Canet de Mar

Coordenaes: 41°35′28″N 2°34′58″E / 41.591111111111°N 2.5827777777778°E / 41.591111111111; 2.5827777777778
De Wikipedia
Canet de Mar
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Maresme (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Canet de Mar Pere Xirau Espàrrech (en) Traducir
Nome oficial Canet de Mar (ca)[1]
Códigu postal 08360
Xeografía
Coordenaes 41°35′28″N 2°34′58″E / 41.591111111111°N 2.5827777777778°E / 41.591111111111; 2.5827777777778
Canet de Mar alcuéntrase n'España
Canet de Mar
Canet de Mar
Canet de Mar (España)
Superficie 5.6 km²
Altitú 15 m[2]
Llenda con Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar y Arenys de Munt
Demografía
Población 15 010 hab. (2023)
- 7068 homes (2019)

- 7458 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Maresme (es) Traducir
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.26% de provincia de Barcelona
0.19% de Cataluña
0.03% de España
Densidá 2680,36 hab/km²
Viviendes 79 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
canetdemar.cat
Cambiar los datos en Wikidata
Edificiu de Lluís Domènech i Montaner en Canet
La ilesia de perfil

Canet de Mar ye un conceyu asitiáu na contorna del Maresme, na provincia de Barcelona (España). Ta asitiáu a 43 quilómetros de Barcelona, ente los conceyos d'Arenys de Mar y San Pol de Mar.[3]

Nos últimos años la población creció considerablemente cola espansión de la presión inmobiliaria más allá de les llendes del Área Metropolitana de Barcelona, doblando la so población en pocu más de 10 años, algamando nel añu 2015 los 14.123 habitantes. La industria dominante nel conceyu, pol so calter costeru, ye'l turismu, xunto cola esplotación agrícola (la floricultura y el cultivu de fresones), amás de la industria testil. En Canet de Mar atopa la Escuela Universitaria d'inxeniería téunica en texíos de puntu, únicu centru d'España qu'ufierta esti tipu d'estudios.[4]

Historia[editar | editar la fonte]

Canet de Mar naz nel sieglu XI como una pequeña aldega y conocer entós como Valle de Canet y Romaguera. El topónimu de Canet vien del llatín canna (caña), por cuenta de los riales llenes de cañes qu'había n'El Maresme.[5]

Dende'l sieglu XI, Canet reconocióse como nucleu destacáu cultural, artísticu y social. El modernismu tamién dexó buelga gracies a Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) cola casa Roura, la casa Domènech i Montaner, l'Ateneu Canetenc y la reforma del castiellu de Santa Florentina. Amás de les construcciones decimonóniques, contemporánees y a otres d'influencia indiana y colonial.

Arquiteutura y monumentos[editar | editar la fonte]

Construcciones modernistes de Doménech i Montaner, Puig i Cadafalch y Calvet ente otros. Edificios d'esti periodu son la Casa Roura, la casa Domènech i Montaner, y el Ateneu Canetenc (Atenéu Canetense). Lluís Domènech i Montaner, tamién remocicó una antigua casa fuerte de la familia pa convertila nel Castiellu de Santa Florentina, llocalización escoyida pa la sesta temporada de Game of Thrones.

Escultores como Josep Llimona, Carles Flotats y Eusebio Arnau tamién dexaron la so buelga nel conceyu.

Construcciones como'l templu de San Pedro de Canet (sieglu XVI), o'l Santuariu de la Misericòrdia (Sieglu XIX).

Xeografía[editar | editar la fonte]

Relieve[editar | editar la fonte]

Tamos nuna sierra que dixebra'l Macizu del Montnegre del mar configurando'l valle de 'Vallalta'. El cordal ta formada pola Sierra Puig, Sierra de los Términos, Cap de Bou, y dellos montes por mediu los valles. La constitución se granítica los macizos, y la so erosión anició'l sable de les sableres y de los calces de rir. El Turó d'en venteveió: el puntu más altu de cuasi 312 metros. Canet cunta dende abruptas pendientes y ribayos hasta crear unos valles insólitu y bellu per onde van pasando riegues, Rials hasta llegar a les grandes regueros y cola arena erosionada pel agua, van creándose les sableres tantu anchos que tenemos. En la 'Cruz de Pedracastell,' (Sierra de Puig) y el mirador tenemos munchos distintos ámbitos de vista y podemos apreciar la tranquilidá de tar metanes el monte onde hai les Sierra del Términos Sierra Sala, el Mar, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar y Arenys de Munt y el Macizu del Montnegre. Los picos más altos son el Venteveió (312m), Coll-Safiguera (307m), Turó d'en Noé (298m), Pedracastell (288m) y el Turó d'en Roig (288m).

Hidrografía[editar | editar la fonte]

Rir son l'emblema del pueblu. Les riaes son repentines y abondo violentes, y pueden aportar a peligroses. Rir Gavarra ye la que tien una mayor cuenca y llargor en tol pueblu yá que empieza en 'Riega de les Teixoneres', Saltu del Rossi hasta llegar a la Riera de Sant Domènec. Recueye les agües de les Sierres de Sala, Términos y de Puig y de rir, materiales, riegues de los sos propies valles yá la desaguada xunta cola Riera del Albó formando la Sablera de Canet .

Clima[editar | editar la fonte]

El cordal protexe'l pueblu de los vientos fuertes y fríos del norte. Les temperatures son nidies y regulares a lo llargo del añu. Les temperatures medies son de 15 y 16 °C. Pel branu podemos superar los 30 graos y pel iviernu baxa pocu la tª a menos de cero una y bones les xelaes son rares. Los bastios de finales de branu pueden aportar a cuantiosos. Dizse que'l clima de Canet y Sant Pol son como un micro-clima pola so elevada mugor y vexetación.

Vexetación[editar | editar la fonte]

Los montes de Canet son frondosos, mestos, con muncha vexetación, grandes arbolees y sobremanera con munchos campos de cultivu de too tipu. Antes, la mayor parte d'historia canetense ta rellacionada cola agricultura nos valles y llanures, pueden apreciase pel territoriu entá anguaño, zones onde habitaben los almendrales, viñes, freses (fresones del Maresme), olivares, campos de floricultura y fruticultura. Amás de los miradores principales, hai dellos creaos pola naturaleza, por roques o nes llanures onde puedes apreciar toles vistes espectaculares que velamos:

Información meteorolóxica y de navegación aéreo sobre Canet de Mar en FallingRain.com

Sableres[editar | editar la fonte]

Situación de Canet de Mar na contorna de Maresme
Rir de l'Oms, Canet de Mar
El Valle de Canet
Canet y les Naranxales

Les 6 hores[editar | editar la fonte]

Les 6 hores son los conciertos que se celebraben en Canet nos años 70. Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Pere Tàpias, son dalgunos de los músicos que desfilaron pol escenariu del míticu festival, unu de los fechos más importantes nel campu de la movilización popular que se producieron mientres los últimos años de la dictadura. Asina, les concentraciones, amás d'actos musicales, convertir nun llugar aparente pa partir panfletos políticos informativos.

El grupu musical, teatral, y más tarde televisivu, La Trinca, entamó'l primer festival en 1974, y ocupóse d'él hasta la so última edición en 1978. L'añu de más ésitu foi 1975, nel qu'unes 60.000 persones allegaron al alcuentru.

Apocayá, en 2002, Canet celebró una nueva edición del festival col fin de recordar aquellos años y lo qu'eso supunxo pa Cataluña.[6]

Fiestes y actos culturales[editar | editar la fonte]

* Q-Ral
Fábrica Carbonell y Reverter

Los miércoles celebra'l mercáu selmanal.

Tresportes[editar | editar la fonte]

Agospiamientu[editar | editar la fonte]

Canet de Mar dispón d'hoteles, hostales y campings.

Habitantes pernomaos[editar | editar la fonte]

Ciudaes hermaniaes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]