Carex muricata

De Wikipedia
Carex muricata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Commelinidae
Orde: Poales
Familia: Cyperaceae
Xéneru: Carex
Especie: Carex muricata
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Carex muricata ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les ciperacees.

Ilustración
Detalle de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Planta rizomatosa, como toles del xéneru Carex, brota d'un rizoma, que s'estiende, nesti casu trupu, so tierra, formando verdees col biltu de los tarmos de 20-50 cm d'altu, de seición triengular, colos ángulos agudu y diminutu espiníes nellos, que los fai "aspros" o daqué cortantes al tactu. Les fueyes, de 2,5-3 mm d'anchu y daqué más curties que los tarmos, son rectes, paecíes a les del trigu o cebada, daqué aspres nel cantu, non bien ríxides. Ye una especie dioica, les flores de cada individuu son unisexuales (masculines o femenines). Nel xéneru Carex la flor femenina ye una especie de "botellina" (utrículo) y 2-4 estigmes, ente que la masculina amenorgar a 3 estames, en dambos casos protexíos con unes escames vexetales y formando espigues nel estremu de tarmos fértiles.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Distribución Euroasiática. Crez en pradera bien húmedes o inclusive daqué encharcaes.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Carex muricata describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 974. 1753.[2]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Carex distans (Fam. Cyperaceae) y táxones infraespecíficos: n=37[3]

Etimoloxía

Carex: nome xenéricu que podría derivar del griegu kairo, que significa "mancar", rellacionáu coles fueyes cortantes que tienen estes plantes.[4]

muricata; epítetu llatín que significa "con escayos".[5]

Sinonimia
  • Carex astracanica Willd. ex Kunth
  • Carex divulsa Gaudin
  • Carex divulsa subsp. orsiniana (Ten.) K.Richt.
  • Carex Entemedia Retz.
  • Carex orsiniana Ten.
  • Carex pairae subsp. borealis Hyl.
  • Carex pairae var. javanica Nelmes
  • Carex serotina Ten.
  • Carex stellulata M.Bieb.
  • Carex tenuissima Schur
  • Carex tergestina Hoppe ex Boott
  • Carex viridis Spenn.
  • Carex vulpina Hohen.
  • Caricina muricata (L.) St.-Lag.
  • Vignea altissima Schur
  • Vignea muricata (L.) Rchb.
  • Vignea muricata subsp. lamprocarpa (Wallr.) Soják
  • Vignea tenuissima Schur[6][7]

Nome común[editar | editar la fonte]

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. García Muñoz, B. (2004). Plantes d'Ávila, la mio ciudá editorial=Ávila:Obra Social Caxa d'Ávila. ISBN 84-96264-09-2.
  2. «Carex muricata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 13 de febreru de 2014.
  3. Carex lainzii Luceño, Rico & Romero (Cyperaceae), especie nueva, y delles aportaciones alrodiu de los táxones allegaos. Luceño, M., Y. Rico & T. Romero (1987) Añales Jard. Bot. Madrid 44(2): 427-440
  4. en Flora de Canaries
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. Carex muricata en PlantList
  7. «Carex muricata». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 13 de febreru de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  2. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Cyperaceae. Fl. N. Amer. 23: i–xxiv, 1–608.
  3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  6. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador–A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  7. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  8. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  9. Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]