Cara de bicicleta

De Wikipedia

Cara de bicicleta foi una enfermedá ficticia utilizada pol sector médicu nel sieglu XIX pa evitar que les muyeres montaren en bicicleta, en respuesta a la llibertá ensin precedentes que ganaríen les muyeres pudiendo viaxar soles fuera de los sos llares cola invención de la bicicleta a principios de 1800. Esta ficticia enfermedá sumió na década de 1890 cuando'l ciclismu foi aceptáu pola clase alta. La invención d'esta enfermedá utilizóse como exemplu históricu del fracasu de los médicos pa entender y tratar correutamente a les muyeres.

Historia[editar | editar la fonte]

L'impautu de la invención de la bicicleta[editar | editar la fonte]

Les muyeres llograron una gran independencia cola invención de la bicicleta.[1][2][3] Esti aparatu dio-yos la llibertá de poder viaxar fora de casa pol so propiu pie.[1][2] Montar en bicicleta tamién riquió de ropes más práutiques pa les muyeres y dio llugar a cambeos significativos na vistimienta femenina na sociedá.[2] Un individuu d'aquella dómina al ver a les ciclistes comentó, "Ye malo de creer, que sían les mesmes muyeres que salieron pela tarde vistíes de gala pa montar nes sos carruaxes."

Elizabeth Cady Stanton escribió que la bicicleta yera una ferramienta que motivaba a les muyeres a ganar fuercia y asumir un aumentu de roles na sociedá.[2] Susan B. Anthony declaró en 1896: "Déxeme dici-y lo que piensu de montar en bicicleta. Creo que fizo más pa desafiar a les muyeres que nada nel mundu. Paro y me gayola cada vez que veo a una muyer pasiando sobre ruedes."[2]

La medicina del sieglu XIX[editar | editar la fonte]

Mientres un curtiu periodu de tiempu dempués de que les muyeres llograren la llibertá de poder alloñar de los sos llares gracies a la capacidá de montar en bicicleta, los médicos escribieron nes revistes médiques que les muyeres en particular sufriríen el tener la cara contorsionada permanentemente si siguíen con esta actividá física.[1] Esti doctores denominaron a esta supuesta enfermedá como "cara de bicicleta".[1] Argumentábase que la cara de bicicleta yera la resultancia de la tensión continuo por caltener l'aparatu equilibráu mientres se montaba. Los que criticaben a les ciclistes describíen que la cara de bicicleta incluyía tener los güeyos tresmandaos y el quexal apertáu.[4] La cara de bicicleta nes muyeres diagnosticóse debíu al contraste direutu de la "tienra y cariñosa mirada" qu'esperaben los homes de les muyeres d'esa dómina.[5] Amás de la cara de bicicleta, los médicos alvirtieron d'enfermedaes causaes pol ciclismu incluyendo tuberculosis y l'aumentu de libido.[2]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Swedan, Nadya (2001). Women's Sports Medicine and Rehabilitation. Lippincott Williams & Wilkins, páx. xvii. ISBN 978-0834217317.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Vivanco, Luis Antonio (2013). Reconsidering the Bicycle: An Anthropological Perspective on a New (old) Thing. Routledge, páx. 32–34. ISBN 978-0415503884.
  3. «The Sociology of the Bicycle». Social Forces 20 (3):  p. 305. Mar 1952. doi:10.2307/2571596. http://www.jstor.org/stable/2571596. Consultáu'l 1 de xunu de 2014. 
  4. Davis, Janet M. (2002). The Circus Age: Culture & Society Under the American Big Top. The University of North Carolina Press, páx. 91. ISBN 978-0807853993.
  5. Dowling, Colette (2001). «Out of confinement», The Frailty Myth: Redefining the Physical Potential of Women and Girls. Random House Trade Paperbacks. ISBN 978-0375758157.