Beatrice Mintz

De Wikipedia
Beatrice Mintz
Vida
Nacimientu Nueva York24 de xineru de 1921[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Muerte Elkins Park (en) Traducir3 de xineru de 2022[2] (100 años)
Estudios
Estudios Hunter College (es) Traducir
Universidá de Nueva York
Universidá d'Iowa 1946) Philosophiæ doctor
Nivel d'estudios Philosophiæ doctor
Direutora de tesis de Blanche Capel
Llingües falaes inglés
Oficiu bióloga, xenetista, profesora universitariaembrióloga
Emplegadores Universidá de Chicago  1960)
Universidá de Pennsylvania
Fox Chase Cancer Center (es) Traducir  (1960 –
Premios
Miembru de Academia Pontificia de les Ciencies[10]
Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos[11]
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Sociedá Filosófica Americana[10]
Cambiar los datos en Wikidata

Beatrice Mintz (24 de xineru de 1921Nueva York – 3 de xineru de 2022Elkins Park (en) Traducir) foi una embrióloga d'Estaos Xuníos que contribuyó a la comprensión de la inxeniería xenética, la diferenciación celular y el cáncer, particularmente el melanoma.[12]

Mintz foi pionera nes téuniques d'inxeniería xenética, y tuvo ente les primeres científiques en xenerar mamíferos tantu quiméricos como trexénicos.[12] En 1996 compartió con Ralph L. Brinster el Premiu March of Dimes en Bioloxía del Desarrollu pol so trabayu nel desarrollu de mures trexénicos.[13] Gran parte de la so carrera desenvolver nel Fox Chace Cancer Center de Filadelfia onde foi nomada Presidenta Jack Schultz en Cienciás Básiques.[14] Mintz ye miembru de l'Academia Nacional de Ciencies d'Estaos Xuníos[15] y de l'Academia Pontificia de les Ciencies.[16]

Primeros años y educación[editar | editar la fonte]

Beatrice Mintz nació en 1921 nel senu d'una familia xudía, siendo los sos padres Samuel y Janie Stein Mintz. Graduar nel Hunter College en 1941 y realizó estudios de posgráu na Universidá de Nueva York mientres un añu.[13] Dende ellí treslladóse a la Universidá d'Iowa , onde recibió una Maestría en 1944 y un doctoráu en 1946, estudiando anfibios so la direición de Emil Witschi.[12]

Investigación[editar | editar la fonte]

Beatrice Mintz y mures utilizaos pa investigación.

Dempués de la so graduación, Mintz aceptó una cátedra en Ciencies Biolóxiques na Universidá de Chicago, onde se desempeñó ente 1946 y 1960. En 1951 foi gallardoniada con una beca d'investigación Fulbright, lo que-y dexó siguir los sos estudios en París y Estrasburgu.[13] A mediaos de la década de 1950, Mintz camudó'l so enfoque d'investigación de los anfibios a los mamíferos, y convirtióse en pionera de la transgénesis en mamíferos.[12] En 1960 treslladar al Institutu d'Investigación del Cáncer, que más tarde se convirtió nel Fox Chase Cancer Center, onde permanez como miembru facultativa. En 1965 convertir en profesora na Universidá de Pennsylvania.[17]

De manera independiente, Mintz y Kristoph Tarkowski desenvolvieron na década de 1960 el primer mure quiméricu embrionariu por aciu l'agregamientu de dos embriones nel tao d'ocho célules. Los mures resultantes desenvolviéronse de normal y los sos texíos yeren un amiestu de célules derivaes de los dos embriones donantes.[18][19] Mintz llegó a crear embriones quiméricos vidables con blastómeros d'hasta quince mures de llaboratoriu distintos.[13] Desenvolvió una téunica qu'implicaba entemecer célules d'una cepa de mure negru nos blastocistos de mures blancos o marrones in vitro. Los embriones yeren treslladaos a madres subrogantes para, depués de la nacencia, trazar la contribución de cada tipu de célula enllantada na capa de color. La so téunica de fusión celular foi un ésitu onde otros fracasaren porque escoyó pa esaniciar la zona pelúcida con tratamientu de pronasa, en llugar de físicamente. Dende 1967 Mintz creó más de 25.000 críes utilizando esta téunica.[12]

En 1974, xunto a Rudolf Jaenisch, Mintz publicó una importante meyora teunolóxica. Jaenisch yera un investigador post-doctoral na Universidá de Princeton y taba interesáu en conocer por qué se producen determinaos tipos de cáncer al inyectar mures adultos con determinaos virus. Inspiráu pol trabayu de Mintz, quería saber si la inyeición de virus n'embriones n'etapa temprana traducir na so incorporación al ADN, y qué tipos de cáncer produciríase.[20] Mintz aportó a trabayar con Jaenisch, que se xunió al so llaboratoriu mientres nueve meses. Xuntos demostraron que l'ADN d'un virus, el Papovirus SV-40, podía integrase nel ADN de los mures en desarrollu y persistir na edá adulta ensin la formación aparente de tumores.[21] A pesar de que namái les célules somátiques viéronse afeutaes, ye dicir que l'ADN nun sería tresmitíu a les xeneraciones futures, estos fueron los primeros mures que se fixeron con ADN estrañu, demostrando que podríen crease mamíferos sanos xenéticamente modificaos por una infeición viral.[22] Utilizando estes téuniques, Mintz pudo establecer la base xenética de dellos tipos de cáncer, y en 1993 produció'l primer modelu de mure de llaboratoriu de melanoma malinu. Por aciu esta investigación, Mintz buscaba identificar les maneres de prevenir la meyora y espardimientu d'esta enfermedá.[13][23]

Honores[editar | editar la fonte]

Mintz recibió numberosos premios y honores incluyendo la primer medaya dada pola Genetics Society of America en 1981, y el primer Premiu March of Dimes en Bioloxía del Desarrollu, compartíu con Ralph L. Brinster, en 1996.[13][24] Foi escoyida miembru de l'Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos en 1982.[25] Llogró'l Premiu Papanicolaou pal Llogru Científicu (1979), la Medaya d'Oru de Ernst Jung de Medicina (1990), la Medaya Nacional de la Sociedá Americana del Cáncer d'Investigación Básica (1997), una mención a la Meyor Muyer na Ciencia de l'Academia de Ciencies de Nueva York en 1993, y en 2008 foi gallardoniada col Premiu Perlla Meister Greengard de la Universidá Rockefeller. En 2011 recibió'l Premiu Szent-Gyorgi pal Progresu de la Investigación del Cáncer y un añu dempués el so trabayu foi honráu pola Asociación Americana d'Investigación del Cáncer[24]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

  • Anne McLaren, contemporánea de Mintz, quien tamién destacó na bioloxía del desarrollu.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w6895v0n. Apaez como: Beatrice Mintz. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. «Beatrice Mintz (1921–2022)».
  3. URL de la referencia: https://www.brandeis.edu/rosenstiel/rosenstiel-award/past.html. Data de consulta: 7 xineru 2022.
  4. URL de la referencia: https://www.ifpcs.org/2022/01/05/beatrice-mintz-1921-2022/. Data de consulta: 7 xineru 2022.
  5. URL de la referencia: https://www.marchofdimes.org/materials/prize-in-developmental-biology-award-recipient-history2015.pdf. Data de consulta: 7 xineru 2022.
  6. URL de la referencia: https://www.rockefeller.edu/greengard-prize/recipients/mintz/. Data de consulta: 7 xineru 2022.
  7. URL de la referencia: https://www.nfcr.org/asg-prize/2011-prize-beatrice-mintz. Data de consulta: 7 xineru 2022.
  8. URL de la referencia: https://www.aacr.org/professionals/research/scientific-achievement-awards-and-lectureships/scientific-award-recipients/aacr-award-lifetime-achievement-recipients/.
  9. URL de la referencia: https://cancerhistoryproject.com/people/aacr-remembers-beatrice-mintz-phd-a-fellow-of-the-aacr-academy-and-a-trailblazing-pioneer-of-cancer-biology/. Data de consulta: 7 xineru 2022.
  10. 10,0 10,1 URL de la referencia: https://embryo.asu.edu/pages/beatrice-mintz-1921. Data de consulta: 7 xineru 2022.
  11. URL de la referencia: http://www.nasonline.org/member-directory/members/52483.html. Data de consulta: 12 payares 2017.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Bailey, Martha J. (1994) American women in science : [prior to 1950 American women scientists] : a biographical dictionary, 2º (n'inglés), Denver, Colo. [o.a.]: ABC-Clio, páx. 252. ISBN 9780874367409.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Brennan, Luann (ed.) (1998) Encyclopedia of world biography, 2. (n'inglés), Detroit [o.a.]: Gale, páx. 94. ISBN 0787622214.
  14. «Beatrice Mintz, Ph.D.» (inglés). Fox Chase Cancer Center. Consultáu'l 16 de marzu de 2015.
  15. «Beatrice Mintz Membership» (inglés). National Academy of Science. Consultáu'l 16 de marzu de 2015.
  16. «Beatrice Mintz» (italianu). Pontificia Academia delle Scienze. Consultáu'l 16 de marzu de 2015.
  17. «Beatrice Mintz (b. 1921)» (inglés). Smithsonian Institution Archives. Consultáu'l 16 de marzu de 2015.
  18. «Mouse embryonic chimeras: tools for studying mammalian development» (inglés). Development (22 d'avientu de 2003). Consultáu'l 16 de marzu de 2015.
  19. Dewar, Elaine (2010) The Second Tree: Of Clones, Chimeras and Quests for Immortality (n'inglés). Canadá: Random House of Canada. ISBN 9780307368911. Consultáu'l 16 de marzu de 2015.
  20. «Biography of Rudolf Jaenisch» (inglés). Proceedings of the National Academy of Science of the United States of America. Consultáu'l 16 de marzu de 2015.
  21. «Simian Virus 40 DNA Sequences in DNA of Healthy Adult Mice Derived from Preimplantation Blastocysts Injected with Viral DNA» (inglés). Proceedings of the National Academy of Science of the United States of America (1974). Consultáu'l 16 de marzu de 2015.
  22. «Gene Targeting in YE Cells» (inglés). Annual Review of Neuroscience (Marzu de 1995). Consultáu'l 16 de marzu de 2015.
  23. «Beatrice Mintz» (inglés). The Scientist (10 de xunetu de 1995). Archiváu dende l'orixinal, el 3 d'abril de 2015. Consultáu'l 16 de marzu de 2015.
  24. 24,0 24,1 «Beatrice Mintz, PhD. Class of 2013» (inglés). American Association of Cancer Research. Consultáu'l 16 de marzu de 2015.
  25. «Members of the American Academy of Arts & Science: 1780-2012» (inglés). American Academy of Arts & Science. Consultáu'l 16 de marzu de 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]