Saltar al conteníu

Carex arenaria

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Carex arenaria
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Commelinidae
Orde: Poales
Familia: Cyperaceae
Xéneru: Carex
Especie: C. arenaria
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

L'Alzaparrilla alemana o Carex arenaria, ye una especie de planta yerbácea perenne perteneciente a la familia Cyperaceae. Ye orixinaria del oeste d'Europa, norte d'Asia y América.

Inflorescencia.
Ilustración

Descripción

[editar | editar la fonte]

Ye una planta yerbácea qu'algama los 10 - 50 cm d'altor, que la so raigañu despide un golor trementinado. Crez por llargos estolones so la superficie del suelu. Tien les fueyes con un llimbu allargáu y estrechu. Les flores arrexuntar en llargues espigues apuntiaes. El frutu ye un aqueniu de color amarellentáu, con una envoltura en forma d'ala bidentada.[1]

Distribución y hábitat

[editar | editar la fonte]

Ye orixinaria del oeste d'Europa, norte d'Asia y América onde crez nos sables mariniegos, dunes d'arena y otros hábitats, como suxer l'epítetu en llatín.

Propiedaes

[editar | editar la fonte]

Virtúes melecinales

[editar | editar la fonte]

Esta planta utilizar poles sos propiedaes depuratives, suduíficas y diurétiques; sicasí anguaño'l so usu ye pocu habitual.

Ye un estimulante metabólicu qu'aumenta la secreción de distintos órganos, polo que s'emplega nel tratamientu de la gota y en cures de primavera.

El so grau de toxicidá ye bajísimo, anque puede presentar efeutos secundarios por cuenta del so conteníu de saponines.[1]

Principios activos

[editar | editar la fonte]

Contién saponósidos y sales de siliciu.

Aceite esencial en pequeñes cantidaes. Contién cineol y salicilato de metilu. Resina, mucílagu, azucres, asparagina y taníns (8-10%).[1]

Preparación

[editar | editar la fonte]

En decocción: 3 gramos per taza, tres taces diaries.[1]

Taxonomía

[editar | editar la fonte]

Carex arenaria describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 973. 1753.[2]

Etimoloxía

Carex: nome xenéricu que podría derivar del griegu kairo, que significa "mancar", rellacionáu coles fueyes cortantes que tienen estes plantes.[3]

arenaria; epítetu llatín que significa "na arena".[4]

Sinonimia

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 3 4 Dr. Berdonces I Serra. . Gran Enciclopecia de les Plantes Melecinales páxs. 979. Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X.
  2. «Carex arenaria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de payares de 2012.
  3. Carex arenaria en Flora de Canaries
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. Sinónimos en Catalogue of life
  6. Carex arenaria en PlantList
  7. «Carex arenaria en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 23-11-2012.

Bibliografía

[editar | editar la fonte]
  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Cyperaceae. 23: i–xxiv, 1–608. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  3. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]