Caryota mitis

De Wikipedia
Caryota mitis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Orde: Arecales
Familia: Arecaceae
Subfamilia: Arecoideae
Tribu: Caryoteae
Xéneru: Caryota
Especie: Caryota mitis
Lour.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Caryota mitis ye una palmera orixinaria del sureste d'Asia, tien dellos estípites o tarmos bastante delgaos (polo xeneral nun pasen de 20 cm de diámetru) d'hasta 12 m d'altor, ye una palma ensin capitel. Cada tueru muerre al floriar, sicasí, nacen otros nuevos, ye de crecedera bastante rápidu. Amosóse sensible a la enfermedá denomada Lethal Yellowing o amarilleo letal, aguanten tresplante.

La inflorescencia d'esta palmera.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una palmera monoica, solitaria o arrexuntada. Tarmos con ± entrenudos allargaos, tapaes nun principiu poles bases de les fueyes y les vaines fibroses persistentes, arrodiada de repulgos de fueyes estreches, estriaes. Fueyes bipinnaes (sacante nos xuveniles onde pinnaes). Les inflorescencies bisexuales, solitaries.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Indicaciones: Les fibres blandes de la base de les fueyes formen una yesca usada en Camboya para cauterizar dellos tipos de llagues.[1]

Otros usos: Del migollu del tarmu llógrase'l sagú, fonte d'hidratos de carbonu. A partir de les inflorescencies llógrase'l toddy, vinu de palma, del que por evaporación estrayer un azucre (jaggery) y por destilación un aguardiente (arrack).[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Caryota mitis describióse por João de Loureiro y espublizóse en Flora Cochinchinensis 2: 569–570. 1790.[2]

Etimoloxía

Caryota: nome xenéricu que remanez del griegu: karuotos, karyon = "con nueces".[3]

mitis: epítetu llatín que significa "nidiu, blandu".[4]

Sinonimia:
  • Caryota furfuracea Blume ex Mart. (1838).
  • Caryota propinqua Blume ex Mart. (1838).
  • Caryota sobolifera Wall. ex Mart. (1838).
  • Drymophloeus zippellii Hassk. (1842).
  • Thuessinkia speciosa Korth. (1855).
  • Caryota javanica Zipp. ex Miq. (1856), nom. illeg.
  • Caryota griffithii Becc. (1871).
  • Caryota griffithii var. selebica Becc. (1877).
  • Caryota añada Linden (1881).
  • Caryota speciosa Linden (1881).[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «Caryota mitis». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 23 de payares de 2009.
  2. «Caryota mitis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de mayu de 2013.
  3. (J. Dransfield, N. Uhl, C. Asmussen, W.J. Baker, M. Harley and C. Lewis. 2008)
  4. Rn Epítetos Botánicos
  5. Sinónimos en Kew

Fuentes[editar | editar la fonte]

  • José Antonio del Cañizu editorial=Ediciones Mundi-Prensa (2002). Palmeres. ISBN 84-7114-989-3.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Flora of North America Editorial Committee, e. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
  3. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  4. Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los arboles nativos y cultivados en la Republica de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  5. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  6. ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.
  7. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1958. Palmae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part I. Fieldiana, Bot. 24(1): 196–299.
  8. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

Xeneral:

  1. Flora of China Editorial Committee. 2010. Flora of China (Acoraceae through Cyperaceae). 23: 1–515. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]