COVID-19 nel embaranzu

De Wikipedia

L'efeutu del COVID-19 nel embaranzu nun se conoz por completu por cuenta de l'ausencia de datos fiables.[1] Les resultancies d'un estudiu llindáu en China amuesen que les característiques clíniques de la neumonía COVID-19 en muyeres embarazaes son similares a les de muyeres ensin embarazar.[2] A fecha de marzu de 2020, nun hai nenguna evidencia de tresmisión vertical de COVID-19 de madre a ñácaru nel últimu trimestre d'embaranzu. Les predicciones basaes n'infecciones similares como'l SARS y MERS suxuren que les muyeres embarazaes tienen mayor riesgu d'infeición severa.[3]

COVID-19 nel embaranzu
Prevención Tapase la boca cola parte interior del brazu al tusir, evitar el contautu con xente enfermo, llavase les manes con agua y xabón o desinfestante
Muertes 0
Wikipedia nun ye un consultoriu médicu Avisu médicu 
[editar datos en Wikidata]

Estudios sobre COVID-19 nel embaranzu[editar | editar la fonte]

Un estudiu de nueve muyeres infestaes nel tercer trimestre d'embaranzu en Wuhan (China) amosó la presencia de fiebre (en seis de nueve pacientes), dolor de músculos (en trés), dolor de gargüelu (en dos) y sensación de malestar (en dos). Hubo sufrimientu fetal en dos. Nenguna de les muyeres desenvolvió la neumonía COVID-19 severa o finó. Toes tuvieron nacencia vivos y nun se reparó nenguna afuega neonatal severa. Les muestres de lleche materno, líquidu amniótico, sangre de gordón umbilical y gargüelu neonatal fueron testaes para SARS-CoV-2, y toles resultancies fueron negatives.[4] Aun así, esti estudiu ye demasiáu pequeñu p'algamar conclusiones sólides sobro la naturaleza del COVID-19 nel embaranzu. Informes de medios de comunicación indiquen que más de 100 muyeres con COVID-19 podríen dar a lluz, y a fecha de marzu de 2020 nun s'informó de nenguna muerte materna.[5] Informóse de dos neonatos infestaos con COVID-19, pero la tresmisión probablemente tuvo llugar nel periodu de posparto.[6]

Encamientos[editar | editar la fonte]

El Centru para Control d'Enfermedaes de los Estaos Xuníos aconseya a les muyeres embarazaes faer les mesmes coses que'l públicu xeneral para evitar la infeición, como cubrise al tusir, evitar interaccionar con persones enfermes, y llimpiase les manes con xabón y agua o xel sanitizante.[7]

La OMS encamienta amás caltener la distancia social con al respective de otres persones, nun tocase los güeyos, ñariz y boca, prauticar la hixene respiratoria (cubrise la boca y ñariz col coldu o un pañuelu al tusir o espirriar - y tirar el pañuelu darréu -) y, de tener fiebre, tos o dificultaes para alendar, buscar atención médica d'alcuerdu a les indicaciones sanitaries locales.[8] La OMS indica tamién que les muyeres embarazaes que presenten síntomes tienen de ser priorizaes pal test de COVID-19, y que les muyeres embarazaes y aquelles que dieron a lluz apocayá tienen de caltener les sos cites de siguimientu rutinaries.[8]

La OMS recuerda que toles muyeres embarazaes, incluyendo les que tengan o s'abarrunte que tengan COVID-19, tienen el derechu a un siguimientu calidable antes, mientres y dempués del partu. Esto inclúi la salú antenatal, del naciellu, postnatal, y la salú mental. Una esperiencia de partu positiva inclúi:

  • Ser tratada con respetu y dignidá;
  • La presencia d'un/a acompañante de la so eleición mientres el partu;
  • Comunicación clara per parte de profesionales sanitarios;
  • Estratexes apropiaes d'eliminación del dolor:
  • Mobilidad mientres el partu cuando sía posible, y eleición de la posición de partu.

Si abarrúntase o confirma la presencia de COVID-19, los profesionales sanitarios tienen de tomar midíes para amenorgar el riesgu d'infeición para sí mesmos y para los demás, incluyendo l'usu de ropa proteutora. Nun s'encamienta la cesárea sacantes que resulte médicamente necesaria.[9] La lactancia materna ye posible si la madre asina la desea, y si ta infeutada de COVID-19 hai de realizar la hixene respiratoria, con mázcara si ye posible, llavase les manes antes y dempués de tocar al ñácaru, y llimpiar y desagafar frecuentemente les superficies tocaes.[9] Múltiples grupos y asociaciones recordaron que magar la pandemia global del COVID-19 de 2019/20, les muyeres embarazaes caltienen intautu'l so derechu a decidir y a nun ser espuestes a protocolos de partu qu'atenten contra la so integridá física.[10][11]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (inglés). Centers for Disease Control and Prevention (11 February 2020). Consultáu'l 19 March 2020.
  2. Chen, Huijun (7 March 2020). «Clinical characteristics and intrauterine vertical transmission potential of COVID-19 infection in nine pregnant women: a retrospective review of medical records» (n'English). The Lancet 395 (10226):  páxs. 809–815. doi:10.1016/S0140-6736(20)30360-3. ISSN 0140-6736. PMID 32151335. https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)30360-3/fulltext. Consultáu'l 19 March 2020. 
  3. Favre, Guillaume (22 February 2020). «2019-nCoV epidemic: what about pregnancies?» (n'English). The Lancet 395 (10224):  páxs. e40. doi:10.1016/S0140-6736(20)30311-1. ISSN 0140-6736. PMID 32035511. https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)30311-1/fulltext. Consultáu'l 19 March 2020. 
  4. Chen, Huijun (7 March 2020). «Clinical characteristics and intrauterine vertical transmission potential of COVID-19 infection in nine pregnant women: a retrospective review of medical records» (n'English). The Lancet 395 (10226):  páxs. 809–815. doi:10.1016/S0140-6736(20)30360-3. ISSN 0140-6736. PMID 32151335. https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)30360-3/fulltext. Consultáu'l 19 March 2020. 
  5. Liang, Huan (2020). «Novel corona virus disease (COVID-19) in pregnancy: What clinical recommendations to follow?» (n'inglés). Acta Obstetricia et Gynecologica Scandinavica 99 (4):  páxs. 439–442. doi:10.1111/aogs.13836. ISSN 1600-0412. PMID 32141062. 
  6. Qiao, Jie (7 March 2020). «What are the risks of COVID-19 infection in pregnant women?» (n'English). The Lancet 395 (10226):  páxs. 760–762. doi:10.1016/S0140-6736(20)30365-2. ISSN 0140-6736. PMID 32151334. https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)30365-2/fulltext. Consultáu'l 19 March 2020. 
  7. «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (inglés). Centers for Disease Control and Prevention (11 February 2020). Consultáu'l 19 March 2020.
  8. 8,0 8,1 «Q&A on COVID-19, pregnancy, childbirth and breastfeeding» (inglés). www.who.int. Consultáu'l 2020-03-23.
  9. 9,0 9,1 «Q&A on COVID-19, pregnancy, childbirth and breastfeeding» (inglés). www.who.int. Consultáu'l 2020-03-23.
  10. «Carta abierta a D. Salvador Illa, D. Enrique Ruiz y Dña. Marta Sánchez- Celaya | El Parto es Nuestro». www.elpartoesnuestro.es. Consultáu'l 2020-03-23.
  11. Guillén, Francisca Fdez (2020-03-18). «Coronavirus y parto, las mujeres mantienen su derecho a decidir» (castellanu). franfernandezguillen. Consultáu'l 2020-03-23.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]