Blimea (parroquia)
![]() | |
---|---|
![]() | |
Alministración | |
País | ![]() |
Autonomía | ![]() |
Provincia | ![]() |
Conceyu | Samartín del Rei Aurelio |
Partíu xudicial | Llaviana |
Tipu d'entidá | parroquia d'Asturies |
Xeografía | |
Coordenaes | 43°16′36″N 5°35′24″W / 43.27666°N 5.58997°O |
Altitú | 266 m[1] |
Llenda con | Cocañín, Samartín, Santa Bárbola, Carrio, Tiraña y Santu Medero |
Demografía | |
Población | 3090 hab. (2020) |
Porcentaxe | 20.06% de Samartín del Rei Aurelio |
Más información | |
Estaya horaria | UTC+01:00 |
![]() |
Blimea[2] ye una de les cinco parroquies actuales del conceyu de Samartín del Rei Aurelio (Asturies), la que se topa más al oriente. Por Decretu-Llei[3] d'avientu de 2007, la villa de Blimea xúntase a L'Entregu y Sotrondio pa perfacer la ciudá de Samartín, siendo la villa de Blimea ún de los sos distritos.
Xeografía
[editar | editar la fonte]El ríu Nalón divídela en dos grandes metaes y forma una amplia vega que ye onde se llevanta la villa de Blimea capital de la parroquia. Amás de la villa, componen el territoriu blimeín les fasteres de La Cabezá y La Cuesta, na lladera a la mandrecha'l ríu Nalón, y les de Sanamiés y La Capellanía Sienra na de la manzorga. No que cinca a les llendes territoriales de la parroquia hai que constatar que na década de los cincuenta del sieglu XX una de les sos fasteres tradicionales, El Valle de la Cerezal, pasó a formar parte de la parroquia de Santa Bárbola, cola que siempre tuvo integrada tanto no hidrográfico como no llingüístico. Les llendes actuales de la parroquia de Blimea son: al norte, el conceyu de Bimenes y la parroquia de Cocañín; al este'l conceyu de Llaviana; al sur la parroquia de Santa Bárbola y al oeste la parroquia de Samartín.
Historia
[editar | editar la fonte]En La Campa La Españal alcuéntrase un monumentu megalíticu de reciente catalogación colo qu'hai señes que yá'l territoriu de la parroquía taba habitáu hai bien d'años.
Trátase d'una parroquia antigua que yá figura como tala y col nome de "Vimea" nel Inventariu de Parroquies ellaboráu por orde del Obispu d'Uviéu, D. Gutierre de Toledo ente los años 1385-1386. Como "Bimeda" conséñase nel Libro de la hermita de Santa Bárbora nos años de 1687 y 1784.
En 1834, na Primer Guerra Carlista, fuercies carlistes baten en territoriu la parroquia a una columna lliberal, ayudando a semar l'alarma na fastera centro-occidental d'Asturies.
Llocalidaes
[editar | editar la fonte]Sitios
[editar | editar la fonte]- El Barreru
- El Barrusu
- El Bravial
- El Campu
- El Campurru
- El Campín
- El Cantiquín
- El Cantu'l Colláu
- El Cantu'l Valle
- El Castillo
- El Cullumiru
- El Cutumiru
- El Gluriu
- El Miramar
- El Paxumal
- El Recimuru
- El Recuncu
- El Romiru
- L'Almuriu Baxo
- L'Almuriu Riba
- L'Angariella
- L'Arcipreste
- L'Ará
- L'Envernaúriu
- La Barrosa
- La Braña
- La Cabaña
- La Cagüerna
- La Campona
- La Capilla
- La Casa Riba
- La Cascayera
- La Casorra
- La Choza
- La Colluga
- La Entregal
- La Faya los Llobos
- La Llinariega
- La Llosica
- La Merina
- La Peñuca
- La Reguerona
- La Venta
- La Xenra
- Les Quintes
- Les Torollanes
- Llugar de Baxo
- Llugar de Riba
- Los Llagos
- Los Navaliegos
- Los Quintos
- Rimoria
- Santa Rosa
Fiestes
[editar | editar la fonte]- El primer fin de selmana d'agostu celébrense Les fiestes de nuestra señora de les Nieves.
- El primer fin de selmana d'avientu celébrase La fiesta gastronómica de los Pimientos Rellenos
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros. Editorial: Institutu Xeográficu Nacional d'España.
- ↑ «Espediente colos topónimos oficiales de Samartín del Rei Aurelio». BOPA.
- ↑ http://www.boe.es/boe/dias/2007/12/01/pdfs/A49802-49802.pdf Decretu-Llei pol que s'alteria la capitalidá del conceyu de Samartín del Rei Aurelio