Calendula arvensis
![]() yerba (del) muertu |
||
---|---|---|
![]() | ||
Estáu de caltenimientu | ||
![]() Esmolición menor (IUCN) | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | asteridae | |
Orde: | Asterales | |
Familia: | Asteraceae | |
Subfamilia: | Asteroideae | |
Tribu: | Calenduleae | |
Xéneru: | Calendula | |
Especie: |
C. arvensis (Vaill.) L., 1763 non M.Bieb., 1819, nec Boiss., nec Batt. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
La yerba (del) muertu[1] (Calendula arvensis) ye una planta perteneciente a la familia de les asteracees denomada popularmente maravía montesa, tien les mesmes carauterístiques y propiedaes que la Calendula officinalis estremándose en tener los capítulos florales más pequeños y menor númberu de lígulas.
Descripción[editar | editar la fonte]
Ye una planta añal bien ramosa 5-25 cm, de fueyes oblongues. Capítulos con flores ligulaes anaranxaes o marielles, más llargues que les bráctees involucrales. Capítulos de frutu con filera esterna d'aquenios incurvaos picudos. Especie variable. Floria ente abril y ochobre.
Distribución xeográfica y hábitat[editar | editar la fonte]
Habita en terrenes cultivaos, viñeos y baldíos nel sur d'Europa. Tocantes a la distribución xeográfica ye una planta cosmopolita. N'España alcuéntrase distribuyida en tol territoriu, incluyendo la Comunidá Valenciana y les Islles Baleares.
Tocantes a la so distribución, atopar nos continentes africanu, asiáticu y européu. N'África alcuéntrase na Macaronesia, qu'inclúi les islles Azores y Madeira de Portugal, les islles Canaries d'España y países del norte d'África como Arxelia, Exiptu, Libia, Marruecos y Tunicia. N'Asia alcuéntrase na zona occidental (Afganistán, Xipre, Irán, Iraq, Israel, Xordania, El Líbanu y Siria), n'El Cáucasu (Azerbaixán, Xeorxa y Armenia) y na zona central (Turkmenistán). Finalmente, n'Europa ta alcontrada n'Europa central (Alemaña, Hungría y Suiza), Europa del Este (Moldavia y Ucraína), el Sudeste d'Europa (Albania, Grecia, Italia, Rumanía, Serbia, Macedonia, Montenegru, Bosnia y Herzegovina, Croacia y Eslovenia) y tamién al Sudoeste (Francia, Portugal y España).
Tosicidá[editar | editar la fonte]
Calendula arvensis figura nuna llista negativa o suxeta a usu acutáu en siquier un Estáu de la Xunión Europea, por contener sustances nes flores que la so ingestión puede suponer un riesgu pa la salú, magar nun hai abondes pruebes al respeutu.[2]
Taxonomía[editar | editar la fonte]
Calendula arvensis describióse primero por Sébastien Vaillant como Caltha arvensis in Königl. Akad. Wiss. Paris Phys. Abh., 5, p. 558 en 1754 y atribuyida al xéneru Calendula por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1303–1304 en 1763. [3]
Calendula: nome xenéricu que podría derivar del términu llatín calendae, que significa "calendariu", aludiendo a la fotoclinia de les sos flores.[4]
arvensis: epítetu llatín que significa "de campos cultivaos".[5]
Calendula aegyptiaca var. hymenocarpa (DC.) Pamp.
|
Nome común[editar | editar la fonte]
- Castellanu: calendula montés, caléndula (8), caléndula de los campos, caléndula montés (4), claveles, cuidaito, flamenquilla, flor de cada mes (2), flor de cada mes, montés, flor de muertu (3), flor de muertos, flores de muertu campestres, gauche, yerba baquera, yerba de fradador (2), yerba del fradador (9), yerba llavamanes (3), yerba vaquero (2), madreoveja, magaza, maravía (2), maravía de los montes, maravía de los campos (2), maravía montesa (15), maravíes (2), maravíes del campu (2), maravíes monteses, mercader encoyíu, mercadilla (2), mercadillas de campu, mercalilla del campu (2), mercalillas de campu, mercalillas del campu (2), pan y quesín, pata pita, patica de gallu, patica pita, tetilla de pita (3), uña de gatu, yerba del fradador (4), yerba vacal, yerba vaquera, yerba-llavamanes. Ente paréntesis, la frecuencia rexistrada del vocablu n'España.[7]
Ver tamién[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA) (2012). «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». EFSA Journal 10 (5): p. 2663. doi:. http://www.efsa.europa.eu/sites/default/files/scientific_output/files/main_documents/2663.pdf.
- ↑ «Calendula arvensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 10 de febreru de 2013.
- ↑ En Flora de Canaries
- ↑ N'Epítetos Botánicos
- ↑ Calendula arvensis en PlantList
- ↑ «Calendula arvensis». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Bolòs O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Països Catalans. 3 ed. Barcelona : Pòrtic; 2005
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Calendula arvensis. |