Bellmunt del Priorat

Coordenaes: 41°09′50″N 0°45′56″E / 41.16383°N 0.76546°E / 41.16383; 0.76546
De Wikipedia
Bellmunt del Priorat
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Tarragona
Ámbitu funcional territorial Camp de Tarragona
Contorna Priorat
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Bellmunt del Priorato (es) Traducir Josep Maria Torné Secall (es) Traducir
Nome oficial Bellmunt del Priorat (ca)[1]
Códigu postal 43738
Xeografía
Coordenaes 41°09′50″N 0°45′56″E / 41.16383°N 0.76546°E / 41.16383; 0.76546
Bellmunt del Priorat alcuéntrase n'España
Bellmunt del Priorat
Bellmunt del Priorat
Bellmunt del Priorat (España)
Superficie 8.9 km²
Altitú 261 m[2]
Llenda con Gratallops, Falset, El Masroig y El Molar
Demografía
Población 284 hab. (2023)
- 145 homes (2019)

- 135 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Priorat
100% de Camp de Tarragona
0.03% de provincia de Tarragona
0% de Cataluña
0% de España
Densidá 31,91 hab/km²
Viviendes 22 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
bellmunt.altanet.org
Cambiar los datos en Wikidata

Bellmunt del Prioratu (tamién conocíu como Bellmunt de Siurana o Bellmunt a seques)[3] ye un conceyu de la provincia de Tarragona, asitiáu na contorna catalana del Priorat. Ta asitiáu a veres del ríu Siurana.

== Historia tiénense pocos datos sobre la hestoria d'esti conceyu a pesar de la importancia de les sos mines de plomu que fueron esplotaes yá en tiempos de la ocupación romana.

El pueblu perteneció a los dominios de la Cartuxa de Escaladei. El conceyu tuvo fortificáu y viose bien afeutáu polos conflictos bélicos del sieglu XIX. En 1838 foi asaltáu poles tropes carlistes que veníen en busca de plomu, necesariu pa la so fábrica de municiones de Miravet. Los soldaos amburaron les instalaciones de la compañía minera que tuvo qu'abandonales.

Símbolos[editar | editar la fonte]

Bellmunt del Prioratu nun tien nengún símbolu oficializáu pola Xeneralidá de Cataluña.

Cultura[editar | editar la fonte]

La ilesia parroquial ta dedicada a Santa Lucía, patrona del pueblu. Foi construyida nel sieglu XVIII n'estilu neoclásicu. Tien planta de cruz con cimborriu y el campanariu adosáu.

La Casa de la Mina ye un edificiu construyíu en 1905, una de les meyores muestres del modernismu de la contorna. Trátase d'un edificiu de dos pisos con galería y planta cuadrada. Ta arrodiáu de xardinos. Sirvía como oficines y como vivienda del xefe de la esplotación minera y foi abandonáu al cerrase la esplotación.

De les antigües esplotaciones puede visitar la mina Eugenia que dispón d'una galería de más de 700 metros de llargor y que llega a los 35 metros de fondura.

Economía[editar | editar la fonte]

La principal actividá económica ye l'agricultura de secanu. Los principales cultivos son los de la viña, siguida de les olivares, almendrales y ablanares. Dende 1917, el pueblu dispón d'una cooperativa agrícola.

Les mines fueron cerraes na década de 1970. Mientres sieglos fueron la principal fonte d'ingresos de la villa. Mientres los sieglos XVI y XVII el plomu utilizar na fabricación de cerámica. Hasta'l sieglu XVIII fueron esplotaes por particulares; hasta la Guerra de la Independencia española fueron esplotaes direutamente pol estáu. En 1825 roblóse un contratu d'arriendu con una esplotadora esterna que s'encargó de les mines hasta que les instalaciones fueron amburaes mientres la Primer Guerra Carlista. Reabiertes en 1841, les mines tuvieron el so meyor momentu mientres la Primer Guerra Mundial gracies al aumentu na demanda de plomu.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Ministeriu d'Alministraciones Públiques (ed.): «Variaciones de los conceyos d'España dende 1842.». Archiváu dende l'orixinal, el 28 de xunu de 2012. Consultáu'l 12 de marzu de 2012.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]