 11,51 % de la población total.
  • La población entendida ente 20-40 años ye'l 17,83 %
  • La población entendida ente 40-60 años ye'l 20,23 %
  • La población mayor de 60 años ye'l 50.33 %

Esta estructura de la población ye típica nel ámbitu rural, nel cual la mayoría de la población ye mayor de 60 años, una población avieyada, hai poca xente n'edá llaborable, y por causa de esto tamién hai pocos neños. Ye una población de baxa natalidá y alta mortalidá.

Población estranxera[editar | editar la fonte]

Nos últimos años producióse un aumentu relativu de la población estranxera, principalmente del Magreb y de Rumanía, que viven mientres tol añu nel conceyu, llegando a tar censaos 14 estranxeros, a 1 de xineru de 2009.[44]

La rellación de la población estranxera en función del so sexu y edá ye la siguiente:

  • Menores de 16 años: 1 varón.
  • Ente 16 y 64 años: 5 varones y 5 muyeres.
  • Mayores de 65 años: 1 varón y 2 muyeres.

Economía[editar | editar la fonte]

Basada tradicionalmente na agricultura y la ganadería. Nes riberes de los ríos hai terrenes de regadíos que producen mazanes, peres, hortolices y ceberes. Na zona de secanu sémense ceberes, olivares, almendrales y tamién se cultiva vide. El ganáu lanar ye'l de mayor importancia; sígen-y el porcín y el cabrío. Hai un gran númberu de truébanos.

Anguaño dispón de múltiples agospiamientos rurales (cases o apartamentos) esvalixaos por tola villa, según un hostal-allugue con servicios de comedor y piscina, a la entrada de la población dende la carretera N-420, na paraxa de los Centenares. Tamién cunta cola Oficina de Turismu del Rincón de Ademuz asitiada na plaza de la Villa de Castielfabib.

Patrimoniu históricu-artísticu[editar | editar la fonte]

Arquiteutura relixosa[editar | editar la fonte]

Conventu de San Guillermo a entamos del sieglu XXI.
  • Ilesia parroquial de La nuesa Señora de los Ánxeles. Atribúyese la so cimentación al sieglu XII, siendo destruyida a principios del sieglu XIX y reconstruyida con posterioridá a 1835. El templu dixebra la parte antigua de la población (llamada Villa Vieya) de la nueva (llamada Villa Nueva[45]), pos pa dir d'una a otra hai que travesar un túnel o pasadizo que crucia per debaxo de la ilesia (llamáu Carrerón). Caltién pintures murales d'estilu góticu y dellos restos de la primitiva fábrica como dos capiteles cola heráldica de la Casa Real d'Aragón y de la villa.[46] Nel pasáu cuntó con un importante patrimoniu mueble,[47] del qu'hai testimoniu hasta tiempos recién.[48] Na actualidá'l templu atópase en restauración. Foi declaráu Bien d'Interés Cultural (BIC) pola Xeneralidá Valenciana.[49]
Puerta de la Ferrería, ilesia fortaleza

Arquiteutura civil[editar | editar la fonte]

  • Conxuntu Históricu de la Villa de Castielfabib. Carauterízase pola so distribución de tipu medieval y el conxuntu de cases y cais pintoresques, amás de la interesada llocalización de la Ilesia-Fortaleza de La nuesa Señora de los Ánxeles, y el castiellu.
Casa Muralla, antigua torre de les muralles convertida en vivienda
  • Casa de la Villa. Antigua casa comunal de la villa de Castielfabib. Ta datada la so esistencia nel primer cuartu del sieglu XV. Destaca la loxa renacentista de la planta baxa y el artesonado de madera y pintures murales de la planta noble. Actualemente esta en procesu de restauración.
Casa de la Villa, 2014
  • Molín de la Villa. Antiguu molín de la Villa de Castielfabib, asitiar nuna formosa paraxa nel ríu Ebrón.
  • Casa Abadía. Antigua rectoría. Sábese que'l párrocu de Castielfabib yá vivía nella nel sieglu XVII. La casa foi n'orixe una torre defensiva de l'antigua muralla medieval que tenía la villa.
  • Cases de les Tóbedas (Tóbeda de riba y Tóbeda de baxo). Curiosu conxuntu de cases y corrolades despoblaos y parcialmente derruidos, d'antiguo constituyíen una aldega de Castielfabib. Tán asitiaes nuna guapa paraxa nel cual destácase'l valle y los montes.
  • Corrolades de la Nava. Conxuntu de cases y corrolades, de los cualos dalgunos entá tán n'usu, y que d'antiguo yeren usaos en ciertes dómines del añu, principalmente yeren usaos na dómina de siega. Tán asitiaos nuna guapa paraxa.

Cultura[editar | editar la fonte]

Llingua[editar | editar la fonte]

La repoblación cristiana de Castielfabib y de la contorna del Rincón de Ademuz del sieglu XIII, foi fundamentalmente aragonesa y en menor midida navarra, determinando la fala aragonesa de la contorna que, col tiempu, asimilar al castellán.[65] Ello esplica que l'actual llingua seya la castellana, anque'l costumes sían en bona parte aragoneses. El castellán que se fala ta llenu de modismos aragoneses, entemecíu con pallabres d'orixe valencianu, que coloquialmente los valencianoparlantes llamen fala churra.[66]

Fiestes y tradiciones populares[editar | editar la fonte]

Castielfabib celebra les sos fiestes patronales n'honor de la Virxe de Gracia los díes 7, 8, 9, 10 y 11 de setiembre con procesiones, volteos de camapanas, rustíos y verbenes populares.

Tamién celebra la fiesta n'honor al patrón de Castielfabib, San Guillermo, el 10 de febreru con baille y asaos populares.

Selmana Santa, les fiestes más tradicionales del conceyu. Tienen lugar acto como: la trayida de dos chopos dende la ribera del ríu hasta la plaza (Vienres Santu), el so plantá na plaza (Sábadu Santu), el baille popular del sábadu pela nueche, el cantar de la "Aurora" nes cases de los "Mayorales" y "Mayoralesas" na madrugada del domingu y les "Cortesíes" de la mañana de Pascua col tradicional voltio humanu de les campanes.[67]

Mientres la tercera o cuarta selmana d'agostu celebren les fiestes del "turista", con gran cantidá d'actos lúdicos y deportivos, amás de fabuloses verbenes. Tamién n'agostu, de normal mientres la última selmana d'agostu, celébrase la llamada Selmana Cultural na cual realícense esposiciones, conferencies y conciertos rellacionaos cola villa de Castielfabib y el Rincón de Ademuz.

Fáense fogueres pa la celebración de la Inmaculada Concepción (el 8 d'avientu), amás d'un asáu popular.

Fiestes nes aldegues[editar | editar la fonte]

El 16 de xineru celebrar en toles aldegues de Castielfabib fogueres n'honor a San Antón.

Na aldega d'Arroyo Cerezo (conocida popularemente como'l Royo) celébrase'l primer domingu d'ochobre les fiestes n'honor a San Joaquín, Santa Bárbara y San Roque, patrones de l'aldega, con mises y procesiones.

Na aldega de la Cuesta del Rato (conocida popularmente como la Cuesta) celébrense'l primer fin de selmana d'agostu les fiestes de l'aldega con verbenes.

Na aldega del Mas de Jacinto (conocida popularmente como la Masada) celébrense'l 20 de xineru les fiestes n'honor a San Sebastián, patrón de l'aldega, con fogueres y asaos populares.

Na aldega de Los Santos celébrase'l 25 d'abril les fiestes patronales n'honor a San Marcos, patrón de l'aldega, con procesión y bailles populares. Na mesma aldega, el 13 d'avientu celébrase la fiesta n'honor a Santa Lucía, patrona de l'aldega.[68]

Gastronomía[editar | editar la fonte]

Castielfabib comparte col restu de llocalidaes del Rincón de Ademuz diversos platos típicos como les farrapes, el pucheru y otros nos que'l gochu y los sos derivaos son los sos protagonistes.

L'almendra, según la mazana y otres frutes que se cultiven na frutiega vega del ríu Ebrón son ingredientes insustituibles na repostería local.

Nos últimos tiempos ta potenciándose otros productos llocales como les cogordes y el tomate. Estos productos cunten coles sos respeutives xornaes culinaries que se celebren nel complexu turísticu de Los Centenares a lo llargo del añu.

Personalidaes destacaes[editar | editar la fonte]

  • Miguel Marín Adán (Castielfabib, 1907-Barcelona, 2001). Foi un gran estudiosu y divulgador de la historia local, probablemente'l primeru qu'empezó a investigar, arrexuntar y publicar alrodiu de la historia del Rincón de Ademuz.

Paraxes d'interés[editar | editar la fonte]

Esisten dellos paraxes d'interés nel términu municipal de Castielfabib, ente los que cabo mentar el Mirador de los Focetes del Ebrón», dende'l que puede reparase una estupenda vista de la villa, amás del valle y los focetes del ríu Ebrón, les ruines del antiguu conventu franciscanu de San Guillermo y la Central Hidroeléctrica.

Tamién ye de destacar la Paraxa de La Nava», asitiáu nuna zona de cultivu que ta asitiada al noroeste de la población, onde se toparon dos necrópolis iberas —una en Les Corrolades y otra n'El Aveséu— y un castru o despoblado ibero nel cuetu de La Morrita, dataos ente los sieglos VII e.C. y IV e.C.: Necrópolis de la Nava (Castielfabib).

Coles mesmes, hai que citar el sitiu denomináu la «Cruz de los Trés Reinos», asitiáu nes proximidaes de l'aldega castielera d'Arroyo Cerezo, nel estremu noroccidental del términu, puntu trifinio y llugar d'alcuentru de los antiguos reinos medievales —Aragón, Castiella y Valencia—, onde se dan cita'l paisaxe, la historia y la lleenda. Daes les sos carauterístiques ecolóxiques, paisaxístiques y socioculturales, dichu llugar foi declaráu pol Consell de la Xeneralidá Valenciana como Paraxa Natural Municipal el 5 de setiembre de 2014.[78]

Sicasí, unu de los meyores llugares pa contemplar la villa, el conxuntu monumental de la ilesia-fortaleza y el castiellu ye'l Torruxón, restu de torre que cerraba la muralla medieval al poniente, y el mesmu solar del castiellu, dende onde'l mesmu Cavanilles descríbenos el paisaxe y la so redolada al so pasu pol llugar en 1792.

Notes[editar | editar la fonte]

  1. A.I.C ye'l acrónimu de Agrupación Independiente de Castielfabib
  2. AP (Alianza Popular) hasta 1987
  3. PP (Partíu Popular) dende 1991
  4. A.I.C. ye'l acrónimu de Agrupación Independiente de Castielfabib
  5. I.M.C. ye'l acrónimu de Independientes del Conceyu de Castielfabib
  6. C.I.V. ye'l acrónimu de Coalición Independiente del País Valencino
  7. A.Y. ye'l acrónimu de Agrupación Independiente
  8. AP (Alianza Popular) hasta les eleiciones de 1987
  9. PP (Partíu Popular) dende les eleiciones de 1991
  10. A.I.C. ye'l acrónimu de Agrupación Independiente de Castielfabib
  11. I.M.C. ye'l acrónimu de Independientes del Conceyu de Castielfabib
  12. C.I.V. ye'l acrónimu de Coalición Independiente del País Valencino
  13. A.Y. ye'l acrónimu de Agrupación Independiente
  14. UCD (Unión de Centru Democráticu) nes eleiciones de 1979.
  15. CDU (Centru Democráticu y Social) nes eleiciones de 1987

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=64
    Nos sieglos I y II, los romanos escoyeron esti conceyu como sede, teniendo en cuenta les condiciones de seguridá qu'apurría la enorme roca na que s'asitiaron la so fortaleza. El visu del monte Fabio inda caltién los basamentos del gran baluarte de la dómina y unes llábanes de la primitiva fábrica del castiellu. De la dómina romana caltiénse tamién el topónimu, deriváu de “Castellum Fabio”, Castiellu de Fabio.
  3. http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=64
    Los árabes conquistaron estes tierres escontra los años 714-716 pol estratéxicu allugamientu del llugar, que denominaron “Qastyl-Al-Habib”.
  4. Fonte: J. Y. Gargallo Gil, Fala y cultura popular nel Rincón de Ademuz. Madrid, 2004.
  5. Visor SigPac.
  6. Aldegues de Castielfabib na Web del so Conceyu
  7. Arroyo Cerezo na Web del Conceyu de Castielfabib
  8. [https://web.archive.org/web/20140804123945/http://www.castielfabib.es/web_turismo/regueru.html Conceyu de Castielfabib sobre Arroyo Cerezo:
    Arroyo Cerezo, fundáu nel sieglu XVI, El Royo como-y llamamos los del terrén...
    ]
  9. 9,0 9,1 Conceyu de Castielfabib sobre Arroyo Cerezo
  10. 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 Visor SIGPAC - Ministeriu d'Agricultura, Alimentación y Mediu Ambiente
  11. Información sobre la Ilesia Parroquial de San Jaoquín y Santa Bárbara de l'aldega de Arroyo Cerezo, en Castielfabib - Conceyu de Castielfabib
  12. [https://web.archive.org/web/20140804123945/http://www.castielfabib.es/web_turismo/regueru.html Conceyu de Castielfabib sobre Arroyo Cerezo:
    El pueblu componer de tres barrios, el de riba, el de baxo y el de enmedio.
    ]
  13. Cuesta del Ratu na Web del Conceyu de Castilefabib
  14. Mas de Jacinto na Web del Conceyu de Castielfabib
  15. Conceyu de Castielfabib sobre Mas de Jacinto
  16. Mas de los Mudos na Web del Conceyu de Castielfabib
  17. Conceyu de Castielfabib sobre Mas de los Mudos
  18. Los Santos na Web del Conceyu de Castielfabib
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 Información sobre la historia de Castielfabib na Web de la Generalitat Valenciana
  20. Castielfabib y el so patrimoniu históricu-artísticu, Conceyu de Castielfabib 2014. Raúl Eslava Blasco
  21. Eslava Blasco, Raúl: "El conventu franciscanu de San Guillén de Castielfabib y los sos artífices: los Gregori", na revista ABABOL, nᵘ69. Pp. 29-33. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2013.
  22. Eslava Blasco, Raúl: Castielfabib y el so patrimoniu históricu-artísticu. Edición del Conceyu de Castielfabib. 286 Pp. ISBN 978-84-606-4689-1. Castielfabib, 2014.
  23. Eslava Blasco, Raúl: Castielfabib y el so patrimoniu históricu-artísticu. Castielfabib, 2014. Páxs. 65-67 y 244-246
  24. Eslava Blasco, Raúl: Castielfabib y el so patrimoniu históricu-artísticu. Castielfabib, 2014. Páx. 68
  25. Eslava Blasco, Raúl: "El patrimoniu históricu-artísticu desapaecíu nel Rincón de Ademuz (II): delles talles de Castielfabib y Puebla de San Miguel, y el calquier de José Esteve Bonet na contorna", na revista ABABOL, nᵘ57. Pp. 5-14. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2009.
  26. Información sobre'l castiellu de Castilefabib
  27. Artículu sobre les prefeutures de Xosé I.
  28. Mapa de les prefeutures de Xosé I.
  29. Artículu sobre la división territorial de 1822.
  30. Mapa de la división territorial de 1822.
  31. Eslava Blasco, Raúl: Castielfabib y el so patrimoniu históricu-artísticu. Castielfabib, 2014. Páxs. 141-144
  32. Artículu relativu a la desamortización de 1822
  33. Archivu del Centru Xeográficu del Exércitu
  34. Archivu de Centru Xeográficu del Exércitu
  35. Artículu alrodiu de la desamortización de Mendizábal
  36. Eslava Blasco, Raúl: Castielfabib y el so patrimoniu históricu-artísticu. Castielfabib, 2014. Páx. 141-144
  37. conventu+de+San+Guill%C3%A9n+de+Castielfabib+mientres+la+desamortizaci%C3%B3n+de+1835.pdf Eslava Blasco, R.: "El conventu franciscanu de San Guillén de Castielfabib mientres la exclaustración de 1835". En Ababol, nᵘ63. Ademuz, 2011. Páx. 14-27
  38. 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 38,6 38,7 Direición Xeneral de Política Interior
  39. 39,0 39,1 Eleiciones Llocales 2011
  40. 40,0 40,1 Eleiciones Llocales 2015
  41. 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 41,5 41,6 41,7 Direición Xeneral de Política Interior
  42. Llograda na 18ª edición, en 2003 nel ámbitu de lliteratura (https://es.wikipedia.org/wiki/Medaya_de_Oru_de_la Xeneralidá_de_Catalu%C3%B1a)
  43. Institutu Nacional d'Estadística, España (ed.): «Revisión del Padrón municipal 2009. Datos por conceyos. Población por sexu, conceyos y edá (grupos quinquenales). Castielfabib». Consultáu'l 6 d'ochobre de 2014.
  44. ine.es (ed.): «Rellación d'estranxeros censaos en 2009 en Castielfabib.». Consultáu'l 6 d'ochobre de 2014.
  45. Términu acuñáu por Eslava Blasco, R.: Castielfabib y el so patrimoniu históricu-artísticu. Castielfabib, 2014. Páx. 187.
  46. Raúl Eslava Blasco, Heráldica histórica de les villes de Ademuz y Castielfabib
  47. Raúl Eslava Blasco, El patrimoniu desapaecíu del Rincón de Ademuz: tres pieces d'orfebrería de Castielfabib
  48. Raúl Eslava Blasco, patrimoniu mueble+relixosu+del+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz+seg%C3%BAn+la+documentaci%C3%B3n+de+la Causa Xeneral+%28I%29.pdf El patrimoniu mueble relixosu del Rincón de Ademuz na década de 1930, según la documentación de la Causa Xeneral (I)
  49. Ficha BIC de la Ilesia fortaleza de La nuesa Señora de los Ánxeles de Castielfabib - Generalitat Valenciana
  50. Ficha BRL de la Ermita de La nuesa Señora de Gracia de Castielfabib - Generalitat Valenciana
  51. Raúl Eslava Blasco, reliquies+de+San+Guill%C3%A9n+de+Castielfabib.pdf Reliquies y relixosidá popular nel Rincón de Ademuz: el cuerpu de san Guillén de Castielfabib
  52. Sánchez Garzón, A.: Aproximamientu a la Historia del Conventu de San Guillermo..., Valencia, 2001, Pp. 29-36
  53. 53,0 53,1 Sánchez Garzón, 2001.
  54. Fonte: Raúl Eslava Blasco, conventu+de+San+Guill%C3%A9n+de+Castielfabib+mientres+la+desamortizaci%C3%B3n+de+1835.pdf "El conventu franciscanu de san Guillén de Gastielfabib mientres la exclaustración de 1835", na revista ABABOL, nᵘ63. Pp. 14-27. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2011.
  55. Ficha BRL del Conventu de San Guillermo de Castielfabib - Generalitat Valenciana
  56. Eslava Blasco, R.: Castielfabib y el so patrimoniu históricu-artísticu. Castielfabib, 2014. Páx. 158.
  57. Ficha BRL de la Ermita de San Marcos de Los Santos (Castielfabib) - Generalitat Valenciana
  58. Ficha BRL de la Ermita de San Marcos de Los Santos (Castielfabib) - Generalitat Valenciana
  59. Eslava Blasco, R.: Castielfabib y el so patrimoniu históricu-artísticu. Castielfabib, 2014. Páx. 165.
  60. Ficha BRL de la Ermita de San Sebastián del Mas de Jacinto (Castielfabib) - Generalitat Valenciana
  61. Ficha BRL de la Ermita de San Diego de la Cuesta del Rato (Castielfabib) - Generalitat Valenciana
  62. Ficha BRL de la Ilesia Parroquial de San Joaquín y Santa Bárbara de Arroyo Cerezo (Castielfabib) - Generalitat Valenciana
  63. Ficha BIC del Castillo y muralles de Castielfabib - Generalitat Valenciana
  64. Sánchez Garzón, A.: Aproximamientu a la Historia del Conventu de san Guillermo y Noticia del Hospital de la Villa, Valencia, 2001, p. 125. ISBN 84-931563-3-7
    Pol testu del documentu [...] vemos que Xuan II empieza reconociendo la ventaya de construyir un hospital en Catielfabib, pa recoyer a los probes de la villa. La decisión foi tomada ante la súplica de Tomás Comes y l'universidá (de Castielfabib), mientres les Cortes Xenerales celebraes poco antes en Valencia. A lo que paez, el notariu, síndicos, xusticia y homes honraos de Castielfabib persuadieron al gobernante de la necesidá que tenía la villa d'un hospital afechiscamente dotáu, convencíos del beneficiu qu'ello supondría pa los probes de Cristu. Ye por ello qu'ante la bondá de la pía obra, el Llugarteniente real concedió llicencia pa la ereición d'un hospital propiu, nel llugar que meyor paeciéra-yos, dotándolo de lo necesario y al amparu del realengu, ensin que dicha institución pudiera dase en feudu, o a terceros.
  65. Fonte: J. Y. Gargallo Gil, Fala y cultura popular nel Rincón de Ademuz. Madrid, 2004.
  66. Contornes Churres en Wikipedia
  67. SÁNCHEZ GARZÓN, Alfredo (2009). Voltio humanu (de campanes) en Castielfabib, en "Del paisaxe, alma del Rincón de Ademuz", Valencia, Pp. 321-324. ISBN 84-931-563-4-5
  68. https://web.archive.org/web/20150406041235/http://www.castielfabib.es/web_turismo/fiestes.html Información de les fiestes de Castielfabib, Conceyu de Castielfabib
  69. Antonio Díaz Tortajada, sacerdote: reseña bio-bibliográfica.
  70. Sánchez Garzón, A (2014). Don Antonio Díaz Tortajada, sacerdote, escritor y periodista
  71. Raúl Eslava Blasco, sieglos+XVII+y+XVIII+en+el+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz.pdf Escritores de los sieglos XVII y XVIII nel Rincón de Ademuz
  72. SÁNCHEZ GARZÓN, A.: "Don Jaime Ruiz de Castellblanque (1596-1672), señor de Torrebaja: a cuenta de la so detención y ajusticiamiento por bandolerismo en Madrid", en: Llibru de Fiestes de Torrebaja. Torrebaja, 2009. Pp. 9-13
  73. casu+de+don+Jaime+Ruiz+de+Castellblanch.pdf ESLAVA BLASCO, R.:"Bandolerismo nel Rincón de Ademuz mientres el sieglu XVII: el casu de don Jaime Ruiz de Castellblanch, señor de Torrebaja", na revista Ababol, nᵘ60. Pp. 11-24. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2009
  74. bandoleru+Jaime+Ruiz+de+Castellblanch+%28I%29.PDF ESLAVA BLASCO, R.: "Documentos en redol a don Jaime Ruiz de Castellblanch y el bandolerismo nel Rincón de Ademuz (I)", na revista Ababol, nᵘ62. Pp. 16-18. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2010
  75. bandoleru+Jaime+Ruiz+de+Castellblanch+%28II%29.pdf ESLAVA BLASCO, R.: "Documentos en redol a don Jaime Ruiz de Castellblanch y el bandolerismo nel Rincón de Ademuz (II)", na revista Ababol, nᵘ63. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. Pp. 5-9. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2011
  76. ESLAVA BLASCO, R.: "Documentos en redol a don Jaime Ruiz de Castellblanch y el bandolerismo nel Rincón de Ademuz (III)", na revista Ababol, nᵘ68. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. Pp. 22-30. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2012
  77. ESLAVA BLASCO, R.: "Documentos en redol a don Jaime Ruiz de Castellblanch y el bandolerismo nel Rincón de Ademuz (y IV)", na revista Ababol, nᵘ70. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. Pp. 21-25. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2013
  78. DECRETU 146/2014, de 5 de setiembre, del Consell, pol que se declara Paraxa Natural Municipal l'enclave denomináu Muela de los Trés Reinos, nel términu municipal de Castielfabib declara paraxa-natural-municipal-el.html.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Eslava Blasco, R.: Castielfabib y el so patrimoniu históricu-artísticu. Edición del Conceyu de Castielfabib. 286 Pp. ISBN 978-84-606-4689-1. Castielfabib, 2014.
  • Eslava Blasco, R.: Una mirada al patrimoniu (Vol. I): “El Rincón de Ademuz”. Pp. 50-79. ISBN 978-84-7795-757-7. Valencia, 2016. En La Diputació Provincial de València i el patrimoni cultural. Quinze anys d'història (1999-2014). Edición de la Diputación de Valencia y la Cátedra UNESCO Forum Universidá y Patrimoniu de la Universidá Politéunica de Valencia. Dos volumes. Valencia, 2016. ISBN 978-84-7795-756-0
  • Eslava Blasco, R.: La devoción popular nel Rincón de Ademuz, en Espiritualidá y territoriu. Pp. 23-43. (Coord. Francisco A. Cardells-Martí). Universidá Católica de Valencia. Valencia, 2017. ISBN 978-84-87331-97-1
  • Eslava Blasco, R.: "L'antigua central hidroeléctrica de Castielfabib", na revista ABABOL, nᵘ72. Pp. 18-28. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2014.
  • Eslava Blasco, R.: "El conventu franciscanu de San Guillén de Castielfabib y los sos artífices: los Gregori", na revista ABABOL, nᵘ69. Pp. 29-33. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2013.
  • Eslava Blasco, R.: "El conventu franciscanu de San Guillén de Gastielfabib mientres la exclaustración de 1835", na revista ABABOL, nᵘ63. Pp. 14-27. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2011.
  • Eslava Blasco, R.: "El patrimoniu mueble relixosu del Rincón de Ademuz na década de 1930, según la documentación de la Causa Xeneral (I)", na revista Ababol, nᵘ62. Pp. 29-32. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2010.
  • Eslava Blasco, R.: "El patrimoniu históricu-artísticu desapaecíu nel Rincón de Ademuz (y III): los cercos funerarios, la fueya de cantoral y les indulxencies de Castielfabib", na revista Ababol, nᵘ58. Pp. 4-13. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2009.
  • Eslava Blasco, R.: "El patrimoniu históricu-artísticu desapaecíu nel Rincón de Ademuz (II): delles talles de Castielfabib y Puebla de San Miguel, y el calquier de José Esteve Bonet na contorna", na revista ABABOL, nᵘ57. Pp. 5-14. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2009.
  • Eslava Blasco, R.: “Reliquies y relixosidá popular nel Rincón de Ademuz (I): el cuerpu de san Guillén de Castielfabib”, na revista ABABOL, nᵘ30. Pp. 15-25. Ed. Institutu Cultural y d'Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2002.
  • Gargallo Gil, J. Y.: Fala y cultura popular nel Rincón de Ademuz. Madrid, CSIC-Institutu de la Llingua Española, 2004. ISBN 84-00-08297-4
  • Montesinos, J. y Poyato, C. (Ed.): Actes del Primer Simposio de La Cruz de los Trés Reinos. Espaciu y tiempu nun territoriu de frontera. Simposio Interregional Interuniversitario, celebráu en Ademuz el 25, 26 y 27 de xunetu de 2008. Edición de la Universitat de València y de la Universidá de Castiella-La Mancha. Cuenca, 2011. ISBN 978-84-8427-773-6.
  • Sánchez Garzón, A.: Aproximamientu a la Historia del Conventu de San Guillermo en Castielfabib y Noticia del Hospital de la Villa [1446, xunetu 1]. Valencia, 2001. ISBN 84-931563-3-7

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]