Batalla de Pajarón

De Wikipedia
Vista xeneral de les ruines del castiellu-torrexón de Pajarón (Cuenca), con detalle de la cortil interior (2017).

La batalla de Pajarón tuvo llugar el 21 d'agostu de 1289, na escampada frente a l'aldega de Pajarón, güei conceyu de la provincia de Cuenca (Comunidá de Castiella-La Mancha, España).

Vista xeneral de les ruines del castiellu-torrexón de Pajarón (Cuenca), con detalle de la entrada al torrexón dende la cortil interior (2017).
Vista xeneral de les ruines del castiellu-torrexón de Pajarón (Cuenca), con detalle del campusantu municipal en primer planu (2017).
Vista xeneral del edificiu del Conceyu de Pajarón (Cuenca), dende la plaza del llugar (2017).
Detalle de la placa conmemorativa del DCCL aniversariu de la Batalla de Pajarón» (1289-2009), asitiada nel edificiu del Conceyu de Pajarón (Cuenca), 2017.

Na batalla enfrentáronse les tropes d'Alfonsu III d'Aragón, al mandu de Diego López V de Haro y les de Sancho IV de Castiella, comandadas por caballeru gallegu Rui Páez de Sotomayor.

Historia[editar | editar la fonte]

Tres la conquista y ocupación de Menorca por Alfonsu III d'Aragón (1287), empezó una etapa de conflictos con Castiella, na que se dio la Batalla de Pajarón». Puramente, la guerra debe trate enserta nel contestu xeneral de les hostilidaes fronterices habíes ente'l Reinu d'Aragón y el Reinu de Castiella de finales del sieglu XIII (1289-1291), que tuvieron llugar por tierres de la Cuenca y Soria, nun intentu por controlar el señoríu de Vizcaya.[1]-[2]

Por esi mesmu tiempu, el rei castellanu Sancho'l Bravo manifestaba'l so sofitu a Francia (naquel momentu en guerra con Aragón), ente que l'aragonés Alfonso'l Lliberal amosaba'l so enclín polos infantes De la Cerda (fíos del primoxénitu d'Alfonsu X el Sabiu), pretendientes del tronu castellanu, col enfotu de llograr Murcia, siendo estos los oríxenes del conflictu que llevó a la Batalla de Pajarón».[3]

L'alcuentru armáu tuvo llugar ente Diego López V de Haro y les sos tropes, qu'enfusaron en tierres de Cuenca y Huete por Albarracín, y l'exércitu castellanu de Sancho IV de Castiella, comandado pol caballeru gallegu Rui Páez de Sotomayor, coles mesmes Xusticia Mayor. La victoria foi de los aragoneses, que vencieron a cuenta de munchu sangre. Na batalla morrieron, amás de Páez de Sotomayor, Pedro Gonzalvez Conde, comendador mayor d'Uclés y numberosos caballeros del so Orde.[2] Nos Añales Toledanos III,[4] puede lleese alrodiu de esti episodiu bélicu:

«Era de M y CCC y XXVII annos, XXI. día andáu dagosto D. Diego, hermanu del Conde D. Lope, Señor de Vizcaya, entró correr Castiella, y levaba gran presa p'Aragón, y salió á él D. Rui Paez, y otros homes bonos; y ovieron facienda grand, y morrió nella Rui Paez, y Pedro Gonzalvez Conde, mayor Comendador Ducles...»

Efeméride[editar | editar la fonte]

N'agostu de 2009 tuvo llugar el DCCL aniversariu de la Batalla de Pajarón», momentu en que'l Consistoriu Municipal asitió una placa na fachada del edificiu del Conceyu, n'alcordanza d'aquella batalla:

«Escorríos mientres tola tarde y nueche, llegaron hasta la gran escampada na que s'acolumbraba l'aldega de Pajarón, siendo finalmente na so fortaleza onde les tropes aragoneses venceríen definitivamente a les castellanes». Esta batalla asocedió'l 21 d'agostu de 1289 en Pajarón.

Castiellu de Pajarón[editar | editar la fonte]

Pascual Madoz asitia Pajarón «á la falda d'un cuetu, onde hubo d'antiguo una fortaleza de moros, y á curtia dist, del r. Guadazaon»”.[5] Puramente, el castiellu-torrexón topar nun cerrito alomado al noroeste de la población, ente esta y el campusantu llocal. De probable orixe árabe, tuvo compuestu por un torrexón cuadrangular (7x5 metros de planta y 10 m. d'altor) faciendo cuatro pisos, que s'estrecha dende la base: construyíu en mampostería ordinaria y llábanos de piedra nes esquines, tien un muriu esternu qu'arrodia'l perímetru del montículo. Al torrexón, asitiáu nun estremu del cuetu, aportar dende la cortil interior, por aciu una puerta abierta na base. Nos murios de la torre destaquen delles piedres escures, como detalle particular. [6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Arribas Ballesteros y Romero Sáiz, Jesús y Miguel (2005). PRODESE (fondos FEDER del Conseyu d'Europa y Conceyu de Pajarón: Pajarón, retazos de la so historia (en castellanu).
  • Estornés Lasa Fondoa, Bernardo (2017-I). «Diego López V de Haro» (castellanu). Consultáu'l 2 d'abril de 2017.
  • Estornés Lasa Fondoa, Bernardo (2017-II). «Batalla de Pajarón» (castellanu). Consultáu'l 2 d'abril de 2017.
  • Pérez Puche, Francisco (1989, vol. I). LES PROVINCIES editorial=: Historia Viva de Valencia (1238-1614) (en castellanu). ISBN 84-404-4650-0.
  • Madoz, Pascual (1849, tomu XII). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellanu). Madrid: Estudiu Lliterariu-Tipográficu de P. Madoz y L. Sagasti.
  • Rodríguez Zapata, José Luis (1992). Castillo de Cuenca. Castillos, torreones y recintos amurallados (en castellanu). ISBN 84-604-3103-7.
  • Salrach y Espadaler, Josep Mª y Antón (1995). Historia d'España: volume 12: La Corona d'Aragón: plenitú y crisis. De Pedro'l Grande a Xuan II (1276-1479) (en castellanu). Madrid: Historia 16. Temes de güei. ISBN 84-7679-289-1.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]