Cassandra Clare

De Wikipedia
Cassandra Clare
Vida
Nacimientu Teḥrán[1]27 de xunetu de 1973[2] (50 años)
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos [3]
Bandera de Irán Irán [3]
Llingua materna inglés
Familia
Padre Richard P. Rumelt
Estudios
Estudios Barnard College (es) Traducir
Llingües falaes inglés[4]
Oficiu escritora, guionista, escritora de lliteratura infantil, novelista, periodistaproductora de cine
Llugares de trabayu Los Angeles
Trabayos destacaos Cazadores de Sombras (es) Traducir
Seudónimos Cassandra Clare
Xéneru artísticu lliteratura xuvenil
Creencies
Relixón catolicismu
IMDb nm3673996
cassandraclare.com
Cambiar los datos en Wikidata

Cassandra Clare (27 de xunetu de 1973Teḥrán) ye una escritora d'Estaos Xuníos. Ye principalmente reconocida por ser l'autora de la franquicia, qu'inclúi series de llibros, una película y una serie de televisión, Cazadores de solombres.

Pese al gran ésitu que tuvieron les sos noveles, en munches ocasiones foi acusada de plaxu.

Biografía[editar | editar la fonte]

Cassandra Clare nació'l 27 de xunetu en Teḥrán, Irán col nome de Judith Rumelt, fía de Richard P. Rumelt y Elizabeth Rumelt. Antes de cumplir diez años d'edá vivió en Suiza, Inglaterra y Francia, onde cunta que'l so únicu entretenimientu yera la llectura. Creció lleendo gran variedá de títulos como The Chronicles of Narnia. Nos sos años d'institutu vivió en Los Angeles y en Nueva York, onde trabayó en diverses revistes d'entretenimientu y como periodista sobre periódicos llocales.

Empezó a trabayar na so novela Ciudá de Güesu nel añu 2004, inspirada nel viaxe urbanu por Manhattan. Esti primer llibru foi lleváu al cine y la película, protagonizada por Lily Collins nel papel de Clary Frai y Jamie Campbell Bower nel papel de Jace, estrenar n'agostu del 2013. Tamién ye oficial l'adaptación en serie de televisión "Shadowhunters", pa la cadena de Freeform, antes ABC Family, anovando la llista d'actores pa dicha serie.

Antes de la publicación de Ciudá de Güesu, Clare yera conocida como escritora de fanfiction sol seudónimu de Cassandra Claire, bien paecíu al qu'usa anguaño. Les sos obres principales fueron La triloxía de Draco, que trata sobre una biografía del personaxe ficticiu de Draco Malfoy, perteneciente a la serie de llibros Harry Potter y El Diariu bien secretu, basada na historia de El señor de los aniellos. Clare foi considerada una gran fanática ente la comunidá de siguidores de Harry Potter y foi reconocida en dellos periódicos.[5]

Clare adoptó'l seudónimu de La bella Cassandra, nel que basó una novela épica mientres l'institutu.

Saga Cazadores de Solombres[editar | editar la fonte]

Como Clare dixo más d'una vegada y esplayó en Cazadores de Solombres: La Guía Esencial, la idea de los cazadores de solombres asocedióse-y mientres un paséu na ciudá de Nueva York, a la cual atribúi una gran almiración.

''Acababa de camudame de Los Angeles a Nueva York y taba namorada de la ciudá: de la so historia, la so enerxía, la so vida diurna y la so vida nocherniega.'' Cassandra Clare, alrodiu de Nueva York.

En La Guía Esencial, Clare cunta que al camudase, la so nueva compañera de pisu yera una artista plástica amiga del anime y manga, quien de la mesma-y presentó otra amiga so dueña d'una tienda de tatuaxes. Foi ella quien-y enseñó una coleición de tatuaxes nuevos basaos n'antigües «Runes». Ellí, Clare pensó per primer vegada naquellos seres qu'usaríen marques máxiques que dibuxaren na so piel.

''Mientres taba ende reparando los diseños rúnicos de Valerie, pensé: «¿Y si esistiera una raza de persones pa quien los tatuaxes tuvieren efeutos máxicos ya inmediatos?», «¿Y si esos tatuaxes fueren runes?».''

Depués d'ello, eventualmente la historia dar na so mente, presentando les carauterístiques de cada personaxe, la fatalidá que dixebraba a cada unu y marcaba un ritmu na historia. Tamién comenta sobre l'amiestu d'influencies que dieron orixe a la primer idea de Ciudá de Güesu y l'universu de los Cazadores de Solombres, y el so enclín escontra la xeneralización del folclor, seres humanos y criatures o seres sobrenaturales que interactúan ente sigo, y non escontra'l discutiniu ente mitu y folclor. Otramiente, asegura que'l Infiernu, de Dante Alighieri y el Paraísu Perdíu de John Milton fueron grandes influencies pal mundu de Cazadores de Solombres; la cayida de Lucifer. Clare rellata que creció ente mitos urbanos y cuentos, polo qu'a midida que la so idea tomaba orixe na so cabeza, entendía que deseyaba faer una combinación de folclor y mitos, creando un universu híbridu nel cual pudieren entemecese les distintes criatures que yá teníen llugar na historia humana. El fechu de poder introducir al Cielu y l'Infiernu nuna llucha constante, y los Xigantes» de la tierra, renuevos d'ánxeles y humanos llamaos Nefilim. Asina llueu llegaron los personaxes principales.

''Sabía que la historia xiraría alredor d'una moza fuerte, temeraria y de gran corazón. Asina nació Clary. Quixi da-y un meyor amigu que lu sofitara siempres, yá que siempres m'esteló'l romance d'una amistá. Asina surdió Simon. Y siempres m'encantar el roxu sobeyosu d'humor sogono qu'utiliza esi humor como un mecanismu de defensa. Asina nació Jace. La valerosa Isabelle, l'atentu Alec, el fervosu y esquiciáu Valentine, el servicial Luke, el sabiu y xavaz Magnus, toos surdieron gradualmente, entablando rellaciones ente sigo conforme llegaben.''

Munches vegaes comparóse a Clare col enclín escontra'l horro góticu y les noveles de fantasía ultramoderna de Neil Gaiman, según a lo Buffy the Vampire Slayer. Munchos destaquen la evidente influencia de les sagues escontra les que Clare demuestra una gran almiración como Harry Potter y The Chronicles of Narnia.

Dientro de la so esitosa serie de llibros, llamada anguaño The Shadowhunter Chronicles (The Shadowhunter Chronicles) cuenta cola collaboración de la ilustradora Cassandra Jean, que sacó una serie d'ilustraciones de The Shadowhunter Chronicles les cualos tomen un calendariu colos personaxes principales de les distintes sagues que compón The Shadowhunter Chronicles (TID, TMI, TDA, TLH), cartes del taró, fragmentos ilustraos de los llibros y capítulos adicionales en forma de comic en dellos llibros (especialmente nes ediciones n'Australia).[1]

Llista d'obres[editar | editar la fonte]

The Shadowhunter Chronicles

  • The Wicked Powers embrivíu como TWP
    • Ensin títulos revelaos
  • The Shadowhunter's Codex (2013)
  • Shadowhunters and Downworlders (2013)

Magisterium (Con collaboración de Holly Black)

Ficción Curtia

  • Guía de la rapaza pa ganar al Señor Escuru ed. Esther Friesner, Baen Books (2005)
  • Con encantu So Fey, ed. Steve Berman, Haworth Press (2007)
  • Graffiti ed. Steve Berman, llibros de Mirrorstone (2008)
  • Casar espeyu, de vacaciones nel infiernu, HarperCollins Publishers (2009)
  • Otros mozos, el besu eternu, ed. Trisha Telep, Running Press Book Publishers (2009)
  • Vacaciones nel infiernu, HarperTeen (2009)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 12 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 133854140. Data de consulta: 17 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. 3,0 3,1 «Ficheru d'Autoridaes Virtual Internacional» (distintes llingües). Online Computer Library Center. Consultáu'l 11 setiembre 2018.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  5. «Into the lists». The Telegraph (2 d'abril de 2006). Consultáu'l 18 de xunetu de 2010 (Yá non disponible. 28 de febreru de 2012).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]