Bergancia

Coordenaes: 41°48′N 6°45′W / 41.8°N 6.75°O / 41.8; -6.75
De Wikipedia
(Redirixío dende Braganza)
Bergancia
Alministración
PaísBandera de Portugal Portugal
Distritu portugués Distritu de Bergancia
Tipu d'entidá conceyu de Portugal
Códigu postal 5300
Xeografía
Coordenaes 41°48′N 6°45′W / 41.8°N 6.75°O / 41.8; -6.75
Bergancia alcuéntrase en Portugal
Bergancia
Bergancia
Bergancia (Portugal)
Superficie 1173.57 km²
Llenda con
Demografía
Población 35 341 hab. (2011)
Porcentaxe 105.23% de Distritu de Bergancia
0.34% de Portugal
Densidá 30,11 hab/km²
Más información
Prefixu telefónicu 273
Estaya horaria UTC±00:00
Llocalidaes hermaniaes Les Pavillons-sous-Bois (es) Traducir
cm-braganca.pt
Cambiar los datos en Wikidata
Castiellu-fortaleza de Braganza.

Bergancia[1] (en portugués y oficialmente Bragança Tocante a esti soníu [bɾɐˈɣɐ̃sɐ] ) ye una ciudá y la capital del distritu homónimu (anguaño'l más despoblado de Portugal), na comunidá intermunicipal de Tierres de Trás-os-Montes, dientro de la Región Norte de Portugal. El perímetru del nucleu urbanu, con una superficie de 20 309 km², alluga 25 000 habitantes. Ye cabeza d'unu de los conceyos portugueses de mayor estensión, con 1173,6 km² de superficie y 35 341 habitantes[2] (2011) y 34 freguesías. El conceyu ta llindáu al norte y al este per España (Zamora), al sureste pol conceyu de Vimioso, al suroeste por Macedo de Cavaleiros y al oeste por Vinhais. Ye una de les ciudaes más septentrionales del Portugal continental. Los celtes dieron el nome Brigantia a la ciudá, fundada nel sieglu II e.C. Darréu se latinizó pasando a denominase Bragança. El nome celta ye l'orixe del xentiliciu más xeneralizáu: brigantino/a.

Asitiada na altiplanicie nordés, nes faldes de la sierra de Montesinho, constitúi la principal población de la provincia de Trás-os-Montes. Constitúi un importante centru cultural que debe la so notable crecedera de población y el desenvolvimientu de la ciudá nel so conxuntu a la creación del Institutu Politéunicu de Braganza (5300 alumnos) y diversos servicios, según al regresu d'emigrantes veníos de Francia y d'Alemaña.

Xeografía[editar | editar la fonte]

  • Altitú: 700 metros.
  • Llatitú: 41° 48′ N
  • Llargor: 006° 45′ O

Clima[editar | editar la fonte]

Bergancia tien un clima templáu, con influyencies tanto continentales como oceániques. El branu ye típicamente templáu y secu, con díes soleyeros. Les foles de calor mientres el branu pueden alzar la temperatura percima de los 35 °C. Mientres esta estación la precipitación ye escasa, y la mayor parte concentrar a última hora de la tarde en forma de nubes. L'iviernu ye fríu y húmedu, y a él pertenecen los meses más lluviosos. A pesar d'ello llargos periodos de sol nun son estraños. Ye una de les ciudaes portugueses con más precipitación en forma de nieve, anque la variabilidá interañal ye bien significativa —dende iviernos como'l de 2007-2008 con menos de 5 díes de nieve, hasta iviernos con más de 20 díes, como'l de 2008-2009—. El 12 de febreru de 1983 foi midida una temperatura de -17,5 °C nuna estación del Institutu de Meteoroloxía Portugués, la más baxa rexistrada en Portugal en condiciones estándar.

Bergancia tien un clima mediterraneu Csb[3] (templáu con branu secu y templáu) según la clasificación climática de Köppen.

  Parámetros climáticos permediu de Bergancia nel periodu 1971-2000 
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima media (°C) 8.5 11.1 14.3 15.6 19.1 24.3 28.5 28.5 24.8 18.1 12.8 9.4 17.9
Temperatura media (°C) 4.4 6.2 8.6 10.2 13.4 17.9 21.3 21.1 18.1 12.8 8.2 5.5 12.3
Temperatura mínima media (°C) 0.3 1.3 2.9 4.7 7.8 11.4 14.0 13.7 11.5 7.5 3.6 1.7 6.7
Díes de precipitaciones (≥ 1 mm) 14.1 12.0 10.6 36.7
Fonte: Institutu de Meteoroloxía, IP Portugal. Datos de precipitación y temperatura pal periodu 1971-2000 en Braganza[4] 23 d'ochobre de 2012

Demografía[editar | editar la fonte]

La población activa (41,2 %) ta principalmente partida ente los sectores terciariu (82,2 %) y secundariu (16,1 %), con apenes un 1,7 % nel sector primariu, magar tola actividá económica xira en redol a la producción agrícola. En 1991 tenía 15 624 habitantes, munchos más que los que tenía en 1960, distribuyíos en 2 parroquies (freguesias): Sé y Santa Maria. Na actualidá, cuenta con 35 341 habitantes (2011).

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Historia[editar | editar la fonte]

Nel área del actual concello de Bergancia esistía una importante población na dómina de la dominación romana. Mientres dalgún tiempu denominóse Juliobriga, nome dau pol emperador Augusto n'homenaxe al so tíu Xuliu César. Foi destruyida mientres les guerres ente cristianos y musulmanes. Atópase en territoriu perteneciente al monesteriu benedictín de Capo de Avelãs cuando foi adquirida en 1130, por aciu trueque, por Fernando Mendes, cuñáu d'Afonso Henriques. Foi reconstruyida por Sancho I, que-y dio fueros en 1187 y, en 1199, lliberar del asediu impuestu por Alfonso IX de Lleón, otorgándola de manera definitiva'l nome de Bragança. El rexente Don Pedro de Portugal, duque de Coímbra, en 1442, xubió a Bergancia a cabeza del ducáu homónimu concedíu al so hermanu illexítimu Alfonso, octavu conde de Barcelos , que foi xenru de Nuno Álvares Pereira. En 1445, Bergancia recibió la concesión d'una feria franca, y darréu, en 1464, Alfonso V alzar a la categoría de ciudá. El 5 de marzu de 1770, Bergancia convertir en see diocesana. Fundir dende'l 27 de setiembre de 1780 cola diócesis de Miranda (creada'l 22 de mayu de 1545), asitiándose la sede en Bergancia. La diócesis pasar a denominar oficialmente como de Braganza y Miranda. El 26 d'abril de 1919 la ciudá foi almitida como miembru de la Orde Militar de la Torre y Espada, del Valor, Llealtá y Méritu.

Parroquies[editar | editar la fonte]

Les parroquies (en portugués, freguesias) del conceyu de Bergancia son les siguientes:

Brigantinos pernomaos[editar | editar la fonte]

Ciudaes hermaniaes[editar | editar la fonte]

El concelho de Bergancia ta hermaniáu coles siguientes ciudaes:

Ciudaes hermaniaes
País
Ciudá
Fecha de hermanamiento
Escudu
Web de la ciudá
Imaxe
España
Zamora
22 de xunu de 1984[5]
Conceyu de Zamora
España
Llión
26 de mayu de 1985[5]
Conceyu de Llión
España
La Bañeza
8 d'abril de 1990[5]
Conceyu de La Bañeza
Bandera de Francia Francia
Les Pavillons-sous-Bois
10 de xunu de 1996[5]
(n'inglés) les Pavillons-sous-Bois
Bandera d'Italia Italia
Gallicano
18 de xunetu de 1997[5]
(n'italianu) Comune di Gallicano
Bandera de Brasil Brasil
Bragança Paulista
11 de payares de 2004[5]
Cámara Municipal de Bragança Paulista
Bandera de Santu Tomé y Príncipe Santu Tomé y Príncipe
Água Grande
17 de payares de 2008[5]

Comunicación[editar | editar la fonte]

Cola llegada de l'alta velocidá a la estación d'Oteru de Sanabria, correspondiente a la llinia d'alta velocidá Madrid-Zamora-Galicia Bergancia va tener una estación a 47km de distancia

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]