Islla del Osu

Coordenaes: 74°26′24″N 19°02′51″E / 74.44°N 19.0475°E / 74.44; 19.0475
De Wikipedia
(Redirixío dende Bjornaya)
Islla del Osu
Bjørnøya (nb)
Situación
PaísBandera de Noruega Noruega
ArchipiélaguBandera de Svalbard Svalbard
Tipu islla
Parte de Svalbard
Asitiáu en Mar de Noruega
Coordenaes 74°26′24″N 19°02′51″E / 74.44°N 19.0475°E / 74.44; 19.0475
Islla del Osu alcuéntrase en Svalbard
Islla del Osu
Islla del Osu
Islla del Osu (Svalbard)
Datos
Altitú media 536 m
Puntu más altu Miseryfjellet (en) Traducir
Superficie 178 km²
Población 9
Fusu horariu UTC+01:00
Llonxitú 20 km
Cambiar los datos en Wikidata

La islla del Osu (en noruegu Bjørnøya) ye una pequeña Islla habitada del archipiélagu noruegu de les islles Svalbard, nel mar de Barents.[1] Alministrativamente, pertenez a Svalbard, un territoriu dependiente de Noruega.

Foi afayada por Willem Barents y Jacob van Heemskerck el 10 de xunu de 1596. Debi'l so nome a un osu polar que foi vistu nadando cerca. La islla yera considerada terra nullius hasta que'l Tratáu de Svalbard de 1920 púnxola so soberanía noruega.

A pesar del so remotu allugamientu y la naturaleza manera, la islla foi testigu de les actividaes comerciales mientres sieglos, tales como minería del carbón, pesca y caza de ballenes. Sicasí, los asentamientos nun duraron más d'unos pocos años, y la Islla de los Osu agora ta habitada namái pol personal que trabaya na estación meteorolóxica Herwighamna, una estación de radio y 9 persones.

En 2002 al pie de les agües axacentes, foi declarada reserva natural.

Xeografía[editar | editar la fonte]

La islla  alcuéntrase na parte occidental del mar de Barents, aproximao a mediu camín ente la islla de Spitsbergen y el cabu Norte. Tien una superficie de 178 km².

Historia[editar | editar la fonte]

Anque pue ser que los navegantes de la dómina viquinga conocíenla, nun foi afayada oficialmente hasta'l 10 de xunu de 1596 por Willem Barents na so tercer espedición. Llamó a esta islla "Vogel Eylandt", "Islla de los Páxaros" n'español. [2] Steven Bennet realizó una esploración más detallada en 1603 y 1604 y constató al entós rica población de morses. A partir de principios del sieglu XVII, la islla utilizóse principalmente como una base pa la caza de morses y especies de foca. Los güevos de les aves marines recoxiense de les grandes colonies d'aves hasta 1971. [3]

Mapa d'allugamientu de la batalla del mar de Barents (la Islla del Osu ta al centru)

Mientres la Segunda Guerra Mundial, produciéronse importantes batalles navales cerca de la islla. El 31 d'avientu de 1942, el HMS Sheffield fundió al destructor xermanu Friedrich Eckoldt na llamada batalla del mar de Barents. El 26 d'avientu de 1943 fundieron en combate'l cruceru pesáu xermanu Scharnhorst.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Sólo otras tres de las islles de las Svalbard (Spitsbergen, Bjørnøya and Hopen) tienen asentamientos.
  2. Arlov, Thor B. (2003). Svalbards historie (en Norwegian). Trondheim: Tapir Akademisk Forlag. ISBN 82-519-1851-0.
  3. Circumpolar Seabird Working Group. «Seabird harvest regimes in the circumpolar nations». Consultáu'l 20 d'avientu de 2007.