Carolyn R. Bertozzi

De Wikipedia
Carolyn R. Bertozzi
Vida
Nacimientu Boston[1]10 d'ochobre de 1966[2] (57 años)
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos [3]
Familia
Hermanos/es Andrea Bertozzi
Estudios
Estudios Lexington High School (en) Traducir
Universidá de Harvard
(1984 - 1988) Grau n'Artes : química
Universidá de California en Berkeley
(1988 - 1993) Philosophiæ doctor : química
Direutora de tesis de Mireille Kamariza
Llingües falaes inglés[4]
Oficiu química, bioquímica, profesora universitariaacadémica
Llugares de trabayu Stanford
Emplegadores Sociedad Estadounidense contra el Cáncer (es) Traducir  (1993 –  1995)
Universidá de California en Berkeley  (1996 –  2015)
Universidá de California en San Francisco  (2000 –  2015)
Lawrence Berkeley National Laboratory (es) Traducir  (2007 –  2015)
Universidá Stanford  (2015 –
Premios
Miembru de Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina
Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos[22]
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Royal Society
Academia Nacional de los Linces (es) Traducir
profiles.stanford.edu…
Cambiar los datos en Wikidata

Carolyn Ruth Bertozzi (10 d'ochobre de 1966Boston) ye una química americana de la Universidá Stanford. Tien la "Cátedra d'Anne T. and Robert M. Bass" na escuela d'Humanidaes y Ciencies.[23] Amás, Bertozzi ye una investigadora nel Howard Hughes Medical Institute (HHMI) y foi la direutora del "Molecular Foundry", nun centru d'investigación de nanociencia en Llaboratoriu Nacional Lawrence Berkeley.[24][25] Recibió'l premiu MacArthur "genius" a la edá de 33 años, faciéndola una de les científiques más nueves en recibir esti premiu.[26][27] En 2010 foi la primer muyer en recibir el prestixosu Premiu Lemelson MIT. Tamién ye miembru de l'Academia Nacional de Ciencies d'Estaos Xuníos, l'Academia Nacional d'Inventores y l'Institutu de Medicina. En 2014, foi anunciáu que Bertozzi dirixiría ACS Central Science, primer revista d'accesu abiertu revisada por espertos de la sociedá química americana qu'ufierta tol conteníu llibremente al públicu.[28]

Vida y carrera[editar | editar la fonte]

Nacida en Boston, Massachusetts, Bertozzi recibió'l so títulu honoríficu en química de la Universidá de Harvard, onde trabayó col Profesor Joe Grabowski nel diseñu y construcción d'un calorímetru fotoacústico.[29] Mientres estudiaba la llicenciatura, participó en delles bandes, incluyendo una col futuru guitarrista de Rage Against the Machine, Tom Morello.[30] Dempués de graduase trabayó de volao en Bell Labs con Chris Chidsey y en Hospital Xeneral de Massachusetts. Bertozzi ye la fía del físicu William Bertozzi y la hermana menor de la matemática d'UCLA Andrea Bertozzi.[31][32]

Bertozzi terminó'l so doctoráu en Química n'UC Berkeley en 1993 col profesor Mark Bednarski, trabayando na síntesis química d'oligosacáridos análogos.[33] Naquel tiempu ella realizaba'l so doctoráu na UCSF col profesor Steven Rosen, onde estudió l'actividá de oligosacáridos endoteliales na adhesión de célules promotores en zones d'inflamación.[34][35] Foi capaz de modificar les molécules de proteína y azucre nes parés de célules vivientes de cuenta que éstes nun refugaren materiales estraños como implantes médicos.[36] Bertozzi xunir a la Universidá de California Berkeley en 1996[34] y ye investigadora del HHMI dende 2000.[25]

Bertozzi Estudia la gicobioloxía d'enfermedaes como'l cáncer subxacente, desordes inflamatorios como artritis, y enfermedad infeicioses como la tuberculosis. En particular, Bertozzi tien conocencia avanzada sobre la superficie de les célules oligosacáridas rellacionaes cola reconocencia de célules y comunicación intercelular. Bertozzi ta acreditada por desenvolver el campu de la química bioortogonal qu'emplega reporteros químicos bioortogonales, como l'azida pa etiquetar les biomoléculas nos sistemes vivientes. El so llaboratoriu tamién desenvolvió ferramientes químiques pa la investigación, incluyendo aquelles pa estudiar glicanos en sistemes vivientes y más apocayá nanoteunologías pa sondéu de sistemes biolóxicos.[25][37]

En adición a la so carrera académica, Bertozzi trabaya viviegamente con activadores bioteunolóxicos. Sirvió nel equipu d'investigación de GlaxoSmithKline, onde tuvo la so meyora por sigo sola.[38] Delles de les teunoloxíes desenvueltes nel so llaboratoriu fueron afeches pal usu comercial.

Publicaciones y ensayos significativos[editar | editar la fonte]

Premios y menciones honorífiques[editar | editar la fonte]

  • Phi Beta Kappa (1987)
  • Beckman Premiu de Detectives del Young (1998)
  • Arthur C. Soporta Premiu de Becariu de la Sociedá Química americana (1999)
  • MacArthur Camaradería (1999)
  • El premiu d'Enseñanza Señalada de Berkeley (2001)
  • ACS Premiu en Química Pura (2001)
  • Donald Sterling Noyce Premiu pa Excelencia en Undergraduate Enseñanza (2001)
  • Sociu de l'Asociación americana pal Adelantu de Ciencia (2002)
  • Irving Sigal Premiu de Detective del Young de la Sociedá de Proteína (2002)
  • Sociu de l'Academia americana d'Artes y Ciencies (2003)[39]
  • Agnes Fay Premiu de Busca del Morgan d'Iota Sigma Pi (2004)
  • Havinga Medaya, Univ. Leiden (2005)
  • Miembru de l'Academia Nacional de Ciencies (2005)
  • Ernst Schering Premiu (2007)
  • Willard Gibbs Premiu (2008)
  • Lemelson-MIT Premiu (2010)[37]
  • Merck Premiu de Programa de Desarrollu académicu
  • Glaxo Wellcome Becarios' Premiu
  • Premiu de Carrera Ceo presidencial en Ciencia ya Ingeniería
  • Profesor de Dreyfus del Camille-Premiu de Becariu
  • Horacio S. Isbell Premiu en Química de Carbohidrato
  • Alfred P. Sloan Camaradería de busca
  • Emanuel Merck Lectureship (2011)
  • GLBT Científicu del Premiu d'Añu (2007) - de la Organización Nacional de Gai y Científicos Lesbianos y Profesionales Téunicos[40]
  • Honorary Doctoráu de Ciencia d'Universidá Marrón (2012)[41]
  • Heinrich Wieland Premiu 2012 (2012)[42]
  • Arthur C. Soporta Premiu 2017

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Carolyn R. Bertozzi (1r abril 2002). «Chemical approaches to the investigation of cellular systems» (inglés) páxs. 829-840.
  2. URL de la referencia: http://www.invent.org/honor/inductees/inductee-detail/?IID=535.
  3. Carolyn R. Bertozzi (16 febreru 2010). «Profile of Carolyn Bertozzi. Interview by Tinsley Davis» (inglés) páxs. 2737-2739.
  4. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 20 mayu 2020.
  5. URL de la referencia: https://clintonwhitehouse4.archives.gov/WH/EOP/OSTP/html/00413_2.html. Data de consulta: 27 mayu 2022.
  6. URL de la referencia: https://www.iotasigmapi.org/past-award-winners.
  7. URL de la referencia: https://scheringstiftung.de/en/programm/lebenswissenschaften/ernst-schering-preis/ernst-schering-preis-2007/.
  8. URL de la referencia: https://chicagoacs.org/Willard_Gibbs_Award.
  9. URL de la referencia: http://newyorkacs.online/nichols_medal/.
  10. URL de la referencia: https://science.osti.gov/lawrence/Award-Laureates/2010s/Bertozzi. Data de consulta: 27 mayu 2022.
  11. URL de la referencia: https://clarivate.com/citation-laureates. Data de consulta: 23 setiembre 2023.
  12. URL de la referencia: https://www.nasonline.org/programs/awards/chemical-sciences.html.
  13. URL de la referencia: https://www.invent.org/inductees/carolyn-bertozzi.
  14. URL de la referencia: https://royalsociety.org/news/2018/05/distinguished-scientists-elected-fellows-royal-society-2018/. Data de consulta: 30 abril 2022.
  15. URL de la referencia: https://www.chem.tamu.edu/medals+lectureships/cotton-medal/Cotton-Medal.php.
  16. URL de la referencia: http://www.dicksonprize.pitt.edu/recipients/2022-bertozzi.php.
  17. URL de la referencia: https://www.uu.nl/en/research/bijvoet-centre-for-biomolecular-research/about-us/bijvoet-medal.
  18. URL de la referencia: https://welch1.org/awards/welch-award-in-chemistry.
  19. URL de la referencia: https://www.nobelprize.org/prizes/chemistry/2022/bertozzi/facts/. Data de consulta: 5 ochobre 2022.
  20. URL de la referencia: https://www.seaborg.ucla.edu/.
  21. URL de la referencia: https://wolffund.org.il/2022/02/08/carolyn-r-bertozzi/.
  22. URL de la referencia: http://www.nasonline.org/member-directory/members/3005299.html. Data de consulta: 25 febreru 2018.
  23. Adams, Amy. Stanford chemist explains excitement of chemistry to students, the public. Stanford News. http://news.stanford.edu/news/2015/june/chemistry-bertozzi-qna-060515.html. Consultáu'l 19 de xunetu de 2015. 
  24. Carolyn Bertozzi honored by GLBT organization. 27 de febreru de 2007. http://berkeley.edu/news/berkeleyan/2007/02/21_awards.shtml. Consultáu'l 8 de febreru de 2013. 
  25. 25,0 25,1 25,2 «Carolyn Bertozzi». HHMI. Consultáu'l 8 de febreru de 2013.
  26. «Carolyn Bertozzi, Organic Chemist». Consultáu'l 3 de febreru de 2015.
  27. MacFarquhar, Neil (23 de xunu de 1999). 32 Receive Grants From MacArthur Foundation. http://www.nytimes.com/1999/06/23/us/32-receive-grants-from-macarthur-foundation.html. Consultáu'l 24 d'ochobre de 2015. 
  28. Wang, Linda. «Carolyn Bertozzi To Lead ACS Central Science | Chemical & Engineering News». Consultáu'l 19 d'agostu de 2015.
  29. Grabowski, Joseph J.; Bertozzi, Carolyn R.; Jacobsen, John R.; Jain, Ahamindra; Marzluff, Elaine M.; Suh, Annie Y. (1992). «Fluorescence probes in biochemistry: An examination of the non-fluorescent behavior of dansylamide by photoacoustic calorimetry». Analytical Biochemistry 207 (2):  p. 214–26. doi:10.1016/0003-2697(92)90003-P. PMID 1481973. 
  30. «Meet Carolyn Bertozzi». NIGMS. Consultáu'l 8 de febreru de 2013.
  31. Recuperó «MIT Physics Department Faculty». Consultáu'l 4 de xunu de 2012. «MIT Physics Department Faculty». Consultáu'l 4 de xunu de 2012.
  32. Recuperó «UCLA Math Department Faculty». Consultáu'l 4 de xunu de 2012. «UCLA Math Department Faculty». Consultáu'l 4 de xunu de 2012.
  33. «Bertozzi: Infectious In Her Enthusiasm». Chemical & Engineering News 78 (5):  páxs. 26–35. 31 de xineru de 2000. 
  34. 34,0 34,1 Davis, T. (16 de febreru de 2010). «Profile of Carolyn Bertozzi». Proceedings of the National Academy of Sciences 107 (7):  páxs. 2737–2739. doi:10.1073/pnas.0914469107. PMID 20160128. PMC 2840349. http://www.pnas.org/content/107/7/2737.full. Consultáu'l 24 d'ochobre de 2015. 
  35. Gardiner, Mary Beth (2005). «The Right Chemistry». HHMI Bulletin Winter 2005:  páxs. 8–12. https://www.hhmi.org/sites/default/files/Bulletin/2005/Winter/winter2005_fulltext.pdf. Consultáu'l 24 d'ochobre de 2015. 
  36. «Carolyn Bertozzi». Chemical Heritage Foundation.
  37. 37,0 37,1 «Carolyn Bertozzi 2010 Lemelson-MIT Prize». MIT. Consultáu'l 13 de mayu de 2014.
  38. McCook, Alison (6 de marzu de 2013). Women in Biotechnology: Barréi from the Boardroom. http://www.scientificamerican.com/article/women-in-biotechnology-barréi-from-the-boardroom/. Consultáu'l 24 d'ochobre de 2015. 
  39. «Book of Members, 1780–2010: Chapter B». American Academy of Arts and Sciences. Consultáu'l 24 de xunu de 2011.
  40. Cassell, Heather (22 de febreru de 2007). Two Bay Area gai scientists honored. http://www.ebar.com/news/article.php?sec=news&article=1587. Consultáu'l 24 d'ochobre de 2015. 
  41. «Simmons among nine honorary degree recipients». Brown University (16 de mayu de 2012). Consultáu'l 28 de mayu de 2014.
  42. «Heinrich Wieland Prize 2012 goes to Carolyn R. Bertozzi». Boehringer Ingelheim Foundation (18 d'ochobre de 2012). Archiváu dende l'orixinal, el 2 de xunetu de 2014. Consultáu'l 30 de xunu de 2014.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]