Batalla de Poltava

Coordenaes: 49°37′53″N 34°33′10″E / 49.6314°N 34.5528°E / 49.6314; 34.5528
De Wikipedia
Batalla de Poltava
Parte de Gran Guerra del Norte
Fecha 27 xunu 1709 (Xulianu) y 8 xunetu 1709
Llugar Cerca de Poltava, esti d'Ucraína
Coordenaes 49°37′53″N 34°33′10″E / 49.6314°N 34.5528°E / 49.6314; 34.5528
Resultáu Victoria decisiva rusa
Destrucción del exércitu continental suecu
Fuxida de Carlos XII de Suecia al Imperiu Otomanu
Perdida de l'autonomía del Atamanato cosacu
Belixerantes
imperiu suecu Imperiu rusu
Comandantes
* Rei Carlos XII de Suecia * Zar Pedro I de Rusia
Fuercies en combate
17.000 atacando, 8.000 tomando Poltava 42.000 a 45.000 (según dalgunos hasta 60.000)
72 cañones
Baxes
6.900 mancaos y muertos
2.800 prisoneros
1.345 muertos
3.200 mancaos
[editar datos en Wikidata]

Plantía:Campaña Gran Guerra del Norte.


La batalla de Poltava llibrar ente l'exércitu del zar Pedro I de Rusia y el rei Carlos XII de Suecia, el 8 de xunetu de 1709, y ye una de les más famoses batalles de la Gran Guerra del Norte. Terminó cola victoria rusa, empecipiando'l fin del Reinu de Suecia como superpotencia n'Europa.

Preludiu[editar | editar la fonte]

Dempués de les victories en 1700, Rusia y Dinamarca cayeron como potencies militares, pero a Carlos XII foi-y imposible rematar la guerra ocho años primero que pudiera llegar a alcordar la paz con Saxonia y Polonia. Mientres esti tiempu, Pedro I reorganizó y armó un gran y modernu exércitu, basándose nuna infantería entrenada a la manera occidental nel usu d'armes, llogrando una paralizante victoria en Livonia. Fundó amás la ciudá de San Petersburgu. Como represalia, Carlos XII ordenó un golpe fatal al corazón de Rusia, con un ataque direutu a Moscú.

En 1708 Carlos XII enfusó en Rusia a la cabeza d'un gran exércitu. L'exércitu del zar refugó entablar un combate direutu y, en cuenta de eso, adoptó la táctica de tierra quemada. El branu yera fríu y húmedu, con dificultaes p'abastecese.

La meyora de Carlos XII dependía d'una columna de suministru y sofitu, al mandu del xeneral Adam Ludwig Lewenhaupt. Ésta consistía nunos refuerzos de 11.000 homes, 16 cañones d'artillería, numberoses cabeces de ganáu p'alimentación de la tropa y miles de carros qu'integraben el tren de bagaxes. Les pésimes condiciones de les comunicaciones mientres la primavera y el principiu del branu na llanura rusa, estación na que se produz el destemple combináu coles agües (raspútitsa), fixeron intransitables los caminos y ralentizaron descomanadamente la marcha de la columna.

Ensin comunicación direuta ente les dos fuercies, el rei Carlos XII aguardó la llegada de Lewenhaupt a unos 130 quilómetros, pero, desconociendo la distancia que-y dixebraba de la columna de suministros, la paciencia del soberanu suecu apinóse y decidió dirixise escontra'l sur, escontra Ucraína, onde atoparía nuevos suministros y un meyor clima. Ucraína, sol mandu d'Iván Mazepa, tuviera en conversaciones con Carlos XII y, nesti puntu, yera un fiel aliáu de los suecos, de los qu'esperaba sofitu pa llograr independizase de Rusia.

El xeneral Lewenhaupt, una vegada atayáu'l puntu de xunta inicial cercanu a Moscú, dirixióse tamién escontra Ucraína en busca de les fuercies del rei suecu. Nel vau del ríu Sozh, nes proximidaes d'una pequeña aldega (que daría nome a esta batalla) foi atacáu por un destacamentu rusu (batalla de Lesnaya). Les sos fuercies aguantaron el hostigamiento de los rusos, pero los sos oficiales y soldaos quedaron sorprendíos pol fechu de que'l reformáu exércitu rusu amosába-yos el so nueva capacidá pa enfrentar una llucha con posibilidaes de victoria. Lewenhaupt decidió axuntase a toa priesa coles tropes de Carlos XII, abandonando los cañones, el ganáu y el restu de les provisiones, lo que causó un motín ente les sos tropes y la deserción (o desapaición) de 4.000 homes. Apoderándose del alcohol abandonáu, los soldaos enfiláronse y Lewenhaupt viose forzáu a abandonar a cerca de 1.000 homes bebíos nos montes. Pal 19 d'ochobre, momentu en que, finalmente, algamaron a Carlos XII y la fuercia principal sueca, perdieren los suministros y solamente quedaben 6.000 homes.

Batalla de Poltava: un fragmentu del gran mosaicu de Mijaíl Lomonósov.

Mentanto, Carlos XII volviera a entamar la so meyora, pero'l so exércitu amenorgárase a cuasi la metá, debíu a la fame, a les conxelaciones, les enfermedaes y otros efeutos climatolóxicos. El clima húmedu tamién afectara seriamente a les reserves de pólvora; la so artillería taba práuticamente fuera de combate, por cuenta de la falta de munición. Sicasí, coles sos menguaes fuercies y artillería, la siguiente aición de Carlos XII foi poner sitiu a la fortaleza de Poltava nel ríu de Vorskla, n'Ucraína. Pedro I, col fin de compensar el sitiu de Poltava, entamó una gran fuercia pa protexela y afitó con gran rapidez una llinia defensiva doble. Con esta defensa táctica (que recordaba'l sitiu d'Alesia por César en 52 AC, onde de la mesma foi sitiáu polos galos) les fuercies sueques quedaron confinaes ente los murios de la fortaleza y les llinies ruses envolventes.

Batalla[editar | editar la fonte]

Cuando la batalla empecipióse, Carlos XII tenía cerca de 20.000 homes, en cuantes que Pedro I disponía de 45.000. Pa empiorar la situación inicial de los suecos, Carlos XII foi mancáu nun pie por un francotirador rusu'l 17 de xunu, mientres el sitiu a la fortaleza y mientres inspeccionaba los puestos d'avanzada suecos en Vorskla. Esta circunstancia obligó-y a tresferir el mandu al mariscal de campu Carl Gustav Rehnskiöld. Entamó entós romper les llinies ruses y escapar en direición norte.

La batalla empezó a les 3:45 de la madrugada del 28 de xunu, antes d'amanecer, cola meyora de les tropes sueques contra les llinies fortificaes ruses. El planteamientu inicial de l'aición ofensiva foi a la manera tradicional, colos suecos meyor adomaos atacando'l lladral esquierdu y el centru de los rusos y conquistando delles posiciones defensives ruses. Los suecos paecíen primeramente tener la ventaya, pero ésta foi anulada rápido.

Pal amanecer, el día taba yá bien templáu y húmedu, col Sol escurecíu pol fumu de los cañones y el fueu de los mosquetes. Pedro I tenía un númberu considerablemente cimeru de soldaos d'infantería, lo que-y dexó que, mientres atacaba a les fuercies sueques con fueu graneado d'artillería, numberoses unidaes d'infantes -qu'algamaben los 25.000 homes- reforzaren el centru. Estes unidaes esplegar aproximao a les 9:00 mañana, nel esterior de la fortificación, y tuvieron el sofitu de 73 cañones pesaos.

La infantería sueca, comandada por xeneral Lewenhaupt, intentó atacar a la infantería rusa que tenía al frente. Pero la meyora sueca llueu bazcuyó, y les probes comunicaciones ente les llinies conducieron a una desorientación adicional ente les unidaes sueques. Pa empiorar les coses, otra seición sueca, comandada por xeneral Roos, quedó aisllada nes trincheres defensives ruses cuando una columna de cerca de 4.000 refuerzos rusos volvieron ocupar les posiciones fortificaes, atrapando a Roos y la so fuercia de 2.600 homes. Con más de 1.000 baxes y con poca munición, Roos foi forzáu a rindise.

Al norte, l'ataque suecu debilitóse cuando un contraataque rusu, empezáu a les 10:10 con una fuercia de caballería comandada por xeneral Ménshikov, atacó'l lladral derechu suecu aisllando a la infantería sueca. Ésta quedó frente a la infantería rusa del centru, comandada por Pedro I en persona.

A les 10:30 otra seición de caballería rusa, comandada por xeneral Bauer, atacó'l lladral y la retaguardia izquierda sueques, rompiendo les sos llinies en 15 minutos.

Viendo la derrota del so exércitu, Carlos XII ordenó la retirada a les 11:00 de la mañana. Al mediudía, la batalla concluyera, pos la caballería rusa reagrupara a los tresmanaos nel campu de batalla y volviera a les sos propies llinies.

Carlos XII axuntó entós el restu de les sos tropes y el tren del bagaxe, y retiróse al sur un pocu más tarde el mesmu día, abandonando'l sitiu de Poltava. Los rusos escorrieron a los suecos que se dirixíen al ríu Dniéper, llogrando tres díes más tarde la rindición en Perevolochna, el 1 de xunetu.

Carlos XII llogró travesar el ríu Prut, xunto col so guardia personal y dellos altos oficiales, dirixiéndose depués a la ciudá de Bender nel Imperiu otomanu, onde atopó abellugu.

El día de la batalla de Poltava nel Imperiu rusu foi'l 28 de xunu de 1709 por cuenta de que ellí rexía entá'l calendariu xulianu, pero nos países que yá pasaren al calendariu gregorianu yera'l 8 de xunetu de 1709.

Consecuencies[editar | editar la fonte]

Carlos XII y Iván Mazepa nel ríu Dniéper depués de Poltava por Gustaf Cederström.
Ilesia ortodoxa nel campu de batalla

Cuasi tol exércitu suecu que sobrevivió, que los sos númberos llegaben a dellos miles, capituló en Perevolchna el 11 de xunetu de 1709. Los prisioneros fueron puestos a trabayar na construcción de la nueva ciudá de San Petersburgu. A Carlos y Mazepa dexóse-yos escapar con aproximao 1,500 homes a Bendery, Moldavia, que nesi entós taba controlada pol Imperiu otomanu. Carlos pasó cinco años exiliáu ellí antes de poder volver a Suecia.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • G. Adlerfelt, The Military History of Charles XII, King of Sweden, Written by the Express Order of His Majesty. London, 3 vols, 1740.
  • Peter Englund, The Battle of Poltava: The Birth of the Russian Empire. London, 1992.
  • Angus Konstam, Poltava 1709, Russia Comes of Age. Osprey Campaign #34. Osprey Publishing, 1994.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]