Carthamus lanatus
Carthamus lanatus azotacristos ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Asteridae | |
Orde: | Asterales | |
Familia: | Asteraceae | |
Subfamilia: | Carduoideae | |
Tribu: | Cynareae | |
Subtribu: | Centaureinae | |
Xéneru: | Carthamus | |
Especie: |
C. lanatus L., 1753 | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
L'azotacristos[1] (Carthamus lanatus) ye una especie perteneciente a la familia Asteraceae.
Descripción
[editar | editar la fonte]Ye una planta añal, de 10 a 60 cm d'altor (y hasta'l doble en suelos sub-nitrófilos); con tarmos erectos, bien ramificaos - sobremanera nes sos partes media y superior, y cubiertos d'un abondosu tomentu lanudo blancu (d'ende'l so nome específicu en Llatín, lanatus)sobremanera mientres la pre-antesis. Fueyes ovales llanceolaes, glandulosa-mafoses, con lóbulos bien fondos, y terminaes n'escayu. Flores marielles brilloses, en capítulos d'unos 3cm de diámetru, arrexuntaos en corimbu o bien solitarios. Brácteas esteriores bien paecíes a les fueyes cimeres, pero más curties y menos espinoses; les internes llanceolaes, escariosas, más o menos denticulaes y con puntes escures. El receptáculu ye de forma cónica aguda, con cerdes acintaes ablancazaes. Los frutos son cipseles heteromorfes poligonales, curties, cónicu-ovalaes, de color pardu y con visaxes irregulares; les interiores con un miriguanu de cerdes/escames denticulaes, daqué más llargu que'l cuerpu; y les esteriores ensin les fileres esternes d'escames del miriguanu. Los dos tipos tienen el apex con una corona ondulada/denticulada, con una fila interna de pelos curtios aspros nel centru. La so grana ye vidable mientres más d'ocho años albentestate[2]
Nel Mediterraneu, floria dende principios de mayu hasta final del branu.
La subespecie creticus (=baeticus) tien idéntiques carauterístiques, pero ye arbustiva y podría algamar los 5 m.[3]
Na identificación como plántula, pal so control agronómicu: tien cotiledones verdes bien escuros, orbiculares a ovales, gruesos, con llámina de 8-14 mm por 8-11 mm; una nervadura central visible; peciolu curtiu y dilatáu na base.[1]
Distribución y hábitat
[editar | editar la fonte]Endémica d'Europa, Siberia, la cuenca mediterránea, Irán, de 0 a 1.200 msnm, y estendida per tol mundu como maleza, fundamentalmente en rexones templaes d'América y d'Australia (llexislada la so restricción yá dende 1887 en tolos sos distritos ceberaeros) [2], onde llegó a formar inmensos matos impenetrables salvu con machete. Puede atopase hasta a 2.000m d'altitú, concretamente na Najarra (Sierra de Guadarrama, España).
Habita árees más o menos predreses, arcenes/cunetes, llugares soleyeros, barbechos, etc...; bien resistente a seques y abondo susceptible a xelaes.
Tendría potencial pa tresmitir les sos carauterístiques de resistencia a enfermedaes criptogámicas a otres especies del xéneru, pero facer rindir menos aceite.[ensin referencies]
Historia
[editar | editar la fonte]Una especie bien conocida por antiguos botánicos como Teofrasto, Plinio, y Dioscórides; esti postreru mentar como antídotu pa picadures d'escorpión.[4]
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Carthamus lanatus describióse por Carolus Linnaeus y espublizóse en Species Plantarum, vol. 2: 830, 1753.[5]
El númberu de cromosomes ye de 2n=44 (lo mesmo pa la subespecie creticus / baeticus)[6]
Carthamus; nome xenéricu, latinizando del árabe «Kârtum», raigañu semítica que significa «tinte», n'alusión a les sos cualidaes.
lanatus: epítetu botánicu que significa "lanudo"[7]
- Anactis pilosa Raf.
- Atractylis fusus-agrestisGaertn.]
- Atractylis lanata Scop.
- Atractylis leucocephala Moench
- Atractylis lutea Bubani
- Atractylis pilosa Moench
- Calcitrapa lanuginosa Steud.
- Carduncellus lanatus Moris
- Carduus attractylis Garsault
- Carthamus albus Desf.
- Carthamus elatus (Gasp.) Nyman
- Carthamus creticus L.
- Carthamus exsuccus Chaix
- Carthamus lanatus subsp. baeticus (Boiss. & Reut.) Nyman
- Carthamus lanatus subsp. creticus (L.) Holmboe
- Carthamus lanatus subsp. lanatus L.
- Carthamus macedonicus Herzog
- Carthamus tauricus Bieb.
- Carthamus turbinatus Nyman
- Centaurea lanata (L.) Lam. & DC.
- Kentrophyllum baeticum Boiss. & Reut.
- Kentrophyllum lanatum (L.) DC.
- Kentrophyllum lanatum Duby
- Kentrophyllum tauricum (M. Bieb) Meyer
- Kentrophyllum turbinatum Gasp. ex Guss.
- Phonus lanatus (L.) Hill[8][9]
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
- ↑ Edwin Kessler University of Oklahoma, Norman 73019
- ↑ «Archived copy». Archiváu dende l'orixinal, el 2014-11-09.
- ↑ http://digital.library.okstate.edu/oas/oas_pdf/v66/p39_40.pdf
- ↑ «Carthamus lanatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 31 de xunetu de 2012.
- ↑ Recherches biosystématiques sur la Section Jacea Cass. et quelques Sections voisines du genre Centaure, L... Gardou, C. (1972) Feddes Repert. 83: 311-472; Karyology, generic delineation and dysploidy in the genera Carduncellus, Carthamus and Phonus (Asteraceae), Vilatersana, R. & al. (2000) Bot. J. Linn. Soc. 134: 425-438
- ↑ En Epílanudotetos Botánicos
- ↑ Carthamus lanatus en PlantList
- ↑ http://compositae.lifedesks.org/pages/15219
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Munz, P.A., D.D. Keck. 1959. Una Flora Californiana. Prensa de la Universidá de California. Berkeley, Los Angeles, páxs. 1273.
- Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguái y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Carthamus lanatus. |
- Esti artículu ye una obra derivada de la edición de 1911 de la Encyclopædia Britannica, disponible sin torgues conocíes de derechu de autor. Esta obra derivada alcuéntrase disponible baxo les llicencies GNU Free Documentation License y Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.