Begoña nelumbiifolia

De Wikipedia
Begoña nelumbiifolia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Cucurbitales
Familia: Begoniaceae
Xéneru: Begoña
Seición: Begoña sect. Gireoudia
Especie: B. nelumbiifolia
Cham. & Schltdl.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Begoña nelumbiifolia o Xocoyule, ye una especie de planta perenne perteneciente a la familia Begoniaceae. Ye orixinaria de Méxicu del Veracruz de Ignacio de la Llave estáu de Veracruz.

Descripción[editar | editar la fonte]

Yerba de 1 a 1.5 m d'altor, dura más d'un añu y tien camote. Les fueyes son redondes y terminen nun picu, el color ye verde brillante y con un soporte llargu que sale dende'l suelu. Les flores son blanques o rosa pálidu y vistoses, tán arrexuntaes na parte terminal d'un soporte, que tamién sale de la base. Los frutos tienen ales de color verde-rosa.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye orixinaria de Méxicu onde habita en climes templaos y semicálidos ente los 100 y los 1700 metros, acomuñada al monte tropical perennifoliu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Esta planta emplégase, nel estáu de Chiapas, pal tratamientu de les hinchadures; con tal fin les fueyes moler con un pocu d'agua hasta formar una especie de masa que s'aplica sobre la parte afeutada, cubrir con un llenzu llimpiu, camúdase tres veces al día. En Puebla utilizar contra'l mal de boca, pa esto'l pedúnculu floral se macera col fin de llograr la cazumbre, mesma que s'aplica tres veces al día, hasta sanar. Nel Veracruz de Ignacio de la Llave estáu de Veracruz emplégase como antiinflamatoriu en golpes.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Begoña nelumbiifolia describióse por Cham. & Schltdl. y espublizóse en Linnaea 5: 604. 1830.[2]

Etimoloxía

Begoña: nome xenéricu, acuñáu por Charles Plumier, un referente francés en botánica, honra a Michel Bégon, un gobernador de la ex Colonia francesa d'Haití, y foi adoptáu por Linneo.

nelumbiifolia: epítetu llatín que significa "con fueyes como Nelumbo".[3]

sinonimia
  • Begoña caudilimba C.DC.
  • Begoña derycxiana Lem.
  • Begoña hernandiifolia Klotzsch
  • Begoña peltata Sessé & Moç.
  • Gireoudia nelumbiifolia (Cham. & Schltdl.) Klotzsch[4]

Nome común[editar | editar la fonte]

  • Xocoyule, pajte, begoña del monte, meón de monte, sombreru;

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correa A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Ibarra Manríquez, G. & S. S. Colin. 1995. Llista florística comentada de la Estación de Bioloxía Tropical "Los Tuxtlas", Veracruz, Mexico. Revista Biol. Trop. 43(1–3): 75–115.
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  5. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  6. Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576.
  7. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vexetación terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.
  8. Smith, L. B. & B. G. Schubert. 1961. Begoniaceae. In: P. C. Standley & L. O. Williams (eds.), Flora of Guatemala - Part VII, Number 1. Fieldiana, Bot. 24(7/1): 157–185.
  9. Smith, L. B. & B. G. Schubert. 1946. The Begoniaceae of Colombia [prim.]. Caldasia 4(16): 3–38.
  10. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquin. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Data compiled from various sources by Mark W. Skinner. National Plant Data Center, Baton Rouge, LA 70874-4490 USA.