Basílica de Santa María la Real de Cuadonga

Coordenaes: 43°19′N 5°03′W / 43.31°N 5.05°O / 43.31; -5.05
De Wikipedia
(Redirixío dende Basílica de Cuadonga)
Basílica de Santa María la Real de Cuadonga
ilesia y basílica menor
Llocalización
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Cangues d'Onís
Parroquia Cuadonga
Coordenaes 43°19′N 5°03′W / 43.31°N 5.05°O / 43.31; -5.05
Basílica de Santa María la Real de Cuadonga alcuéntrase n'Asturies
Basílica de Santa María la Real de Cuadonga
Basílica de Santa María la Real de Cuadonga
Basílica de Santa María la Real de Cuadonga (Asturies)
Basílica de Santa María la Real de Cuadonga alcuéntrase n'Asturies
Basílica de Santa María la Real de Cuadonga
Basílica de Santa María la Real de Cuadonga
Basílica de Santa María la Real de Cuadonga (Asturies)
Historia y usu
Apertura1901
Relixón catolicismu
Diócesis Archidiócesis d'Uviéu
Dedicación Virxe de Cuadonga
Arquiteutura
Arquiteutu/a Roberto Frassinelli
Federico Aparici
Estilu neorrománicu
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La basílica de Santa María la Real ye un templu relixosu de cultu católicu asitiáu en Cuadonga, Principáu d'Asturies, declaráu basílica menor el 11 de setiembre de 1901.

El templu foi escurríu por Roberto Frassinelli y llevantáu ente 1877 y 1901 pol arquiteutu Federico Aparici y Soriano, d'estilu neorrománico, construyíu íntegramente en piedra caliar rosa.

Historia[editar | editar la fonte]

Nel interior de La Santa Cueva, el rei Alfonso I el Católicu (739-757) construyó en 740 una ilesia de madera de texu con tres altares dedicaos a la Virxe María, a San Xuan Bautista y a San Andrés. Esta ilesia recibía'l nome de Templu del Milagru porque yera milagroso como podía caltenese volada y colgada del monte. Encamentó la custodia del llugar a los monxos benedictinos.

En 1777 una quema destruyó l'antiguu templu, que s'atopaba allegante a La Santa Cueva onde se veneraba y tovía venérase a La Virxe de Cuadonga (La Santina), conmemorativu de la batalla de Cuadonga. Igualmente amburó na so totalidá lo que contenía la cueva, que taba dafechu recubierta de madera. Decidióse entós llevantar unu nuevu a manera de monumental santuariu, pa lo que se pidió llimosna en toa España, cola oposición del cabildru, una y bones los canónigos queríen reconstruyir el templu de la Santa Cueva y el santuariu escurríu pol arquiteutu Ventura Rodríguez, que nunca pudo llevase a cabu.

L'emburrie definitivu pa la construcción nun llegó hasta un sieglu dempués y sería el rei Alfonso XII el que s'interesara na conclusión d'esta obra. El diseñu clasicista de Ventura Rodríguez, de difícil y costosa construcción, va dar pasu a un diseñu neomedievalista. La idea orixinal d'esti nuevu proyeutu foi del eruditu alemán Roberto Frassinelli, conocíu como l'alemán de Corao, que yera gran dibuxante pero nun yera arquiteutu y tuvo que dexar el so puestu al arquiteutu Federico Aparici, tituláu de l'Academia de San Fernando; aún así l'alemán tuvo tiempu de dirixir les obres de la cripta.

Basílica[editar | editar la fonte]

Nave principal del templu
Escampada frente a la basílica

La basílica presenta una gran unidá estilística, dientro los cánones del estilu románicu nel que foi concebía. L'edificiu s'asitia sobre una gran terraza, presentando tres naves, siendo la central notablemente más alta que les llaterales, con transeptu y cabecera rematada por trés ábsides gradiaos; les naves cúbrense con bóvedes d'arista. La fachada principal llama l'atención poles espodaes aguyes que rematen les torres. L'accesu fáise per un pórticu adelantráu a la nave, con trés arcaes de mediu puntu. En tol edificiu destaca la tonalidá arrosada pol tipu de piedra caliar qu'oldea col verde del paisaxe.

Nel interior, destaca la imaxe de La Nuesa Señora, que recibe cultu nel altar mayor, obra del escultor decimonónicu Juan Samsó.[1] Hai que destacar La Puerta del Sagrariu, obra del diseñador Alfredo Miranda Fernández (1911-2009), realizada en Barcelona nos talleres de Modest Morató Ojer (1909-1993).

Redolada[editar | editar la fonte]

Na escampada de la basílica son reseñables:

  • la Campanona, campana de tres metros d'altor y 4.000 quilos de pesu construyida en 1900 en La Felguera, donada pol conde italianu Sizzo-Norris y Luis Gómez Herrero;
  • el monesteriu de san Pedro, ye Monumentu Históricu Artísticu. Créese que foi fundáu por Alfonso I, pero foi reformáu en distintes dómines. De dómina románica caltién parte de los sos murios y los sos trés ábsides gradiaos y semicirculares. Nel sieglu XVII construyó'l nuevu claustru de planta rectangular con dos niveles, l'inferior d'arcos de mediu puntu y el superior con arcos carpaneles. En 1687, remocícase'l monesteriu dándo-y la so portada barroca, coronada por un frontón. Nel XVIII otra reforma, dota al edificiu de nave única y cubierta de madera.

Galería d'imáxenes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]