Bronce de Bembibre

De Wikipedia
Bronce de Bembibre
artefactu arqueolóxicu, inscripción y Writ (es) Traducir
Llocalización
Historia y usu
Apertura15 edC
Arquiteutura
Materiales bronce
Altor 24,4 cm
Anchor 15,3 cm
Cambiar los datos en Wikidata

El bronce de Bembibre, tamién conocíu como Edictu Imperial d'Augustu o Tabula Paemeiobrigensis, ye una placa de bronce de forma rectangular con una argolla na parte cimera decorada con dellos círculos concéntricos,[1] atopada en 1999 na contorna d'El Bierzo (provincia de Lleón), al paecer por un cazador, según cuatro distintes versiones nun castru de la llocalidá de Matachana, o nel conceyu de Castropodame, o nel xacimientu arqueolóxicu de San Román de Bembibre (probable ciudá romana de Interamnium Flavium, afayada poles obres de l'autovía A-6 Madrid-La Coruña), o na llocalidá de Viñales, conceyu de Bembibre.

Datos xenerales[editar | editar la fonte]

Midíes: 24,4 x 15,3 x 0,2 centímetros. Lletres: 0,65[2]

La placa, fechada nel añu 15 e.C. , sería'l documentu escritu más antiguu que se conoz sobre los ástures.[3] Nesti documentu rellata una completa descripción de la organización Ástures#Manera de vida social y Ástures#Manera de vida política de los ástures. Unu de los mayores descubrimientos qu'ufiertó la investigación sobre la epigrafía grabada nel edictu ye la esistencia de la provincia Transduriana, división alministrativa romana desconocida hasta l'afayu d'esta pieza.

Anguaño caltiénse nel muséu de Lleón.[4] El Conceyu de Bembibre y partíos políticos y asociaciones d'El Bierzo esixen la so devolución a El Bierzo (tres el so afayu prometióse que sería devueltu en siendo estudiáu).[5]

Testu de la placa[editar | editar la fonte]

Imp(erator) · Caesar · Divi · fil(ius) · Aug(ustus) · trib(unicia) · pot(estate) ·
VIIII · et · pro·co(n)s(ule) · dicit · Castellanos · Paemeiobrigenses[6] · ex ·
gente · Susarrorum[7]· desciscentibus ·
ceteris · permansisse · in officio · cog
novi · ex omnibus · legatis · meis · qui ·
Transdurianae · provinciae · prae/fuerunt · itaque · eos · universos · im
munitate · perpetua · dono · quosq(ue)
agros · et quibus · finibus · possede
runt · Lucio · Sestio · Quirinale leg(ato) ·
meo · eam · provinciam · optinente{m} ·
eos · agros · sine · controversia · possi
dere · iubeo
Castellanis[8] · Paemeiobrigensibus · ex
gente · Susarrorum · quibus · ante · ea ·
immunitatem · omnium · rerum · dede
ram · eorum · loco · restituo castellanos
Allobrigiaecinos · ex gente · Gigurro[9]
rum · volente · ipsa · civitate · eosque
castellanos · Allobrigiaecinos · om
ni · munere · fungi · iubeo · cum ·
Susarris ·
Actum · Narbone · Martio ·
XVI · et · XV · k(alendas) · Martias · M(arco) · Druso · Li
bone · Lucio · Calpurnio · Pisone
co(n)s(ulibus)»
Traducción del testu
L'emperador César Augustu, fíu del divín (César), nel so novenu poder tribunicio y procónsul, diz: Conocí por tolos mios legaos que presidieron la provincia Transduriana que los del castru Paemeiobrigense, de la gens de los Susarros, caltuviérense fieles, ente que los demás yeren disidentes. Por ello, a toos ellos faígo-yos donación d'inmunidá perpetua y ordeno que tengan ensin discutiniu les tierres, y nos mesmos llendes que tuvieron cuando'l mio legáu Lucio Sestio Quirinal Albiniano gobernó esta provincia.

A los del castru Paemeiobrigense, de les gens de los Susarros, a los que-yos concedí inmunidá total, reintegro al so asentamientu a los del castru Alobrigiaecino, de la gens de los Gigurros, con asentamientu na mesma ciudá, y ordeno qu'éstos del castru Alobrigiaecino cumplan toles sos obligaciones xunto colos Susarros.

Dau en Narbona Martia nos díes 16 y 15 antes de kalendes de marzu,[10] siendo cónsules Marcu Drusu Libón y Lucio Calpurnio Pisón (15 e.C. )

Alderique[editar | editar la fonte]

Nel branu de 2001 el Muséu de Lleón convocó un coloquiu internacional sobre la pieza, que les sos actes fueron publicaes nel mesmu añu.[11] Nesti volume la epigrafista Alicia M. Canto señaló na tablilla y esplicó 32 anomalíes de distintos tipos,[12] dende les paleográfiques al altu conteníu de plomu nel bronce,[13] y delles otres nel testu, insólites nuna cancillería imperial, empezando pola potestá tribunicia d'Augustu, que tendría de ser la VIII y non la VIIII, o la pallabra actum a la fin, pos, anque s'había veníu publicando como un solu edictu, en realidá yeren dos, y de díes distintos, polo qu'en bon llatín oficial tendría d'esperase'l plural acta (vease un resume de tolos sos argumentos en Hispania Epigraphica 8, páxs. 137-140), suxuriendo por tou ello que'l bronce nun sería auténticu. Esta mesma posición escéptica foi compartida nun primer momentu por delles revistes y autores de relieve, como l'Année Épigraphique (2000, nᵘ760), Patrick -y Roux[14] y J. S. Richardson,[15] polo que, pese al decisivu sofitu que dende'l principiu emprestó-y l'investigador alemán Géza Alföldy, en medios internacionales soler considerar una pieza "revesosa".[16]

Sicasí, numberosos autores han rebatido les anomalíes[17] que supón esti documentu en favor de la so autenticidá.[18] Ye necesariu remarcar les apreciaciones comparatives que la profesora Mª del Rosario Hernando realizó con respectu al términu Alobrigiaecum apaecíu na Tabula d'El Caurel, demostrando la coincidencia de dambos términos.[19]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Sánchez-Palencia, F.J. – Mangues, J., (2000): L'edictu del Bierzo. Augustu y el Noroeste de Hispania, Lleón
  2. Bronce de Bembibre
  3. * Rodriguez Muñoz, Javier (2004). «Los ástures y la romanización», La monarquía asturiana. Uviéu: Editorial prensa asturiana. ISBN 84-87730-80-9.
  4. Catálogu de fondos del muséu de Lleón
  5. Noticia reflexando la esixencia de la devolución
  6. Habitantes del castru de Paemeiobriga pertenecientes a la tribu de los Susarros, una de les ventidós tribus de los ástures
  7. Los Susarros yera una tribu d'ástures que nun yera homoxénea nes sos decisiones, esto queda de manifiestu equí yá que namái los integrantes de la tribu pertenecientes al castru de Paemeiobriga llogren esta concesión d'inmunidá, el restu de la tribu va ser tratáu como disidentes.
  8. Los romanos llamen a los castros castella
  9. Ver Gigurri
  10. Esta fecha correspuende a los actuales 14 y 15 de febreru
  11. http://dialnet.unirioja.es/servlet/llibru?codigo=6371 El bronce de Bembibre: un edictu del emperador Augustu del añu 15 e.C. , coord. Luis A. Grau Llobu y J. L. Hoyas, Muséu de Lleón, Xunta de Castiella y Lleón, Conseyería d'Educación y Cultura, 2001.
  12. "Rareces epigráficas y hestóriques nos nuevos edictos augusteos d'El Bierzo" (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión)., páxs. 153-166.
  13. Y. Echevarría, "Caltenimientu y restauración del Edictu d'Augustu, un bronce plomao", en El bronce de Bembibre, op.cit., páxs. 215-226.
  14. "L'edictum de Paemeiobrigensibus: un document fabriqué?", Minima Epigraphica et Papyrologica 6, 2001, 331-363.
  15. "The new Augustan Edicts from Northwest Spain", Journal of Roman Archaeology 15, 2002, 411-416.
  16. Vease por casu esta recensión de 2005: "the new and controversial edicts of Augustus discovered in El Bierzo...".
  17. Castillo, Carmen (2009): «Lluces y solombres del edictu d'Augustu topáu n'El Bierzo (Lleón): ERPLe 394» en J. Andreu, J. Cabrero y I. Rodà, eds. Hispaniae. Les provincies hispanes nel mundu romanu, Tarragona, Institut Català d'Arqueologia Clàssica, páxs. 339-344.
  18. López Melero, R. (2002): «Restituere y contribuere (?) nes disposiciones de la tábula d'El Bierzo » ZPE 138, 185-223; Martín, F. (2003): «Sobre'l significáu de provincia» en C. Alonso del Real, P. García Ruiz, A. Sánchez-Ostiz y J. B. Torres Guerra, eds. Urbs Aeterna, Pamplona, páxs. 593-609; López Barja de Quiroga, P. (2011), «Provincia y Restitvo nel Bronce d'El Bierzo», AEspA 83, 175-181.
  19. Hernando, R. (2002): «Nota sobre nota. El bronce d'El Bierzo y la Tabula d'El Caurel» Gerión 20.2, 577-584.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • F.-Javier Sánchez-Palencia, Julio Mangues (coords.) (2000). L'Edictu del Bierzo. Augustu y el Noroeste de Hispania. Ponferrada:. 84-607-1964-2.
  • Bibliografía epigráfica: HEp 7, 1997, 378 = HEp 8, 1998, 325 = AE 1999, 915 = AE 2000, 760 = AE 2001, +01214 (vease la so ficha en HEpOL 16498).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]