Cariama cristata

De Wikipedia
Cariama cristata
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Cariamiformes
Familia: Cariamidae
Xéneru: Cariama
(Brisson, 1760)
Especie: C. cristata
(Linnaeus, 1766)
Distribución
Sinonimia
  • Microdactylus marcgravii É.Geoffroy Saint-Hilaire, 1809
  • Palamedea cristata (Linnaeus, 1766)
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Cariama cristata ye una especie d'ave de la familia Cariamidae y única representante del xéneru Cariama, incluyíu tradicionalmente nel orde Gruiformes, pero asitiaos anguaño nun orde Cariamiformes (xunto con otros trés families estinguíes). Ye una predadora principalmente terrestre. Habita praderíes de Brasil dende'l sur del la selva amazónica hasta Uruguái y el norte d'Arxentina. L'área sobre la que se distribúi envalórase en 5,9 millones de km². La especie ta ausente de la Matu Atlánticu y de les tierres altes a lo llargo de la mariña de Brasil.[1]

Descripción[editar | editar la fonte]

Vista fronteru
planu de la cabeza.

Tien un altor de 75 a 90 cm, col pescuezu relativamente llargu. Tien unes pates robustes. El plumaxe ye pardu-buxu con manches marrones sobre negru, marrón claro na cabeza, el pescuezu y pechu, y blancu nel banduyu. La cola tien una banda de negru cerca de la punta y punta blanca. El picu y les pates son de color coloráu, y los güeyos son de color mariellu. Plumes nidies remanecen de la base del picu pa formar un abanicu o una especie de cresta.[2] Munches otres carauterístiques son compartíes cola Seriema de pates negres (Chunga burmeisteri), l'otru miembru vivu de la so familia.

El so canto tien una calidá descrita como "un encruz ente" la lladrida d'un perru nuevu y la cacarexada de los pavos".[3] Na parte más fuerte del cantar, el páxaru tien el so pescuezu dobláu de manera que la so cabeza ta tocando'l so llombu. Dambos miembros de la pareya, según pequeños a la edá de dos selmanes canten, de cutiu unu de los miembros d'una familia empieza un cantar cuando otru terminó, o dos canten simultáneamente. El cantar puede escuchase a dellos quilómetros a la redonda. Nél Parque Nacional de les Emas, Brasil, ente 1981-1982, los observadores escucharon a cuatro seriemas de pates coloraes cantando al empar.[4]

El cantar completu consta de tres seiciones:

  1. Notes úniques repitíes a pasu constante (1.200 a 1.300 Hz) y cola mesma duración pero acelerando'l tempo.
  2. Repetición de dos o trés subfrases con notes de tonu llixeramente más altu, con ritmu creciente.
  3. Subfrases d'hasta 10 notes, más curtios, xubiendo de tonu y les más llargues cayíes, dos subfrases, aumentu nel númberu de notes y el ritmu y de siguío amenorgamientu nel ritmu.

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

Chuña de pates coloraes.

Prefier habitar pacionales a cualesquier otru llugar, anque se presenta n'estepes y montes de baxu porte. A pesar de que-y gusta a habitar exuberantes praos cercanos a los ríos, nun va pasar fácilmente a los güelgues colindantes nin a los campos de cultivu.[5] Reparar davezu solos o en pareyes, pero dacuando en grupos d'hasta cuatro, al paecer families. De normal camina pel suelu y pueden correr más rápidu qu'un ser humanu, a velocidaes d'hasta 25 km/h enantes de volar.[4] Esta especie añera nel suelu[2] o nun arbustu o árbol d'hasta 3 m. Nos adultos esti últimu casu, salten del nial en llugar de volar.[4] Cacen reptiles y inseutos nel suelu, ocupando'l mesmu nichu que'l secretariu africanu (Sagittarius serpentarius).

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. BLI (2008), Bencke (2007)
  2. 2,0 2,1 Holyoak & Heinsohn (2003)
  3. H. Burmeister, citáu y traducíu por Redford & Peters (1986)
  4. 4,0 4,1 4,2 Redford & Peters (1986 )
  5. Accordi & Barcellos (2006

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Accordi, Iury Almeida & Barcellos, André (2006): Composição da avifauna em oito árees úmidas da Bacia Hidrográfica do Llagu Guaíba, Rio Grande do Sul [Bird composition and conservation in eight wetlands of the hidrographic basin of Guaíba lake, State of Rio Grande do Sul, Brazil]. Revista Brasileira de Ornitologia 14(2): 101-115 [Portuguese with English abstract]. PDf fulltext
  • BirdLife International (BLI) (2008). Cariama cristata. En: UICN 2008. Llista Roxa d'Especies Amenazaes UICN. Consultáu'l 18 November 2008.
  • Holyoak, David T. & Heinsohn, Robert (2003): Seriemas. In: Perrins, Christopher (ed.): Firefly Encyclopedia of Birds: 222. Firefly Books. ISBN 1-55297-777-3
  • Redford, Kent H. & Peters, Gustav (1986): Notes on the biology and song of the Red-legged Seriema (Cariama cristata). Journal of Field Ornithology 57(4): 261-269. DjVu fulltext PDF fulltext

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]