Vexiga urinaria

De Wikipedia
(Redirixío dende Bixiga urinaria)
Vexiga urinaria


1. Sistema urinariu humanu: 2. Reñón, 3. Maxana renal, 4. Uréter, 5. Vexiga urinaria, 6. Uretra. (Llau esquierdu con seición frontera), 7. Glándula suprarrenal
Vasos sanguíneos:
8. Arteria y venes renales, 9. Vena cava inferior, 10. Aorta abdominal, 11. Arteria y vena ilíaca común

Tresparentes:
12. Fégadu, 13. Intestín gordu, 14. Maxana


Vexiga urinaria masculina.
Llatín [TA]: vesica urinaria
TA A08.3.01.001
Sistema Sistema urinariu humanu
Arteria Arteries vesicales cimeres
Arteria vesical inferior
Arteria umbilical
Arteria vaxinal
Vena Plexo venosu vesical
Nerviu Plexo nerviosu vesical
Enllaces esternos
Gray [1]
[editar datos en Wikidata]

La vexiga urinaria ye un órganu buecu músculu-membranosu que forma parte del tracto urinariu y que recibe la orina de los uréteres, almacenar y espulsar al traviés de la uretra al esterior del cuerpu mientres la micción.

Interior de la vexiga.

En griegu, vexiga escríbese κύστις [cistos], polo que toles pallabres que se refieren a ella empiecen con cist-, como cistitis, cistotomía, cistoscopia, etc.

Orixe embriolóxicu[editar | editar la fonte]

La vexiga urinaria ta presente en tolos mamíferos. Vien de la parte inferior del pedículo del alantoides, obliterándose progresivamente la parte cimera d'esti pedículo pa formar el uraco

Allugamientu[editar | editar la fonte]

La vexiga urinaria ta asitiada na escavación de la maxana. Per delantre ta afitada al pubis, por detrás llenda col rectu, cola parte cimera de la próstata y les visícules seminales nel home, y cola natura na muyer. Penriba ta recubierta pol peritonéu parietal que lo dixebra de la cuévanu abdominal, y pembaxo llenda cola próstata nel home y cola musculatura perineal na muyer.

Forma[editar | editar la fonte]

La vexiga urinaria cuando ta llena tien una forma esférica, y cuando ta vacida asemeyar a un tetraedru con:

  • Vértiz anterosuperior nel que s'afita'l uraco.
  • Vértiz anteroinferior que correspuende al furu uretral.
  • Vértices superoexternos nos que desagüen los uréteres.

La capacidá fisiolóxica de la vexiga urinaria o hasta qu'apaez el deséu de mexar bazcuya ente los 250 a 300 centímetros cúbicos. Y puede aumentar de 2 a 3 llitros en casu de retención aguda d'orina. Esta capacidá amenorgar en casos de cistitis hasta los 50 centímetros cúbicos.

L'interior de la vexiga visualízase realizando una cistoscopia, que repara la mucosa vesical, los meatos ureterales y el pescuezu vesical (la unión cola uretra). Estos trés puntos delimitan el trígono vesical, que ye una porción fixa y non distensible del órganu.

La paré de la vexiga ta formada por trés capes:

  • Capa serosa: El peritonéu parietal anubre la vexiga ye la so cara cimera y parte posterior y llaterales cuando ta llena.
  • Capa muscular: Ta formada por músculu llisu con trés capes:
  1. Capa esterna o superficial: Formada por fibres musculares llonxitudinales.
  2. Capa media: Formada por fibres musculares circulares.
  3. Capa interna o fonda: Formada tamién por fibres llonxitudinales

Los trés capes de la muscular formen el músculu detrusor que cuando se contraer espulsa la orina y tien como antagonistes los esfínteres de la uretra.

  • Capa mucosa: Ta formada por epiteliu de transición urinariu, que ye un epiteliu estratificado d'hasta ocho capes de célules, impermeable, en contautu cola orina, y pola llámina mesma que ye de texíu conxuntivo.

Rexones del interior de la vexiga[editar | editar la fonte]

  • Trígono vesical: Los uréteres entren na vexiga diagonalmente al traviés de la paré dorsolateral, nun área llamada trígono, que tien forma triangular y ocupa l'área correspondiente a la paré posteroinferior de la vexiga. El furu internu de la uretra define'l puntu inferior del triángulu que dibuxa'l trígono.
  • Ápex vesical:El lligamentu mediu umbilical coneuta col ápex de la vexiga.
  • Cúpula vesical: Ye la parte cimera y más amplia de la vexiga, qu'aumenta considerablemente de volume, como una esfera, cuando ta llena d'orina.
  • Pescuezu vesical: Ta conectáu col pubis al traviés del lligamentu pubovesical nes muyeres, y pol lligamentu puboprostático n'homes.

Regación y inervación de la vexiga[editar | editar la fonte]

  • Arteries: Provienen de l'arteria ilíaca interna direutamente o de les sos cañes como l'arteria umbilical na parte cimera, l'arteria genitovesical na so parte media o de l'arteria pudenda na so parte inferior.
  • Venes: Drenan nun plexo venosu coxal qu'anubre l'espaciu prevesical na so cara posteroinferior y que termina na vena hipogástrica.
  • Linfáticos: La linfa de la vexiga drena nos ganglios perivesicales, d'ende a los ilíacos esternos y a los hipogástricos, que s'axunten nos ganglios del puexu.
  • Nervios: La inervación de la vexiga vien de:
  1. Plexo lumboaórtico o hipogástrico: Que contién fibres nervioses del sistema nerviosu simpáticu.
  2. Plexo presacro: Que contién fibres nervioses del sistema nerviosu parasimpáticu.
Componentes del sistema de control de la vexiga ilustráu na muyer.

Ente que la vexiga ta llena d'orina, el músculu ta relaxáu. Cuando se micciona, el músculu contraer pa espulsar la orina de la vexiga.

Dos músculos del esfínter arrodien a la uretra, que ye un conductu membranosu. La orina sale por esti conductu.

Los esfínteres caltienen cerrada la uretra apertar como si fueren bandes elástiques. Los músculos del suelu de la maxana que tán debaxo de la vexiga tamién ayuden a caltener cerrada la uretra.

Cuando la vexiga ta llena, los nervios que s'atopen nella manden señales al celebru. Ye cuando se producen les ganes de mexar. Nesi momentu, el celebru manda una señal a los esfínteres y a los músculos del suelu de la maxana por que se relaxen. Esto dexa que la orina sala al traviés de la uretra. El celebru tamién manda una señal a la vexiga por que se contraer y espulse la orina.

El control de la vexiga significa qu'usté mexa solo cuando quier faelo.

Componentes del sistema de control de la vexiga.[editar | editar la fonte]

Pa un bon control de la vexiga, tolos componentes del sistema tienen d'actuar en xunto:

  • Los músculos de la maxana tienen de sostener la vexiga y la uretra.
  • Los músculos del esfínter tienen d'abrir y cerrar la uretra.
  • Los nervios tienen de controlar los músculos de la vexiga y del suelu de la maxana.

Enfermedaes de la vexiga urinaria[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]