Campomanesia pubescens

De Wikipedia
Campomanesia pubescens
Estáu de caltenimientu
Vulnerable (VU)
Vulnerable (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Myrtales
Familia: Myrtaceae
Subfamilia: Myrtoideae
Tribu: Myrteae
Xéneru: Campomanesia
Especie: Campomanesia pubescens
(DC.) O.Berg, 1856
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La guabirobeira, guabiroba, gabiroba o guavira ye un arbustu montés de la familia de les mirtacees que crez nos campos y camperes del Cerrado brasilanu. Nel Paraguái conocíos col nome guarani de guavirami.

Descripción[editar | editar la fonte]

El so frutu ye arrondáu, de color verde y al maurecer amarellentáu, con magaya verdosa, ensundiosa, dulce, envolubra delles granes. La collecha asocede en payares. Nel Paraguái, el pulgu secu de la fruta usar pa dar sabor y color al aguardiente.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

El frutu puede ser consumíu frescu o en zusmios, duces o xelaos y úsase pa producir un llicor. Contién proteínes, carbohidratos, niacina, sales minerales y vitamina C.

  • Partes utilizaes: la fruta, les fueyes y brotar
  • Propiedaes melecinales: astringente y antidiarreico. El fervinchu de les fueyes ye relaxante pa solliviar el dolor muscular, al traviés de baños d'inmersión
  • Uso na cocina: los frutos son consumíos natural y utilizaos na preparación de mermelaes, zusmios, dulces, xelaos, pudines, llicores, avieyaos en ron.

El fervinchu d'unos 20 gramos de les sos fueyes y unes 5 pulgos secos per cada llitru d'agua sirven como tónicu estomacal y pa tratar los casos de foria. Tamién un fervinchu d'unos 50 gramos de les sos fueyes úsense como cicatrizante de les firíes.

Distribución[editar | editar la fonte]

Planta nativa de los zarráus de les rexones sur, suroriental y centru-occidental de Brasil, Bolivia. Tremóse tamién n'Arxentina, Paraguái y Uruguái. Nel Paraguái, esta variedá ye conocida como guavirami.

Nel norte y oeste del estáu de Paraná hai una variedá arbórea qu'algama dellos metros d'altor, con frutos similares pero d'un mariellu más nítido cuando maurecen. Nel Paraguái esta especie recibe'l nome de guavira.

Pudi ser cultiváu nes güertes o en campu abierto. Les granes tienen de ser semaes apenes son estrayíes del frutu porque pierden rápido la capacidá germinativa. Nun ye esixente y afaise en suelos probes.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Campomanesia pubescens describióse por (DC.) O.Berg y espublizóse en Linnaea 27(4): 429. 1854[1856].[1]

Sinonimia
  • Abbevillea widgreniana (O.Berg) O.Berg
  • Britoa eriantha (Cambess.) O.Berg
  • Campomanesia affinis O.Berg
  • Campomanesia apiculata Barb.Rodr. ex Chodat & Hassl.
  • Campomanesia australis O.Berg
  • Campomanesia bracteolata Kiaersk.
  • Campomanesia campestris O.Berg
  • Campomanesia corymbosa (Cambess.) O.Berg
  • Campomanesia cuneata O.Berg
  • Campomanesia dimorpha O.Berg
  • Campomanesia discolor O.Berg
  • Campomanesia diversifolia Barb.Rodr.
  • Campomanesia eriantha (Cambess.) Blume ex B.D.Jacks.
  • Campomanesia eriantha (Cambess.) Blume ex Mattos
  • Campomanesia erosa (Miq.) Govaerts
  • Campomanesia fusca O.Berg
  • Campomanesia gomesiana Handro & Mattos
  • Campomanesia hassleri Barb.Rodr.
  • Campomanesia heterophylla O.Berg
  • Campomanesia houlletii O.Berg
  • Campomanesia lanceolata O.Berg
  • Campomanesia obversa (Miq.) O.Berg
  • Campomanesia ovalifolia O.Berg
  • Campomanesia paranensis D.Legrand
  • Campomanesia pohliana O.Berg
  • Campomanesia reticulata O.Berg
  • Campomanesia rhytidophylla O.Berg
  • Campomanesia rugosa O.Berg
  • Campomanesia salviifolia O.Berg
  • Campomanesia suaveolens (Cambess.) O.Berg
  • Campomanesia trichosepala Barb.Rodr.
  • Campomanesia virescens O.Berg
  • Campomanesia warmingiana Kiaersk.
  • Campomanesia widgreniana O.Berg
  • Campomanesia yerutiensis Barb.Rodr. ex Chodat & Hassl.
  • Guajava hians (Mart. ex DC.) Kuntze
  • Psidium corymbosum Cambess.
  • Psidium erianthum Cambess.
  • Psidium erosum Miq.
  • Psidium hians Mart. ex DC.
  • Psidium obversum Miq.
  • Psidium pubescens Mart. ex DC.
  • Psidium suaveolens Cambess.[2]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Campomanesia pubescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 9 de febreru de 2014.
  2. Campomanesia pubescens en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Landrum, L. R. 1986. "Campomanesia, Pimenta, Blepharocalyx, Legrandia, Acca, Myrrhinium, and Luma (Myrtaceae)"; Organization for Flora Neotropica; ed., Fl. Neotrop. Monogr. 45:49–55.
  • Lorenzi, H.; 2000. Árvores Brasileiras: Manual de Identificação y Cultivu de Plantes Arbóreas do Brasil. São Paulo, 3ª ed. Vol 02.
  • Gatti, Dr. Carlos. 1985. "Enciclopedia Guarani-Castellán de Ciencies Naturales y Conocencies Paraguáios". Asunción, Arte Nuevo Editores.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]