Carrícola

Coordenaes: 38°50′26″N 0°28′17″W / 38.840555555556°N 0.47138888888889°O / 38.840555555556; -0.47138888888889
De Wikipedia
Carrícola
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Valle de Albaida (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa de Carrícola (es) Traducir Susana Cháfer Nácher
Nome oficial Carrícola (ca)[1]
Códigu postal 46869
Xeografía
Coordenaes 38°50′26″N 0°28′17″W / 38.840555555556°N 0.47138888888889°O / 38.840555555556; -0.47138888888889
Carrícola alcuéntrase n'España
Carrícola
Carrícola
Carrícola (España)
Superficie 5 km²
Altitú 425 m
Demografía
Población 102 hab. (2023)
- 47 homes (2019)

- 47 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Valle de Albaida (es) Traducir
0% de provincia de Valencia
0% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 20,4 hab/km²
carricola.es
Cambiar los datos en Wikidata

Carrícola ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca del Valle de Albaida.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Asitiáu na aguada norte de la Sierra de Benicadell. La superficie del términu ye montascosa, especialmente nes estribaciones de la sierra, onde algama los 812 m. d'altitú nel Alto de la Fontfreda.

El clima ye templáu, con iviernos fríos; los vientos dominantes son los del oeste y este; esti postreru provoca les agües, xeneralmente de payares a febreru; nos altores de Benicadell nieva en xineru. Drenan el términu los ribayos del Castellet y del Pleit.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola CV-40 y rematar na CV-615.

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

El términu municipal de Carrícola parte coles siguientes llocalidaes:

Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Bufali y El Palomar, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia[editar | editar la fonte]

Llocalización de Carrícola con al respective de la contorna del Valle de Albaida

Tien el so orixe nuna alquería musulmana que'l rei Xaime I venció xunto cola torre del Castellet –que güei s'atopa nel términu d'El Palomar– a Berenguela Alonso en 1270. En 1273 pasa, tamién por donación del rei conquistador, al obispu de Valencia. La baronía de Carrícola foi venceyada, en 1477, pol cardenal Lluís Joan del Milà i Borja y recaló darréu nos Ourense y los Tamarit.

Foi llugar de moriscos y cuntaba antes de la espulsión con 56 cases.

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 PSPV-PSOE
1983-1987 PSPV-PSOE
1987-1991 PSPV-PSOE
1991-1995 Rafael Sanz Quilis PSPV-PSOE
1995-1999 Rafael Sanz Quilis PSPV-PSOE
1999-2003 Rafael Sanz Quilis PSPV-PSOE
2003-2007 Juan Luis Blasco Cháfer PSPV-PSOE
2007-2011 Susana Cháfer Nácher PSPV-PSOE
2011-2015 Susana Cháfer Nácher PSPV-PSOE
2015-2019 Susana Cháfer Nácher PSPV-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011
71 73 76 77 78 73 81 79 81 69 93

Economía[editar | editar la fonte]

Basada tradicionalmente na agricultura. La cuasi totalidá de los cultivos son de secanu como almendrales, algarrobos y olivares. Na zona de la Vall d'Albaida Carricola, foi pionera na introducción de l'agricultura ecolóxica como iniciativa de desenvolvimientu sostenible. Al traviés d'ella hanse podíu xenerar beneficios económicos y en forma d'ufierta de productos que faen facedera iniciatives de turismu rural. Carricola ye un escelente llugar pal entamu de rutes dientro de les paraxes naturales qu'envolubren el conceyu, enclaváu metanes la Sierra del Benicadell.

Monumentos[editar | editar la fonte]

  • Castiellu de Carrícola
  • Fonte del Fardatxo
  • Fonte del Meleru
  • Ilesia de San Miquel Arcánxel
  • Ermita del Cristu del Calvariu
  • Arca Gran, Barranc de l'Arca
  • Arca del Barranc Dat
  • Arca i bassa del Gatell

Fiestes llocales[editar | editar la fonte]

  • San Antonio Abá (fin de selmana más próximu al 17 de xineru)
  • Día de la Cassoleta Martes d'Antroxu
  • Apaición de San Miguel Arcánxel 8 de mayu
  • Fiestes patronales: San Miguel Arcánxel, Cristu del Calvariu y Santos de la Piedra. (Últimu fin de selmana de setiembre)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]