Cabezamesada

Coordenaes: 39°48′53″N 3°06′01″W / 39.814722222222°N 3.1002777777778°O / 39.814722222222; -3.1002777777778
De Wikipedia
Cabezamesada
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
Provincia provincia de Toledo
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Cabezamesada (es) Traducir Joaquín García-Navas Díaz-Garzón
Nome oficial Cabezamesada (es)[1]
Códigu postal 45890
Xeografía
Coordenaes 39°48′53″N 3°06′01″W / 39.814722222222°N 3.1002777777778°O / 39.814722222222; -3.1002777777778
Cabezamesada alcuéntrase n'España
Cabezamesada
Cabezamesada
Cabezamesada (España)
Superficie 60 km²
Altitú 744 m
Llenda con Villamayor de Santiago, Corral de Almaguer, Santa Cruz de la Zarza y Horcajo de Santiago
Demografía
Población 356 hab. (2023)
- 189 homes (2019)

- 157 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Toledo
0.02% de Castiella-La Mancha
0% de España
Densidá 5,93 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
cabezamesada.com
Cambiar los datos en Wikidata

Cabezamesada ye un conceyu español de la provincia de Toledo, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha.

Tien una población de 356 hab. (2023)[2][3] y llenda con Villamayor de Santiago, Corral de Almaguer, Santa Cruz de la Zarza y Horcajo de Santiago.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El conceyu asítiase nuna llanura de la contorna de La Mancha y llenda colos términos municipales de Horcajo de Santiago, al este, na provincia de Cuenca, y Santa Cruz de la Zarza, al norte y Corral de Almaguer, al sur y oeste, na de Toledo. El ríu Riánsares, afluente del Cigüela, pasa pol conceyu, percorriendo'l términu de nordés a suroeste.

Historia[editar | editar la fonte]

Fundar mientres la reconquista tres la derrota d'Alfonsu VI, na batalla de Uclés. Les huestes cristianes que fuxeron pola vega del Riánsares, fundaron a les sos veres un castiellu que sería feudu de la familia Albornoz.

Los Reis Católicos, nel postreru terciu del sieglu XV, mientres el gran maestrazgo de don Alonso de Cárdenas, conceden a la población el títulu de Villa, alzándose'l rollu como testimoniu de la so nueva xurisdicción.

La so descripción nel sieglu XVIII[editar | editar la fonte]

Villa del Rey, alministrador perpetuu de la Orde Militar de Santiago; agregada, tocantes a la recaldación hacendística, a Villanueva de los Infantes.

Estensión y llendes: Mide media leg. A todoa los aires y trés de circunferencia. Llenda al E. Cola villa d'El Horcajo, al S. Con tierra del común y baldío d'Enanchar del Llanu, que remata nos términos de Villanueva y Villamayor.

Población y viviendes: A lo llargo del sieglu dan les siguientes cifres: 282 y 720 habitantes. El nucleu urbanu componer cientu dolce cases, una arruinada, cerraes munches y toes maltrataes; nun cuetu próximu hai trenta y tres cueves o suétanos. Si regara la vega podríen caltenese 2.000 habitantes.

Sociedá: Ye llabradora y pastoril; integrar un clérigu del vezu de Santiago, procede del conventu de Uclés, diecisiete artesanos, setenta Sirvientes y xornaleros, dos pregueros y dieciséis probes. Los xornaleros y sirvientes ganen real y mediu y calteníos; na dómina de la siega 3 rls. Y les comíes. El mayoral gana siempres 3 rls., el ayudador del ganáu 2 y 1 y 1/2 el zagal.

La tierra y los cultivos: Secanu, viñéu, un chaparral nuevu y pacional. Los suelos de bona calidá sirven pa cebera, rotando nel cultivu. Los malos fuelguen ocho años. Los viñeos llantar en suelos de mala calidá y ente les cepes hai olivares que nun dan frutu. Miden por fas. De puñu, non de cuerda; echen una fa. de trigu nuna de marcu. El términu esquiñonar en diez mil quinientes fas. de les que solamente media se dedica a regadío. Seis mil seiscientes a secanu; d'elles cientu sesenta de bona calidá, mil doscientes de prau, onde hai caleros y pedrisco, trescientes cincuenta de viñéu, trés mil cuatrocientes ochenta de campera montoso y les restantes d'eres ya incultes. Producción agrícola: Ceberes, garbanzos, frísoles, vinu, cominos y escasamente anís. La fa. de marcu da siete de trigu y dos de cebada. Recoyer de quince a venti mil fas. de granu. D'últimes críase un bon llinu.

Valor y beneficiu de los productos: La fa. de regadío dexa una utilidá de 500 rls. La fa. de trigu pagar a 17 rls. de cebada a 8, de centenu a 12, de escaña a 5, de garbanzos a 40, de frísoles 18, de cominos 20. La ar. d'uva pagar a 8 rls. y la de vinu a 5. El ganáu dexa la siguiente utilidá: El caballar 160 rls. mular 200, jumentas 90, xumentos 80, oveya 11, carneru 9, corderu 8 rls. La ar. de llana val 30 rls. y la de quesu 20. Industria: Hai un molín fariñeru de rodete, nel Riansares: muel namái cuatro meses al añu. Nel términu llamáu de Sicuéndez alcuéntrase un xacimientu de greda, tan fina que s'estrayi, industrializándola y ello vale a la xente probe pa tener trabayu.

Tributos: Por serviciu ordinariu y estraordinariu satisfaen 1.189,rls. por alcabalas, cientos y millones 4.563. Al Rei y a la Mesa maestral de Quintanar apúrren-yos los diezmos y los collazos. Sáquense dos octavos de too granu, vinu y corderos: Unu pa la Mesa Capitular de la ilesia de Cuenca y otru pal Colexu Mayor de San Bartolomé de la Universidá de Salamanca. La tercia Real pal Conventu de Santiago de Uclés; lo demás pal Rei. Valen los diezmos quinientes sesenta y cinco fas. De trigu, trescientes de cebada, cientu cincuenta de centenu, cuarenta d'avena, doscientes ochenta as. de vinu y 3.200 rls. Les primicias: Cuarenta fas. De trigu, trenta de cebada y venti de centenu. El votu de Santiago supón venti fas. de trigu.

Bienes de propios: Una tierra de monte estremada en cuatro partes llapada Montéalto, Tejadillo, Verguilla y Vega de Albardana. un prau na vega del Riansares, pa tres meses de campera. Cases consistoriales, cárcel y carnicería, tou nel mesmu edificiu. Renta la almotacenía 800 rls. La güerta 50, el Monte de Albardana 1.500; antes valía 1.900, pero la tercer parte ta cerrada pa facilitar la repoblación forestal. Cargues Conceyiles: Los ingresos tán gravados con un censu de 47.000rls. que se consiguió pa llograr el privilexu de villazgo. Beneficencia: Hai un modestísimo hospital o casa de hospedería, p'abelugu de probes viandantes con 304 rls. de renta; al rematar el sieglu yeren 500 rls. Enseñanza: Ta al cargu de un maestru de primeres lletres; p'ayudar ye al empar escribán, teniendo un haber, por dambos cargos de 255 rls. al añu

HESTORIA DEL NOME

Nuna Rellación de 1575 dizse que les tierres de la villa yeren aspru monte del que sobresalía un cuetu llamáu La Cabeza, nel que namái se daben unos probes matos llamaos " Pelion Sarina" que tenía de da-y un aspeutu de melota revuelta o mesada. Nos Montes de Toledo, nel sieglu XIV, hai'l topónimu Cabeza Mesada, referíu a un trupu monte onde se críen xabalinos. Al establecese los caballeros santiaguistas en Uclés nel 1177, empezaron el so llabor de defensa primeru y de repoblación dempués. Acordies con ella, sobre'l cuetu de La Cabeza, llevantóse un castiellu, ensin dulda el polu d'atraición del caserío. Los Reis Católicos, nel postreru terciu del sieglu XV, mientres el gran maestrazgo de don Alonso de Cárdenas conceden al nuesu llugar el privilexu de villazgo, alzándose'l rollu como testimoniu de la so nueva xurisdicción n'estilu renacencia, yá nel sieglu XVI.

Nel 1468 tien 60 vecinos y nel 1598 lleguen a 280. Adosáu al castiellu y cuando ésti perdiera'l so sentíu militar, edificóse una ermita sol patronalgu de La nuesa Señora del Castiellu, asitiada al O. a unos cien pasos del caserío. Nel ábside abre una fonda fornica onde se guarda'l sepulcru d'un caballeru santiaguista y de la so muyer. Trátase de Don Alonso Ramírez, dalgunos añaden de Garnica. N'efeutu esti apellíu figura nuna Rellación de 1575. El sarcófagu ye del sieglu XV. La ilesia ta dedicada a La nuesa Señora de l'Asunción como cuasi toles dependientes d'Orde de Santiago. Ye de cruz griega, cosa notable pola so rareza, sobremanera nestes construcciones gótiques como la que se comenta. Terminar a finales del sieglu XVI. Dende la so fundación perteneció al prioratu de Uclés, primero como llugar, dempués como villa; anque nuna nota marxinal d'una rellación de 1787 dígase: " 1523. Nel Capítulu Xeneral de la Orde de Santiago celebráu en Valladolid, dixebra de la xurisdicción de Uclés y concedióse-y que fuera llugar por sigo ". Creemos, nel meyor de los casos, qu'esti alcuerdu vendría confirmar el privilexu de villazgo yá mentáu y non otra cosa. Nel 1468 tien 60 vecinos, nel 1530 tenía la villa 278 habitantes en 1571 baxaba a 226, nel 1598 xube 280

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Leopoldo Rubio Canorea Independiente
1983-1987 Leopoldo Rubio Canorea AP/PDP/UL
1987-1991 Leopoldo Rubio Canorea PP
1991-1995 José Herrero Martínez PSOE
1995-1999 José Herrero Martínez PSOE
1999-2003 Joaquín García-Navas Díaz--Garzón PSOE
2003-2007 Joaquín García Navas Díaz-Garzón PSOE
2007-2011 Joaquín García Navas Díaz-Garzón PSOE
2011-2015 Joaquín García Navas Díaz-Garzón PSOE
2015-2019 Joaquín García Navas Díaz-Garzón PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

.

Demografía[editar | editar la fonte]

Na siguiente tabla amuésase la evolución del númberu d'habitantes ente 1996 y 2006 según datos del INE.

Evolución demográfica de Cabezamesada
19961998199920002001200220032004200520062013
527503491482494478476489494469454
(Fonte: INE [Consultar])

NOTA: La cifra de 1996 ta referida a 1 de mayu y el restu a 1 de xineru.

Gráfica d'evolución demográfica de Cabezamesada ente 1900 y 2006
Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia

Monumentos[editar | editar la fonte]

Ilesia parroquial de la Inmaculada Concepción[editar | editar la fonte]

La ilesia foi mandada construyir en 1498 al maestru de cantería Juan de Ochoa, quien nun cumpliría colo apautao nin nel tiempu nin nel dineru necesario pa la so construcción. Na capiya hai un altar de yelsu con un retablu coles sos imáxenes de pincel de Santa Catalina y San Antón. Al llau del Evanxeliu de la mentada capiya atópase un arcu con bustos d'alabastru del Comendador Alonso Ramírez y la so muyer Doña Isabel de Garnica, y un arcu cola imaxe de la Piedá na parte cimera.

Cúntase que fuera de la dicha villa taba la ilesia parrochial della y apartada del pueblu, y desta cabsa los vecinos de la dicha villa nun van oyer misa nel tiempu que yera razón, y les muyeres desta cabsa reciben muncha pena, especialmente en tiempu d'iviernu por ser el camín bien lodoso. Y porque el conceyu de dicha villa tenía voluntá de pasar la ilesia dientro na villa. Y con alcuerdu de los alcaldes y rexidores y oficiales y de too él pueblu , alcordóse que la ilesia fixérase dientro de la dicha villa, na plaza.

Y pa esto, el conceyu de la dicha villa dio la dicha plaza y xunto con esto mercó ciertu sitiu a Luis de Carrión pa faer, segund que más largamente queda na compra del dichu sitio. Lo qual queda asitiáu nel llibru de la dicha ilesia. Por tanto mandaron que la obra de la dicha ilesia como nuevamente haise de faer, empiécese y prosiguir en concencia y el dichu Juan Sánchez de la Plaza mayordomu, facer conforme a trazar y condición y remate que se-y va dar robláu de los dichos visitadores.

Y mandaron que nengunos maravedinos gastar de los que la ilesia tien, salvu na obra de la dicha ilesia, sacante cinco mil y setecientos y cinquenta maravedinos que se dieron a Luis de Carrión polo que vendió de la so casa, pa faer la dicha ilesia, y trés mil maravedinos qu'hai de pagar pola cortil que tomó del beneficiu pa la dicha ilesia. Y más, trelce reales que pagó por un esquilón que se mercó y trés reales que avía de aver él escribán de la dicha villa por una escritura que tomó a Fernán García Cabrerizu, mayordomu que foi de la dicha ilesia.

La ilesia foi mandada construyir al maestru de cantería Juan de Ochoa el cual nun cumplió colo apautao nin nel tiempu de construcción nin nel dineru necesario pa la construcción de dicha ilesia. Los visitadores envaloraren que la dicha ilesia debería de costar doscientos ochenta y cinco mil maravedinos. Na dicha villa de la Cabeza ta empezada a faer una ilesia nueva de cal y de mampostería.. Y por el llibru de la visitación pasada paez que los visitadores dieron la manera que s'había de tener pa l'acabar de faer conforme a ciertu paecer y traza que pa ello dio Juan de Prabes, maestru de cantería, porque avía necesidá que se cubrir y acabara, por ser la dicha ilesia vieya de la dicha villa bien pequeña y nun quepe nella la xente de la dicha villa.

Los dichos visitadores presentes vieron la dicha ilesia y nun se topó cubierta nin acabada como se mandó pola visitación pasada, más de que se xubió la cantería della una gran parte n'alto y falta de xubir pa tol altu qu'hai de llevar hasta once pies poco más o menos.

Lo qual vistu polos dichos visitadores y como la dicha ilesia al presente tien trenta mill y tantos maravedises en dineros del algame que se fixo al dichu mayordomu y hasta setecientes fanegas de pan y trés tinajas de vinu y once arrobes y seis llibres y media de llana de que puede faese dineros pa prosiguir la felicidá obra. Mandaron al cura y conceyu, alcaldes y rexidores de la dicha villa que con toa brevedá faigan faer y acabar la felicidá obra pa la dicha ilesia. ( V 1498 CABEZAMESADA F 78 )

Na dicha capiya del dichu Pedro de Burgos ta un altar de yelsu con un retablu coles sos imáxenes de pincel de Santa Catalina y San Antón. Tien una rexa de madera. Al llau del Evanxeliu de la dicha capiya ta un arcu onde tán unos bultos d'alabastru del Comendador Alonso Ramírez y la so muyer Doña Isabel de Garnica, difuntos. Tienen enriba del arcu una imaxe de la Piedá. ( v 1554 CABEZAMESADA f 407 )

Ermita de La nuesa Señora del Castiellu[editar | editar la fonte]

Ye un edificiu de planta rectangular en que'l so interior la estructura sustentante apaez realizada con cerches metáliques. Nel so interior atopa la imaxe de la Virxe del Castiellu. Mientres les fiestes, realízase la puya de productos del campu pa la Virxe del Castiellu.

Rollu de Justicia[editar | editar la fonte]

Monumento de piedra tallada, d'estilu renacentista, que se compón d'una columna xónica completa asitiada sobre cuatro graes cuadraes de sillería, con cuatro brazos a manera de gabitu con forma de cabeza de culiebra, realizaos en forxa.

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • Abril, domingu de Resurreición: "El RESUCITÁU".
  • 13 de xunu: Fiestes patronales n'honor de San Antonio de Padua. Destaquen les dances que se realicen n'honor al santu y que van acompañaes de la dulzaina castellana y del tamboril.
  • 15 d'agostu baxada de la virxe del castiellu dende la so ermita a la ilesia Primer fin de selmana de setiembre: Virxe del Castiellu. Tamién destaquen los bailles que faen les danzantas n'honor a la patrona.
  • la xubida de la virxe del castiellu a la so ermita camuda de fecha según la vendimia pero suel ser ente'l 2º y el 3º fin de selmana d'ochobre. Destaca la rifa de productos del campu y les gracies a la virxe pol frutu sacáu esi añu. la hermandá ufierta una pequeña invitación pa los asistentes.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Padrón municipal d'España de 2023. Autor: Institutu Nacional d'Estadística. Data d'espublización: 13 avientu 2023.
  3. oficina de rexistru

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • Cabezamesada n'OpenStreetMap.
  • Madoz, Pascual (Madrid, 1846-1850). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Establecimientu tipográficu de P. Madoz y L. Sagasti. Volume V páx. 29.