Cantalejo

Coordenaes: 41°15′32″N 3°55′43″W / 41.258888888889°N 3.9286111111111°O / 41.258888888889; -3.9286111111111
De Wikipedia
Cantalejo
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Segovia
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Cantalejo José Antonio Sanz Martín
Nome oficial Cantalejo (es)[1]
Códigu postal 40320
Xeografía
Coordenaes 41°15′32″N 3°55′43″W / 41.258888888889°N 3.9286111111111°O / 41.258888888889; -3.9286111111111
Cantalejo alcuéntrase n'España
Cantalejo
Cantalejo
Cantalejo (España)
Superficie 79 km²
Altitú 964 m
Llenda con
Demografía
Población 3546 hab. (2023)
- 1757 homes (2019)

- 1766 muyeres (2019)
Porcentaxe 2.31% de provincia de Segovia
0.15% de Castiella y Lleón
0.01% de España
Densidá 44,89 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
cantalejo.es
Cambiar los datos en Wikidata

Cantalejo ye un conceyu d'España, na provincia de Segovia, comunidá autónoma de Castiella y Lleón.

Llocalidaes y pedaníes[editar | editar la fonte]

Xeografía[editar | editar la fonte]

Llagunes de Cantalejo)

Tien una superficie de 79,43 km² con una población de 3.918 habitantes (INE 2011) y una densidá de 49,33 hab/km².El territoriu de Cantalejo acaballa la divisoria de les cuenques del Duratón y del Cega; pero la so hestoria ta venceyada, dende les sos más remotos oríxenes, al cañón del Duratón, trubiecu de lo que aportaría a la Comunidá de Villa y Tierra de Sepúlveda na actual provincia de Segovia.

La orografía cantalejana escarez de relieves apreciables; nin montículos ondulantes nin ribayos tropezosos estacen la superficie. La toponimia namái fala de bochinches y cotarrillos, muñeques, nidies talayes y dalgún cuetu que nun merez esi nome. Los arenales pliocuaternarios rellenaron los desniveles escavaos nes capes media ya inferior del Miocenu, aniciando una topografía llixeramente ondulada, ensin güesos a flor de piel. El cascu urbanu asitiar a 963 metros d'altor sobre'l nivel del mar; les sos cotes más altes son La Talaya con 982 metros y el moyón divisoriu de los términos de Cantalejo, Cabezuela y Aldeonsancho, nel cuetu d'El Matu del Valle, qu'algama 994 metros. Les tierres más baxes del conceyu son Regueru de Nava'l Pobo con 902 metros, Rivillas y El Escobarón que namái lleguen a los 891 metros. El mantu arenosu, que cubre tola Tierra de Pinares, tien la so mayor espesura en Cantalejo, onde un sondéu furó los 100 metros de sables.

En delles paraxes estos sables asemeyen un paisaxe de dunes marítimes, ilusión que s'acentúa cuando les agües d'agua y los regueros se remansan en llamargues y llagunes. Inda perviven restos del dique de vergueras que protexía de los sables moventibles el lladral sudoriental de la población. La permeabilidá d'esta cobertera arenosa dexó ensin avenamiento amplios espacios interfluviales d'escasu nivel freáticu. Esto produció un endorreísmo superficial, que de la mesma anició un rosariu de espejeantes llagunes y bodones, bandexes d'agua duce ente pinares, preciada ayalga ecolóxica de los cantalejanos.

Historia[editar | editar la fonte]

El monte[editar | editar la fonte]

Ilesia de San Andrés.

Daes les sos carauterístiques edafolóxiques, Cantalejo foi siempres tierra de monte. Los antepasaos prehistóricu y antiguu conocieron carbayeres y encinares. Dambes especies forestales yeren perútiles; cola corteza, rica en tanín, curtían les pieles; colos glandes o abiyotes alimentaben tolos animales herbívoros, inclusive l'home; les fueyes apurríen al ganáu nutritivo ramón; la madera constituyía una fonte de riqueza pa los axataos artesanos de muebles, instrumentos, preseos de llabranza y construcción de viviendes; la lleña suministraba combustible a los llares. L'home, estimáu a tantos beneficios, impunxo a estos árboles un nome bien espresivu, compuestu de dos pallabres celtes kar y quez, que signifiquen “formosu árbol”. D'estos dos pallabres celtes procede la llatina "Quercus". Nel monte de Cantalejo ta documentáu el pinar dende'l sieglu XI, contra lo que sostién Helmuth Hopfner, pa quien el pinar de Castiella la Vieya apaez en documentos lliterarios per primer vegada a empiezos del sieglu XIV y estiéndese a partir del sieglu XV. AL delimitar el llugar de San Frutos, donáu a los monxos de Silos por Alfonsu VI, el 17 d'agostu de 1076, dizse espresamente: «... cum exiit al pinar et vadit inter illum pinare...». Cuando Alfonsu VII, el 14 d'avientu de 1137, concedió a don Pedro, arcedianu de Segovia, la granxa de Salcedón, xunto al ríu Cega, afitáronse estes llendes: «sicut diuidit illud pinar quod est inter Baguilafont et cegam...»,esto ye, el pinar esistente ente Aguilafuente y el Cega. Dempués méntase'l camín de Turégano por Cantalejo a Fuentidueña. Mediáu'l sieglu XVI, en Cantalejo abonden tantu los carbayos como los pinos, como se deduz de les almonedas de madera y remates de ‘lleñes qu'escontra'l conceyu. Güei apenes crecen unos matos de carbayos ente millones de pinos, de la especie Pinus Pinaster.] Al abrigu del monte y al arimo de les sos llagunes atoparon cómodu agospiamientu les tribus celtes, qu'equí llegaron. Cantalejo nació del banduyu del monte y, a midida que la criatura crecía, el monte, como bona madre, menguaba y apurría-y el so territoriu. Cantalejo, estimosu, curió y ameyoró el so monte mientres milenios. Nél toparon los inmigrantes tardíos, los ensin tierra, la materia primo pa la so industria de triyos, peñeraes y demás preseos agrícoles, famosos en tola España cerealista hasta los años sesenta del sieglu XX. El pinu foi mientres munchos años foi mediu de subsistencia pa munches families pola so resina y madera.

Cantalejo vaccéu[editar | editar la fonte]

Los datos más antiguos d'esti pueblu son los sos topónimos. L'acta de nacencia de Cantalejo ye'l so nome. Esti topónimu ta compuestu d'un nome de persona, que podría ser Aelius, Alaesius, Alaius, precedíu de Cant-. Nun diploma del 14 d'avientu de 1137 apaez escritu Cantaleio. El raigañu cant- estrema a los etimólogos. Unos atribúyen-y orixe célticu, acordies con l'indoeuropéu kan-tho-, identificáu por Julius Pokorny[ensin referencies]. Significa rincón, cantón, llende, frontera. Otros, basándose na distribución xeográfica de kan-tho y voces europees allegaes, piensen nun estratu preindoeuropeo. Sía celta o precelta, el xefe dGuerreros. Nésti topemos abondosos fragmentos de cerámica sigillata hispánica y un cachu d'una ara votiva de piedra caliar con esta inscripción: "N.LVTIATVS". Los y la tribu que s'estableció nestes paraxes, tomó posesión d'ellos ya impúnxo-yos el so nome: Cantaelius, Cantalaius, Cantalaesius, esto ye: Rincón o Cantón de Aelius, de Alaesius o de Alaius. Escontra'l sieglu IV e.C. , Cantalejo pertenez al territoriu de los vaccéos, que la so raigañu vaci- tien calter célticu. Sicasí la imprecisión de fronteres ente vacceos y arévacos, ye opinión bien común que l'área d'influencia de los vacceos, dientro de la provincia segoviana, estender dende Coca y Cuéllar hasta la marxe izquierda del Duratón, esto ye, apoderaben tola actual Tierra de Pinares, en que'l so llinde o frontera oriental allúgase Cantalejo, topónimu que respuende perfectamente al so allugamientu.

Cantalejo romanu[editar | editar la fonte]

Dientro de la contorna del primitivu Cantalejo surden otros nucleos similares, qu'a lo llargo de los sieglos van incorporándose a Cantalejo. A finales del sieglu I de la era cristiana, apaecen nes zones rurales de Segovia les "villae rusticae" o cases de llabranza. Abandonaes o destruyíes mientres la crisis del sieglu III, reconstrúyense y multipliquen col llatifundismu del sieglu IV. Nesta contorna la más conocida d'estes villes rústiques topar en Aguilafuente. Los arqueólogos nun amosaron el mínimu interés por Cantalejo; pero unes elementales prospecciones de superficie suministráronnos suficientes materiales p'acotar la esistencia de dellos xacimientos de tiempos romanos nel conceyu de Cantalejo, como'l Bochinche de Carragolván, Los Sotillos y restos arqueolóxicos de Guerreros pertenecen a la dómina tardorromana, sieglos V-VI probablemente, y son muertes d'una villa rústica romana. D'ascendencia romana queda en Cantalejo el topónimu China, que deriva de Chana y da nome a una llaguna. Según dalgunos filólogos, Chana vien de Xana, evolución fonética y semántica de Diana, la diosa virxe de los montes y de la caza. Ye bien creíble en Llaguna China la esistencia d'un santuariu, anterior a la romanización d'esta contorna cantalejana. Los celtes consideraben al monte como santuariu viviente, morada de los dioses arbóreos, que prodigen l'agua, multipliquen los ganaos y faciliten a la muyer el partu. Nesti llugar de cultu celta, dedicáu dempués a Diana, llevantóse la Ermita de Santa María de Llaguna China, anguaño llamada Santa Maria del Pinar, Patrona de Cantalejo.

Cantalejo visigodu[editar | editar la fonte]

De la presencia de los visigodos en Cantalejo son prueba dellos topónimos y xacimientos. Rando dio'l so nome a un prau, Prau Rando, xunto a la ermita de la Virxe del Pinar. Guadino, escritu Godino nel sieglu XVI, establecer xunto a la llaguna de La Nava onde topemos dellos cachos de cerámica. Probablemente tamién ye visigodu'l topónimu Guerreros. Nel Rincón de los Cubillos hai restos visigodos. El xacimientu más interesante d'esta dómina ye'l de Navahornos, paraxa llamada na Edá Media "Los Fornos de Bragaos". Esti xacimientu altomedieval podría pertenecer a los sieglos VII-VIII. Los restos topaos cuando ampliaron la ermita de la Virxe del Pinar, años 1956-1957, paecen indicar que foi construyida sobre una necrópolis visigoda.

Cantalejo cristianu[editar | editar la fonte]

La diócesis de Segovia crear nel sieglu VI; pero los primeres evanxelizadores de les zones rurales son los eremitas. A unos siete quilómetros de Cantalejo tópase'l eremitorio de les Focetes del Duratón, que tien el so centru llitúrxicu na Cueva de los Siete Altares. Estos eremitas cola so vida heroica y exemplu evanxélicu fueron cristianizando una población ensin encuadrar n'instituciones eclesiástiques como la parroquia, inesistente o n'estáu embrionariu. Otru eremitorio visigodu foi'l de Llaguna China, en Cantalejo. Nel sieglu XII ellí esistía la ermita de Santa Tevala, dedicada dempués a Santa María de Llaguna China y a Santa María del Pinar, onde permanecieron freres y santeros solitarios hasta'l sieglu XVI. Cercanos a esta ermita perviven topónimos de sabor eremítico, como Val de los Santos, Güertes de los Flaires y Fuexu del Flaire. Estos datos déxennos suponer que Llaguna China foi "la pila de bautismu" de los cantalejanos. Nel añu 1247 Cantalejo yera una de les parroquies, (el so patrón ye San Andrés), más florecientes del arciprestalgu de Sepúlveda; pagaba a los canónigos de Segovia 31,5 maravedinos y 3 sueldos al añu y tenía un formosu templu románicu, ampliáu a finales del sieglu XVII hasta convertise nel actual.

Cantalejo, villa de señoríu[editar | editar la fonte]

Dende 1076 Cantalejo foi capital del principal ochavu de la Comunidá de Sepúlveda. El 12 de xunetu de 1640, Bartolomé Spinola, en nome de Felipe IV y como factor xeneral del rei, vendió l'aldega realenga de Cantalejo a don Fernando de Ojeda y Triviño, al preciu de 15.000 maravedinos cada vecín. Según el padrón que fixeron, había 113 vecinos. El 14 de mayu de 1641, don Gabriel Enríquez, xuez comisariu, recibió de les autoridaes llocales les sos vares y apurrir a don Fernando, señor de Cantalejo. Con esti actu sumió l'aldega y nació la villa del señor de Cantalejo. A otru día, don Fernando de Ojeda "dixo que, en señal de la posesión que-y foi dada desta villa y como señor della, mandava y mandó póngase orca y rollu, que ye les insinies de xurisdicción de villa, y que se reconoza lo ye y apregónese públicamente, nos sitios onde se fixare y na plaça pública desta villa, nenguna persona seya osada a quitar la dicha orca y rollu, pena de cinquenta mill maravedis aplicaos conforme hubiera llugar de derechu".

Cantalejo, ciudá[editar | editar la fonte]

Corrieron los años; Cantalejo caltuvo la so vitalidá y aceleró el so ritmu de crecedera. Nel sieglu XIX aumenten los inmigrantes; los mozos en paru de la contorna busquen esposa en Cantalejo, una "briquera", que sabía de caminos; otros establecen los sos comercios y fábriques. L'añu 1898 Cantalejo algama 2.143 habitantes, ya intensifica la fabricación y comercialización de los triyos y peñeraes. El 9 de febreru de 1926, Alfonsu XIII concedía a Cantalejo el títulu de ciudá. A otru día publicóse na Gaceta de Madrid esti Real Decretu:

Queriendo dar una prueba d'El mio Real apreciu a la villa de Cantalejo, provincia de Segovia, pol creciente desenvolvimientu de la so agricultura, industria y comerciu y constante adhesión a la monarquía, Vengo en concedela'l títulu de Ciudá y al so Conceyu'l tratamientu d'Excelencia. Dau en palaciu a nueve de Febreru de mil novecientos ventiséis.

ALFONSO, El Ministru de la Gobernación, SEVERIANO

MARTÍNEZ AÑERO.

La Gacería[editar | editar la fonte]

La Gacería ye la xíriga creada polos habitantes de la llocalidá. Desconozse quién la inventó, y desconozse coles mesmes la fecha exacta de la so creación. Los sos primeros vocablos son d'orixe vascu y árabe. Escontra'l sieglu XVII, Cantalejo foi un importante nucleu comercial de maquinaria agraria, yá que los sos habitantes fabricaben artesanalmente triyos, peñeraes, taburetes, arcones, xugos y carretes. Ante esta puxanza de la industria en Cantalejo, los habitantes decidieron crear una xíriga que namái conocieren los habitantes llocales. D'esta forma, podríen comunicase ente ellos ensin que nenguna persona ayena a Cantalejo pudiera entende-yos. Na actualidá la Gacería foi perdiendo importancia, hasta que, adulces, foi sumiendo.

Una frase como exemplu sería: Esquitar y sionas misen garbellos con urdalla, que significa, los homes y muyeres comen garbanzos con carne.

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica de Cantalejo
199119962001200420072008200920102011201220142016
345335213462362237643967399738943918400737823628
(Fonte: INE)

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Manuel Agudiez Calvos AE
1983-1987 Manuel Agudiez Calvos PSOE
1987-1991 Manuel Agudiez Calvos PSOE
1991-1995 José Antonio Sanz Martin PP
1995-1999 José Antonio Sanz Martin PP
1999-2003 José Antonio Sanz Martin PP
2003-2007 José Antonio Sanz Martin PP
2007-2011 José Antonio Sanz Martín PP PP
2011-2015 José Antonio Sanz Martín PP PP
2015-2019 Máximo San Macario de Diego Partíu Socialista Obreru Español PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Llocalidaes hermaniaes[editar | editar la fonte]

Ciudaes hermaniaes
País
Ciudá
Fecha de hermanamiento
Escudu
Web de la ciudá
Imaxe
Bandera de Francia Francia
Ligueil
1980[5][6]
Ligueil

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. 2,0 2,1 Ministeriu d'Alministraciones Públiques (ed.): «Variaciones de los conceyos d'España dende 1842.». Archiváu dende l'orixinal, el 4 de payares de 2012. Consultáu'l 8 de febreru de 2013.
  3. 3,0 3,1 Boletín Oficial del Estáu (ed.): «Decreto 3451/1970, de 12 de Payares.». Consultáu'l 8 de febreru de 2013.
  4. Boletín Oficial del Estáu (ed.): «Decreto 601/1980, de 14 de Marzu.». Consultáu'l 8 de febreru de 2013.
  5. Association Française du Conseil des Communes et Régions d'Europe (ed.): «Annuaire des villes jumelées» (francés).
  6. Federación Española de Conceyos y Provincies (xineru de 2013). «Llistáu de corporaciones llocales españoles hermaniaes con Europa». Consultáu'l 7 de xunetu de 2013.