Briza maxima

De Wikipedia
Briza maxima
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Orde: Poales
Familia: Poaceae
Subfamilia: Pooideae
Tribu: Poeae
Subtribu: Brizinae
Xéneru: Briza
Especie: B. maxima
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El Briza maxima ye una especie del xéneru de yerbes añales de la familia de les poacees, ye nativa de les zones templaes del hemisferiu norte.

Nel so hábitat
Inflorescencia

Descripción[editar | editar la fonte]

La B. maxima ye una yerba añal d'amplia distribución, d'hasta 70 cm, que presenta fueyes envainantes con lígula membranosa.

La inflorescencia alcuéntrase en panícula laxa, les sos espiguillas de 9 a 26 mm, con 8 hasta 20 flores, con 2 glumes subiguales, menores que les flores. Los sos espiguillas cuelguen y tremecen con cualesquier leve oral d'aire. Les espiguillas son bien anches, tienen testura membranosa y recuerden vagamente a pequeños inseutos. Les flores con lema cordada na base, múticas y con 3 estames.

Llocalización[editar | editar la fonte]

Nativa del hemisferiu norte Europa, alcuéntrase como planta invasora na Patagonia Arxentina.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Usada na Terapia floral californiana.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Briza maxima describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 70. 1753.[2]

Etimoloxía

Briza: nome xenéricu que se refier a que les más leves orales d'aire mueven les sos inflorescencies con un temblón.

maxima: epítetu que procede del llatín maximus, que significa más grande, aludiendo al mayor tamañu de les espiguillas al respective de otres especies del xéneru.

Sinonimia
  • Briza capensis Schrank
  • Briza dalmatica Gand.
  • Briza gracilescens Gand.
  • Briza grandis Salisb.
  • Briza major C.Presl
  • Briza microclada Gand.
  • Briza monspessulana Gouan
  • Briza montana Brouss.
  • Briza portenschlagii Gand.
  • Briza pulchella Kunth
  • Briza pulchella Kunth ex Steud.
  • Briza rubens Poir.
  • Briza rubra Lam.
  • Macrobriza maxima (L.) Tzvelev
  • Poa maxima (L.) Cav.[3]

Nome común[editar | editar la fonte]

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Briza maxima». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 12 de payares de 2009.
  2. «Briza maxima». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 6 de febreru de 2013.
  3. Briza maxima en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Adams, C. D. 1972. Fl. Pl. Xamaica 1–848. University of the West Indies, Mona.
  2. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  3. Baeza, C. M., T. F. Stuessy & C. Marticorena. 2002. Notes on the Poaceae of the Robinson Crusoe (Juan Fernández) Islands, Chile. Brittonia 54(3): 154–163.
  4. Bor, N. L. 1960. Grass. Burma, Ceylon, India & Pakistan i–xviii, 1–767. Pergamon Press, Oxford.
  5. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A. O. Chater. (eds.) 1994. Alismataceae a Cyperaceae. Fl. Mesoamer. 6: i–xvi, 1–543.
  6. Edgar, E. & H. Y. Connor. 2000. Gramineae. Fl. New Zealand 5: 1–650.
  7. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  8. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  9. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  10. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  11. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Briza maxima nel unex