CE Tauri

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteCE Tauri
estrella[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 83,05313544667 °[2]
Declinación (δ) 18,59423433028 °[2]
Distancia a la Tierra 1800 ly
Magnitú aparente (V) 4,33 (banda V)
Magnitú absoluta −5,2
Constelación Tauru[4]
Velocidá radial 23,75 km/s[5] y 23,75 km/s[5]
Parallax 3,0607 mas[6]
Radiu 608 Radius solars
590 Radius solars
Gravedá superficial 5 cm/s²[7]
Tipu espectral M2I[8]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 5h 32m 12.753s, 18° 35 39.244

CE Tauri (CE Tau / 119 Tauri / HD 36389 / HR 1845) ye una estrella na constelación de Tauru, asitiada xusto percima de la constelación d'Orión. Ye una de les estrelles más grandes que se conocen, con un radiu 525 vegaes más grande que'l radiu solar o, lo que ye lo mesmo, 2,4 UA.

CE Tauri ye una fría superxigante colorada de tipu espectral M2 con una lluminosidá averada de 47.000 soles y una temperatura superficial de 3700 K. Les sos carauterístiques físiques son similares a otres estrelles más conocíes como Betelgeuse (α Orionis) o Antares (α Scorpii). Tien una alta metalicidá, con un conteníu en fierro un 30% superior al del Sol. La so masa, ente 12 y 15 vegaes mayor que la masa solar, dexa concluyir que va acabar los sos díes como una brillosa supernova.

Al igual qu'otres superxigantes coloraes, CE Tauri ye una estrella variable. Ta clasificada como una variable semirregular con oscilaciones nel so rellumu dende magnitú +4,23 a +4,54 nun periodu de 165 díes.

CE Tauri alcuéntrase a una incierta distancia de 1900 años lluz del Sistema Solar, pero yá que esti valor ta suxetu a un altu grau d'error, la so distancia real pue tar entendida ente 1300 y 3600 años lluz.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «SIMBAD».
  2. 2,0 2,1 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  3. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  4. Afirmao en: VizieR. Llingua de la obra o nome: inglés.
  5. 5,0 5,1 B. Famaey (xineru 2005). «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (1):  páxs. 165–186. doi:10.1051/0004-6361:20041272. 
  6. Afirmao en: Gaia DR2. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 25 abril 2018.
  7. «The chemical compositions of 26 distant late-type supergiants and the metallicity gradient in the galactic disk» (n'inglés). The Astrophysical Journal:  páxs. 218–228. 1980. doi:10.1086/158334. 
  8. Bertrand Plez (agostu 2005). «The Effective Temperature Scale of Galactic Red Supergiants: Cool, but Not as Cool as We Thought» (n'inglés). The Astrophysical Journal (2):  páxs. 973–985. doi:10.1086/430901. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Coordenaes: Sky map 5h 32m 12.753s, 18° 35 39.244