Carex capitata

De Wikipedia
Carex capitata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Commelinidae
Orde: Poales
Familia: Cyperaceae
Xéneru: Carex
Especie: C. capitata
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Carex capitata L., ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les ciperacees.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta que crez densamente apiguraes, algamando los 10 a 35 centímetros d'altor. Les fueyes son similares a una pluma, estreches y endolcaes firmemente. La inflorescencia tien polo xeneral non más d'un centímetru de llongura con delles flores masculín y femenín. Reproducir por granes y vegetativamente por rizomes.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Tien una distribución circumboreal, onde crecen en llugares húmedos nos montes boreales y les praderíes de monte en climes alpín.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Carex capitata describióse por Kenneth Kent Mackenzie y espublizóse en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1261. 1759.[1]

Etimoloxía

Carex: nome xenéricu que podría derivar del griegu kairo, que significa "mancar", rellacionáu coles fueyes cortantes que tienen estes plantes.[2]

capitata; epítetu llatín que significa "con un cabezal".[3]

Sinonimia

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Carex capitata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 25 de payares de 2012.
  2. Carex capitata en Flora de Canaries
  3. N'Epítetos Botánicos
  4. Sinónimos en Catalogue of life
  5. Carex capitata en PlantList
  6. «Carex capitata en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 25-11-2012.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Cronquist, A. J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 6: 1–584. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Cyperaceae. 23: i–xxiv, 1–608. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  5. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  6. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  7. Hauman, L. 1918. La végétation des Hantes Cordilléres de Mendoza (République Argentine). Añales Soc. Ci. Argent. 86(3–4): 121–348.
  8. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  9. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  10. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  11. Moore, D. M. 1974. Plantes vasculares natives de Tierra del Fueu. Añales Inst. Patagonia, Ser. Ci. Nat. 5(142): 107–119.
  12. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]