Bergenia ciliata
Bergenia ciliata | ||
|---|---|---|
|
| ||
| Clasificación científica | ||
| Reinu: | Plantae | |
| División: | Magnoliophyta | |
| Clas: | Magnoliopsida | |
| Orde: | Saxifragales | |
| Familia: | Saxifragaceae | |
| Xéneru: | Bergenia | |
| Especie: |
Bergenia ciliata (Haw.) Sternb. 1831 | |
| Consultes | ||
| Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
| World Flora Online | World Flora online | |
| [editar datos en Wikidata] | ||
Bergenia ciliata ye una especie de planta fanerógama perteneciente al xéneru Bergenia.
Descripción
[editar | editar la fonte]Ye una yerba, qu'algama un tamañu d'hasta 35 cm d'altor. Con poques fueyes, espardimientu, de 4-11 x 3-10 cm, glabres o arispies, suborbiculares, orbiculares o llargamente obovaes, cola base cordada o, dacuando arrondada, ápiz arrondáu o, dacuando abruptamente acuminado; marxe enteru a denticuláu, vegada en cuando, na parte cimera, ciliaes. Peciolu de 1-2 (-5) cm de llargu, glabro o arispiu. La inflorescencia ye un recímanu corimboso, de cutiu subtendido por una bráctea frondosa ovada; bráctea ciliada o escasamente glabra; escapo ya inflorescencia de color verdosu o tiñíu rosáu. Pedúnculu hasta 10 cm de llargu; flores de color rosa a colloráu, pedicelaes. Sépalos los de 7 mm de llargu, oblongo. Pétalos de 10 x 4 mm, unguiculaos. El frutu ye una cápsula de 13 x 6 mm, incluyendo estilos. Granes allargaes, de 1 mm de llargu, de color marrón, minuciosamente tubérculos.[1]
Propiedaes
[editar | editar la fonte]Bergenia ciliata contién los principios activos: bergenina, catequina, ácidu gálico,[2] galicina, catequina-7-O-glucósido y β-sitosterol.[3]
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Bergenia ciliata describióse por Haw.) Sternb. y espublizóse en Gartenflora 307. 1886.[1]
- Sinonimia
- Bergenia ciliata (Royle) A.Br. ex Engl.
- Bergenia ligulata var. cliata (Royle) Engl.
- Bergenia thysanodes (Lindl.) C.K.Schneid.
- Saxifraga ciliata Royle
- Saxifraga thysanodes Lindl.[4]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 «Bergenia ciliata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 27 d'agostu de 2014.
- ↑ Simultaneous quantification of bergenin, catechin, and gallic acid from Bergenia ciliata and Bergenia ligulata by using thin-layer chromatography. K. Dhalwal, V.M. Shinde, Y.S. Biradar and K.R. Mahadik, Journal of Food Composition and Analysis, Volume 21, Issue 6, September 2008, pp. 496-500, doi 10.1016/j.jfca.2008.02.008
- ↑ Simultaneous Quantification of Bergenin, (+)-Catechin, Gallicin and Gallic acid; and quantification of using HPTLC from Bergenia ciliata (Haw.) Sternb. Forma ligulata Yeo (Pasanbheda). Rathee Dharmender, Thanki Madhavi, Agrawal Reena and Anandjiwala Sheetal, Pharm Anal Acta, 1, 104, doi 10.4172/2153-2435.1000104
- ↑ «Bergenia ciliata». The Plant List. Consultáu'l 27 d'agostu de 2014.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]| Wikispecies tien un artículu sobre Bergenia ciliata. |