Blimea (parroquia)
|
| |
| Alministración | |
| País | |
| Autonomía | |
| Provincia | |
| Conceyu | Samartín del Rei Aurelio |
| Partíu xudicial | Llaviana |
| Tipu d'entidá | parroquia d'Asturies |
| Xeografía | |
| Coordenaes | 43°16′36″N 5°35′24″W / 43.27666°N 5.58997°O |
| Superficie | 9.78 km² |
| Altitú | 266 m[1] |
| Llenda con | Cocañín, Samartín, Santa Bárbola, Carrio, Tiraña y Santu Medero |
| Demografía | |
| Población | 2932 hab. (2024) |
| Porcentaxe | 18.88% de Samartín del Rei Aurelio |
| Densidá | 299,8 hab/km² |
Blimea[2] ye una de les cinco parroquies actuales del conceyu de Samartín del Rei Aurelio (Asturies), la que se topa más al oriente. Por Decretu-Llei[3] d'avientu de 2007, la villa de Blimea xúntase a L'Entregu y Sotrondio pa perfacer la ciudá de Samartín, siendo la villa de Blimea ún de los sos distritos. Nelli, y nos 9,78 km²[4] d'estensión incluyíos na so parroquia, viven 2932 habitantes (2024)[5].
Xeografía
[editar | editar la fonte]El ríu Nalón divídela en dos grandes metaes y forma una amplia vega que ye onde se llevanta la villa de Blimea capital de la parroquia. Amás de la villa, componen el territoriu blimeín les fasteres de La Cabezá y La Cuesta, na lladera a la mandrecha'l ríu Nalón, y les de Sanamiés y La Capellanía Sienra na de la manzorga. No que cinca a les llendes territoriales de la parroquia hai que constatar que na década de los cincuenta del sieglu XX una de les sos fasteres tradicionales, El Valle de la Cerezal, pasó a formar parte de la parroquia de Santa Bárbola, cola que siempre tuvo integrada tanto no hidrográfico como no llingüístico. Les llendes actuales de la parroquia de Blimea son: al norte, el conceyu de Bimenes y la parroquia de Cocañín; al este'l conceyu de Llaviana; al sur la parroquia de Santa Bárbola y al oeste la parroquia de Samartín.
Historia
[editar | editar la fonte]En La Campa La Españal alcuéntrase un monumentu megalíticu de reciente catalogación colo qu'hai señes que yá'l territoriu de la parroquía taba habitáu hai bien d'años.
Trátase d'una parroquia antigua que yá figura como tala y col nome de "Vimea" nel Inventariu de Parroquies ellaboráu por orde del Obispu d'Uviéu, D. Gutierre de Toledo ente los años 1385-1386. Como "Bimeda" conséñase nel Libro de la hermita de Santa Bárbora nos años de 1687 y 1784.
En 1834, na Primer Guerra Carlista, fuercies carlistes baten en territoriu la parroquia a una columna lliberal, ayudando a semar l'alarma na fastera centro-occidental d'Asturies.
Llocalidaes
[editar | editar la fonte]| Nᵘ | Nome
|
Población | % población Blimea (parroquia) |
|---|---|---|---|
| 1 | Biomba
|
5 | 0,170,17%
|
| 2 | Blimea
|
2479 | 84,5584,55% |
| 3 | Burganeo
|
4 | 0,140,14% |
| 4 | Caraveo
|
6 | 0,20,2% |
| 5 | El Cantu
|
8 | 0,270,27% |
| 6 | El Cegontín
|
2 | 0,070,07% |
| 7 | El Cepeal
|
5 | 0,170,17% |
| 8 | El Colláu
|
18 | 0,610,61% |
| 9 | El Cuillu
|
9 | 0,310,31% |
| 10 | El Miru
|
10 | 0,340,34% |
| 11 | L'Almuriu
|
15 | 0,510,51% |
| 12 | El Nietu
|
3 | 0,10,1% |
| 13 | El Payarín
|
0 | 00% |
| 14 | El Portiellu
|
23 | 0,780,78% |
| 15 | El Ronzón
|
10 | 0,340,34% |
| 16 | El Sorteru
|
0 | 00% |
| 17 | El Sutu
|
20 | 0,680,68% |
| 18 | Faeo
|
0 | 00% |
| 19 | Fariseo
|
0 | 00% |
| 20 | Felguera
|
3 | 0,10,1% |
| 21 | Fuentefelguera
|
3 | 0,10,1% |
| 22 | La Bovia
|
19 | 0,650,65% |
| 23 | La Cabañina
|
0 | 00% |
| 24 | La Cabezá
|
0 | 00% |
| 25 | La Cabiella
|
6 | 0,20,2% |
| 26 | La Casilla
|
1 | 0,030,03% |
| 27 | La Chirente
|
27 | 0,920,92% |
| 28 | La Felguerosa
|
4 | 0,140,14% |
| 29 | La Güeria
|
2 | 0,070,07% |
| 30 | La Milana
|
3 | 0,10,1% |
| 31 | La Molatera
|
7 | 0,240,24% |
| 32 | La Mosnera
|
1 | 0,030,03% |
| 33 | La Payega
|
0 | 00% |
| 34 | La Peruyal
|
11 | 0,380,38% |
| 35 | La Peña
|
2 | 0,070,07% |
| 36 | La Quintana
|
2 | 0,070,07% |
| 37 | La Raposera
|
2 | 0,070,07% |
| 38 | La Segá
|
0 | 00% |
| 39 | La Teyera
|
1 | 0,030,03% |
| 40 | La Vallina
|
0 | 00% |
| 41 | La Xerra
|
9 | 0,310,31% |
| 42 | Laisancho
|
7 | 0,240,24% |
| 43 | Les Abeyes
|
0 | 00% |
| 44 | Les Aparaes
|
0 | 00% |
| 45 | Les Canales
|
2 | 0,070,07% |
| 46 | Les Quintanes
|
20 | 0,680,68% |
| 47 | Les Tercies
|
3 | 0,10,1% |
| 48 | Llai
|
24 | 0,820,82% |
| 49 | Los Cagüernos
|
1 | 0,030,03% |
| 50 | Los Melchores
|
12 | 0,410,41% |
| 51 | Peñacorvera
|
10 | 0,340,34% |
| 52 | Reburdieres
|
0 | 00% |
| 53 | Ricao
|
0 | 00% |
| 54 | Riegalatabla
|
6 | 0,20,2% |
| 55 | Riolapiedra
|
22 | 0,750,75% |
| 56 | San Roque
|
16 | 0,550,55% |
| 57 | Sanamiés
|
36 | 1,231,23% |
| 58 | Sienra
|
27 | 0,920,92% |
| 59 | Villallaz
|
32 | 1,091,09% |
Sitios
[editar | editar la fonte]- El Barreru
- El Barrusu
- El Bravial
- El Campu
- El Campurru
- El Campín
- El Cantiquín
- El Cantu'l Colláu
- El Cantu'l Valle
- El Castillo
- El Cullumiru
- El Cutumiru
- El Gluriu
- El Miramar
- El Paxumal
- El Recimuru
- El Recuncu
- El Romiru
- L'Almuriu Baxo
- L'Almuriu Riba
- L'Angariella
- L'Arcipreste
- L'Ará
- L'Envernaúriu
- La Barrosa
- La Braña
- La Cabaña
- La Cagüerna
- La Campona
- La Capilla
- La Casa Riba
- La Cascayera
- La Casorra
- La Choza
- La Colluga
- La Entregal
- La Faya los Llobos
- La Llinariega
- La Llosica
- La Merina
- La Peñuca
- La Reguerona
- La Venta
- La Xenra
- Les Quintes
- Les Torollanes
- Llugar de Baxo
- Llugar de Riba
- Los Llagos
- Los Navaliegos
- Los Quintos
- Rimoria
- Santa Rosa
Fiestes
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Q107986385. Editorial: Institutu Xeográficu Nacional d'España.
- ↑ «Espediente colos topónimos oficiales de Samartín del Rei Aurelio». BOPA.
- ↑ http://www.boe.es/boe/dias/2007/12/01/pdfs/A49802-49802.pdf Decretu-Llei pol que s'alteria la capitalidá del conceyu de Samartín del Rei Aurelio
- ↑ Ajuste del mapa de parroquias. Mapa de entidades colectivas de población. Uviéu, SADEI, 2012. Actualizáu'l 1 de febreru de 2024.
- ↑ Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional. (Institutu Nacional d'Estadística).
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
Blimea n'OpenStreetMap.- Asociación de vecinos de Blimea Archiváu 2005-02-06 en Wayback Machine
- Albergue El Florán Blimea (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
- Peña Sportinguista El Indio-Blimea Archiváu 2018-08-06 en Wayback Machine
