Capraria biflora

De Wikipedia
Capraria biflora
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Scrophulariales
Familia: Scrophulariaceae
Tribu: Leucophylleae
Xéneru: Capraria
Especie: C. biflora
Kunth
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Capraria biflora ye una especie d'arbustu perteneciente a la familia Scrophulariaceae.

Descripción[editar | editar la fonte]

Son arbustos erectos, d'hasta 2 m d'altu, pilosos a subglabros; cañes alternes. Fueyes alternes, llanceolaes a oblanceolaes, 30–120 mm de llargu y 6–25 mm d'anchu, marxe serráu escontra'l ápiz, selemente pilosas o glabrescentes, con glándules sésiles inconspicuas; indistintamente peciolaes. Inflorescencies con 1 ó 2 (hasta munches) flores, pedicelos 1–2 cm de llargu, ebracteolaos; mota 5-lobáu, los llobos 4–6 mm de llargu, llibres más o menos hasta la base, ciliaos; corola campanulada, 6–9 mm de llargu, 5-llobada, blanca, xeneralmente barbada nel gargüelu; estames fértiles 4 ó 5, desiguales; estigma linear, enteru. Cápsula ovoide, 4–6 mm de llargu, puntiáu-glandular, loculicida y secundariamente septicida, la llibradura en forma de clavía, reticuláu-foveolada; granes oblongues, finamente reticulaes.[1]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Esta especie emplegar en delles rexones del sureste del país, dientro de los estaos de Tabasco, Yucatán y Quintana Roo, nel tratamientu de carecimientos renales tales como dolores de reñón y mal d'orín; siendo l'usu más común el de diuréticu, Amás, ocúpase-y n'afecciones propies de la muyer tales como trestornos uterinos y ováricos, en casos de gonorrea y leucorrea, pa desinflamar ovarios, prevenir el cáncer, fluxos vaxinales y en baños postparto.

N'enfermedaes del aparatu dixestivu encamienta utilizásela pa curar la disentería, inflamación del estómagu, gastroenteritis y fiebre intestinal.

Hestoria

Ricardo Ossado a mediaos del sieglu XVIII comenta que "les sos fueyes en fervinchu curen el fluxu blanco ya irritación de la matriz, danse llavaos o regaciones con ella; pa la purgación tómase amestándo-y un granu de sal". Y amiesta que "sirve pa curar les hinchadures del banduyu, la irritación del fégadu, de los reñones y llimpia la vexiga".

Nel sieglu XX Maximino Martínez reporta'l so usu p'afecciones ováriques, según antiartrálgico, antiblenorrágico, antidabético, antigonorreico y uterotrópico. Narciso Souza pela so parte describe "el so cocimientu ye bien usáu en regaciones pa tratar les inflamaciones y fluxos del úteru; amás de ser emplegada interiormente pa tratar la diabetes, la leucorrea y la gonorrea".[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Capraria biflora describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 628. 1753.[1]

Etimoloxía

Capraria: nome xenéricu que se deriva de la pallabra llatina caprarius, que significa "perteneciente a les cabres." Esto refierse a que les cabres que son unu de los pocos herbívoros que s'alimenten de les plantes.[3]

biflora: epítetu llatín que significa "con dos flores".[4]

Sinónimos
  • Capraria biflora f. hirsuta Loes.
  • Capraria biflora f. hirta Loes.
  • Capraria biflora var. pilosa Griseb.
  • Capraria hirsuta Kunth
  • Capraria lanceolata Vahl
  • Capraria mexicana Griseb.
  • Capraria semiserrata Vahl
  • Capraria semiserrata Willd.
  • Capraria semiserrata var. berteroi A.DC. ex Benth.
  • Xuarezia biflora Ruiz & Pav.[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
  3. Dawson, G. G. 1965. Scrophulariaceae. 5: 251–298. In A. L. Cabrera (ed.) Fl. Prov. Buenos Aires. Institutu Nacional de Teunoloxía Agropecuaria, Buenos Aires.
  4. Edwin, G. 1971. Scrophulariaceae. 13(5B/3): 461–717. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago.
  5. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  6. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  7. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  8. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.E. U.S. Dicot. 933 pp. Univ. Xeorxa Press, Athens.
  9. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  10. Holmgren, N. H. & O. Molau. 1984. 177. Scrophulariaceae. 21: 1–189. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Ecuador. University of Göteborg & Swedish Museum of Natural History, Göteborg & Stockholm.
  11. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]