Saltar al conteníu

Belarmina Suárez Muñiz

De Wikipedia
Belarmina Suárez Muñiz
Vida
Nacimientu Bocines, 1909
Nacionalidá España
Muerte Xixón, 15 de febreru de 1938 (28/29 años)
Causa de la muerte mancada por arma de fueu
Oficiu
Oficiu sindicalista
Cambiar los datos en Wikidata

Belarmina Suárez Muñiz (1909, Bocines  15 de febreru de 1938, Xixón) foi una muyer asturiana víctima de la represión franquista que foi condergada a muerte y fusilada.

Biografía

[editar | editar la fonte]

Belarmina Suárez Muñiz nació y vivió na localidá asturiana de Bocines, nel conceyu de Gozón.[1] Yera fía de Josefa y Ramón, y taba soltera.[2] Formó parte de la Unión Xeneral de Trabayadores y del Socorru Coloráu Internacional y foi nomada xefa de la prisión de muyeres de Lluanco.[2][3][4]

Ingresó na cárcel d'El Cotu de Xixón.[5] El 21 de xineru de 1938, nel Antiguu Institutu Xovellanos, foi sometida a un conseyu de guerra nel que foi condergada a muerte precisamente por causa de la so pertenencia a la UXT y el Socorru Coloráu Internacional, amás de pol so papel na cárcel de muyeres.[1][6]

El 15 de febreru de 1938 foi executada por fusilamiento a los 29 años.[1][4][7] Suárez foi fusilada nel paredón al empar qu'otros trenta homes.[1] El so cuerpu foi refundiáu a una fuesa común nel campusantu de Ciares de Xixón.[6]

Reconocencies

[editar | editar la fonte]

El 14 d'abril de 2010, instalóse un monolitu nel campusantu de Ciares de Xixón, nel que se recueye a les 1.934 víctimes de la represión franquista de Xixón, ente les que s'inclúi Suárez.[4]

En 2017, allugóse una placa enfrente del Muséu Nicanor Piñole n'honor a les ocho muyeres represaliaes entre avientu de 1937 y agostu de 1939 pol franquismu en Xixón.[8][9] Nella méntense, amás de Suárez, Eladia García Palacios, Juana Álvarez Molina, Estefanía Cueto Puertas, Anita Vázquez Barrancúa, Anita Orejas, Teresa Santianes Giménez y Máxima Vallinas Fernández.[8][9][10]

Bibliografía

[editar | editar la fonte]
  • Ortega Valcárcel, M. Enriqueta. 1994. La represión franquista n'Asturies. Executaos y finaos na cárcel del Coto, Xixón. Avilés. Azucel, D.L. 84-86546-51-6.[11]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 3 4 «Asturias Republicana - SEGUNDA REPUBLICA». www.asturiasrepublicana.com. Archiváu dende l'orixinal, el 8 de mayo de 2021. Consultáu'l 2021-05-08.
  2. 1 2 La Libertad es un bien muy preciado. Consejos de Guerra.
  3. Álvarez, Alicia (2017-04-19). «"Hay que recuperar la historia de la República y de las mujeres que lucharon por ella"» (castellanu). Cadena SER. Archiváu dende l'orixinal, el 8 de mayo de 2021. Consultáu'l 2021-05-08.
  4. 1 2 3 «Un monolito homenajea en el cementerio de Ceares a las víctimas de la represión franquista» (castellanu). El Comercio (2010-04-14). Consultáu'l 2021-05-05.
  5. La represión franquista en Asturias. Ejecutados y fallecidos en la cárcel del Coto, Gijón.
  6. 1 2 «Mujeres «condenadas de antemano»» (castellanu). El Comercio (2017-07-27). Consultáu'l 2021-05-08.
  7. Ceínos, J. M. (2017-07-27). «La plaza de Europa ya guarda recuerdo de las mujeres republicanas» (castellanu). La Nueva España. Consultáu'l 2021-05-09.
  8. 1 2 «Homenaje a las ocho mujeres republicanas fusiladas en la ciudad» (castellanu). La Voz de Asturias (2017-04-18). Consultáu'l 2021-05-05.
  9. 1 2 ««A mi madre la mataron porque alguien la vio con un pañuelo rojo y una pistola»» (castellanu). El Comercio (2017-07-25). Consultáu'l 2021-05-05.
  10. Ceínos, J. M. (2017-07-27). «La plaza de Europa ya guarda recuerdo de las mujeres republicanas» (castellanu). La Nueva España. Consultáu'l 2021-05-05.
  11. (1994) La represión franquista en Asturias. Ejecutados y fallecidos en la carcel del Coto Gijón. Azucel. ISBN 84-86546-51-6.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]