Batalla de Singapur

Coordenaes: 1°21′09″N 103°46′08″E / 1.3525°N 103.7689°E / 1.3525; 103.7689
De Wikipedia
Batalla de Singapur
Parte de Segunda Guerra Mundial y Guerra del Pacíficu
Fecha 8 febreru 1942 → 15 febreru 1942
Llugar Singapur Bandera de Singapur
Coordenaes 1°21′09″N 103°46′08″E / 1.3525°N 103.7689°E / 1.3525; 103.7689
Resultáu Victoria xaponesa
Belixerantes
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Bandera de India India colonial
Bandera de Australia Australia
Bandera de Xapón Xapón
Comandantes
Bandera del Reinu Xuníu Arthur Percival  Rindición Bandera de Xapón Tomoyuki Yamashita
Fuercies en combate
~85.000 +30.000
Baxes
5.000 muertos o mancaos
80.000 prisioneros de guerra
1.713 muertos
3.378 mancaos
[editar datos en Wikidata]

Plantía:Campaña Frente Sureste d'Asia

La batalla de Singapur tuvo llugar nel teatru del Sureste Asiáticu de la Segunda Guerra Mundial cuando'l Imperiu de Xapón invadió la fortaleza británica de Singapur. Los enfrentamientos en Singapur duraron del 7 al 15 de febreru de 1942.

Esta causó la cayida de Singapur —la principal base militar británica nel sureste d'Asia— ante los xaponeses y foi la rindición más grande de los militares británicos de la hestoria. Aproximao 80.000 soldaos Australianos, británicos y del Imperiu indiu fueron fechos prisioneros, xuniéndose a 50 000 soldaos más prindaos polos xaponeses na campaña de Malasia.

Los chinos, que yeren la población predominante en Singapur, apurrieren mientres enforma tiempu sofito material a China na so guerra con Xapón. Este foi unu de los motivos pa la invasión xaponesa de Singapur y de les posteriores otomíes infligidas pola ocupación xaponesa a los chinos.

Antecedente[editar | editar la fonte]

Xapón invadió Malasia británica (n'inglés British Malaya) porque, como otres naciones nel sureste asiáticu, ésta tenía recursos naturales pervalibles que podríen ser emplegaos cola so guerra colos Aliaos. Singapur, que ta al sur de la península de Malaca, ta comunicada con Malasia pela carretera de Johor-Singapur. Los xaponeses ver como un puertu estratéxicu que podría sirvir como base pal llanzamientu d'otres ofensives contra otros intereses aliaos nel área, p'asina consolidar la so domonio sobre les colonies britániques conquistaes.

El mio ataque en Singapur foi un engañu, un engañu que funcionó. Tenía 30.000 homes y yera superáu por más de trés a unu. Sabía que si tenía qu'engarrar por Singapur mientres un llargu periodu, podía ser derrotáu. Por eso la rindición tenía de ser rápida. Tuvi medrosu tol tiempu de que los británicos pudieren afayar la nuesa debilidá numbérica y la nuesa falta de suministros y forzárenme a entrar nuna desastrosa engarradiella caleyera.
Tomoyuki YamashitaShores 1992, p. 383.

Los xaponeses tamién procuraron esaniciar les fontes d'ayuda caritativa y de filantropía que los chinos de Singapur brindaben a China na Segunda Guerra Sino-Xaponesa. Los chinos étnicos han en Malasia y Singapur ayudaren per medios financieros y económicos a la resistencia china contra los xaponeses, anque depués l'ayuda foi estremada ente los llaos contrarios de la Guerra Civil China, contemporánea a la guerra con Xapón. Anque, oficialmente, el incidente de Xi'an xuniera a dambos bandos, el Partíu Kuomintang y el Partíu Comunista de China, contra los xaponeses, los enfrentamientos ente ellos yeren inda corrientes.

L'ayuda recoyera fondos y comida pa solliviar les penuries de la población civil china, según pa sofitar a les fuercies militares del Kuomintang y/o'l Partíu Comunista de China. Tal ayuda contribuyera daqué a detener la meyora xaponesa en China. Tan Kah Kee yera un filántropu prominente dientro de la comunidá china de Singapur y un donante financieru importante con munches ayudes entamaes nel so nome. L'ayuda a China de la población de Singapur nes sos variaes formes foi en parte la motivación del Imperiu de Xapón p'atacar Singapur por Malaya.

Invasión de Malasia[editar | editar la fonte]

Mapa de la islla de Singapur en febreru de 1942. En colloráu, les posiciones britániques.

El 25º Exércitu xaponés invadió Malasia por aciu un asaltu anfibiu llanzáu dende Indochina el 8 d'avientu de 1941. Este foi práuticamente simultáneu col ataque xaponés contra Pearl Harbor, que'l so oxetivu yera desanimar a los Estaos Xuníos a intervenir nel sureste d'Asia. Tailandia foi invadida coles mesmes per Xapón, pero dempués d'una curtia llucha fronteriza, el gobiernu tailandés dexó que los xaponeses usaren les bases militares tailandeses pa invadir otres naciones nel Sureste d'Asia, y depués dexó'l pasu de tropes per Tailandia dende Indochina a Malasia. Daquella los xaponeses empezaron el bombardéu sistemáticu de les árees estratéxiques de Singapur, anque'l fueu antiaéreo evitó que la mayor parte de los bombarderos xaponeses afararen la isla; les numberoses incursiones dexaron ensin municiones a les bateríes antiaéreas.

El III Cuerpu d'Exércitu indiu y dellos batallones del Exércitu británicu contuvieron al Exércitu xaponés nel norte de Malasia. Anque'l 25º Exércitu xaponés yera superáu en númberu poles fuercies aliaes aparcaes na península, los comandantes xaponeses concentraron les sos fuercies correutamente. Amás los atacantes cuntaben con sofitu aereu cercanu, meyor armamentu, coordinación, táctica y más esperiencia, una y bones munches tropes proveníen del teatru chinu. Anque la Fuercia Aérea del Exércitu Imperial Xaponés disponía de menos aviones, los caces yeren cimeros a los del enemigu, sobremanera el Mitsubishi A6M Zero, y esto ayudó a los xaponeses a ganar la superioridá aérea. Los Aliaos nun teníen tanques, factor que-yos asitió nuna severa desventaxa.

Los acorazaos Plantía:HMS y Plantía:HMS, xunto con cuatro destructores, formando la Fuercia Z, averar al norte de Malasia primero que los xaponeses empezaren les sos incursiones aérees. Primeramente, non pensaba unviase a esta fuercia naval al combate, yá qu'al considerá-yla una flota "malo de fundir", sirviría como una arma disuasiva contra los xaponeses, que se veríen forzaos a atayar los desembarcos. Sicasí, los aviones xaponeses fundieron a los dos principales navíos na batalla del golfu de Siam, dexando la mariña oriental de Malasia espuesta. Esto dexó que les tropes nipones siguieren les sos desembarcos anfibios con tranquilidá.

Les fuercies xaponeses aisllaron rápido a les unidaes indies que defendíen la mariña, arrodiar y forzaron rindiciones masives. Depués avanzaron escontra la península malaya, entartallando la pocu coordinada defensa, a pesar de la inferioridá numbérica. Los xaponeses tamién usaron les bicicletes y tanques llixeros pa tresportar al so infantería, lo que significó'l movimientu rápidu de les sos fuercies pola selva.

Dempués de qu'otres unidaes aliaes, incluyida la 8ª División australiana, xunir a la campaña, los xaponeses torgaron que se reagruparen, invadiendo les ciudaes, y depués avanzaron escontra Singapur. La ciudá yera como una ancla pa les operaciones del Comandu "Australianu-Holandés-Británicu-Americanu" (ABDACOM), el primer comandu conxuntu aliáu de la Segunda Guerra Mundial, que demostraría ser dafechu ineficaz.

El 31 de xineru, les últimes fuercies aliaes dexaron Malasia y los inxenieros aliaos españaron les pontes que cruciaben l'estrechu de Johor. Esto nun significó nada, yá que infiltrados xaponeses —munchos amarutaos como civiles de Singapur— cruciaron dempués los estrechos de Johor en botes inflables.

Preparativos[editar | editar la fonte]

El comandante aliáu, el teniente xeneral Arthur Percival, tenía 85 000 soldaos en cuatro divisiones. Había aproximao 70 000 soldaos de primer llinia en 38 batallones d'infantería, 17 indios, 13 británicos, 6 australianos, 2 malayos y 3 batallones d'ametralladores. La 18ª División d'Infantería británica, acabante llegar sol mandu del mayor xeneral Merton Beckwith-Smith, taba completa, pero escarecía d'esperiencia y formación; la mayor parte de les otres unidaes nun cuntaben con suficientes efectivos por cuenta de la campaña del continente. Los batallones locales tampoco teníen esperiencia y en dellos casos nenguna formación en combate.

Percival encamentó a los dos brigaes del mayor xeneral Gordon Bennett, de la 8ª División australiana, la responsabilidá del sector occidental de la isla, incluyendo los puntos d'invasión principales al noroeste de la mesma. Este yera un banzáu de manglares arrodiáu pola selva, atayáu per ríos y regueros. La 22ª Brigada túvose que faer cargu de la defensa d'un ampliu sector de 16 quilómetros d'anchu nel oeste, y la 27ª Brigada yera responsable d'una zona de 3650 metros de llargor nel norte. Les posiciones d'infantería fueron reforzaes pol 2/4º Reximientu d'Ametralladores australianu, apocayá llegáu. Tamién so les órdenes de Bennett taba la 44ª Brigada d'Infantería india.

El teniente xeneral del III Cuerpu indiu (Sir Lewis Heath), la 11ª División d'Infantería india (sol mandu del mayor xeneral B. W. Key), la 18ª División británica y la 15ª Brigada d'Infantería india fueron destinaes al sector norte. La Fortaleza de Singapur, inclusive les zones urbanes principales nel sureste, taba al mandu del xeneral Frank Keith Simmons, quien mandaba aproximao 18 batallones, incluyendo la 1ª Brigada d'Infantería malaya, la Brigada de Fuercia de Voluntarios d'Establecimientos d'Estrechos y la 12ª Brigada d'Infantería india.

Gracies a los terrenes elevaos, la reconocencia aérea, los esploradores y los infiltrados como'l sultán del palaciu de Johore, el comandante xaponés, el xeneral Tomoyuki Yamashita y el so personal teníen conocencia de toles posiciones aliaes. A partir del 3 de febreru, los Aliaos fueron descascarados pola artillería xaponesa. Un refuerzu aereu foi apurríu por elementos de dellos escuadrones de combate aliaos, xubiendo a principios de febreru a aproximao 48 Hurricane Falcon y unos 10 Brewster Buffalo, con base en Palembang, Sumatra. Esta fuercia dacuando funcionaba bien, pero foi superada en númberu polos Zero xaponeses, que -y infligieron perdes severes, tantu nel aire como na tierra en febreru. Los ataques aéreos xaponeses en Singapur intensificar a lo llargo de los cinco díes siguientes. Los ataques aéreos y el bombardéu d'artillería intensificáronse, atayando les comunicaciones ente unidaes aliaes y los sos comandantes y afectando a los preparativos pa la defensa de la isla.

Les famoses bateríes costeres de gran calibre de Singapur, qu'incluyíen una batería de tres cañones de 15 pulgaes y una con dos de 15 pulgaes, suministróse-yos pocos proyeutiles d'alto poder esplosivu (HE) y sobremanera de proyeutiles antiblindaje. Los proyeutiles AP fueron diseñaos pa furar el blindaxe de los buques de guerra y yeren ineficaces contra la infantería xaponesa que venía per tierra. Anque asitiaes pa defendese contra barcos enemigos nos estrechos, la mayor parte de les bateríes podíen xirar escontra'l norte y fueron utilizaes contra los invasores. Inclusive si a estes bateríes antiaéreas apurriérense-yos abondos proyeutiles HE, los analistes militares envaloraron que, anque los atacantes xaponeses sufrieren grandes baxes, nun detendríen la invasión.

Yamashita tenía namái 30.000 homes en tres divisiones: la División de Guardias Imperiales al mandu del teniente xeneral Takuma Nishimura, la 5ª División, a les órdenes del teniente xeneral Takuro Matsui y la 18ª División, sol teniente xeneral Renya Mutaguchi. Les unidaes de Guardias Imperiales de la élite entendíen una brigada de tanques llixeros.

Los desembarcos xaponeses[editar | editar la fonte]

Los desembarcos japonenes na islla de Singapur.

La destrucción de la carretera elevada retrasara l'ataque xaponés mientres más d'una selmana. A les 8.30 p. m. del 8 de febreru, los artilleros australianos abrieron fueu contra los buques que llevaben una primer avanzada de 4000 homes de les divisiones 5ª y 18ª escontra la islla de Singapur. Los xaponeses asaltaron la sablera Sarimbun, nel sector controláu pola 22ª Brigada australiana, al mandu del xeneral de brigada Harold Taylor.

Los enfrentamientos feroces duraron tol día, pero finalmente la superioridá xaponesa n'artillería, aviones ya intelixencia militar empezó a surtir efeutu. Nel noroeste de la isla, abrieron fiendes nes llinies aliaes, como nos ríos y calar. Antes de la medianueche, los dos brigaes australianes taben ensin comunicaciones ente la una y la otra y la 22ª Brigada foi obligada a retirase. A les 1 a. m., desembarcaron refuerzos xaponeses nel noroeste de la islla y replegáronse les últimes reserves australianes. Escontra l'alba del 9 de febreru, les posiciones de la 22ª Brigada fueron tomaes o abarganaes, y el 2/18º Batallón d'Infantería australianu perdiera a más de la metá de los sos efectivos.

Combates aéreos[editar | editar la fonte]

El 8 de febreru tamién hubo numberosos combates aéreos qu'asocedieron sobre la sablera Sarimbun y otres árees occidentales de la isla. Nel primer alcuentru, diez Hurricane desapegaron del campu d'aviación Kallang pa interceptar una formación xaponesa de 84 aviones aproximao que volaben dende Johore p'apurrir cobertoria aérea a les tropes invasores. En dos combates, los Hurricane baltaron seis aviones xaponeses, cola perda d'unu propiu, polo que volaron de vuelta a Kallang a metá de la batalla, pa reponese apresuradamente de combustible y tornar al combate.

Los combates aéreos siguieron sobre la isla'l restu del día y antes del anochar los escuadrones aliaos sufrieren perdes notables. Kallang foi intensamente bombardeado pola aviación y l'artillería, polo que dexó de sirvir como base aérea. Los Hurricane restantes y los Buffalo fueron retiraos a Palembang, Sumatra. Nengún avión aliáu foi vistu otra vegada sobre Singapur, y los xaponeses agora teníen el control completu de los cielos.

El segundu día, Percival siguía creyendo que los aterrizaxes adicionales asocederíen nel nordeste y nun reforzó a la 22ª Brigada. Mientres el 9 de febreru, los aterrizaxes xaponeses producir nel suroeste, onde atoparon la 44ª Brigada india, lo cual obligó a que les unidaes aliaes retirar al este. Bennett decidió formar una llinia defensiva secundaria.

La 27ª Brigada australiana del xeneral de brigada Duncan Maxwell, al norte, nun encaró asaltos xaponeses hasta que los Guardias Imperiales desembarcaron a les 10 p. m. el 9 de febreru. Esta operación foi desastrosa pa los xaponeses, que sufrieron baxes considerables polos morteros australianos y les ametralladores, y la quema del petroleu que s'espardiera na agua. Un amenorgáu númberu de guardias algamó la vera y formó una cabeza de sablera pequeña.

L'orde y los problemes de control causaron resquiebros na defensa aliada. Maxwell yera consciente de que la 22ª Brigada taba so una presión creciente, pero yera incapaz de ponese en contautu con Taylor y alverti-y del envolvimientu. A pesar del ésitu de la so brigada, y en contravención a les órdenes de Bennett, Maxwell ordenó que se retirara de Kranji nel norte. Los Aliaos perdieron asina Kranji-Jurong, crucial pa la defensa, trespasando'l llau occidental de la isla, según les sableres qu'atestaben cola carretera elevada.

La fienda xaponesa[editar | editar la fonte]

Vista de Singapur amburando tres un ataque aereu a principios de 1942.

L'apertura en Kranji fixo posible que los guardias imperiales pasaren en tanques y avanzaren rápido al sur, evitando a la 18ª División británica. Sicasí, les unidaes blindaes xaponeses esbardiaron una oportunidá d'avanzar escontra'l corazón de la ciudá de Singapur.

El 11 de febreru, sabiendo que les provisiones xaponeses yeren peligrosamente baxes, Yamashita decidió dir al granu y pidió a Percival que "dexara esta resistencia ensin sentíu y desesperada". Nesti momentu, la fuercia de combate de la 22ª Brigada, que sufriera tol pesu de los ataques xaponeses, fuera amenorgada a unos cien homes. Los xaponeses prindaren Bukit Timah dempués d'una batalla aérea, y apoderárense de la mayor parte de les municiones aliaes, del combustible y de los principales suministros d'agua.

A otru día, les llinies aliaes instaláronse alredor d'una pequeña área nel sureste de la islla determinaes a refugar los asaltos xaponeses. La Brigada d'Infantería malaya tamién participó. Un pelotón malayu de 42 soldaos, dirixíu pol teniente Adnan Bin Saidi, aguantó a los xaponeses mientres dos díes na batalla de Pasir Panjang. La so unidá defendió Bukit Chandu, una zona qu'incluyía unu de los principales almacenes de municiones de los Aliaos. El teniente Adnan foi executáu polos xaponeses dempués de que la so unidá fora fecha prisionera.

El 13 de febreru, los Aliaos siguíen perdiendo terrenal, polo que los oficiales d'alta graduación aconseyaron a Percival que se rindiera, col fin d'amenorgar al mínimu les baxes civiles. Percival refugó esta propuesta.

Aquel mesmu día, la policía militar executó a un traidor británicu condergáu, el capitán Patrick Heenan, que fuera un oficial d'enllaz aereu col Exércitu indiu. A Heenan fusiláron-y nel puertu de Keppel, nel llau sur de Singapur, y el so cuerpu foi llanzáu al mar. La intelixencia militar xaponesa había reclutado a Heenan antes de la guerra, y él usó una radio p'asisti-yos nel allugamientu de los aeródromos aliaos nel norte de Malasia. Fuera deteníu'l 10 d'avientu y lleváu a la Corte Marcial a fines de xineru.

A otru día, les restantes unidaes aliaes siguieron lluchando; los civiles sumaben cuasi un millón de persones y abellugárense nel área agora sostenida polos Aliaos. Los bombardeos y el fueu d'artillería intensificáronse. Les autoridaes civiles empezaron a tarrecer que'l suministru d'agua acabárase.

La masacre del Hospital Alexandra[editar | editar la fonte]

Aproximao a la 1 p. m. del 14 de febreru, soldaos xaponeses averar a los barracones del hospital Alexandra. Naide ufiertó-yos resistencia nel edificiu. Sicasí, los xaponeses aportunaron en que tropes indies disparárenlos dende l'hospital y en represalia atacaron con bayonetes a oficiales médicos, ordenances y a dellos pacientes, inclusive a un cabu que xacía sobre la mesa d'operaciones.

A otru día, obligaron a unos 200 emplegaos y pacientes, munchos d'ellos incapaces d'andar, que caminaren 400 metros hasta un bungaló, onde tuvieron hasta marzu. Unos fueron llevaos y dalgunos que se cayeron nel camín fueron remataos con bayonetes. Los homes fueron atarraquitaos nuna serie de pequeños cuartos mal ventilados y tuvieron zarraos tola nueche, ensin agua. Dalgunos morrieron mientres la nueche por cuenta de esti tratamientu. A la mañana siguiente, ordenar a los demás prisioneros que formaren en ringlera y fusiláron-yos. Poro, dellos oficiales xaponeses fueron acusaos más tarde por crímenes de guerra.

La cayida de Singapur[editar | editar la fonte]

Tropes ingleses rindiéndose a los xaponeses.

Antes de la mañana del Añu Nuevu Chinu, el 15 de febreru, los xaponeses habíense abiertu camín al traviés de la última llinia de defensa y ente los Aliaos empezaron a arralecer la comida y delles clases de municiones. Los cañones antiaéreos tamién se quedaren ensin munición y yeren incapaces de repeler los ataques aéreos xaponeses que causaben baxes nel centru de la ciudá. Dempués d'axuntase colos sos comandantes d'unidá, Percival poner en contautu colos xaponeses y formalmente rindió les fuercies aliaes a Yamashita na fábrica de la Ford Motor. Poco dempués de les 5:15 p. m. Bennett, xunto con dalgunos de los sos oficiales del Estáu Mayor, causó ciertu discutiniu cuando apurrió'l mandu de la 8ª División a un xeneral de brigada y requisó una barca. Finalmente fixeron el so camín de vuelta a Australia.

La ocupación xaponesa de Singapur empezara. La ciudá foi renombrada Syonan-to (en xaponés: 昭南島 Shōnan-tō, lliteralmente "Lluz de la Islla del Sur). Los xaponeses quixeron vengase de los chinos y esaniciaron a cualesquier que tuviera sentimientos antixaponesos. Por causa de la segunda guerra sino-xaponesa les autoridaes imperiales teníen rocea de los chinos. Munchos morrieron na masacre de Sook Ching. Les otres etnies de Singapur, como los malayos y los indios, tampoco se salvaron. Los residentes sufriríen grandes privaciones sol réxime xaponés mientres los trés años y mediu siguientes.

Munchos de los soldaos británicos y australianos fechos prisioneros permanecieron en Singapur, na prisión de Changi. Otros fueron tresportaos nos conocíos "Barcos del Infiernu" a otres partes d'Asia, inclusive a Xapón, siendo utilizaos como mano d'obra pa trabayos forzaos, tales como'l proyeutu del ferrocarril de Siam-Birmania y l'aeródromu de Sandakan nel norte de Borneo. Munchos d'aquellos prisioneros finaron a bordu de los barcos.

Los xaponeses tuvieron bien atinaos nel reclutamiento de los soldaos del Imperiu Indiu fechos prisioneros. D'un total d'aproximao 40.000 soldaos indios en Singapur en febreru de 1942, unos 30.000 apuntar nel Exércitu Nacional Indiu pro-xaponés, que lluchó contra les fuercies aliaes na Campaña de Myanmar. Los otros fixéronse guardias de campos de prisioneros de guerra en Changi. Sicasí, el restu del personal del Exércitu indiu aguantó al reclutamiento y permaneció en campos de prisioneros. Un númberu desconocíu foi lleváu a zones ocupaes polos xaponeses nel sur del océanu Pacíficu pa trabayos forzaos. Munchos d'estos homes sufrieron severes privaciones y brutalidaes, al igual que los otros prisioneros en Xapón mientres la Segunda Guerra Mundial. Aproximao 6.000 d'ellos sobrevivieron hasta que fueron lliberaos por fuercies australianes o estauxunidenses ente 1943 y 1945.

Referencies[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]