Casbas de Uesca

Coordenaes: 42°09′16″N 0°08′25″W / 42.1544°N 0.1403°O / 42.1544; -0.1403
De Wikipedia
(Redirixío dende Casbas de Huesca)
Casbas de Uesca
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia d'Uesca
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa de Casbas de Huesca (es) Traducir Maria Pilar Viu Bescos
Nome oficial Casbas de Huesca (es)[1]
Nome llocal Casbas de Huesca (es)
Códigu postal 22142
Xeografía
Coordenaes 42°09′16″N 0°08′25″W / 42.1544°N 0.1403°O / 42.1544; -0.1403
Casbas de Uesca alcuéntrase n'España
Casbas de Uesca
Casbas de Uesca
Casbas de Uesca (España)
Superficie 132.693897 km²
Altitú 560 m
Llenda con
Demografía
Población 291 hab. (2023)
- 146 homes (2019)

- 124 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.13% de provincia d'Uesca
0% de Aragón
0% de España
Densidá 2,19 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
casbasdehuesca.es
Cambiar los datos en Wikidata

Casbas de Uesca[2] o Casbas d'as Monchas[3], n'aragonés, o Cabas de Huesca, n'español, ye un conceyu de la provincia d'Huesca (España) na contorna de Hoya d'Huesca; tien una superficie de 132,1 km², una población de 303 habitantes según el censu de 2011. En 1975 se -y anexonó el conceyu de Panzano.

Parte del so términu municipal ta ocupáu pol Parque natural de la Sierra y los Cañones de Guara.

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

Al norte Nueno; al este Bierge y Abiego; al sur Angüés; al oeste Ibieca y Loporzano.

Historia[editar | editar la fonte]

Nel so términu municipal atópase la Cueva de Chaves, con pruebes de población prehistórica. Esta foi parcialmente destruyida en 2007 a pesar de tar siendo estudiada y protexida por tar na Rede Natura 2000.[4]

19601970 - Xuniéronse les llocalidaes de Junzano, Labata y Sieso d'Huesca

19701980 – Xuniéronse les llocalidaes de Santa Cilia de Panzano, Vas Bastar y Panzano

Primer mención:

En 1095, como “Casvas” (Ubieto Arteta, Coleición diplomática de Pedru I, nᵘ20, p. 234)

Economía[editar | editar la fonte]

Población eminentemente agrícola dedicada al cultivu de cebera. Esisten tamién campos d'olivares, almendrales y viñes. Nel planu ganaderu atópesse diverses granxes porcines y ovinas.

Política llocal[editar | editar la fonte]

Últimos alcaldes de Casbas d'Huesca[editar | editar la fonte]

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 Vicente Felices Foncillas[5] UCD
1983-1987 Vicente Felices/José María López Jiménez UCD
1987-1991 José Antonio Oliván PAR
1991-1995 José María Felices PP
1995-1999 Carlos Castillón Felices
1999-2003 Pascual Latorre Altafaj
2003-2007
2007-2011
2011-2015 María Pilar Viu Bescós[6][7] PAR
2015-2019

Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales[8]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PP 5 4 3 3
PAR - 3 3
PSOE 2 3 1 1
CHA -
Total 7 7 7 7

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1900 1910 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 1992 1999 2004 2010
734 650 588 485 401 369 569 406 359 359 308 296 299

Monumentos[editar | editar la fonte]

Pueblo característicu del Somontano que caltién un trazáu típicamente medieval.

Monumentos relixosos[editar | editar la fonte]

  • Casbas: Monesteriu cisterciense de Ntra. Sra. de la Gloria del (Sieglu XII).

Fundáu por Doña Oria fía del conde Urgel, que aportó a abadesa del mesmu. En 1868 foi cárcel na anticlerical Revolución Septembrina y mientres la guerra civil nel añu 1936, les monxes(26)tuvieron qu'abandonar el conventu, que sufrió un espoliu de pervalibles pieces históriques.Declaráu monumentu nacional en 1974.(Nun habita la comunidá dende l'añu 2004).Na actualidá ye propiedá d'una fundación que rehabilitó parte del conventu ,anque agora mesmu les obres tán paraes.Fáense visites empuestes pol monesteriu en determinaes feches del añu.

  • Casbas: Ilesia parroquial de San Nicolás, del Sieglu XVIII :

Única nel so xéneru pol tamañu y acabáu, ye una pimpana fábrica de sillería, realizada por José Sofí, nel Sieglu XVIII, que foi restaurada apocayá.

Ye la única muerte de pies del antiguu pueblu de Bascués el cual abrasáu pola peste en 1625 treslladar a Casbas.El segundu domingu de mayu recuerda esi fechu con una romería.

  • Casbas: Ermita de San José (Sieglu XVII)
  • Junzano: Ilesia de la Tresfiguración S.XII con reformes del S.XVIII.
  • Junzano: Ruines de la ermita de La nuesa Señores de Salillas S XII. Sepulcros antropomorfos.
  • Junzano: Ermita de Torrelluelas S XVIII.
  • Labata: Ilesia de San Mateo S XVIII.
  • Labata: Ermita de Santa Lucia.
  • Panzano: Ilesia románica S XII con tresformamientos.
  • Panzano: Santuariu de San Cosme y San Damián.
  • Santa Cilia: Ilesia S XVIII con restos de l'anterior del S XII
  • Sieso: Ilesia de san Martín. Orixinalmente románica y modificada nel S XVI.
  • Sieso: Ermita de san Blas.
  • Bastares: Ruines de la Ilesia románica.

Monumentos civiles[editar | editar la fonte]

  • Casbas: Pozu de la Nieve (Sieglu XVII)
  • Labata: Torreón Castillo (Sieglu X)
  • Labata: Furacos de los moros.
  • Labata: Pozu Llargu.

Cultura[editar | editar la fonte]

Casbas: Publicación de la Fueya Casbantina. Revista d'ámbitu cultural.

Casbas: Segundu domingu de mayu: Xornada de Memoria del despoblado de Bascués celebrada dende 1625.

Casbas: Llunes de Pascua de Pentecostés. Honor a les santes reliquies de la Villa.

Gastronomía[editar | editar la fonte]

  • Casbas: Paella popular. Selmana Santa.
  • Sieso: Paella popular. Selmana santa.

Deportes[editar | editar la fonte]

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • Casbas: 6 d'avientu n'honor a San Nicolás. Fiestes mayores
  • Casbas: 19 de marzu n'honor a San José. Fiestes menores

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Según apaez nel Decretu Llexislativu 2/2006, de 27 d'avientu, del Gobiernu d'Aragón, pol que s'aprueba'l testu refundíu de la Llei de Delimitación Comarcal d'Aragón.
  3. Conseyu Asesor del Aragonés, Nomenclátor de los conceyu y llugares de la Hoya d'Huesca (n'aragonés)
  4. Sevillano, Elena G. (2018-01-08) (en castellanu). Condergáu'l rei de la mina' por convertir una xoya neolítica nun bebederu de cabres. EL PAÍS. https://politica.elpais.com/politica/2018/01/08/actualidad/1515442859_150295.html. Consultáu'l 2018-01-09. 
  5. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  6. Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
  7. «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia d'Huesca». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html. 
  8. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 13 d'agostu de 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]