Bridelia micrantha

De Wikipedia
Bridelia micrantha
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicotyledoneae
(ensin clasif.): Rosidae
Orde: Malpighiales
Familia: Phyllanthaceae
Tribu: Bridelieae
Xéneru: Bridelia
Especie: Bridelia micrantha
(Hochst.) Baill.[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Bridelia micrantha, ye una especie d'árbol perteneciente a la familia Phyllanthaceae y orixinaria d'África.

Vista de la planta
Detalle de les cañes
Tueru

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un árbol de tamañu media a altu (hasta 20 m),[2] con una trupa corona estendida llargamente.[3] Les fueyes son grandes, alternes y simples.[2] L'árbol puede ser de fueya caduca o perenne.[4]

Hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase nos montes costeros (como les tierres baxes costeres de los montes de KwaZulu-Natal), montes riberanos, montes de banzáu, y a lo llargo de los márxenes del monte.[4]

Distribución[editar | editar la fonte]

Bridelia micrantha nel nordeste, oeste, centro-oeste y el sur d'África (n'Angola; Benín; Burkina Fasu; Camerún; República Centroafricana; Costa de Marfil; Guinea Ecuatorial; la República Democrática d'El Congu; Etiopía;[2] Gabón; Gambia; Ghana; Guinea; Kenia; Liberia; Malaui; Malí; Mozambique; Nixeria; Ruanda; Santu Tomé y Príncipe; Senegal; Sierra Lleona; Sudáfrica (en Provincia Oriental del Cabu, KwaZulu-Natal, Limpopo, Mpumalanga; y Suazilandia);[2] Sudán; Tanzania; Togu; Uganda; Zambia; y Zimbabue.[4][5]

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

Bridelia micrantha ye una planta d'alimentu pa canesbes de caparines, como: Abantis paradisea, Charaxes castor flavifasciatus y Parosmodes morantii morantii,[6] y tamién Anaphe panda.[7]

Usu melecinal[editar | editar la fonte]

Bridelia micrantha usóse na medicina popular llocalmente, como un anti- albortivu, un antídotu, un llaxante o purgante, y pa tratar diverses condiciones del sistema nerviosu central (dolor de cabeza), güeyos (infeiciones, conxuntivitis), el sistema gastrointestinal (dolor abdominal , estriñimientu, gastritis), sistema respiratoriu (resfriáu común), y la piel (sarna);[8] y utilízase higiénicamente como un enxagüe bucal.[8]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Bridelia micrantha foi descritu por (Hochst.) Baill. y espublizóse en Adansonia 3: 164. 1862.[9]

Variedaes
Sinonimia
  • Candelabria micrantha Hochst.[10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1.  Under its treatment as Bridelia micrantha (from the basionym Candelabria micrantha) this name was first published in Adansonia 3: 164. 1862. «Name - Bridelia micrantha (Hochst.) Baill.». Tropicos. Saint Louis, Missouri: Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 5 de payares de 2011.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Pooley, Y. (1993). The Complete Field Guide to Trees of Natal, Zululand and Transkei. ISBN 0-620-17697-0.
  3. Radcliffe-Smith A. Flora of West Tropical Africa, Vol 1 Part 2.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Bridelia micrantha». Flora of Zimbabwe. Consultáu'l 2 de setiembre de 2010.
  5. GRIN (30 de xineru de 2002). «Bridelia micrantha information from NPGS/GRIN». Taxonomy for Plants. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland: USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Consultáu'l 5 de payares de 2011.
  6. http://www.plantzafrica.com/plantab/brideliamicrantha.htm, retrieved 02 September 2010
  7. 2008 Research Paper: Spatial distribution of cocoon nests and egg clusters of the silkmoth Anaphe panda (Lepidoptera: Thaumetopoeidae) and its host plant Bridelia micrantha (Euphorbiaceae) in the Kakamega Forest of western Kenya. doi 10.1017/S1742758407859662
  8. 8,0 8,1 James A. Duke. «Bridelia micrantha (EUPHORBIACEAE)». Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases. Consultáu'l 5 de payares de 2011.
  9. «Bridelia micrantha». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 20 d'agostu de 2013.
  10. «Bridelia micrantha». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 20 d'agostu de 2013.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  3. ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]