Bitis gabonica
Víbora del Gabón |
||
---|---|---|
![]() | ||
colspan="3" id="16" style="text-align:center;background-color:
| ||
Reinu: | ||
Filu: | ||
Subfilo: |
Vertebrata | |
Clase: |
Sauropsida | |
Orde: |
Squamata | |
Suborde: | ||
Familia: |
Viperidae | |
Subfamilia: | ||
Xéneru: |
Bitis | |
Especie: |
B. | |
colspan="3" id="90" style="text-align:center;background-color:
| ||
![]() | ||
colspan="3" id="98" style="text-align:center;background-color:
| ||
| ||
[editar datos en Wikidata] |
La víbora de gabón[2] (Bitis gabonica) ye una especie de culiebra de la familia Viperidae. Ye una víbora venenosa que s'atopa en xungles y sabanes del África Subsaḥariana.[3] Ye'l miembru más grande del xéneru Bitis, y la especie de vipérido más pesada del mundu; tien el venenu de mayor rendimientu de toles culiebres venenoses y los caniles más grandes, con 5,5 cm de llargor.[4] Esisten dos subespecies anguaño reconocíes.
Descripción[editar | editar la fonte]
Los adultos miden de media de 122 a 153 cm de llargor, anque'l récor ostentalu un exemplar de 205 cm prindáu en Sierra Leone.[cita [ensin referencies] Los sexos pueden estremase pol llargor de la cola con respectu al total del cuerpu, que suel ser aproximao un 12% nos machos y un 6% nes femes.[ensin referencies] Los exemplares adultos, especialmente les femes, son bien pesaos y recios.
La cabeza ye grande y triangular, col pescuezu bien estrechu: siquier un terciu del anchor de la cabeza. Un par de cuernos #presentar ente les fueses nasales, pequeños en Bitis gabonica gabonica, pero muncho más grandes en Bitis gabonica rhinoceros. Los güeyos son grandes y móviles, arrodiaos por 15-21 escames circumorbitales. Hai 12-16 escames interoculares a lo cimero de la cabeza. 4-5 files d'escames dixebren les suboculares y les supralabiales. Hai 13-18 supralabiales y 16-22 sublabiales. Los caniles suelen superar la midida de 5 cm, y son los mayores caniles d'ente toles culiebres.
A metá de cuerpu hai 28-46 files d'escames dorsales, toes elles fuertemente en quilla, sacante poles files esteriores a cada llau. Les escames llaterales son llixeramente oblicues. Les escames ventrales en númberu de 124-140: raramente más de 132 en machos, y raramente menos de 132 en femes. Hai 17-33 escames empareyaes subcaudales; los machos nun tienen menos de 25, y les femes non más de 23. Namái hai una escama añal.
El patrón de color consiste en series de llurdios pálidos subrectangulares, entrepolaes con marques escures, y marques con forma de reló de sable, de cantos mariellos. Los lladrales tienen series de formes romboidales beiges o marrones, con barres verticales centrales más clares. El banduyu ye pálidu con llurdios irregulares marrones o negres. La cabeza ye blanca o crema, con una fina y escura llinia central, llurdios negros nes esquines traseres y un triángulu negru detrás de cada güeyu. El color del iris ye crema, mariellu claro, naranxa o plateado. Esti diseñu ye perfectu pa confundise ente la foyarasca seca del suelu.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999.
- ↑ URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
- ↑ Bitis gabonica en reptile-database
- ↑ Young, J. Z. 1977.